La
Librería de Cazarabet Indignado
Un projecte que viatja cap a la Festa de l´Infantesa i que ha llançat la Societat Coral El Micalet.
Un enllaç que et pot anar bé:
I l´alcalde Ribó dona la benvinguda
a les tres magues:
https://www.youtube.com/watch?v=7YS7P6vyhqA
https://www.youtube.com/watch?v=rpND_gbhn-s
Cazarabet conversa amb l’autora del
text del conte “Les 3 Magues de gener” Cristina Escrivà:
-Cristina, de qui surt i de
quina manera la idea de recuperar la Festa de la Infantesa?
-Des de fa més de 15 anys sóc una assídua
investigadora en arxius estatals, centrant els estudis a la dècada dels anys 30
del segle XX. A poc a poc he anat concentrant imatges i dades de tot allò que
no apareix amb pes en els continguts de publicacions historiogràfiques.
D'aquesta manera he anat rescatant documents sobre els instituts Obrers, l'internat escola Durruti,
imatges de les colònies escolars, del II congrés internacional d'escriptors per
a la defensa de la cultura ... i de la cavalcada que es va realitzar en 1937,
com a tancament de la Setmana de l'Infant, un acte recolzat per totes les
organitzacions antifeixistes, amb la finalitat d'oferir un espai d'alegria,
dins el drama de la guerra, a la infància evacuada.
Aquest any, prop del 80 aniversari d'aquesta
cavalcada, hem volgut recordar una altra manera de festejar uns dies destinats
a donar il·lusió dins l'obligació dels éssers humans de ser millors, de
reconciliar-nos, de parar-nos a pensar en els altres ... Per això hem iniciat
la "Setmana de la Infància" una sèrie d'activitats per als nens i
nenes que concloïa amb la "Festa de la infantesa", una cavalcada
laica i participativa.
-Per què? Veieu amb el canvi a l’ajuntament de Ciutat de València, amb
l’equip de Joan Ribó, i una manera de fer i d’entendre tot
plegat, la millor oportunitat i, clar, a la primera la voleu
aprofitar ?
-Bé, si. Primer vaig presentar el projecte a la
Junta de la Societat Coral el Micalet, on estic a la
Secció de la Biblioteca i gestió d'activitats culturals. La "Setmana de la
infància" va ser aprovada per unanimitat. Ens encarreguem de desenvolupar
el projecte el president de la Societat, Tonetxo Pardiñas i jo. I, efectivament, de no haver tingut un nou
equip de govern a l'Ajuntament, amb una altra sensibilitat cap als temes
culturals, possiblement tots els assistents a la cavalcada no haurien pogut
gaudir d'un diumenge diferent, ple d'art i alegria.
-És una festa, amb un conjunt d’activitats, vinculades a fer créixer la
fraternitat amb la llibertat i la igualtat, ja des de la infància?
-Dins de les activitats de la "Setmana de
la Infància" hem realitzat tallers per a escoles: de papiroflèxia amb
Francesc Duart i de reciclatge amb Juanito Maracas; un concert de
cançons infantils, recordant les composicions de grans artistes, músics i
poetes republicans, com Luis Cernuda. També van oferir els seus poemes set
poetes, amb la idea que el proper any puguem presentar un nou repertori,
introduint noves tonades en els dies assenyalats i festius de final i principi
d'any. Una exposició “L’amor als infants” que he comissariat junt a Francesc
Piera... i que hem tingut que prorrogar per l’afluència de públic. La
programació encara es pot consultar a la pàgina web de la Societat Coral el Micalet.
L'eix de les activitats han estat la llibertat,
igualtat i fraternitat. Primer per recordar uns principis universals assumits
per la societat, però de vegades oblidats en la quotidianitat. Segon, són
l'esperit de la República espanyola, que també commemorem aquest any a
València, com a capital de l'estat, que ho va ser des de novembre de 1936 a
octubre de 1937. Tercer són unes belles paraules que, per desgràcia, cal
recordar el seu significat a la infància. Paraules que es desenvolupen amb
l'exemple de tots, governs, educadors i família i que tenim l'obligació de
practicar.
-Perquè aquests són valors que es retroalimenten
entre ells, uns no són
possibles sense els altres. Són com a tres vincles que no poden separar-se
mai i tenen que anar caminant junts.
