Cazarabet conversa con... Jordi
Sasplugas, del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, sobre el reportaje en el
número 6 de la revista “Eix” (Museu de la Ciència y de la Tècnica de Catalunya)
Surt el nº 6 de la revista Eix que
edita el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
El Dossier
d´aquest número mira, de ben prop, a l´esport, la indústria i la modernitat.
Hi han diferents apartats sempre fixes
com: el de La Descoberta que aquesta
vegada mira a El far de la Banya; anem de Ruta a la comarca de L´Anoia
mirant-la des del caire industrial; fem Una
Visita Guiada al Museu
de les Mines de Cercs de la mà de Xavi Rosiñol.
La “gran fotografía” que correspon a Mirades s´aproxima al Telefèric del Port de Salau –arxiu Mnactec/IPIC Pallars Sobirà--, a
la Fàbrica
de Panyos de Manresa—arxiu Mnactec/Ramon Blanch-- o es rescata la foto
d´una Platja de Vilanova l´any 1912 amb els estris o xarxes del món pescador…aquesta
foto, per moltes coses, simplement antropològicament val molt la pena i “ens
parla” de moltes coses….La foto és de l´arxiu del Mnactec des del fons Clemente
Oliveró.
Un dels apartats que ens anima més a
la lectura dins Eix és el de Perspectives
que, en aquest nº6, s´apropa a La Ricarda, “una granja amb
glamur”.Es tractava d´una explotació agropecuària de la familia
Bertrand al Prat de Llobregat que ha marcat un “punt i apart”..i que es
convertí en la principal vaquería del Pla de Barcelona a principis del segle
passat. Allí, la modernitat feia acte de presencia de la mà d´innovacions
tècniques…però van anar més enllà perque van innovar no tan sols tècnicament,
també amb visites guiades, festes i trobades vinculades a l´esport. L´article
és de Rosa Serra Rotés i les fotos de l´ arxiu R Serra, així com de
l´Ajuntament del Prat de Llobregat.
Perspectives
és un “apartat” tan important a Eix que dedica més d´una mirada. Per exemple,
en aquest número, també mira o fa repàs
a “L´
aventura del Metre” i per això viatgem a França fins a les Tulleries i
des d´allí...Escriu l´ article Montse Armengol.
Una altra mirada, dins a Perspectives, és la que es fa per anar
cap al Patrimoni Industrial, arquitectura, historia, urbanisme i moda
que tenen “punt de trovada” al REC d´Igualada. L´article ve de la
mà de Enrique Recstores.
Sempre agraden les entrevistes, pot
ser perquè, molt interiorment ,a més de curiosos ,som uns tafaners. És per això
que l´ entrevista d´ aquest Eix nº6 ens
sorpendrà….li la fan, des de la redacció d´Eix, a l´advocat Francesc
Cabana que afirma: ”…el Banc de Barcelona—referint-se a
l´edifici, hauria de ser un museu”. L´entrevista li la fa la redacció
de la revista Eix amb fotos de Enrique Marco.
El Dossier central d´ aquest número d´
Eix és molt, molt especial perquè mira a l´ esport, la indústria i la
modernitat. La veritat és que llegir l´article és un exercici molt edificant,
tenint en compte, a més, que unir esport e indústria és una ecuació i un
exercici més que edificant. Per cert, les fotografíes paguen molt la pena; així
com el procés de documentació. L´article aqueix també va a càrrec de la
redacció d´Eix.
En l´apartat de La Descoberta ens duen, com avançaven, al Far
de La Banya, un far de ferro que es manté, tal com ens explica el titular
de l´article, com un “testimoni” del pas del temps i les persones. El text l
´esciu MercéTodrà Dalmau.
El periodista Xavi Rosiñol s´endinsa i, a la vegada, ens acompanya a visitar els
espais de la Mina a Cercs….ja no només
ho fa, això d´acompanyar-nos, com a periodista sino també com a fill de miner,
ja que son pare va treballar allí….Es pot entendre una mica més com era la vida
del Berguedà.El text de l´article que acompaña Rossinyol és de Carme Escales i
les fotos de Enrique Marco.
El Patrimoni Industrial en aquest nº6 d´Eix va a la Presa
de La Baells, que és, com podeu pensar-hi, una “gran obra” d´ enginyeria
hidráulica.El text és de Rosa Serra Rotés i Alba Boixader amb les fotos de
Manel Escobet i Foto Luigi.
