Cazarabet conversa con... Joan B. Beltran Reverter,
autor de “Josep M. Brull i Solares. De Tortosa a Mauthausen, un viatge sense retorn”
(Onada)
Joan B. Beltrán
Reverter indaga i s´ endinsa, ara, en aquest estudi sobre un tortosí que entrà
al complex de Mauthausen, però que mai va poder sortir amb vida i tot per defendre
les idees republicanes…
Però la seva
vida amb la llarga memòria de la seva memòria mai ho van fer i és ací on
investigadors locals com en Joan B. Beltrán Reverter
Onada Edicions,
amb la seva col·lecció La Barcella, nº50, fa un excel·lent treball de recerca y
anàlisi sobre l´home i les seves circumstàncies que el van portar a la mort del
feixisme i de la dictadura espanyola que quan el nazisme de Hitler va apressar
a no pocs exiliats i refugiats espanyols defensors dels valors republicans i
abandonats, saben allò que els anava a passar, per Franco…
Allò que ens
explica la editorial com a sinopsi:
Josep M. Brull
i Solares va veure les primeres llums de la vida al carrer de la Ciutat, de
Tortosa, el 1899 i deixava de viure a Gusen el 1941. Impressor propietari de
l’impremta Nova, catalanista, militant i fundador d’Acció Catalana Republicana,
col·laborador i director del setmanari Vida Tortosina, va ser un home compromès
amb la lluita per la llibertat i la democràcia durant la Segona República.
Assumint el càrrec amb responsabilitat, en dues ocasions va ser regidor de
l’Ajuntament de Tortosa.
Josep M. Brull,
un home de sentiments nobles i honrat, que pels seus ideals republicans a
finals de 1937 va emprendre un viatge que el va portar a lluitar contra el
feixisme durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i a formar part de
l’èxode cap a l’exili francès fins a aplegar al final del trajecte, des d’on no
hi havia retorn, el camp de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, on va
ser víctima de la barbàrie nazi.
La derrota
d’una guerra i la posterior deportació als camps de la mort del nazisme
esdevenen ara la victòria de la memòria: el personatge no mor perquè sempre
serà recordat. Josep M. Brull i Solares torna a tenir la paraula i dona llum a
la memòria.
L´autor, en
Joan Bautista Beltran Reverter: Estudiós d’història local, és autor de llibres
d’història sobre el territori: Alcanar. Imatges i records (1995), Alcanar,
segle xx. Cent anys d’imatges (1999), Josep Matamoros
Sancho. Canonge, periodista, escriptor i poeta (Alcanar, 1866-1937) (2001),
Els encanteris de la serra de Montsià (2009), Catálogo
de matasellos y marcas de
la presencia española en el Ártico
y Antártico (2015), El canonge José Matamoros Sancho. Entre la religió i la pàtria
(2022) i Viatge a l’infern nazi. Els deportats de Xerta (2024). És
coautor de L’atac carlista a Alcanar (18 d’octubre de 1835) (2005), El
paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil (1936-1939)
(2016), L’abans Alcanar. Recull gràfic 1890-1989 (2019).
L´ autor en
Joan Bautista Beltran Reverter ja va estar amb nosaltres:
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas2/viatgeinfern.htm
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/papermonedamontsia.htm
Aquests enllaços et poden anar molt bé: https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/amicalmauthausen2.htm
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/degandesa.htm
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/introduccioncamposconcentracion.htm
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/yahoravolved.htm
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/adrianblasminguez.htm
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/sorttelaviv.htm
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas2/lessisderavensbruck.htm
https://www.cazarabet.com/conversacon/fichas2/traduccionodio.htm
Cazarabet conversa amb Joan B. Beltran Reverter:
-Joan, què és allò que et fa aproximar-te a la figura de Josep M Brull i Solares?.
Què és allò que et fa aproximar-te a aquest home? Com passa a l´exili.
