La Librería de El Sueño Igualitario

Cazarabet conversa con... Cristina Escrivà Moscardó, autora de “40 dones protagonistes de la València republicana” (Associació Cultural Institut Obrer de València)

40 dones protagonistes de la València republicana.

Cristina Escrivà ens endinsa en la vida de 40 dones que van fer més present, i forta, a la ciutat de València.

Aquest llibre és el catàleg de l´exposició amb el mateix nom: 40 dones protagonistes de la València Republicana . Una mostra gràfica en tonalitats lila, acompanyades per deu fotografíes realitzades per Gabriel Benavides que mostren espais urbans on les protagonistes de l´exposició van transitar i romandre lliurement les seves idees.

Allò que ens conta sobre el llibre l´Associació Cultural de l´Institut Obrer de València que és la entitat editada per aquest actiu:

Aquest llibre arreplega quaranta biografíes de dones imprescindibles que van estar durant la Segona República a València, protagonitzant aqueixa época fértil de la nostra historia. Un llibre carregat de sororitat---a través de les arganitzacions de dones—que inclou himnes, cançons i poemes dedicats a les seves heroïnes.

El present llibre biografia a 40 dones que van nàixer o van viure a València durant la Segona República. Quaranta dones imprescindibles per a conèixer la nostra historia. El perquè d´aqueste nombre està motivat per la recentconmemoració de l´aniversari del Moviment Feminista al país Valencià.

L´autora recupera dones úniques, el record de les quals cal rescatar de l´oblit. Elles encarnen a moltes altres més que van actuar en aqueix temps, treballant per la igualtat de gènere, i que van deixar una petjada indeleble del seu pas per València.

Textos i dibuixos, amb nom de dones, que representa a totes les organitzacions polítiques i sindicals de l´època i també un gran ventall de professions(advocada, metgessa,mestra,dibuixant, infermera, llevadora, filosofa,bibliotecària, escriptora, poeta, artista plàstica, professora, editora, mecanógrafa, sindicalista, traductora, impresora, compositora, menera, arquitecta, política, etc,,,,), amb l´objectiu de transmetre la diversitat en la militancia política, en el món del coneixement i del treball i, els retrats que ha dibuixat Román Sánchez , ens ajuden a conèixer millor.

Aquest llibre és el catàleg de l´exposició amb el mateix nom: 40 dones protagonistes de la València Republicana . Una mostra gràfica en tonalitats lila, acompanyades per deu fotografíes realitzades per Gabriel Benavides que mostren espais urbans on les protagonistes de l´exposició van transitar, unes dones plenes de somnis, que van poder fer realitat durant l´època republicana.

Aquesta autora acba també de traure a la llum, Dones plenes de somnis, editat per l´Ajuntament de Paiporta.

Cristina Escrivà ja és amiga d´aquesta casa:

Aquesta investigadora i esforçada pedagoga dins l´àmbit de la Memòria Històrica en tot això de la memoria histórica i molt en lo referent al món de l´ensenyament i al de la dona ha escrit nombrosos llibres fruit dels seus estudis e investigacions: A Cristina Escrivà Morcardó amb la qui conversarem és una treballadora de la cultura, així la defeneixen bona part de les gents que la coneixen. Especialista amb la gestió cultural e investigadora  amb les fonts socials, grafiques i d´arxiu. És, a més, documentalista especialitzada amb la Memòria Històrica. Ha sigut comissària amb exposicions de temática educativa, histórica i de gènere. Escriu articles per a prensa i és realitzadora de documentals promovent diverses associacions culturals del Pais Valencià.

Autora de València.La ciutat dels sabuts(2007); La paz es nuestra. 30 mujeres de un infinito (2007); Passeig urbà de Peset a Timoteo(2007); Los Institutos para obreros, un bello sueño republicano(2008); Guía didáctica.Los institutos para obreros 1936-1939(2009); Arrels de fang(2010); Els Horts solidaris.Les colèniesescolars de Picanya 1937-1939(2011); El internadoescuela “Durruti” 1937-1939 (2011); València i les dones republicanes(2011); De las negras bombas a las doradasnaranjas.Colonias escolares 1936-1939(2011); Los ojos de Walter Reuter(2012); Cultura para todos(2012); Des de l´Avinguda de la Unió Soviètica als magatzems “La Isla de Cuba”(2012) i La colonia escolarv de Bellús 512 escolares salvados de la guerra….a més, te en preparació i està ultimant Elisa Soriano Fisher, puntal del femenismo moderno.

Cazarabet ja ha conversat varies vegades amb aquesta investigadora i estudiosa que encaixa molt mé a la dona, a la Memòria Històrica i al pensament llire i fraternal.