Tots els números d´Eix miren a “una marca”, en aquest cas ho fan
mirant-hi al formatge—i altres prodcutes-- de Cadí, una cooperativa que és tot un simbol econòmic profundament
renovador que “ha marcat la trajectòria de centenars de famílies del Pirineu”.
Tot amb el text de Carles Gascón Chopo.
En l´ apartat de La Col-lecció s´anat de viatge al Museu de la Tècnica de l´Empordà, un lloc de memòria imprescindible
que vol mirar d´entendre la vida quotidiana dels segles XIX i XX. Amb text de
la redacció de la propia revista Eix i amb fotografíes aportades pel propi
Museu de la Tècnica de l´Empordà.
La comarca de l´Anoia industrial és lloc de La Ruta en aquest número d´Eix…si no heu visitat aquesta comarca
barcelonina la lectura de l´article vos la farà visitar…El tex tés de César
Barba i les fotos són del propi Barba, així com del Museu de la Pell d´Igualada
i del Museu del Molí Paperer de Capellades.
De Viatge
aquest número d´Eix s´en van a Varsòvia, la capital de Polònia….que ha passat a la història com una ciutat que fou símbol de la
resistència—com diu l´article--, però també com a una ciutat que va resurgir de
les runes—recordeu la imatge, millor dit del fotograma, de la pel-lícula El Pianista—a bressol, entre
altres coses, de la Ciència.. Un lloc per anar, visitar. L´article l´escriu qui
també fa les fotos, en Sergi Ramis.
La revista finalitza la seva estància,
en aquesta parada nº6, amb una Agenda ben farcida. Amb notícies breus; l´agenda
de Congressos i jornades; les principals novetats editorials…
Per aquest nº6 de la revista Eix ens
aproximem a conversar amb Jordi
Sasplugas —ens ho recomana el propi
Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica-- que
és l´ànima del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova i l´ideòleg del tren
turístic entre Reus i Caspe, més conegut com “Lo Caspolino” , unió entre
Catalunya i Aragó.
El projecte amb el que fa molta força
en Jordi Sasplugas des de la visió d´en Jaume Perarnau, director del Mnactec,
és aquesta: “El projecte crec que és molt interessant i potser l’estiu de 2019 ja
estigui en marxa. A més a més de tot el treball que estan fent de restauració
de vagons i locomotores i el fet de la relació-vinculació entre Terres de
l’Ebre i Franja”.
Enllaços:
https://www.diarimes.com/es/noticias/camp_tarragona/2017/09/18/el_tren_turistic_caspolino_posara_marxa_estiu_del_2019_24779_1093.html
https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/29987/fgc/recupera/servei/tren/turistic/caspolino
https://www.youtube.com/watch?v=TiKPGFpKBPc
https://www.ara.cat/societat/Torna-Caspolino-FGC-Costa-Daurada_0_2130387197.html
Museu del Ferrocarril de Móra la Nova:
http://www.museuferrocarril.org/#
Cazarabet conversa amb
Jordi Sasplugas:
-Amic Jordi, ens pots apropar al Museu
del Ferrocarril de Móra la Nova?. Què és; què ofereix?
-El Museu del Ferrocarril
és una iniciativa que es va posar en marxa l’any 2000 per l’interès dels socis
i sòcies de l’APPFI (Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i
Industrial) per salvaguardar, entre altres, el llegat patrimonial ferroviari de
l’estació de Móra la Nova i de la Línia dels Directes, amb el suport de
l’Ajuntament de Móra la Nova. El Museu ha anat ampliant la seva oferta per
fases i continuarà creixent en el futur, però en aquests moments ja es poden
visitar la Torre de l’Enclavament, el pont giratori, el taller de material
rodant i la nau cotxera. Aquesta darrera allotja una col·lecció de més de 25
peces històriques entre locomotores (vapor, dièsel, elèctriques), cotxes de
viatgers, unitats automotors i vagons de mercaderies. Una gran part del
material ja està restaurat i una altra part està en procés de restauració. La
col·lecció inclou el material rodant que formarà part del futur tren històric
turístic “Lo Caspolino”.
