La Librería de El Sueño Igualitario

Sin título-1.jpgCazarabet conversa con...   Cristina Escrivà Moscardó, coautora del libro "Apunts sobre fonts orals i la seva gestió" (Asociación Cultural Instituto Obrero)

 

 

Un libre des de la ploma que ho investiga tot de ben prop i de primera , la que ens aplega gràcies a Cristina Escrivà Moscardó i Ricard Camil Torres fabra.

 

Un llibre editat per l´Associació Cultural del Instituto Obrer de València:

La construcción de la historia oral no solament és una técnica acadèmica propia dels historiadors, sinó també de les ciències socials i és una eina vital per conéixer la nostra propia historia, a través dels rectors d´altres persones. La historia oral s´està convertint en un fenòmen obert a múltiples usos. L´objectiu principal d´aquestsApunts sobre fonts orals i la seva gestióés oferir als investigadors una sistematització en la utilització de les fonts orals, des d´una perspectiva interdisciplinària.

Les instruccions que oferim introdueixen amb rigor el mètode, no només en la gestió de les entrevistes, també com a eix de múltiples projectes.

Alguna de les coses més sobre els autors, Cristina Escrivà Moscardó i Ricard Camil Torres Fabra:

http://www.academia.edu/4760027/INNOVACI%C3%93N_EDUCATIVA_EN_GUERRA

Vos recomanem, entre altres coses :

http://www.cazarabet.com/lalibreria/fichas46/escuela.htm

I l´Institut Obrer:

 

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000189%5C00000077.pdf

Interessant:

http://periodismohumano.com/sociedad/educacion/hablan-los-antiguos-alumnos-del-instituto-valenciano-de-la-republica.html

Cazarabet ja va conversa amb Cristina Escrivà Moscardó:

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/bellus.htm

 

 

Cazarabet conversa amb Cristina Escrivà:

image001.jpg-Cristina, són les fonts orals, encara avui, l´eina , la ferramenta més valiosa per apropar-nos a la nostra historia més recent?

- Efectivament, la nostra pràctica així ens ho dicta. Sobretot quan parlem de conèixer la nostra història des de la perspectiva més quotidiana, “des de baix”. Les experiències personals i la visió que es té des del protagonisme de les nostres actuacions a la vida, fins a la mirada directa del que va passar, com a testimonis, van teixint un relat. Relat obtingut com a font oral que, en ser tractat amb la metodologia apropiada, passa a convertir-se en Història oral, Historia del present.

 

-Quant vos vau plantetjar aquest llibre, quin propòsit perseguieu?

-Facilitar, fer fàcil el seu ús, demostrar les funcions multidisciplinars que comporta un treball amb les veus metodològicament tractades i registrades. Difondre, mostrar des de la praxi el seu caràcter científic.

Fins i tot, ensenyar a investigar, donar valor a la paraula, estendre la idea de la necessitat de reflexionar davant una dada, davant d'un sentiment, en fi, aprendre de l'experiència dels altres.

 

-Amb el testimoni oral…he sentit de tot, gent que argumenta que són més fruit de certa subjectivitat , però, em pregunto, si no es pot donar al contrari: la reflexió, al cap dels anys i una major objectivitat?

- És important el que assenyales, però començant amb el teu comentari, tot el que s'escolta, el que es transmet, té un sentit i un significat. Hi ha persones que intenten ocultar el seu passat, per vergonya, per por, per ignorància ...

La veritat  és que afirmar com, quan i el què va esdevenir amb fidelitat  és impossible. Tots portem una càrrega cultural que s'ha anat sumant al llarg de l'experiència, tot i així, és veritat el que una persona transmet, perquè és la seva veritat.

I, és molt interessant la teva pregunta. Els anys ens fan savis, la frase “l'experiència és un grau” clarifica el que la vida et va ensenyant, a les determinades disciplines però,  també en el sentit que ens ocupa, en la reflexió davant el temps viscut. Som nosaltres els investigadors els que també hem de reflexionar sobre això.

