Cazarabet conversa con... Cristina Escrivà Moscardó,
autora de “Dones llibertàries a València. Guia
d’una mirada rebel” (ACIO Asociació Cultural Institut
Obrer)
Cristina Escrivà
escriu un llibre-guia sobre com foren i què
feren les dones dins el moviment
llibertari a València.
Ho edita ACIO Acció Cultural
Institut Obrer.
El llibre es troba dins la
col·lecció, Ruta de la memòria del segle XX, nº3.
La sinopsis del llibre:
Dones lliures a València. Guia d’una
mirada rebel és un llibre per a conèixer algunes biografies de dones—moltes
d’elles valencianes—que formaren part de les organitzacions del Moviment
Llibertari –CNT, FAI, JJLL, MMLL, SIA—Totes elles van treballar per la
justícia, la llibertat, l’educació i la igualtat durant l’època de la Segona República. La guía mostra els llocs de la memòria perquè la ciutat de
València conserva els espais que ocuparen i transitaren les protagonistes en el
temps de la guerra civil espanyola entre 1936 i 1939.
L’autora, Cristina Escrivà, ens descobreix un univers o n les dones van
treballar per aconseguir un món millor, mentre es lluitava contra el feixisme.
Unes dones per a tindre sempre en la memòria.
El nostre projecte de Difusió Cultural ja ha
conversat varies vegades amb Cristina Escrivà:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/benicassim.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/40dones.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/institutobrer.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/apunts.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/converses.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/institutobrer2.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/bellus.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/tresmagues.htm
Cazarabet conversa
con Cristina Escrivà:
-Amiga
Cristina què és allò que t'ha fet investigar sobre les dones vinculades al
pensament àcrata i /o anarquisme?, tries València per ésser la teva ciutat?,
també és la terra i el tarannà, envers les dones i el pensament
àcrata, que millor coneixes, oi?
-He escrit diversos llibres de
rutes per València, reivindicant la ciutat en femení, a més organitze
passejos guiats, mostrant els espais que van ocupar les dones durant la Segona
República, i em faltava per fer una ruta de les dones anarquistes. Les organitzacions llibertàries estaven molt
visibles en la ciutat i a través de testimoniatge orals, fins i tot conec
algunes de les cançons que elles cantaven. El pensament àcrata es transmet a
través de la mirada dels espais on elles realitzaven les actuacions solidàries
i d'educació de la dona, explicant les realitzacions que van aconseguir durant
la Revolució Llibertària.
-El
llibre és una mena de reflexió, a més, sobre la dona al davant de
l’anarquisme a ciutat València?
-Efectivament. Moltes dones
anarquistes es van apoderar durant el període de la guerra i van ocupar càrrecs
de responsabilitat, en totes les organitzacions llibertàries, des de Dones
Lliures a la Federació Anarquista Ibèrica. Des de les joventuts Llibertàries
fins a la CNT. La guerra els va donar aqueixa oportunitat.
-En
quin moment veus i sents que aquest llibre era més que necessari per
a l’exercici de fer Memòria Històrica envers l’anarquisme, la dona i València?
-En general, existeix molta
bibliografia sobre els homes anarquistes, però en menor mesura la referida a
les dones. Per això calia reivindicar-les, situant-les com a protagonistes, en
els espais de memòria.
-Quin
paper van jugar les dones dins de l’anarquisme al País Valencià i més
concretament a València ciutat?
-A València va
haver-hi dones molt potents en les organitzacions llibertàries, a més, en haver
sigut València durant prop d'un any la capital de la República, van passar per
ací les més significatives anarquistes, entre elles les que es nomenen,
ressenyant les seues biografies, Federica Montseny, Aurora López, Amelia Jover,
Suceso Portales, Lucía
Sánchez, Carmen Bernial,
Mercedes Comaposada, Azucena Peréz
i Kati Horna.
-Aquestes
dones quines tasques i/o accions desenvolupaven i de quina manera
les duien a terme? Amiga, en quines condicions treballaven envers el pensament
àcrata?
-Realitzaven funcions
anteriorment impensables per a elles, per la responsabilitat que van assumir.
