Cazarabet conversa con... Cristina Escrivà Moscardó, autora de
“Cançoner feminista. Lemes i consignes” y “Antonio Machado a València”
(Associació Cultural Institut Obrer)
Dos llibres
interesants i que rendeixen homenatge a la cultura des de l´Institut Obrer de
València i des de la seva Acció
Cultural.
Cançoner feminista. Lemes
i consignes.
L´institiut Obrer
des de la ploma de Cristina Escrivà té la satisfacció de presentar una
recopilació de cançonas on les protagonistes són les dones amb una àmplia
representació de lletres de cobles, agrupades en cuatre capítols:cançons
republicanes que les dones interpretaven o eren protagonistes; cançons de
resistència que es taral-lejaven durant el franquisme i algunes dureant la
transició; les creades en els últims anys i una mostra de cançons i consignes
que coreja el Moviment Feminista en les manifestacions. La majoria de les
lletres contenen missatges que denuncien les desigualtats, que històricament
han envoltat i envolten a la dona. Reivindicar la recuperació de la memoria de
milers de dones que cantaven i continúen cantant
unides, per uns ideals, és l´objectiu d´aquesta publicació.
Antonio
Machado a València. Guia de les petjades del poeta.
En la dècada dels anys 30 del segle XX València va
ser visitada per la intel·lectualitat mundial. Una època on la cultura
significava la defensa de la llibertat i la lluita contra el feixisme. Dels
intel·lectuals de l’anomenada “Edat de plata”, fidels a l’Estat democràtic
sorgit de les urnes en 1931, un dels poetes més importants i reconegut va ser
Antonio Machado. D’ell es coneix la seua vida i obra, però el temps que va
passar a València és més desconegut fins i tot per a la majoria dels seus
habitants. Machado va viure en 1937 un temps d’esplendor cultural en la València
cabdal de la cultura. Les seues petjades queden reflectides en aquesta guia.
Aquest llibre es presentaba a València el passat 31 d'octubre de 2018 a
l'Associació Palmeta, desconstruccions educatives
Recordem
que és un llibre editat per l'Associació Cultural Institut Obrer i patrocinat
per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat
Valenciana. La publicació tracta sobre les petjades del poeta per la ciutat de
València.
Tots dos llibres
són publicats amb castellà i valencià.
L´ autora, Cristina
Escrivà Moscardó:
Documentalista i
escriptora.gestora cultural.Investigadora amb fons orals, grafiques i arxius.
Comissària d´expossicions i realitzadora de documentals. Tutora de Pràctiques
Externes deGrau d´Història Contempoirànea per la Universitat de València. Vocal
de l´Associació valewnciana per a la investigación amb fonts orals de la
Universitat d´Alacant. Mmembre de la Junta Directiva Societat Coral el Micalet i presidenta de l´Associació Cultural
Institut Obrer de València. És , a més, autora de
nombroses publicaciones i monografies científiques de temática educativa i de
gènere.
Cazarabet
conversa amb Cristina Escrivà Moscardó:
-Cristina, què és allò que
t´ ha fet escriure o apropar-te als lemes i consignes que componen el CANÇONER
FEMINISTA?
-Pense que la cançó ha estat
i continua estant present en els actes reivindicatius de les dones. Hi ha
cançoners editats durant la Transició però tiravem a faltar una publicació més
actual. A més, encara que la gran
majoria de les lletres estan en espanyol, la part literària està en els dos
idiomes, català i espanyol.
-El componien un ampli
ventall des dels himnes i cançons republicanes fins a les cançons i consignes feministes per a manifestacions,
passant per a les cançons de resistència, les cançons feministes actuals… És
així, no? Què ens pots dir una vegada t´has trobat amb el que t´has trobat?
-En alguns casos m’he
sorprès del que m’he trobat i també he recordat, personalment i en grup. Mentre
redactava el cancioner he anat cantant moltes de les lletres... eixos lemes
típics de les manifestacions reivindicatives de les dones durant la Transició i
també en les manis d’èpoques posteriors. M'ho he passat molt bé recopilant les
cançons per a aquest llibre.