-És clar, tot i així en l'actualitat hi ha nous
vocables, com la sororitat, que vaig estar valorant
introduir en el conte "Les 3 magues de gener" però vaig pensar que
per donar a conèixer la festa de 1937, el més important era afermar aquests
principis que van ser l'esperit de la primera cavalcada dedicada a la infància
sota el patrocini del Ministeri d'Instrucció Pública.
-Conta’ns com va anar el confeccionar la
festa, els actes i demés?
-Des del mes de maig del 2015 que va sorgir la
idea, hem anat creixent. Sobretot gràcies als amics i amigues que any rere any
anem formant com una gran família. És cert que també anem madurant, però
l'estela de persones que se sumen i valoren els projectes és gran. Això és molt
satisfactori. Al llarg de la vida he anat coneixent des d'artistes compromesos
a persones que han volgut ajudar voluntàriament en la idea de recuperar una
tradició, de tornar a fer història.
Per tant, la "Setmana de la Infància"
i la "Festa de la infantesa" ha estat un projecte col·lectiu, ja que
sense l'ajuda desinteressada de centenars de persones no podria haver conclòs
amb èxit, donada la precarietat econòmica que ens trobem. Però no puc deixar de
nomenar tant a Rafa Maestre, David Vidal, Rosa Roig,
Manola Roig i Llum Fos que han estat dins de l'ànima de la cavalcada. Això sí,
aspirem a que el treball es valore i, ja que hem
estat emprenedors, es patrocine la festa de l'any que
ve, per ètica i per dignitat. Si aquest any haguéssim tingut mitjans econòmics
haguérem pogut realitzat alguns de les joguines gegants que es van realitzar
entre 1936 i 1937. Carrosses amb motius de pel·lícules animades, que tenien
moviment. Esperem que ens ajudin a aconseguir aquest somni de llibertat per a
la ciutat.
-I tot gira, per fi, des d’un punt de
vista laic com té que ser, no? (Noia, ja em perdonaràs, però és que no hi ha
gairebé cap acte o festa que no es vinculen a quelcom que tingui a
veure amb lo santoral i la cosa ja
cansa).
-És clar, una postura de respecte davant
creences que haurien de tenir el seu espai privat. Cada persona és lliure de
processar la seua religió, però en la intimitat, sense imposar als altres ni
exterioritzar públicament els seus ritus.
Si des de la infància no et donen la llibertat
de conèixer, vas creixent en les creences dels teus familiars ... això és
llibertat de decisió? Un Estat no confessional, és el que no té religió pròpia,
ni educa en cap religió.
Nosaltres hem iniciat unes activitats al voltant
del solstici d'hivern, on hi cabem tots i totes, ja que no fem referència a cap
creença, ni a cap bandera.
-I on, el món , es mira, d’una vegada per totes, amb ulls femenins, com des d’una
altra sensibilitat. Per això vestiu a tres magues?
-Per això és la introducció dels valors amb
rostre de dona. La presència de les dones en les festes com a protagonistes és
una cosa necessària per a educar en igualtat. Si volem aconseguir eradicar la
xacra del masclisme, també cal fer un discurs pedagògic sobre el tema de les
festes. Cal introduir gestos en femení i cal fer visible la tasca de les dones.
Tot això ho vaig pensar desenvolupar a través d'un relat, en format de conte.
Les paraules més importants en la vida són de gènere femení... després per parlar en imatges de llibertat,
igualtat i fraternitat només pot ser a través de dones. A la cavalcada de la
"Festa de la infantesa" del passat dia 3 de gener de 2015, els
personatges de les magues van ser interpretats per tres amigues vinculades al
món de la cultura que van transmetre des del balcó de l'ajuntament els seus
millors desitjos.
-A
més, amb els noms que representen els valors que, avui més que mai, es fiquen
damunt la taula (perquè són necessaris més que mai) : la llibertat,la
igualtat i la fraternitat. Sense aquests
valors la convivència no pot ésser possible. Què pots comentar de tot plegat?
-Aquesta idea que apareix en el conte "Les
3 Magues de gener" focalitza l'atenció al fet que sense la pràctica
d'aquests valors, en el seu conjunt, la vida es deshumanitza. Si posem per
sobre d'ells l'egoisme, la irresponsabilitat dels nostres actes de cara la
societat, la injustícia, el no tractar a tots i totes com a iguals, per exemple
en l'equiparació d'esforç i treball ... no anem bé.
Les imatges de les magues han estat creades per
Román Sánchez, maquetador de la majoria de les meves
publicacions, que ha plasmat molt bé aquestes idees.
