La
Librería de El Sueño Igualitario
Un libre des
de la ploma que ho investiga tot
de ben prop i de primera mà,
la que ens aplega gràcies a Cristina Escrivà Moscardó i Ricard Camil Torres fabra.
Un llibre editat per l´Associació Cultural del Instituto Obrer
de València:
La
construcción de la historia oral no solament és una técnica acadèmica propia dels historiadors, sinó també de les ciències socials i és una eina vital per conéixer la nostra propia historia, a través dels
rectors d´altres persones.
La historia oral s´està convertint
en un fenòmen obert a
múltiples usos. L´objectiu principal d´aquests “ Apunts sobre fonts orals i la seva gestió” és
oferir als investigadors una sistematització
en la utilització de les fonts
orals, des d´una
perspectiva interdisciplinària.
Les instruccions que oferim introdueixen amb rigor el mètode, no només en la gestió de les entrevistes, també com
a eix de múltiples projectes.
Alguna de
les coses més sobre els autors, Cristina Escrivà Moscardó i Ricard Camil Torres Fabra:
http://www.academia.edu/4760027/INNOVACI%C3%93N_EDUCATIVA_EN_GUERRA
Vos recomanem, entre altres coses :
http://www.cazarabet.com/lalibreria/fichas46/escuela.htm
I l´Institut Obrer:
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000189%5C00000077.pdf
Interessant:
Cazarabet ja va conversa amb Cristina Escrivà Moscardó:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/bellus.htm
Cazarabet conversa amb
Cristina Escrivà:
-Cristina, són
les fonts orals, encara avui, l´eina , la ferramenta més valiosa per apropar-nos a la nostra historia més recent?
- Efectivament, la nostra
pràctica així ens ho dicta. Sobretot quan parlem de conèixer la nostra història
des de la perspectiva més quotidiana, “des de baix”. Les experiències personals
i la visió que es té des del protagonisme de les nostres actuacions a la vida,
fins a la mirada directa del que va passar, com a testimonis, van teixint un
relat. Relat obtingut com a font oral que, en ser tractat amb la metodologia
apropiada, passa a convertir-se en Història oral, Historia del present.
-Quant vos vau plantetjar aquest llibre, quin propòsit perseguieu?
-Facilitar,
fer fàcil el seu ús, demostrar les funcions multidisciplinars
que comporta un treball amb les veus metodològicament tractades i registrades.
Difondre, mostrar des de la praxi el seu caràcter científic.
Fins i tot, ensenyar a
investigar, donar valor a la paraula, estendre la idea de la necessitat de
reflexionar davant una dada, davant d'un sentiment, en fi, aprendre de
l'experiència dels altres.
-Amb el testimoni oral…he sentit de tot, gent que argumenta que són més fruit
de certa subjectivitat , però, em pregunto, si no es pot donar al contrari: la reflexió, al cap dels anys i una major objectivitat?
- És
important el que assenyales, però començant amb el teu comentari, tot el que
s'escolta, el que es transmet, té un sentit i un significat. Hi ha persones que
intenten ocultar el seu passat, per vergonya, per por, per ignorància ...
La veritat és que afirmar com, quan i el què va
esdevenir amb fidelitat és impossible.
Tots portem una càrrega cultural que s'ha anat sumant al llarg de
l'experiència, tot i així, és veritat el que una persona transmet, perquè és la
seva veritat.
I, és molt interessant la teva
pregunta. Els anys ens fan savis, la frase “l'experiència és un grau” clarifica
el que la vida et va ensenyant, a les determinades disciplines però, també en el sentit que ens ocupa, en la
reflexió davant el temps viscut. Som nosaltres els investigadors els que també
hem de reflexionar sobre això.