-Com ha sigut documentar-te
per això?, per aquest exercici en que dónes a conèixer aquesta manera
d´expressió, la de cançons, lemes i consignes, que, sovint, poden passar
desapercebudes dins els exercicis històrics o tractats de manera com
secundària…
-Primer, revisant arxius i
velles publicacions he trobat informació. També he utilitzat el recurs de la
font oral i m’he trobat molts lemes i cançons que les dones m’han cantat. M’ha
paregut necessari posar-les negre sobre blanc per a que no s’oblida-sen. Inclús
m’he permès la llicència de posar en femení els himnes revolucionaris.
-Amiga com és treballar
després? Com desenvolupes ficar-li ordre, amb el teu mètode, a tot allò que
reculls e investigues?
-La col·locació en ordre
cronològic m’ha paregut el més adequat. A més de la transició que separen les
imatges fotogràfiques, adequades a cada apartat. Les diferents èpoques
històriques han provocat també diferents respostes de les dones. Les
reivindicacions d’adés no poden ser iguals a les actuals encara que algunes
d’elles desgraciadament no ha canviat en
el fons, queda molt per fer. M’ha sorprès la quantitat de bones cançons que
avui en dia composen i canten les joves artistes. La cançó continua sent una
arma de lluita per a aconseguir la plena igualtat entre els sexes.
-Com ha sigut treballar i
col·laborar amb l´Associació Cultural Institut Obrer?
-L’Associació és
un centre de recursos culturals que, a través del Grup d’Investigació, recolza
les iniciatives dels seus membres, per això m’ha donat tot el suport per a
editar aquesta publicació. No obstant això es
va demanar una subvenció a la Diputació de València, per a editar el llibre en
paper.
-Però tant per aquest recull
de llibre de lemes, consignes i cançons com per al llibre de Machado a València
hi comptes amb el suport i col·laboració d´ algú? (allò que vull dir-se que
darrere dels llibres i de les plomes que els pensen sempre hi han altres
persones que aporten i no poc…). Les fotografies del cançoner, per exemple, les
que surten al llibre són d´una expressivitat total…
-Des de fa temps, el
dissenyador i amic Román Sánchez, il·lustra i maqueta els meus llibres, té una
sensibilitat especial. Pel que fa a les fotografies surten de la investigació
en la Biblioteca Nacional i l’Arxiu General de l’Administració. He de dir que
sempre que puc utilitze imatges del fotògraf alemany Walter Reuter, del qual
com saps vaig escriure una biografia l'any 2012 “Los ojos de Walter Reuter”,
centrada en els seus treballs realitzats durant la Guerra d'Espanya. La majoria de
fotografies de dones que apareixen en el cancioner, de l'etapa
republicana, són d'ell.
I una cosa, pràcticament
finalitzada la redacció, vaig contactar amb el cor Dona Veu que va aportar una
última cançó. Tenim previst que en les presentacions del cancioner, elles
interpreten algun tema, per això estic molt agraïda.
-No podia faltar, amiga
Cristina i ara anem ja a parlar del teu llibre, també editat per Associació
Cultural Institut Obrer, ANTONIO MACHADO A VALÈNCIA. GUIA DE LES PETJADES DEL
POETA, aquest pas del poeta castellà per terres valencianes, oi? per què et
fixes amb ell o preguntat d´ altra manera, què et fa apropar-te a Antonio
Machado?
-Consultant
l’Hemeroteca digital vaig trobar-me a Machado recitant els seus versos en la
Tribuna para propaganda que es va inaugurar en la plaça d’Emilio Castelar en
València el 12 de desembre de 1936. També es conserva una fotografia d'aqueix
acte on va recitar “El
crimen fue en Granada”, dedicat a Federico García Lorca.
Al carrer de la Pau existeix
una placa que recorda el seu pas com a president del Patronat de la Casa de la
Cultura. Així que continuí investigant la seua estela per València i vaig veure
que era molt extensa i donava per a fer un recorregut urbà per la ciutat,
tenint en compte que Machado va viure primer en València i després en Villa
Amparo, en Rocafort, del 25 de novembre de 1936 fins mitjans d’abril de 1938.
