Cazarabet conversa con... Cristina Escrivà Moscardó, sobre el número
1 de “L’IO. Lectures de l’Institut
Obrer. Revista de pensament
i acció social” (Associació
Cultural Institut Obrer)
L´Institut Obrer de València
trau el seu primer número de
la revista de pensament i acció
social, Lectures de l´Institut
Obrer.
La revista està escrita o participada per varies
plomes que tracten diferents
temes…tots ells, com és evident,
molt interessants des del present i per al futrur….
La revista L’IO. Lectures de l’Institut Obrer. Revista de pensament i acció social, ja es pot consultar en digital. Aquesta afirmació va ser transmesa per Cristina Escrivá, presidenta de l’ACIO en la presentació de la
revista en paper realitzada
en la S. C. el Micalet el dilluns
dia 3 de desembre de 2018. Afegint
que ha sigut possible gràcies a una ajuda de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. L'esmentat acte es va realitzar en la biblioteca plena d'assistents
que va escoltar les paraules del professor
Josep Guia, del Comitè Assessor i l'articulista Sara
Moreno. La presentació va ser a càrrec
de Víctor Benavides, del Comitè de Redacció. Finalitzat l'acte el públic assistent va gaudir del muntatge audiovisual realitzat pel Director de la publicació,
Gonzalo Guillén.
Què vos pareix
si fem un repàs entorn a l´interessant Institut Obrer aprofitant aquesta “bona nova”?, només un “tast”
en altres aproximacions a
les seves edicions vos anirem apropant a més “cares”…
Què van ésser els Instituts Obrers?
Els Instituts per a Obrers
van ser un assaig pedagògic
–regulat per Decret 21 de novembre de 1936– encaminat a
formar als millors estudiants entre les obreres i obrers antifeixistes majors de quinze anys, amb capacitat
d'assumir un batxiller abreujat i intensiu en quatre semestres. Per a açò es
van realitzar unes proves on, joves de tots
dos sexes, havien de
demostrar les seues aptituds
per a afrontar dos anys intensius
d'esforç intel·lectual, fins a aconseguir el títol de Batxiller, amb plena legitimitat acadèmica, continuant els seus estudis
en la universitat optada.
Creació predilecta de la República, les seues directrius anaven dirigides a la igualtat de gènere, ensenyament laic, científica i activa, abonant
als estudiants una indemnització econòmica com a aportació a les seues despeses familiars. El Centre, en règim d'internat i mig-pensionista per
a professors i alumnat mixt, va comptar amb un planter de docents i intel·lectuals que es
van traslladar de Madrid a València,
després del setge a la
capital d'Espanya. La seua missió va ser la de formar als dirigents de la nova societat, professionals de la medicina, matemàtiques,
farmàcia, literatura, etc., sorgits
del poble.
A València les classes
es van iniciar a primers de febrer
de 1937. A l'acte inaugural van assistir
les màximes autoritats del Govern legítim, intel·lectuals i l'alumnat. En
total es van cursar tres semestres complets i ja tenien acceptades
les noves places els aspirants
aprovats de la quarta convocatòria, dies abans d'acabar la guerra d'Espanya. El nombre total de l'alumnat
a València, primer a engegar-se,
va anar de 356 que, al costat
de la totalitat dels
centres: Sabadell, Barcelona i Madrid, van sumar prop
de 900 estudiants en tot l'Estat Lleial.
Manuel Azaña Díaz, (Alcalá d'Henares
1880 - Montauban, França
1940), el 21 de novembre de 1936 va rubricar a
Barcelona el Decret de creació
dels Instituts per a Obrers de Segon Ensenyament, aplicant-se en
primer lloc en la ciutat de
València. En l'inici del text s'arreplegaven els fonaments bàsics
d'organització i els requisits per a l'ingrés amb grans novetats
per als joves ciutadans i ciutadanes, que no havien pogut accedir
a una educació secundària
per falta de recursos econòmics, s'obria
la primera convocatòria per a 150 places.
“És preocupació
del Govern de la República, d'acord
amb les noves orientacions
de l'ensenyament, l'arreplegar
i canalitzar les millors intel·ligències del poble”. Va començar així el que el Ministeri d'Instrucció Pública va
definir, en el mateix Decret
del 21 de novembre de 1936, (Gaseta
de la República, 328, 23 de novembre, 765.) dins d'un projecte
cultural dinàmic:
“Un assaig encaminat
al fet que puguen aconseguir ràpidament els beneficis de l'ensenyament superior les millors
capacitats que, havent sobrepassat l'edat escolar per als estudis secundaris,
oferisquen la garantia de
la seua absoluta lleialtat als principis que el poble espanyol defensa amb les armes”.
El projecte pedagògic
estava dirigit a formar als millors estudiants
entre els obrers, majors de quinze anys, amb capacitat
d'assumir un batxiller concentrat en quatre semestres i,
en internat mixt. Per a açò es van realitzar unes proves d'aptitud. L'aval d'algun dels sindicats, Unió General de Treballadors (UGT), Confederació
Nacional del Treball (CNT), Dones Antifeixistes,
o per les organitzacions juvenils
antifeixistes, era determinant
per a l'acceptació de la sol·licitud.
En els exàmens els aspirants havien
de demostrar la capacitat intel·lectual,
l'aptitud i la desenvoltura davant
un tribunal que incloïa algun
dels catedràtics que més tard serien els seus mestres.