-Què ens pots apropar del projecte del tren
de Reus a Caspe, més conegut com “Lo Caspolino”?. Què li manca per a
passar d´ esdevindre projecte a realitat?. Per a quan està previst...?. Crec
que està previst que entri en funcionament per aquest pròxim juliol, no?
-El tren històric
turístic “Lo Caspolino” és el projecte estrella de la nostra associació. Per
tirar-lo endavant es va formar la FPPFI (Fundació per a la Preservació del
Patrimoni Ferroviari i Industrial) amb la suma de voluntats de l’APPFI i
diferents ajuntaments i institucions. A banda, la FPPFI ha signat convenis amb
més de quinze ajuntaments i la Diputació de Tarragona per finançar el projecte.
Entre aquests ajuntaments n’hi ha diversos de la província de Saragossa.
La posada en marxa està prevista en
aquests moments per a que sigui a finals de 2019. Encara estem treballant en la
restauració de dos cotxes de viatgers i una locomotora elèctrica que junt amb
els tres cotxes i la locomotora dièsel-elèctrica que ja hem restaurat
compondran el tren històric turístic. Es tracta en tots els casos de peces dels
anys 50 del segle XX: els cinc cotxes de la sèrie 6000, coneguts com a Luckies
(tres dels quals van ser transformats als anys seixanta canviant la disposició
en compartiments a cotxes de tipus saló), la locomotora Ye-yé i la Alsthom de
tipus “francesa”. A banda, estem treballant en la homologació del taller de
manteniment del tren històric turístic, un element essencial per a garantir la
viabilitat del projecte, i que no compta amb cap precedent estatal. D’altra
banda, també estem a l’expectativa de com evolucioni la normativa referent a la
circulació de trens històrics a la Xarxa Ferroviària d’Interès General, ja que
és un tema que ara mateix està en fase de redacció.
-Què oferirà “Lo Caspolino”?. Un recurs més
per unir l´ Aragó—interior—amb el sud de Catalunya?
-L’objectiu del tren
històric turístic és dinamitzar la zona d’interior entre la Costa Daurada i
Casp, mitjançant el funcionament d’aquest atractiu turístic que pot arribar a
ser de primer ordre, si jutgem per les experiències que ja existeixen a tot
Europa i a la resta del món. No es tracta d’un recurs per a unir la població
local, que evidentment també en pot ser usuària, si no que volem que sigui un
producte turístic que atregui tant el visitant que ja ve a passar les vacances
a la Costa Daurada, com ser capaços de captar turisme en origen. Per fer-ho
comptarem amb la col·laboració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,
que ja gestiona amb èxit altres trens històrics turístics.
-Un recurs que va més enllà de “lo
material”..té molt a veure amb “lo social”?
L’ànima social del
Caspolino es troba ja en el seu origen. És un projecte que naix com a
iniciativa de la societat civil, com ja s’ha dit, gràcies a un conjunt
d’enamorats del ferrocarril que, a més, coneixen el potencial d’aquest tipus de
productes turístic, com es demostra en nombroses experiències a l’estranger. A
més, té vocació de contribuir al reequilibri territorial dels pobles i
comarques que travessarà. Per tant, els beneficis socials que pot oferir el
tren històric turístic “Lo Caspolino” són molt importants si el territori, en
una acció combinada, els sap aprofitar.
-Allò que vull dir és que serà quelcom més que
un “tren turístic”?
-En efecte, a més a més
de ser una eina de promoció socioeconòmica, també ens ofereix l’oportunitat de
revitalitzar les relacions entre uns pobles que quan la Línia dels Directes era
la principal via de comunicació entre Madrid i Barcelona, van constituir-se en
una zona natural de convivència més enllà de les fronteres administratives. Aquesta
relació, que no s’ha perdut però s’ha debilitat amb la pèrdua d’importància de
la línia, té una oportunitat de renàixer i recuperar allò que havia arribat a
ser.
-Ets una
miqueta part del batec arrere la implantació de “Lo Caspolino”. Com ha sigut la
tasca?
-Ha sigut, i serà encara,
un llarg recorregut. Junt amb altres companys de l’APPFI vam començar a
treballar pel projecte l’any 2000. Per tant, ja hem assolit la majoria d’edat
com a associació. La veritat és que
hem passat per moments de tota manera. Alguns molt delicats i altres de gran
alegria. Potser el més emocionant va ser quan la Bonita va arribar a Móra la
Nova. És la única peça de la col·lecció que té una vinculació històrica directa
amb el Museu, en el sentit que aquesta mateixa locomotora va esta assignada al
dipòsit de Móra la Nova. Sovint el més complicat és aconseguir les complicitats
necessàries per tirar endavant el projecte, ja que es tracta d’una iniciativa
amb pocs referents a nivell estatal. Per sort, poc a poc les administracions cada
vegada veuen el projecte amb més interès i s’impliquen en un grau creixent.