-Com ha sigut el anar localitzant
persones que diguen “sí!!” a oferir
el seu testimoni
oral?(parla una mica del procés de recerca oral)
- Cal
diferenciar entre fonts orals (càpsules de testimonis) o història oral
(projectes de recerca). El nostre primer projecte d’història oral tingué la
facilitat d’entrevistar a persones que ja estaven motivades. Amb l’experiència
del projecte sobre l’Institut per a Obrers ampliaren
la nostra tasca investigadora a altres col·lectius, per això, el primer que
varem fer va ser un treball de camp. Després intervé la formació i l’empatia
amb els entrevistats. Però sobretot hi ha que explicar a l’informant
el què volem fer, l’ús que farem del seu testimoni i la importància de la seva
experiència, sense oblidar el reconeixement a la seua persona.
-Això sí, crec que les entrevistes amb aquesta gent tenen
que tindre una mena de “tacte”
especial…què em penses?
- I
tant, moltes voltes hi ha que emprar el mateix “idioma”, acostar-se amb un
vocabulari adient a les característiques personals i ser molt respectuosos amb
els entrevistats. A més l'ideal és que siga la mateixa persona que captura la veu, la que concloga el projecte d'investigació, per tan la que tindrà
un tracte amistós amb ells.
-A partir d´ ací
de quina manera comenceu a treballar?.
Durant tot el procés quina ha sigut la vostra metodologia de treball, recordem que és un llibre a dos –entre vos i Ricard Camil Torres--?
- Amb
l’experiència que teníem els dos, com a investigadors amb fonts orals,
elaboràrem conjuntament el sumari del contingut del llibre. Després anàrem
discutint cadascú dels capítols, recolzant-los amb imatges. Tota la
bibliografia que mostrem al llibre, dividida en enfocaments teòrics,
metodològica, tècnics i pràctics, així com les pàgines webs que incloem les hem
estudiat, consensuant allò més important.
-Després, tot el projecte s´ha de difondre ,per a que la gent aprengui i en tingui coneixement,com ho feu?
- Aquest
petit manual “Apuntes”, es va fer pensant en el Seminari Internacional: la aplicación de las fuentes orales en la didàctica de las Ciencias
Sociales, celebrat a la Universitat de València, el
mes de febrer de 2015, adreçats als alumnes de Magisteri. Per tant, la primera
difusió va ser entre els assistents al Seminari. Després pensem que aquest
manual és una bona eina per iniciar-se en l’ús de les fons orals. És per això
que el manual està redactat en castellà, per arribar al major nombre possible
de lectors.
-Però abans, com bé
dieu, apreneu vosaltres, no?
- Com
és ben sabut, s’aprèn amb la pràctica. Nosaltres hem aprés molt conversant i
entrevistant i després contrastant i documentant el que ens han contat. Així
cada volta tenim més recursos per seguir avançant.
-Quines conclusions, trets que t´han quidrat més
l´atenció heu tret d´aquest treball?
- Primer
aconsellar l’ús de la metodologia de la Història Oral com ensenyament actiu a
l’aula. Les fonts orals, com extracció de testimonis i la història oral, com
investigació de l'entrevista, són activitats que generen formació. El que
s’aprèn investigant difícilment s’oblida i així ampliem coneixements.
-És aquest un llibre per a futurs historiadors o per a aquells que volen contar històries, així com saber interpretar-les millor…o
per a tots una mica?
- Com
tu ben dius, per a tots i totes i ens agradaria que, amb la seua consulta, es
pogueren realitzar projectes, amb els que a més a més d’aprendre també es puga
gaudir del contacte amb persones.
19229
Apunts sobre fonts orals
i la seva gestió. Cristina Escrivà Moscardó, Ricard Camil Torres Fabra
80 páginas 14,5 x 21 cms.
10,00 euros
Asociación Cultural
Instituto Obrero
PROPÒSIT
L'ús de fonts orals
com a eina informativa no és cap novetat.
Al contrari, es tracta de
la forma de transmissió deconeixements
més antiga de la història. Encara avui dia, en un món immers en la globalització, el recurs a les mateixescontinua sent fonamental per a algunes societats mancades d'escriptura i, també,
per a algunes que prefereixen
latransmissió oral a qualsevol
altre mitjà que els apropi al coneixement
del seu passat.