-I una convivència que té que anar acompanyada de la solidaritat, d’una
solidaritat ferma i no hipòcrita com la que es sol practicar, per cert per
aqueixes dades com les de Nadal, Reis…etc, per després oblidar-nos de que la gent necessita menjar, escalfor,
una mà amiga la resta de l´ any.
La solidaritat no pot ser circumstancial, com la
caritat. La solidaritat és una forma d’actuar que fa que es desenvolupin els
valors abans esmentats en funció dels altres. La solidaritat desenvolupa
l'esperit de germanor, d'ajuda mútua.
-I clar, al Mediterrani, tot i que sigui hivern, el carrer
sempre està obert a les desfilades, a sortir i compartir festa, cultura,
música, dansa, teatre i totes les arts del món. És com si les magues feien de
vincle, en forma d’abraçada, de tots plegats. És això el que es
busca, no?
-És cert. El conte vol exemplificar la festa
dins de la cultura festiva que tenim a Espanya però a més, per la climatologia
de València, no és complicat apostar per desenvolupar la cavalcada laica sempre
en diumenge conciliant la tasca familiar i, a les 12 del matí, un hora que
humanitza la presència al carrer de tots i totes. També el fet de no tirar
caramels, ni res, i el d'oferir a la mà, taronges, versos ... globus. Sense que
el públic s'hagi d’ajupir per agafar res del sòl... donant alternatives per a
nous usos que complementin els obsequis que també podem elaborar amb les
nostres mans, mostrant que la creativitat és vàlida.
-Allò que ens ha
fascinat és la comunió”que teniu
amb la nostra casa, el planeta on vivim. Per això per a fer-lo més habitable,
per a no aplegar
a treure-li tot el suc, per a fer-lo sostenible…el que feu és regalar i regalar-nos imaginació e invitar a fer regals materials on s’utilitza el
reciclatge de cartrons, de plàstic, de papers. Què ens podeu dir?
-Una aposta que des del passat recent, on m'he
inspirat per generar continguts, ens arriba al present perquè la nostra
infància pugui tenir un futur sostenible.
-També es busca donar un sentit a tot allò que oferim a una persona que
ens estimem: així regalem coses que vagin vinculades a fomentar la cultura de
la pau, la no violència, la solidaritat…tot això fomentant i alimentant el diàleg, la paraula, l’amistat. Això
pareix com a senzill, però no ho és s’ha de treballar en el dia a dia tots els
dies, perquè
el comportament humà és fràgil. Què ens pots reflexionar?
-La funció d'educar no és la de millorar?
Estarem d'acord que cal educar perquè els educands siguin feliços no? Ningú pot
ser feliç si hi ha patiment al nostre voltant. Si aconseguim que les prioritat
no siguin aconseguir diners que mai tindrem temps cronològic de gastar ... ¿on
deixem el respecte per la vida, de les persones, del planeta ...? La paraula
cultura ha de tornar al seu significat, com s'explica en el relat "Les 3
magues de gener", cultura com a conjunt de coneixements adquirits
mitjançant l'estudi, les lectura o els viatges ... que ens fa gaudir més de la
vida.
-La
recompensa per a tots plegats, incloses les tres magues, són l´ harmonia amb
nosaltres i l’entorn…una harmonia que vindrà de
comportaments que els xiquets i xiquetes, cada vegada més, incorporaran de més
petits amb l’altruisme.
-Un missatge perquè les noves generacions
tinguin una finestra oberta a nous gestos, que els ajudin a ser millors per a
ells i per als altres.
-Aquesta Festa va veure la llum, per primera vegada l’any 1937
a la Ciutat de València…un esdeveniment que en aquells anys deuria de fer molta il·lusió i més
tenint en compte que estaven en temps tristos, temps de guerra i on es van
distribuir joguines al xiquets i
xiquetes refugiats i a d’altres , però també es van a dur a terme
representacions culturals encaminades a entendre, més que mai, l’ètica i el
compromís cap als valors que són la igualtat, la fraternitat i la
llibertat…tot per fer un
món solidari,harmònic,
ple de maneres de fer camí cap a la pau.
-Si i per desgràcies no aprenem de la història i
s'inicien noves guerres carregades de sofriments, sent la infància la més
perjudicada i la més innocent.
Amb aquesta festa hem volgut ressaltar el fet que recuperar memòria del passat és sempre positiu. Memòria, no com a conflicte ideològic, sinó com a coneixement crític per millorar el nostre futur.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069