Cazarabet conversa con... Carles Duarte
Montserrat, sobre el reportaje del Museu del
Ferrocarril de Mora la Nova en el número 7 de la revista “Eix”
(Museu de la Ciència y de
la Tècnica de Catalunya)
Nova entrega d´ aquesta
revista de cultura industrial, técnica i científica.
El encarregat
de la edició és el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
En aquest
número, a la secció de dossier es mira cap a la industria de la fusta i fa un repàs
des de l´activitat tradicional a l´R+D+I
En l´apartat
de Perspectives es viatja cap als Molins
paperes amb futur turístic; dins l´apartat de La Ruta Eix nº7 va cap La Barceloneta,bressol industrial i
en Carles Duarte es mostra amb
Poesia al Museu del
Ferrocarril de Móra la Nova.
En l´apartat
de Mirades es va y es viatja
cap :el
Far de Sant Sebastià i cap a l´Estació de Balaguer.Hi sumem a Perspectives a La Pedrera
del Foment i La Fassina de
Can Guineu i els set savis de Grècia.
Sempre hi ha entrevista a l´Eix, aquyest cop s´entrevista al col-lectiu RCR Arquitectes: amn l´Univers de la Crativitat Compartida.
Eix sempre ens descobreix quelcom, aquest número a La Descoberta s´ens descobreix, mai mmillor dit :L´alt forn del pla d´avall
d´Anglés; el Patrimoni
industrial català pren el pols en aquest número del Celler Cooperatiu de Gandesa:100 anys de vi; 10 dècades d´història.
En l´apartat
de La Marca es toca el tema de: “Smoking, fent un bon
paper”; dins l´ enginy ens apropem
a El PTV, el microcotxe més
estilós. Dins La Ruta, fem camí, en aquest
número d´Eix a La Barceloneta com
a bressol industrial i De Viatge
ens endinsem a :El canal del Migdia:enginyeria,paisatges
i lleure”.
Sempre és recomanable visitar les pàgines
de l´Agenda d´activitats d´Eix; el de les novetats editorials.
Sempre conversem amb algú vinculat a la revista Eix….des
d´aquest número ho fem amb el llingüista
i poeta d´en Carles Duarte Montserrat que és nét de ferroviari
i que és l´anfitrió i l´acompanyant a l´hora d´endinsar-nos dins el particular món del Museu del Ferrocarril de Mora la Nova….amb
ell conversem sobre aquest Museu seguint
un poc la conversa que ja vam mantindre fa un temps amb Jordi Saplugues i que ací vos recordem.- http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eix6.htm :
Cazarabet conversa amb
Carles Duarte Montserrat:
-Carles, què fa un lingüista entre rails i en concret al
Museu del Ferrocarril de Mora la Nova?
-Doncs ser feliç. Els trens han format part de la meva vida des de ben
menut i aquest museu és una invitació a fer un viatge pels camins de la
memòria. Els lingüistes ens ocupem de les paraules. I les paraules viatgen a
través de les llengües i les geografies. Nosaltres fem servir en català mots
que ens han arribat d’idiomes propers com el francès, com ara croissant,
o l’italià, com espagueti, però també sovint tenen procedències més
llunyanes com espinac, que ens ve d’Àsia, o xocolata, que ens ve
d’Amèrica. M’interessa l’origen de les paraules i l’itinerari que han seguit i
em sedueix la història del ferrocarril per ell mateix, però també tota la gran
aventura humana que hem d’associar-hi.
-Què ens pots explicar d´ aquest Museu?. Com ens el presentaries?
-Aquest Museu té una magnífica Torre de
l’Enclavament, que es pot visitar i ens mostra com s’hi treballava, un pont
giratori que es pot veure com funcionava, el taller de material rodant i la
cotxera del tren històric turístic. El Museu té una col·lecció
interessantíssima de locomotores i vagons d’èpoques diverses i s’hi està fent
una labor meravellosa de restauració amb la implicació de voluntaris experts.
Hi ha un veritable tresor. I no para de créixer!
-Un Museu, el del ferrocarril de Mora la Nova està molt pensat per
aquells als quals els agrada en particular món del ferrocarril, però segurament
que moltes curiositats poden veure ´ s ben cobertes amb una visita a aquest
Museu…
-Certament aquest Museu té un enorme atractiu per als qui estimen el món
dels trens, però no ens parla només de màquines i de progrés tecnològic. Hi
trobarem el testimoni del poder transformador que el ferrocarril ha tingut en
la nostra vida col·lectiva des d’un punt de vista econòmic, social,
d’experiència paisatgística i geogràfica.
-Carles, què et vincula al món del ferrocarril?
-El meu avi era conductor de tren de la companyia Madrid-Zaragoza-Alicante i havia viscut a Garcia, ben a
prop de Móra la Nova. El meu pare va trigar a tenir el seu primer cotxe, que va
ser un Seat 850 i abans viatjàvem habitualment en tren. I jo no condueixo
vehicles particulars i sempre que puc em desplaço en tren. Per exemple, durant
els deu anys (1979-1989) que vaig col·laborar amb l’eminent lingüista Joan
Coromines en la redacció del seu monumental Diccionari etimològic i
complementari de la llengua catalana viatjava regularment en tren fins a
Pineda de Mar, que és on ell vivia. En fi, podria evocar molts records
fonamentals per a mi vinculats a un viatge en tren, com quan festejàvem amb la
meva dona, que vam anar en tren a Llançà.