Això és un motiu de satisfacció, perquè es va entenent que no es tracta d’una
iniciativa local si no que el seu èxit serà beneficiós per a un territori molt
extens i que necessita aquest tipus de projectes per afrontar els reptes de
futur que li venen per endavant.
-Quina relació hi teniu amb altres Museus
vinculats al ferrocarril, tant de Catalunya com de més enllà...?
-La veritat és que tenim
la sort de conèixer la majoria, per no dir totes, d’associacions i museus de
l’estat. I també tenim molta relació amb associacions i museus estrangers,
gràcies a que som membres actius de la Federació Europea de Trens Històrics i
Museus del Ferrocarril – FEDECRAIL i el seu equivalent francès, la UNECTO. No
obstant, en el dia a dia, amb qui tenim més relació és amb els museus de la
Fundación de los Ferrocarriles Españoles, el Museu de Delicias i el de
Catalunya a Vilanova i la Geltrú. Amb aquest darrer formem part del Grup de
Treball en Patrimoni Històric Ferroviari de Catalunya, junt amb altres membres
com FGC, TMB, el mNACTEC, i representants de la societat civil. També tenim
relació amb altres museus d’àmbit industrial gràcies a que formem part del
Sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya – mNACTEC i de la
Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya – XATIC. Pel que fa a la nostra acció
internacional, l’estiu que ve organitzarem el Youth Exchange de FEDECRAIL, que
itinera pels diversos països d’Europa. Es tracta d’una trobada de joves
vinculats a associacions de voluntaris del ferrocarril que són membres de
FEDECRIL. L’intercanvi durarà una setmana i estarà dedicat a treballar en la
restauració d’algunes peces del nostre museu, però també farem diferents
visites relacionades amb el patrimoni ferroviari català i espanyol.
-Per què el
món del ferrocarril captiva tant a molta, molta gent?
-És cert que hi ha molta
gent que, en major o menor mesura, se sent atreta pels trens històrics. El
ferrocarril ha estat un dels motors del progrés que va portar la revolució
industrial a la humanitat. El tren ho va canviar tot i, d’alguna manera, aquest
impacte s’ha consolidat en l’imaginari col·lectiu de les nostres societats. El
cine i la literatura també han contribuït a dotar els viatges en tren d’un aire
màgic que altres mitjans de comunicació no ofereixen. Potser és la possibilitat
d’interaccionar amb altres persones, potser la placidesa del viatge, la
successió dels paisatges, o l’elegància mateixa dels trens... No ho sé, cadascú
té el seu motiu per ser aficionat al ferrocarril. I, sobre tot, els nens, que
són els que més ho disfruten.
-Bé, què ens ofereix el Museu del Ferrocarril
de Mora la Nova que creus és prou innovador i que no ens ofereixen altres
Museus?
-La filosofia del Museu
del Ferrocarril a Móra la Nova és totalment diferent de qualsevol altre museu
del ferrocarril a l’estat. Nosaltres ens inspirem en els museus europeus que en
la seva majoria són gestionats per associacions de voluntaris. L’obertura i les
activitats del nostre museu es poden dur a terme perquè hi ha un grup de
persones que se n’encarreguen. A més, volem que totes les peces del museu
estiguin operatives per això l’objectiu del programa de restauració és que, poc
a poc, tota la col·lecció estigui en estat funcional. El tren històric turístic
Lo Caspolino ens permetrà posar les diferents peces que anem restaurant en
servei. És una forma de treballar que permet tenir els diferents elements
sempre en bon estat de conservació.
-Parla´ ns una miqueta de la història del Museu
del ferrocarril de Móra la Nova ?
