La Librería de El Sueño Igualitario

Cazarabet conversa con...   Pascual Alapont, autor de “El mal que m'habita” (Bromera)

El mal que m´habita.

Una novel·la de Pasqual Alapont que s´ha fet amb el Premi València Alfons el Magnànim en la modalitat de narrativa.

Es publica des de la col-lecció L´ Eclèctica

Allò que ens explica Bromera, la editorial que publica el llibre, del llibre:

Quin mal habita dins de cada un de nosaltres? Laura s’ho pregunta mentre pensa en una pacient que es va suïcidar. Davant d’això, decideix aturar durant un temps la seua vida professional com a psiquiatra. Però el seu exmarit, Víctor, li demana ajuda amb Daniel, un cosí seu que pateix episodis psicòtics sense que en sàpien la causa. Tot i el seu estat d’ànim, Laura decideix assumir el repte. Les confessions de Daniel li permetran descobrir el passat obscur que envolta la família del seu exmarit i abocar-se a un mal desconegut que també hi habitava.

L´ autor, Pasqual Alapont:

És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, ha seguit altres camins professionals, sempre que ha estat possible relacionats amb el món del llibre. Ha desenvolupat el seu treball a cavall de la literatura i el teatre, on ha fet d'editor, traductor, guionista i dramaturg, actor i director d'escena. A més de les obres infantils i juvenils, ha publicat una novel·la per a adults i ha estrenat cinc obres de teatre.

Nosaltres ja hem publicat Conversas con… des d´on hem parlat amb els seus escriptors i escriptores:

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/amicspersempre.htm

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/nomataras.htm

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/sihanevat.htm

Alguns enllaços que et poden alimentar la curiositat versus coneixements:

http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2017/11/el-mal-que-mhabita-de-pasqual-alapont.html

Cazarabet conversa amb Pasqual Alapont:

-Pasqual, què és allò que t´ ha fet escriure o t´ha inspirat aquesta narració?

-Tenia el cap la imatge d’un mestre que un dia, sense saber per què, s’enfonsa davant dels seus alumnes i, enmig de la classe, mentre un contacontes els explica la història de Hansel i Gretel, es posa a plorar. Volia construir i reconstruir la història d’una ferida que és una incògnita per al mateix protagonista, i volia que funcionara com una mena de thriller, amb la diferència que ací l’investigador no és un policia sinó una psiquiatra. Però en el fons és el mateix, la persecució del mal.

-Analitzar el mal…recorda un poc ficar-se com a la gola del llop i sense sortir d´un mateix…Què en penses?

-Segurament, sí, entenc la literatura i la ficció com una vacuna. Tots tenim necessitat d’inocular-nos una miqueta del Mal per poder enfrontar-nos-hi. I a vegades no cal buscar el Mal lluny de nosaltres, és suficient de posar-nos un espill davant i veure com es reflecteix la nostra imatge. És una catarsi necessària.

-Amic, quins escriptors t´han pogut influenciar una miqueta…No sé, particularmente em recorda a cert estil que pot vindre des de Centre Europa, Rùsia….Què ens pots dir?

-Uf, hi ha tantes influències en l’obra d’un escriptor... Algunes són fàcils de rastrejar, d’altres són més inconscients. No acabe de veure aquesta fil que apuntes perquè, tot plegat, la literatura del centre d’Europa i russa en particular és d’una vastitud inassolible, però és evident que en El mal que m’habita hi pot haver una connexió amb tot el complex de culpabilitat que Dostoievski desplega en Crim i càstig, per exemple.

-Tot i que mirar al mal es mira i s´ha mirat des de qualsevol lloc on s´ha fet i es fa literatura…, no?

-En efecte, tenim necessitat d’exorcitzar els nostres fantasmes, i el Mal és un dels eixos que ens determina i ens tenalla.

-Com és el mal que ens habita a nosaltres, . a aquesta societat que coneixes de més a prop?

-No crec que hi haja cap diferència amb una època anterior. La cultura, la societat, és un corrector, un fre, però les pulsions del Mal existeixen des de sempre, individualment i col·lectiva.

-A més, tenint en compte que el mal es pot manifestar de moltes formes i de moltes, moltes maneres, no?

-És un tema complex, perquè el Mal no és una metàfora sense arestes. Tendim a pensar que el Mal és quelcom abstracte, aliè a nosaltres, però la meua obra vol obrir un interrogant sobre això, vull que el lector s’obligue a resoldre l’enigma: què és millor obrir la caixa de Pandora i denunciar el Mal o mantenir-lo amagat? La meua narració busca el compromís del lector, que no s’ho veja simplement des de fora.

-Què ha suposat, per a vos, guanyar el Premi València Alfons el Magnànim de narrativa?

-Una major repercussió en els mitjans de comunicació, per descomptat. Els premis són sempre un altaveu, però al final un llibre fa el camí sol a partir de l’ interés que provoca en els lectors, de boca a orella. Fer una novel·la com El mal que m’habita és molt de temps de treball, i guanyar el premi també és una recompensa que et permet més tranquil·litat per afrontar el projecte següent.

-El suïcidi és un fenomen que malauradament, en el últims anys  ha anat a més…

-Pot ser, no en tinc dades. El suïcidi està emparentat amb la desesperació, i al llarg de la història de les civilitzacions hi ha hagut molta gent desesperada. Canvien segurament les causes, els perquès, però em fa l’efecte que ningú no abandona la vida si no sent que ha perdut l’esperança, aquesta esperança, justament, que la mitologia ens diu que va quedar a la caixa de Pandora quan es van escampar tots els mals.