-És o són els rails, punt de trobada entre diferents viatgers i viatgeres
que venen de molts i diferents llocs…això té molta força literària i dins la
poètica, veritat?
-I tant! En un vagó conflueixen vides diverses, amb les seves trajectòries
particulars. Els vagons són escenari de trobades imprevistes, de converses
il·luminadores, d’històries d’amor, de fugides i de persecucions, de somnis,..
-Què et sorprén d´ aquest indret, ubicat a Mora
la Nova, i què t´ evoca?
-M’agrada que estigui tan proper i integrat amb l’estació. Això fa que no
sigui un Museu fred, distant, descontextualitzat. Aquí el tren el veus i el
vius. I admiro el treball exemplar de restauració que s’hi duu a terme. Trobo
que aquesta implicació de voluntaris en l’activitat del Museu li confereix un
immens potencial i li aporta una formidable dimensió humana. No es tracta d’un
Museu acabat, sinó que constantment actualitza i completa el seu fons. M’evoca
un món que és una part decisiva de la meva existència. I deixa’m afegir que
així com en sento incòmode en un aeroport, perquè són edificis amb poca ànima i
més aviat inhòspits, hi ha moltes estacions de tren que m’impressionen
arquitectònicament i que alhora se’m fan acollidores. Penso en l’Estació de
França de Barcelona, en l’Estació del Nord de València,... La vida s’hi
desenvolupa amb naturalitat sense sentir-t’hi estrany.
-Com o de quina manera et vas veure inmers dins
aquest Museu….com recordes la teva primera visita?
-La meva primera visita va ser com a president del Consell Nacional de la
Cultura i de les Arts (CoNCA) i acompanyat de tot el
Plenari. En vam sortir tots profundament agraïts i entusiasmats per la
qualitat, la importància i el valor excepcional del treball que s’hi duu a
terme.
-Com a lingüista , escriptor i poeta el tren és també un
punt d´ inspiració o un lloc on captar no poques idees?
-Certament! Des de dues mirades que es troben o l’enyor que susciten les
persones que es deixen enrere a la il·lusió pel que s’espera viure quan
s’arribi a la destinació. Però, a més, al tren s’atura d’alguna manera el temps
mental. Et deixes dur i els pensaments s’enfilen cap a reflexions de vegades
més banals, però en altres moments cap a consideracions de més gruix. He escrit
força textos durant els meus sovintejats viatges en tren.
-Amics, hi han llibres, pot ser tots, però segurament que uns més que uns
altres dignes de ser llegits, sobretot sota el ritme d’un tren?
-Això va segons els gustos de cadascú. A mi personalment m’agrada llegir-hi
més aviat llibres de poesia, que són com pinzellades i que no requereixen una
lectura prolongada. Pots llegir-ne un, pensar-hi, assaborir-lo sense presses.
També m’agrada llegir-hi llibres que tinguin a veure amb els paisatges que el
tren recorre, perquè t’acompanyen en el propòsit de fer del viatge una
experiència més completa.
-Cert romanticisme del ferrocarril l´ ha ensorrat l´ alta velocitat?
-No estic en contra del tren d’alta velocitat, que permet fer recorreguts
ràpids quan es té pressa i es gestiona un temps escàs, però res millor que un
trajecte on puguis sentir amb serenor i lucidesa com el tren va avançant i la
natura va modulant el seu gest davant dels teus ulls.
-Amic quin és el primer record entorn als teus viatges de tren?
-Els desplaçaments que fèiem amb els meus pares a Salou i a Blanes per
passar-hi uns dies a l’estiu. Bells records!
-Quin és l´ últim viatge que has fet fent ús del tren?
-La veritat és que faig servir gairebé diàriament els trens de Ferrocarrils
de la Generalitat per anar a treballar. Ara dirigeixo el CIC, una institució
amb escoles, entre d’altres indrets, a la Via Augusta i a Sant Cugat. Però les
meves rutes en tren són constants arreu del país.
-Per cert, què és allò que et vincula a terres i llocs com Mora la Nova…?,
sabem de la teva vinculació en torn a Tortosa i al seu patrimoni, però…perquè
no ens expliques quelcom?
-La meva relació amb les terres de l’Ebre va començar amb la meva amistat
amb l’arxiver i poeta Jesús Massip i la seva filla
Àngels, filòloga com jo. Vaig treballar-hi el text medieval Costums de
Tortosa. I de ben jove em van fascinar escriptors com Sebastià Juan Arbó o
Artur Bladé Desumvila. Les
meves estades per aquestes terres han estat freqüents i sempre lluminoses. En
força ocasions, a més, he intervingut en actes literaris o culturals a Vinebre,
Riba-roja, Móra la Nova, Móra d’Ebre,... I sempre m’hi he sentit a casa. Potser
per aquelles arrels que ja hi va fer fa anys el meu avi.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069