Als candidats aptes, ja estudiants de l'Institut Obrer de Segon Ensenyament, se'ls retribuïa amb una compensació econòmica igual a la qual ells aportaven
amb el seu treball, abans d'entrar en l'Institut a l'economia familiar. Com es
detalla en l'article 9º, de l'ordre
de 24 de novembre de 1936, on
el Ministeri concedeix “les
indemnitzacions mensuals
que a continuació es detallen”. Aquestes
indemnitzacions, segons el llistat de la Gaseta de la
República, referent a la primera i segona convocatòria de l'Institut Obrer de València (IOV), variaven des de
30 fins a 300 pessetes en els alumnes i entre 30 i 150 pessetes en les alumnes. L'abonament de les quantitats s'establia com a vertaderes pensions d'estudi mitjançant nòmina mensual.
Els edificis triats per a
albergar els Instituts, -el
de València situat en l'antic Col·legi dels Jesuïtes en l'actual avinguda Fernando el Catòlic-, eren d'una construcció que sobreeixia en qualitat i situació. Encara en aquestes condicions, el Govern els va adequar,
sense escatimar despeses,
per a acollir en internat als alumnes i alumnes
disposant en ells les millors condicions higièniques i sanitàries, esportives, socials i sobretot acadèmiques. Les característiques d'aqueixos Instituts, superarien en l'actualitat al més modern centre d'ensenyament, amb el valor afegit d'estar creats en guerra.
Recordar que el número 1 de la revista L'IO es pot consultar i baixar en
PDF. https://sites.google.com/a/institutobrero.com/institut-obrerval/activitats/revista-l-io/liodigital
Cazarabet
conversa amb Cristina Escrivà Moscardó:
-Cristina, per favor ens pots explicar d´ on surt la idea de confeccionar
una Revista de Pensament i Acció Social ficada a dins del projecte de l´Institut Obrer?
-Un dia, parlant amb el professor Ricard
Camil Torres Fabra, sobre la gran quantitat de projectes desenvolupats per
l’Associació (llibres, exposicions, audiovisuals, tallers, conferències,
classes pràctiques per l’alumnat d’Universitat, etc.), em va suggerir que tan
sols faltava fer una revista i ens va encoratjar a posar-la en marxa.
-Què
vos proposeu per damunt de qualsevol altra cosa?
-Posar a l’abast, no sols del personal
investigadors sinó també de les persones interessades en les ciències socials,
un repertori d’articles i de recerques realitzades per els millors
especialistes en la matèria, al temps de difondre cultura de forma didàctica.
-Té com un dels
seus objectius esdevindre un estri, un més, per al
rescat digne de la Memòria Històrica?
-Naturalment, la nostra Associació com a
pionera en la recuperació de la memòria col·lectiva en el País Valencià, té com
a eix aquesta tasca, per la qual cosa molts dels articles estan dedicats a
aquesta recuperació.
-Però
vos endinseu més en unes altres coses com la recuperació del patrimoni o la
política ho dic pels articles que s´apropen a les
torres o fortificacions o a l´ acord del Botànic..
-Per a nosaltres tant la recuperació de les
persones com del territori del País Valencia, és una tasca necessària. Per això
tenim aquest article sobre la defensa del patrimoni valencià, dedicat a les
“Torres i fortificacions de la Ribera del Xuquer”. A
més, a la revista l’interessa raonar sobre la política que se està
desenvolupant en València i l’article consagrat a analitzar l’Acord del Botànic
ens pareix adient. Però si haguera d'assenyalar alguna cosa que diferencia a
aquesta publicació d'altres similars és la inclusió de diversos articles
vinculats a l'actualitat de la dona i especialment la biografia de qui va ser
directora administrativa de l' Institut Obrer de València, Victoria Zarate Zurita.
-La idea
llibertària té ací el seu propi lloc; el seu raconet, no?
-Hi ha un article dedicat a fer “Una
aproximació a l’escriptura autobiogràfica del Moviment Llibertari”, que tracta
de posar en valor els llibres de memòries obreres i, més en concret, aquells
escrits pels mateixos protagonistes. I un altre sobre “La Xarxa Federica
Montseny”, on s’explica el gran moviment
de solidaritat que es va crear en Londres, per a ajudar a les dones que volgueren
anar a avortar si triomfava la reforma de la llei d’avortament que defensava
Ruiz Gallardón.
-Com és fer-se amb tantes plomes, totes elles expertes i rigoroses amb
els temes a tractar i demés i coordinar-les? Sovint allò més difícil quan s´
està a darrere de revistes o llibres que venen de diverses plomes és fer que
tots i totes els i les participants fasen aplegar els
seus escrits a temps, no?. Com ho veus?
-L’Associació té una llarga trajectòria
d’actuació, per la qual cosa és molt coneguda i hem pogut conversar amb molts
investigadors i investigadores, tant independents com de diverses universitats.
Uns, han participats escrivint els seus articles, altres han volgut estar en
els diversos comitès que recolzen la revista (comitè assessor i científic).
Coordinar-los ha sigut fàcil perquè tots tenen experiència en la redacció
d’articles científics per a publicacions.
-Però
aquesta publicació està oberta a moltes plomes que tinguen
a dir. Ens podeu explicar-hi una miqueta el perfil estimat o allò que, d´
alguna manera, s´ ha de complir…
-Els articles han de ser originals i estar
redactats en llengua catalana. I han d'adequar-se a unes normes de presentació
per a la seua edició, que se les facilita prèviament. Els articles rebuts són
avaluats pel Comité de redacció i el Comité científic per a la seua acceptació definitiva. El comité de redacció és paritari. En el primer número la
majoria de col·laboracions són de dones. Estem preparant ja el segon número que
eixirà al maig amb un especial dedicat
al 80 aniversari de la Batalla de
València, mantenint la resta de seccions fixes i ampliant a un apartat de
Poesia Social, amb poemes de Vicent Penya i Francecs Mompó.
No vull finalitzar sense agrair-vos molt l 'interés que poseu per les nostres publicacions i l' alé que sembre rebem de
vosaltres. Gràcies.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com