Cazarabet conversa con... Daniel Romaní, autor de “Catalunya industrial” (Viena)
Daniel Romaní ens ofereix una guia per a descobrir el patrimoni industrial
del nostre país.
La Editorial Viena edita un llibre petitó, però ben guarnit,
tota una guía que és una guía
pel patrimoni industrial de Catalunya..
Allò que ens conta la editorial:
El nostre patrimoni amaga secrets extraordinaris. Aquest
llibre ens convida a (re)descobrir-los
De la Fàbrica de Dinamita a Port-Vendres
al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, de la Serradora d’Àreu
a la Fàbrica Damm de Barcelona, passant pel Museu de la Torneria de Torelló, el
Molí Paperer de Capellades, la Bòbila Sugranyes de Reus... i així fins a mig
centenar d’enclavaments singulars del nostre patrimoni industrial (adoberies,
cellers, fargues, vapors, mines, serradores, etc.) que durant dècades van ser
el motor econòmic del país.
L´autor en Daniel Romaní:
És de Barcelona de l’any 1966.És periodista i escriptor.Ha publicat assaigs, novel·les i diverses obres
per donar a conèixer el patrimoni català, entre les quals destaquen:Monuments
de Catalunya i Tresors de Catalunya. Treballa al diari Ara.
Des del Diari Ara.cat:
https://www.ara.cat/firmes/daniel_romani/
Segurament que si t´agrada el
tema et pot interesar-hi:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eix7.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eix3.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eix4.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/farinera.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/perarnau2.htm
Cazarabet conversa amb
Daniel Romaní:
-Daniel, ens
pots contar el per què d´aquest llibre? Què és allò
que et va portar a escriure’l?
-El llibre “Catalunya industrial” és
el recull dels articles d’aquesta temàtica publicats l’estiu del 2018 al diari ARA. Fa uns quants
estius que escric sobre el patrimoni cultural de Catalunya. Es tracta
d’una una iniciativa conjunta de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la
Generalitat de Catalunya i del diari ARA. Fins ara, els reportatges
han estat recollits en tres
llibres, “Monuments de
Catalunya”, “Tresors de Catalunya” i “Catalunya
industrial”.
-Quin buit penses
que omple aquest llibre-guia?
-S’ha escrit força
sobre el patrimoni industrial, però
crec que no gaire de manera
divulgativa. Aquest llibre
té el propòsit de fer
arribar el patrimoni industrial al gran públic. És també una invitació a visitar-lo, a fer-lo més proper als
ciutadans.
-És el patrimoni industrial la germana petita
de “tots els patrimonis” (l’artístic, el museístic, els de costums i tradicions...)?
-És cert que fins
fa uns anys generava poc interès.
Moltes fàbriques s`han enderrocat sense miraments, altres han quedat abandonades... Però d’un temps ençà
s’està posant en valor. De fet, és un patrimoni
que ens interessa. Quasi tots tenim
algun familiar que ha treballat
en una fàbrica. A més,
ens explica un període fonamental de la nostra història recent i ho fa amb components
que, en part, s’han conservat: maquinària, eines, productes, edificis, anuncis... i
persones que ho han viscut
i ens ho poden explicar (extreballadors, exdirectius...);
a uns quants d’ells també he entrevistat per fer aquest llibre. Precisament alguns d’aquests entrevistats són persones que han fet un gran esforç per salvar la indústria on havien treballat.
-Quins elements de patrimoni industrial trobem arreu de Catalunya?
-N’hi ha un munt:
adoberies, cellers, fargues, vapors, mines,
serradores, etc. Per exemple, la fàbrica de
Dinamita a Port-Vendres, el Museu
del Ferrocarril de Móra la Nova, la Serradora d’Àreu, la Fàbrica Damm a Barcelona, el Museu de la Torneria a Torelló, el Molí Paperer de Capellades, la Bòbila Sugranyes de Reus... Tots aquests elements surten al llibre. Tots van ser durant dècades motor econòmic de Catalunya. Al llibre
també he inclòs elements del
patrimoni industrial que tenen
un ús diferent a l’original, com ara al Farinera de Vic, un magnífic edifici modernista que ara és
taller d’artistes. A més,
no tot el que surt al llibre és passat.
Sortosament, hi ha algunes indústries que tenen un gran valor patrimonial i continuen
funcionant. És el cas de la central de bombament
d’aigua de Cornellà i de la
Central Hidroelèctrica de Torre de Capdella, que també apareixen al llibre.
-Hi ha zones on hi
ha més representat un patrimoni industrial que un altre?
-Sí,
en funció sobretot de la matèria primera o de la font d’energia utilitzada. Per exemple, al riu Llobregat i al
Ter van instal·lar-se moltes
indústries tèxtils, que aprofitaven l’aigua per fer moure la maquinària.
De tota manera, sorprèn que hi
hagi hagut indústria tèxtil també al Pirineu. A Arsèguel, al cor del Pirineu, al costat de la Seu d’Urgell, per exemple, hi ha tota una Mule Jenny,
la mítica màquina de filar
de la revolució industrial, que va suposar un avenç importantíssim en la producció de
fil. La Mule Jenny d’Arsèguel
funciona perfectament, com
anys enrere, amb la força de l’aigua del riu Segre. L’aigua fa un salt de deu metres, i fa moure una
turbina, connectada a una sèrie
de politges i corretges que
fan funcionar aquesta i altres
màquines.
-Quant de temps et va costar dur a terme aquesta llarga
ruta?
-Més o menys mig
any, compaginant-ho amb moltes altres
feines.
-Com t’ho vas plantejar? Com vas seleccionar els elements de patrimoni industrial?
-Tant des de la direcció del diari ARA com de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la
Generalitat de Catalunya que, com deia al principi, són els impulsors
d’aquesta iniciativa, van fer
propostes d’elements del patrimoni industrial per visitar. També vaig
tenir molt en compte les propostes del mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de
Catalunya). El seu director, en Jaume Perarnau, em va ajudar molt a fer
la selecció d’elements,
buscant que hi haguessin representats els diferents sectors
industrials, buscant elements singulars, curiosos, poc coneguts, i també, és clar, que hi
hagués un bon repartiment
territorial. El mateix mNACTEC
és un museu repartit per tot el territori català. És com un gran llibre, i cada full, cada museu temàtic, obert allà on s’ha
desenvolupat especialment
el sector industrial que explica. Així es com es va plantejar la creació, als anys
80, del museu nacional de la ciència
i la tècnica de Catalunya. Va ser una decisió estratègica encertada, la
millor manera d explicar la revolució
industrial a casa nostra.
-Visites quaranta-set
llocs, però podries haver visitat….quants més?
-Un
munt. Més d’un centenar. La creixent consciència que cal preservar el patrimoni
industrial fa que cada cop hi
hagi més elements de patrimoni industrial preservats, museïtzats, i per tant visitables.
-Cada vegada hi
ha més públic o turisme per al patrimoni
industrial?
-Sí.
Fins fa poc s’hi feien sobretot
visites escolars, però cada
vegada més hi ha públic de totes les edats. El conjunt de museus del MNACTEC té actualment uns 550.000 visitants. És una xifra important, però estem lluny
dels índexs de visita d’altres indrets d’Europa. Hi ha encara molta feina a fer
per donar a conèixer el patrimoni
industrial!
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com