 

-Com ha sigut el anar localitzant persones que diguen “sí!!” a oferir el seu testimoni oral?(parla una mica del procés de  recerca oral)

- Cal diferenciar entre fonts orals (càpsules de testimonis) o història oral (projectes de recerca). El nostre primer projecte d’història oral tingué la facilitat d’entrevistar a persones que ja estaven motivades. Amb l’experiència del projecte sobre l’Institut per a Obrers ampliaren la nostra tasca investigadora a altres col·lectius, per això, el primer que varem fer va ser un treball de camp. Després intervé la formació i l’empatia amb els entrevistats. Però sobretot hi ha que explicar a l’informant el què volem fer, l’ús que farem del seu testimoni i la importància de la seva experiència, sense oblidar el reconeixement a la seua persona.

 

-Això sí, crec que les entrevistes amb aquesta gent tenen que tindre una mena de “tacte” especial…què em penses?

- I tant, moltes voltes hi ha que emprar el mateix “idioma”, acostar-se amb un vocabulari adient a les característiques personals i ser molt respectuosos amb els entrevistats. A més l'ideal és que siga la mateixa persona que captura la veu, la que concloga el projecte d'investigació, per tan la que tindrà un tracte amistós amb ells.

 

-A partir d´ ací de quina manera comenceu a treballar?. Durant tot el procés quina ha sigut la vostra metodologia de treball, recordem que és un llibre a dos –entre vos i Ricard Camil Torres--?

- Amb l’experiència que teníem els dos, com a investigadors amb fonts orals, elaboràrem conjuntament el sumari del contingut del llibre. Després anàrem discutint cadascú dels capítols, recolzant-los amb imatges. Tota la bibliografia que mostrem al llibre, dividida en enfocaments teòrics, metodològica, tècnics i pràctics, així com les pàgines webs que incloem les hem estudiat, consensuant allò més important.

 

-Després, tot el projecte s´ha de difondre ,per a que la gent aprengui i en tingui coneixement,com ho feu?

- Aquest petit manual “Apuntes”, es va fer pensant en el Seminari Internacional: la aplicación de las fuentes orales en la didàctica de las Ciencias Sociales, celebrat a la Universitat de València, el mes de febrer de 2015, adreçats als alumnes de Magisteri. Per tant, la primera difusió va ser entre els assistents al Seminari. Després pensem que aquest manual és una bona eina per iniciar-se en l’ús de les fons orals. És per això que el manual està redactat en castellà, per arribar al major nombre possible de lectors.

 

-Però abans, com dieu, apreneu vosaltres, no?

- Com és ben sabut, s’aprèn amb la pràctica. Nosaltres hem aprés molt conversant i entrevistant i després contrastant i documentant el que ens han contat. Així cada volta tenim més recursos per seguir avançant.

 

-Quines conclusions, trets que t´han quidrat més l´atenció heu tret d´aquest treball?

- Primer aconsellar l’ús de la metodologia de la Història Oral com ensenyament actiu a l’aula. Les fonts orals, com extracció de testimonis i la història oral, com investigació de l'entrevista, són activitats que generen formació. El que s’aprèn investigant difícilment s’oblida i així ampliem coneixements.

 

-És aquest un llibre per a futurs historiadors o per a aquells que volen contar històries, així com saber interpretar-les millor…o per a tots una mica?

- Com tu ben dius, per a tots i totes i ens agradaria que, amb la seua consulta, es pogueren realitzar projectes, amb els que a més a més d’aprendre també es puga gaudir del contacte amb persones.

 

 

 

Sin título-1.jpg19229

Apunts sobre fonts orals i la seva gestió. Cristina Escrivà Moscardó, Ricard Camil Torres Fabra

80 páginas      14,5 x 21 cms.

10,00 euros

Asociación Cultural Instituto Obrero


PROPÒSIT


L'ús de fonts orals com a eina informativa no és cap novetat. Al contrari, es tracta de la forma de transmissió deconeixements més antiga de la història. Encara avui dia, en un món immers en la globalització, el recurs a les mateixescontinua sent fonamental per a algunes societats mancades d'escriptura i, també, per a algunes que prefereixen latransmissió oral a qualsevol altre mitjà que els apropi al coneixement del seu passat.