Per citar algun exemple, tenim a Amelia Jover, que va ser la primera dona
secretària general de les Joventuts Llibertàries a València. Una dona d'acció
que era una líder i exemple per a les llibertàries.
-El
llibre es pot entendre, també, com un llibre de ruta per acompanyar-nos per la
València anarquista on les dones van deixar empremta?
-Clar, amb aqueixa pretensió
naix. No és solament un llibre d'història, és a més una guia per a passejar per
València seguint els seus passos pels espais que van ocupar. Com he comentat
anteriorment, amb la mirada del passat que pretenc que es descobrisca
en clau de dona.
-Però aquestes dones van ésser
com esborrades de la memòria durant els anys de la dictadura, oi?
-La dictadura va suposar la
repressió, exili i mort de moltes d'aquestes dones. I les que no van poder
fugir van viure el seu exili interior, es van fer invisibles per supervivència.
I no sols la dictadura, la transició també va silenciar les seues
realitzacions.
-Com ha
anat i com ha estat la tasca de rescatar-les de l’oblit o de les ombres?
-No
ha sigut fàcil però, com porte molt temps investigant
en arxius i hemeroteques, a més dels projectes de fonts orals, he aconseguit a
poc a poc rescatar-les, per a posar en valor tot el seu sacrifici i lliurament
per la causa de la Idea llibertària que elles tenien com a objectiu
de vida.
-Elles
lluitaven ja no només contra l’amenaça dels totalitarismes, del feixisme… també
contra la societat patriarcal que volia esborrar el pas ferm que algunes dones
volien donar-hi, no?
-L'organització cenetista,
malgrat les seues grans declaracions igualitàries, realitzades pels en els seus congressos, en
la seua vida quotidiana i en la practica el militant solia ser masclista en les
seues relacions amb les seues companyes. D'ací la necessitat d'una organització
específica de dones, al marge de la CNT, com a Dones Lliures que va treballar
en contra de tot això, lluitant per l'emancipació de les dones. Una
organització que hui dia encara sorprén per la seua
visió moderna que mirava a un futur que es presumia igualitari.
-És difícil fer tria d’unes
dones damunt d’unes altres, oi? Parla'ns, si us plau, de el
procés d'investigació... d'aquesta tasca tan àrdua, de recerca, molta lectura,
posar ordre ....
-En la teua pregunta està la resposta.
Efectivament són anys de treball de recerca d'allò ocult, per a reivindicar en
aquest cas la labor de les dones. El seu esforç i les seues realitzacions.
-Treballes
tenint en compte com un guió de qüestions a anar contestant, a anar donant
resposta...-Com és la metodologia de treball que fas servir?
-Són molts anys d'investigació, de lectures,
de consultar fonts primàries a arxius i biblioteques, a més en l'Associació
Cultural Institut Obrer tenim la sort de comptar amb un bon dotat centre de
documentació. Així que a poc a poc vaig recopilant informació d'aquestes dones
i preparant dossiers, amb imatges i textos, que en un moment determinat
serveixen per a constituir la base d'una publicació.
-Com
li poses ordre a tot, Cristina?
-Crec a sóc minuciosa en els
projectes que elabore. Ara he acabat un llibre sobre
fonts orals. "Les fonts orals. guia per a la seua investigació",
centrant-me en la metodologia. I, amb
disciplina i metodologia faig els treballs editorials que culminen en
publicacions.
-Ens
pots fer cinc cèntims d´ allò en que estàs treballant ara?
-Ara
estic ultimant dos monòlits que se situaran en els espais de memòria que va
ocupar el Grup femení de la Residència
d'estudiants, un a Picanya -en l'Hort de les Palmes-
on des van traslladar en un primer moment des de Madrid i l'altre a la Casa de
València, una segona seu, al carrer de la Pau. També, preparant una exposició que
es diu “Dones de bandera. El Grup Femení de la Residència d'Estudiants a
València”, que s'inaugurarà el 2 de desembre en el Centre el Carmen de Cultura
Contemporània, patrocinat per la Conselleria de Participació,
Transparència, Cooperació i
Qualitat Democràtica de la Generalitat
Valenciana.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com