-Tot això és molt personal, però em sembla que la gent és com si prengués, en aquest cas per a mal, el timó de la seva vida i mana fins on pot o vol aplegar…

-Per desgràcia, massa vegades, quan algú se suïcida és perquè justament no pot prendre el timó de la seua vida.

-Clar en la teva narració la psiquiatra---et puc assegurar que és un excepció—es replanteja moltes coses i , fins i tot,  fa una parada…I se li obrin no pocs interrogants. Et deia que és una excepció perquè la majoria fiquen una xarxa entre el treball i el dia a dia…i un suïcidi ho veuen com un “accident” propi del seu treball. Què ens pots dir?

-Un psiquiatre està entrenat a detectar el dolor i a calmar-ne els efectes. Però això no els eximeix de patir també un accident. El mal que m’habita és justament això, l’accident, l’imprevist, l’inaudit. Per a mi l’accident és un reactiu magnífic. Altrament, la literatura seria molt plàcida. I la vida no ho és, de plàcida, sempre estem sotmesos a la incertesa. És per això que ens sentim identificats amb els herois de la ficció literària, encara que no siguem reis ni hàgem assassinat ningú.

-I és que cada dia aquesta societat està més endinsada en episodis, més o menys llargs, de malalties que afecten a la psique , a l´ estat d´ ànim…tant és així que són molts els crònics…

-Potser sempre hi ha hagut els mateixos malalts, i potser ara tenim les eines, els mitjans o la sensibilitat de fixar-nos-hi, no ho sé. Hi ha qui diu que estem més malalts perquè en realitat no tenim problemes importants. Crec que això és una banalització. En altres moments hi ha hagut desatenció o s’ha comptat amb la solidaritat familiar o de la societat, també com ara, i cadascú s’ha defensat com ha pogut i amb els mitjans que ha pogut. Ara sabem què és això de la resiliència, però això no vol dir que el concepte no existira abans d’inventar la paraula.

-I és que ,tots i totes, dins de nosaltres, com en Daniel i la seva familia—al teu llibre—tenim molts, molts fantasmes…pot ser massa perquè a això no s´ ens ensenyen a lluitar…ni a afrontar-ho.

-És que ningú està preparat perquè un dia, de la nit al matí, se li ensorre la casa, literalment o metafòrica. No podríem viure amb la preocupació dels mals que ens poden esdevenir. És bo viure amb una certa despreocupació. Però és cert, al llarg d’una vida s’acumulen molts fantasmes.

-Encara avui a les escoles es comença a parlar d´ entendre , asimilar i superar les emocions, oi? Què et sembla?

-Supose que és bo, clar. Però tampoc no passa res si a la nostra vida hi ha alguna zona d’ombra. Si passem molt de temps a analitzar la vida, potser perdrem un temps preciós per viure-la.

-I tot això afecta d´ una manera especial a la Laura, la psiquiatra que es replanteja moltes coses…

Sí, és un personatge complex. I alhora d’una gran normalitat, qualsevol pot identificar-s’hi, home o dona. Aquest personatge és el nucli central i qui dóna sentit a l’estructura de l’obra. Hi ha dos tipus de recerca en paral·lel, la que fa cap al seu interior per mirar de comprendre’s i la que desplega vers l’exterior per resoldre l’enigma de Daniel.

-Però que sí l´ importa molt tot i tothom…demostra molta empatia, no creus?

Laura en certa manera és com una vestal, té la comesa de custodiar o de revelar el secret nefand d’aquesta família, però també representa la societat, la necessitat de denunciar i oferir testimoniatge del mal. Al final representa la veu del lector, he volgut acompanyar aquest personatge perquè volia que el lector s’hi identificara i s’haguera de veure en la mateixa disjuntiva: Què hem de fer amb la veritat? No sempre és fàcil prendre la decisió correcta.

-Pasqual; què ha suposat per a vos aquest llibre i ens  pots fer cinc cèntims d´ allò que faràs gaudir una mica més endavant?

Buscava respostes sobre coses que m’inquieten, i no sé si al capdavall hi he trobat més preguntes. Però aquesta és la gràcia de la literatura, supose. De projectes n’hi ha molts, però encara estan en fase de pegar-li voltes i treballar amb la documentació. Per a mi, aquest és un temps gratificant, perquè és com tornar a escola, aprendre sobre coses que m’interessen.

27242
El mal que m'habita. Pasqual Alapont
192 páginas        15 x 20 cms.
19,95 euros
Bromera


Quin mal habita dins de cada un de nosaltres? Laura s’ho pregunta mentre pensa en una pacient que es va suïcidar. Davant d’això, decideix aturar durant un temps la seua vida professional com a psiquiatra. Però el seu exmarit, Víctor, li demana ajuda amb Daniel, un cosí seu que pateix episodis psicòtics sense que en sàpien la causa. Tot i el seu estat d’ànim, Laura decideix assumir el repte. Les confessions de Daniel li permetran descobrir el passat obscur que envolta la família del seu exmarit i abocar-se a un mal desconegut que també hi habitava.

Llegiu-ne un fragment:
https://www.bromera.com/tl_files/pdfs/Fragments/El-mal-que-mhabita_FR.pdf

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com