Aquesta publicació neix amb el propòsit de ser utilitzada en el “Seminari internacional: L'aplicació de les fonts orals en la didàctica de les ciències socials”, programat a la Universitat de València el mes de febrer de l'any 2015. Són unsapunts adreçats a estimular l'ús d'aquesta metodologia, amb un enfocament pràctic, entre els i les estudiants, peròtambé per a propiciar la investigació amb testimonis orals, en diversos àmbits.


L'esquema es basa en aportar els conceptes bàsics per poder abordar aquesta tècnica, sent conscients que es tractad'un punt de partida per convidar a realitzar projectes d'investigació, basats en aquest tipus de fonts.


Les possibilitats de transitivitat per les diverses matèries que sorgeixen a través dels testimonis orals, fan quecognitivament anem ampliant la nostra formació.


La construcció de la història oral no solament és una tècnica pròpia dels historiadors, sinó també de les ciències socials iés una eina vital per conèixer la nostra pròpia història, a través dels records d'altres persones.


A Espanya, aquest recurs, moltes vegades nascut per la necessitat d'extreure la veritat que la història oficial no proporciona, ha generat projectes propers als moviments socials. Una història construïda pels protagonistes anònimsque, sabent-ho o no, qüestionen la història oficial, transmesa com a única i veritable, en un procés de construcció iassentament d'un passat, sota l'òrbita ciutadana.


En països com Estats Units, Gran Bretanya, Itàlia, França o Argentina existeix tradició d'utilitzar aquesta eina, aplicada a altres formes del saber, tant en projectes culturals, compatrimonials.


Al nostre país, aquest recurs adquireix significació científica a través dels diferents seminaris de fonts orals, que avalen moltes de les universitats, i les experiències de diversesassociacions i plataformes d'història oral.


El nostre objectiu últim és mostrar com des de les aportacions testimonials es poden elaborar i gestionar diferents projectes, basats en fonts orals, fins a la difusió del resultat.


Per aprofundir en aquest tema oferim una selecció de lectures recomanades, també, una síntesi del Seminari Internacional “Dignifiquem el passat: Les fonts orals i la sevaaplicació pràctica”, celebrat al setembre de l'any 2013, que inclou un poema d'Emili Olmos i Pasqual. Per concloure amb algunes reflexions de la historiadora argentina, especialista en història oral, Laura Benadiba, sobre l'ensenyament a l'aula de la història oral.
En la quarta part d'aquests apunts adjunten, l'inici d'un model de qüestionari; un model de fitxa d'arxiu; model de resum de l'entrevista i model de certificat i autoritzacions.


 

SUMARI


Primera part
· La memòria
· La subjectivitat
· La font oral
· La font oral i la escrita
· Imatge i memòria
· La història oral
· Bones pràctiques
· Aprenem mentre entrevistem
· Com dissenyar un projecte
· L'aplicació didàctica


Segona part
· Gestió d'un projecte amb fonts orals
· Recursos tècnics i econòmics
· Treball de camp. Cercadors de memòria
· L'ètica de l’entrevista
· Metodologia
· Protocol de les entrevistes
· L'entrevista
· Localització de les entrevistes
· Presents a l'entrevista
· El guió
· Històries de vida
· Tipificació de la informació
· L'entrevistador/ra


Tercera part
· Els suports: gravem i continuem
· La transcripció
· Fonts per a la investigació
· Tancant el cercle
· L’arxiu


Quarta part
· Model de qüestionari orientatiu
· Model resum de l'entrevista
· Model fitxa arxiu
· Model certificat
· Model autoritzacions


Cinquena part
· Síntesi: “Seminari internacional, Dignifiquem el passat: Les fonts orals i la seua aplicació pràctica” (2013)
· Algunes reflexions de Laura Benadiba (2013)
· Lectures recomanades: Enfocaments teòrics, metodològics i tècnics. Casos pràctics. Pàgines web. Congrés d'història oral a València (2016)

 

Sin título-2.jpg

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://ww.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com