També la seua participació
en diverses publicacions com “Hora de España” o, Madrid, Cuadernos de la casa
de la Cultura” ho situa en espais físics valencians.
-El seu compromís va anar
molt més enllà de les lletres i de les seves aportacions literàries…com a
membre dins del món de l’educació i com a ferm defensor de la República, què
ens pots dir?
-Sí, l'evidència del seu
compromís amb la defensa de la Segona República en multitud de cartes i
manifestos signats en companyia d’intel·lectuals de prestigi que apareixen en
la premsa de l’època dóna fe d’aquesta afirmació. La publicació inclou un
buidatge de premsa relacionada entre Antonio Machado i València. on queda
reflectit aqueix compromís. Una publicació que he redactat en els idiomes
espanyol i català.
-Què és allò que destacaries del pas a València d´ aquest poeta? Em
refereixo tant al seu “moment vital” com a poeta, perquè entre 1937 i 1938 va
anar component no pocs poemes. Com hi eren aquests?
-València va ser
una font d’inspiració per a Machado. Va composar alguns poemes glossant la
ciutat. Citaré: “Meditación” i “Amanecer en Valencia. Desde una torre”. Però no
oblidem: “La muerte del niño herido” i el himne “Alerta”, dedicat a
l’organització Alerta, de les joventuts esportives i militars. Poemes que parlen
de guerra i d'esperança, en una època molt difícil per a la lírica. Al final
del llibre hem inclòs una partitura composta per Gabriel Benavides sobre el
poema “Meditación del día”, adaptat pel
poeta Antono M. Herrera. Un poema que com
no pot ser d'una altra forma narra la tristesa de la lluita i l'espai de pau on
ell vivia.
-I no cal dir que va seguir
contribuint amb el seu compromís amb els ideals que es desgranaven des de l´
ideari Republicà. Què ens pots dir?
-Precisament una prova la
tenim en la seua presència en el Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a
la Defensa de la Cultura que es va celebrar en València en juliol de 1937. El
dia de la cloenda, dia 10, Machado fou un dels oradors.
I no cal oblidar el seu
compromís amb la joventut. Amb els meus menuts, escrivint unes targetes postal
per a les xiquetes i xiquets refugiats i, amb els joves recolzant amb les seues
paraules a les Joventuts Socialistes Unificades en els seus congressos
celebrats en València.
-Del seu pas… què en queda?
-Al arribar a València,
s’instal·len en la Casa de la Cultura però, necessitaven un lloc més tranquil i
per això es traslladen a Rocafort, al xalet Villa Amparo, on Machado i la seua
família visqueren la major part de la seua estada valenciana. I encara es conserven
molts llocs de memòria (la Casa de la Cultura; l’Ajuntament; l’Estació del
trenet; l’Edifici on estava la revista Hora de España; l’Edifici de l’Institut
Obrer, que va visitar i diverses plaques que donen fe del seu pas per la
ciutat, etc.), per això hem pogut fer una ruta urbana per a recórrer les
petjades del poeta a València. Encara que hem de dir que la presència d'Antonio
Machado a València no és molt coneguda, per això hem cregut necessari publicar
aquesta ruta urbana. I, no descartem continuar amb altres poetes, són molts els
que durant la Guerra Civil, van passar per València.
-Amiga, ens pots explicar en
què estàs treballant ara per ara perquè no pares d´ anar fent i d´ anar pensat…
ens pots fer cinc cèntims?
-Estic enllestint
un llibre sobre la continuació en València de la Residència de Senyoretes de
Madrid, durant la Guerra d’ España. Quan la Guerra Civil esclata, la Residència
no desapareix, es trasllada a l’Hort de les Palmes i després també a la Casa de
la Cultura de València. Tampoc oblide el
compromís moral que tinc de publicar la biografia d'Elisa Soriano Fischer.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069