Ja em conversat varies vegades amb aquesta autora:

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/tresmagues.htm

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/benicassim.htm

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/apunts.htm

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/converses.htm

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/bellus.htm

Ver “40 dones protagonistes…” en youtube:

https://youtu.be/2KboC0TsTCM

Cazarabet conversa amb Cristina Escrivà:

-Cristina, explica’ns, per favor, el que et va fer escriure aquest llibre o què t´ha portat a escriure´l; què t´ha motivat a la seva escriptura—a part de esdevindré el llibre del catàleg d´ una exposició.

-Primer, donar-vos les gràcies per l'amabilitat i l'interés que sempre heu demostrat cap a la meua producció, com a escriptora. I, contestant a la pregunta: la necessitat de transmetre biografies que generen la història d'una ciutat, així com la història de les dones republicanes. De sempre he estat implicada com a feminista en la reivindicació de les dones dels anys trenta del segle XX. Fa deu anys vaig escriure un llibre on vaig situar a les dones en el carrer de la Pau de València durant la guerra civil, ara he augmentat aqueixa xifra a deu més situant-les en espais determinats de la ciutat, on elles van viure o van tenir el seu treball.

-La pregunta és inevitable: Com és el portar una exposició a un llibre?

-No és complicat. Al principi en l'exposició se sintetitza i en el llibre s'amplia la informació. En aquest cas l'exposició està pensada de forma didàctica amb nivells de lectura a través de la grandària de la lletra. En el llibre a més d'ampliar les dades biogràfiques de les quaranta protagonistes s'inclou la presentació de Carmen Zorita, per l'Institut Obrer, i el pròleg d'Amàlia Alba, ambdues bones amigues i companyes d'anys de treball per la igualtat. A més de la contextualització vaig pensar afegir altres informacions com les organitzacions de dones, poemes, cançons, himnes feministes i documents que, en l'exposició, es mostren en vitrines.

També apareix en lla mostra un audiovisual, amb les fotografies de les dones, i documents. I, com a complement, un muntatge dels retrats que apareixen en l’ expo i en el llibre: https://www.youtube.com/watch?time_continue=22&v=3i_bQw3FPxc

-Explica’ns com és el paper del moviment feminista al País Valencià?

-El Moviment Feminista de València apareix com a tal en els anys 1970 i cada vegada està adquirint més força. També es va adequant a les problemàtiques que van sorgint, sense perdre l'objectiu d'aconseguir la igualtat, prioritzant qualsevol qüestió que afecte les dones. El Moviment és molt ampli i cada vegada es van integrant en ell dones més joves. Tan sols cal acudir a les manifestacions per a comprovar aquest fet.

-Però l´ exposició, el catàleg i el llibre fan molta més menció a com va esdevindre el moviment feminista en temps pretèrit. Amiga, ens pots apropar a aquells temps i a com hem anat evolucionat?

-Més que un Moviment feminista, a Espanya les feministes dels anys vint i trenta, fins a la guerra civil, eren un conjunt de dones conscients que treballaven per aconseguir els drets en igualtat a l'home. Dones que ben havien estudiat en la Institució Lliure d'Ensenyament, o pertanyien a aquest àmbit o, il·lustrades i professionals de classe mitjana alta que eren fervents lluitadores pel sufragi universal. També obreres activistes algunes d'elles properes a l'anarquisme. I treballadores socialistes i comunistes que lluitaven pels seus drets laborals i per l'educació. Una cosa unia a totes elles, la cerca de la pau universal, després del desastre de la Primera Guerra Mundial.

-Hem evolucionat molt… les dones som més i les nostres idees i pensaments ja no tenen por d´ eixir de dins nostre i moltes, a més, ens ho creiem i ja no estem dispostes a fer un pas arrere; però hi ha situacions que pareix que rebotin en una paret del trinquet… Què ens pots comentar?

-Aqueix trinquet que nomenes és el patriarcat que des de fa centenars d'anys està arrelat en la societat. Per tant, la labor que les dones hem de fer és continuar treballant en favor dels drets universals. És molt important transmetre que tots els avançaments en aquest sentit que es van aconseguir després de la Constitució de 1931, es van veure interromputs i anul·lats, amb açò es va tornar a situacions impensables, ja que tots els passos que es van donar durant la Segona República, es van multiplicar cap arrere durant el franquisme. Ara, les dones estem molt sensibilitzades amb les problemàtiques actuals que han fet unir-nos en defensa dels nostres drets i, tornem a eixir majoritàriament al carrer per a exigir-los. La marea lila és bona prova d' açò.

-Amiga Cristina va esdevindre, és de suposar, molt difícil triar a aqueixes 40 dones? Quin criteri vas tindre que seguir?