Aquesta publicació neix amb el propòsit
de ser utilitzada en el “Seminari
internacional: L'aplicació de les fonts
orals en la didàctica de
les ciències socials”, programat a la Universitat de València el mes de febrer de l'any 2015. Són unsapunts adreçats a estimular l'ús d'aquesta metodologia, amb un enfocament pràctic, entre els i les estudiants, peròtambé per a propiciar la investigació
amb testimonis orals, en diversos àmbits.
L'esquema es basa en aportar els
conceptes bàsics per poder
abordar aquesta tècnica, sent conscients que es tractad'un punt de partida per
convidar a realitzar projectes
d'investigació, basats en aquest tipus de fonts.
Les possibilitats de transitivitat
per les diverses matèries
que sorgeixen a través dels
testimonis orals, fan quecognitivament anem ampliant la nostra formació.
La construcció de la història
oral no solament és una tècnica pròpia dels historiadors, sinó també de les ciències socials iés una eina vital per conèixer la nostra pròpia història,
a través dels records d'altres
persones.
A Espanya, aquest recurs, moltes vegades nascut per la necessitat d'extreure la veritat que la història oficial
no proporciona, ha generat projectes
propers als moviments socials. Una història construïda pels protagonistes anònimsque, sabent-ho o no, qüestionen la història oficial, transmesa com a única i veritable, en un procés de construcció iassentament d'un passat, sota l'òrbita ciutadana.
En països com Estats Units, Gran Bretanya, Itàlia, França o Argentina existeix tradició d'utilitzar aquesta eina, aplicada a altres formes del saber, tant en projectes culturals, compatrimonials.
Al nostre país, aquest recurs adquireix significació científica a través dels
diferents seminaris de fonts orals, que avalen moltes de les universitats, i les
experiències de diversesassociacions
i plataformes d'història
oral.
El nostre objectiu últim és mostrar com des de les aportacions testimonials es poden elaborar i gestionar diferents projectes, basats en fonts orals, fins a la difusió del resultat.
Per aprofundir en aquest
tema oferim una selecció de
lectures recomanades,
també, una síntesi del Seminari
Internacional “Dignifiquem el passat:
Les fonts orals i la sevaaplicació pràctica”, celebrat al setembre de l'any 2013, que inclou un poema d'Emili Olmos i Pasqual. Per concloure amb algunes
reflexions de la historiadora argentina, especialista
en història oral, Laura Benadiba,
sobre l'ensenyament a l'aula
de la història oral.
En la quarta part d'aquests apunts adjunten, l'inici d'un model
de qüestionari; un model de
fitxa d'arxiu; model de resum de l'entrevista i model de certificat i autoritzacions.
SUMARI
Primera part
· La memòria
· La subjectivitat
· La font oral
· La font oral i la escrita
· Imatge i memòria
· La història oral
· Bones pràctiques
· Aprenem mentre entrevistem
· Com dissenyar un projecte
· L'aplicació didàctica
Segona part
· Gestió d'un projecte amb fonts orals
· Recursos tècnics i econòmics
· Treball de camp. Cercadors de memòria
· L'ètica de l’entrevista
· Metodologia
· Protocol de les entrevistes
· L'entrevista
· Localització de les entrevistes
· Presents a l'entrevista
· El guió
· Històries de vida
· Tipificació de la informació
· L'entrevistador/ra
Tercera part
· Els suports: gravem i continuem
· La transcripció
· Fonts per a la investigació
· Tancant el cercle
· L’arxiu
Quarta part
· Model de qüestionari orientatiu
· Model resum de l'entrevista
· Model fitxa arxiu
· Model certificat
· Model autoritzacions
Cinquena part
· Síntesi: “Seminari internacional, Dignifiquem el passat: Les fonts orals i la seua aplicació pràctica” (2013)
· Algunes reflexions de Laura Benadiba (2013)
· Lectures recomanades: Enfocaments teòrics, metodològics i tècnics. Casos pràctics. Pàgines web. Congrés d'història oral a València (2016)
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069