-Com ja hem dit, la
història comença l’any 2000 amb la creació de l’APPFI. En una primera etapa vam
recuperar el pont giratori, el taller de material rodant i la torre
d’enclavament. Després va venir la construcció de la nau cotxera i l’arribada
de les peces de la col·lecció, ara ja en són més de 25, i l’inici de les
tasques de restauració. Però a banda, també hem dut a terme programes de
formació i ocupació que ens han permès recuperar part de les instal·lacions. I,
com a museu, també duen a terme una tasca de recerca històrica que ja ha donat
com a resultat diversos estudis i publicacions.
-I de “Lo
Caspolino”?
-El tren històric
turístic és la culminació del nostre projecte, tot i que només és també una
primera fase que s’iniciarà amb locomoció elèctrica. Però el nostre objectiu
final és arribar a recuperar la locomoció a vapor.
-Apropa ´ns una miqueta al Museu i allò que
ens apropa “com de fixe”...
-A banda dels espais que
ja us hem explicat, la col·lecció de peces històriques està formada per més
d’una vintena d’elements entre els quals destaquen les locomotores de vapor
Bonita i Mikado, una unitat 444, dos locomotores elèctriques Alsthom “Franceses”,
un automotor Renault, cinc cotxes de viatgers de la sèrie 6000, diversos vagons
de mercaderies i alguns més.
També és molt interessant l’espai
museïtzat de la torre d’enclavament on s’expliquen els sistemes de control i
seguretat, a través del sistema original instal·lat el 1928, a més de comptar
amb la reproducció d’una oficina d’un cap d’estació i un taulell de venda de
bitllets.
-Aporta exposicions itinerants , activitats
temporals...
-Si, també portem a terme
exposicions itinerants. Per exemple, l’any 2017 amb motiu del 125 aniversari de
la inauguració del tram entre Móra la Nova i Faió de la línia dels Directes,
vam produir una exposició conjuntament amb tots els Ajuntament d’aquest tram de
la línia i diversos centres d’estudis i associacions culturals. L’exposició va
itinerar pels diferents pobles d’aquest tram, però també ens la van demanar
altres punts de Catalunya. I entre les activitats temporals destaca la Festa
del Tren, que ha substituït des de 2017 el que abans es coneixia com els Dies del
Museu. Li hem volgut donar una nova orientació amb més activitats adreçades
sobre tot a un públic familiar, sense renunciar a actes més dirigits a
aficionats com les xerrades divulgatives sobre temes ferroviaris. El 2018 també
hem posat en marxa el “Bateig Ferroviari” a l’estiu i per Nadal la
representació teatral “L’Esperit del Nadal” en que viatgem a l’Orient a visitar
els Reis Mags.
-I què ha
passat quan s´ han tret recursos al ferrocarril per aquestes terres...tant les
Terrers de l´Ebre com bona part de l´Aragó han sigut víctimes de retallades i
demés...?
-El que ha passat, sobre
tot, és que els nostres pobles han quedat una mica més aïllats i amb menys
oportunitats de desenvolupar-se. Un sistema ferroviari és una infraestructura
de primer ordre i no hi podem renunciar. Si volguéssim construir de nou les
línies que s’han abandonat tindria un cost molt elevat, així que no té cap
sentit desmuntar-les. Hi ha moltes solucions alternatives, com usos compartits
o la recuperació per a ferrocarrils històrics. Un cop més, a l’estranger podem
trobar molts exemples d’aquest aprofitament.
-Quin és el públic que més s´ apropa al
Museu?. Per què creus?
-La veritat és que tenim
tot tipus de públic, des de l’aficionat apassionat pel ferrocarril fins a la
família que vol passar una bona estona junts. També ens arriben des de molts
punts d’origen, sobre tot de Catalunya i Espanya, però també tenim cada cop més
estrangers que han sentit a parlar del Museu i ens volen conèixer. Grups i
escoles també són un sector de públic al que cada vegada tenim més accés. Cada
visitant té la seva motivació per venir, però en general s’apropen o bé per
l’interès en les peces de la col·lecció o bé perquè algú els ha parlat del
Museu i els ha animat a visitar-lo.
-Amic, què creus que tenim que saber-hi més de
“Lo Caspolino”?
-Em penso que ja us ho
hem dit tot, només ens queda animar-vos a visitar el Museu i, ben aviat, a
viatjar en “Lo Caspolino”. I sobre tot, convidar-vos a fer-vos socis d’APPFI,
ja que aquesta és la millor garantia de què el projecte segueixi endavant i
vagi superant les moltes etapes que encara ens queden per cobrir.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com