-D'una banda, sí, és difícil triar d' entre tantes dones a només quaranta. El criteri va ser primer dones nascudes a València, després aquelles més conegudes que van ocupar per un espai de temps posats de responsabilitat en la ciutat. També incloure a aquelles pioneres que la història va oblidar, al costat de les primeres que van iniciar treballs professionals durant la Segona República. Un altre fet que em va fer més fàcil l'elecció va ser situar-les en un edifici concret.

-València durant la II República i la Guerra Civil, València va ser capital de la República i sobretot lloc i capital de la cultura. Apropa´ns, com va ésser el paper de la dona en aquest context?

-A València es va viure l'avantguarda dels anys 30. I, tenim algunes dones que apareixen en el llibre que van formar part d'aquesta avantguarda. Per tant, l'art i la música també estan representades a través de diverses valencianes, sent les més les que van exercir les seues activitats artístiques, fins a l'arribada del Front Popular, assumint la seua defensa a través de la cultura antifeixista. Tot açò en una ciutat cabdal de la República on tot va ser més fàcil i on la dona des de la rereguarda va treballar per a guanyar la guerra.

-Les dones que ens “retrates” i ens apropes tenen un perfil ben variat en les seves professions i dedicacions, oi? Les cerques ben variades per a mostrar i demostrar l´ ampli ventall que ja aleshores hi havia?

-Per descomptat, en el llibre apareixen obreres, poetes, escriptores, arquitectes, polítiques, advocades, doctores, mineres, etc. També hem inclòs la biografia de la República en femení.

-O ho fas amb cert caràcter reivindicador, oi ? per tal de demostrar-hi a molta gent que i la dona ha estat sempre més present del que molts s´ esperaven…

-Naturalment. És la meua obligació visibilitzar-les perquè sempre han estat. La presència constant de les dones en tots els àmbits professionals i artístics, que creaven sense tenir la difusió adequada per haver nascut dones, és un fet històric.

-Però quins punts tenien en comú totes aquestes dones?

-Totes tenien en comú el seu republicanisme i la majoria d'elles la seua lluita contra el feixisme.

-Són o haurien d´ esdevindre, aquestes dones, un exemple per a la resta de dones del País Valencià i d´ altres indrets?

-Per descomptat, totes elles són exemple en els seus determinats àmbits i professions i fins i tot avui dia el seu activisme i valentia.

-Cristina, quina era la relació entre les dones d’aquells anys que pensaven lliurement i les que no podien fer-ho d´ altra manera o bé perquè es veien com a empresonades o bé perquè volien dins del seu propi pensament o bé perquè simplement estaven com a reprimides i/o castigades a viure en una situació o una vida que no era la seva?

-Açò que comentes va ocórrer sobretot durant el franquisme, ja que totes les dones que apareixen en el llibre van patir algun tipus de repressió, ja siga a través dels seus expedients de depuració, no podent tornar a exercir la seua professió, o veient-se obligades a fugir del país per a salvar les seues vides, per no parlar de les quals van patir repressió física.

-Cristina, sempre treballes molt ben acompanyada per dissenys, colors, fotografies que fan d´ allò que escrius quelcom més “entendible” i molt més proper…imprescindible per a vos, oi?. Com és aquesta col·laboració amb les il·lustracions de Román Sánchez, les fotografies de Gabriel Benavides?

-Román Sánchez és un artista il·lustrador amb el qual porte col·laborant més de deu anys i per tant professionalment ens entenem a la perfecció. Ell, a més, és molt sensible cap als temes que treballe. Pràcticament tota la meua producció l'ha maquetat ell. Els retrats d'aquestes dones són fantàstiques i enriqueixen el llibre a la perfecció. Algunes de les fotografies del meu fill Gabriel també apareixen en aquest cas separant capítols del llibre, però en l'exposició la seua totalitat són els espais on les 40 dones protagonistes van transitar.

-I com és treballar amb l´ Associació Institut Obrer de València?

-L'Associació, entitat memorialista amb trenta anys d'experiència, pionera en la recuperació de la memòria en el País Valencià, és la que dóna cobertura editant algunes de les meues publicacions. El vincle de l'Associació amb la recerca històrica, a través del Grup de Recerca GIACIO, facilita la realització de variats projectes. Sense aquesta simbiosi seria més difícil l'elaboració de productes expositius, documentals i editorials. A més, ajudem a l'alumnat que realitza en l'Associació les pràctiques externes d'Història contemporània a millorar el seu currículum. El pròxim projecte de l'Associació serà la publicació de “L’IO. Lectures de l'Institut Obrer. Revista de pensament i acció social”, de la qual si us ve de gust parlarem més endavant.

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com