-Arran dels meus estudis d’investigació i recerca dels deportats de les
Terres de l’Ebre als camps de concentració nazis vaig trobar la història
personal de Josep M. Brull que me va enganxar. Vaig voler investigar més sobre
la seua persona i vida a Tortosa i vaig tenir la sort de conèixer a la neta
Montserrat Brull, què me va facilitar documentació familiar (cartes,
fotografies, documents...) de Josep M. Brull. Això va ser determinant alhora de
posar-me a escriure el llibre Josep M. Brull i Solares. De Tortosa a
Mauthausen, un viatge sense retorn.
-En un dels dos llibres que hem parlat abans—en un altre conversa--, és el
de El viatge a l´ infern, on analitzaves el destí de persones de Xerta
cap als camps de concentració nazis, així en global, però ara vas a viatjar a
Mauthausen amb un personatge i et fiques a la seva pell. Com ha estat això?,
per què la metodologia de treball té que ésser diferent, no?
-La metodologia ha estat molt pareguda a la del llibre dels catorze
deportats de Xerta. Se tracta de resseguir l’itinerari de vida de la persona,
el motiu pel que se veu obligat a fugir i buscar refugi en un país desconegut
en el que, endemés, els republicans espanyols no foren ben rebuts, i tractats,
majoritàriament, com a “indesitjables”. Calia cercar el camí de l’exili fet pel
personatge i posar-te en la seua pell, com molt bé preguntes, només creuar la
frontera. Les inseguretats, la situació personal i col·lectiva de tots i cada
un dels refugiats espanyols, els camps de concentració francesos, la temor, la
fam, les malalties... són aspectes que no podem oblidar d’allò que va passar
Josep M. Brull i tants milers de refugiats espanyols.
-Com és anar trobant les petjades d´un home, en concret, enmig de tants
d´altres?
-La recerca de dades resulta laboriosa i paciènciosa.
Cal esbrinar per quins llocs va passar i viure i, aleshores, iniciar la recerca
en arxius francesos i alemanys. També és molt important la consulta dels arxius
departamentals francesos. En aquest cas concret, ho vaig tenir fàcil donat que
tenia la informació continguda en les cartes que Josep M. Brull escrivia a la
família.
-El vas seguir pel exili fins aplegar a Mauthausen i en els darrers temps a
Gusen i digue´ns en què i amb qui et vas trobar-hi
com perseguint o acompanyant a aquest tortosí?
-Josep M. Brull va fer l’itinerari de vida i deportació acompanyat del seu
amic inseparable, Prisciliano Garcia Gaitero. Van creuar la frontera franco-espanyola junts
formant part de l’exèrcit republicà, van estar al mateix camp de concentració
francès i van treballar en la mateixa explotació agrícola a Sainville
(Eure-et-Loire) fins a ser
detinguts per la Gestapo, la policia política del Tercer Reich, i deportats al
camp de concentració de Mauthausen i Gusen, on Josep M. Brull trobarà la mort
i, per la seua part, Prisciliano Garcia en sortirà en
vida. Només els va separar l’assassinat de Josep M. Brull a mans de les SS un
dissabte 21 de juny de 1941.
-Però, Joan, per què no ens presentes a aquest tortosí. Com va viure la II
República i la guerra d´ Espanya?
-Josep M. Brull i Solares va veure les primeres llums de la vida al carrer
de la Ciutat, de Tortosa, el 1899. Impressor propietari de l’impremta Nova,
catalanista, militant i fundador d’Acció Catalana Republicana, col·laborador i
director del setmanari Vida Tortosina, va ser un home compromès amb la
lluita per la llibertat i la democràcia durant la Segona República. Assumint el
càrrec amb responsabilitat, en dues ocasions va ser regidor de l’Ajuntament de
Tortosa. Durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 se va incorporar a
l’exèrcit republicà com a comissari de batalló destinat al camp d’instrucció
militar de Cambrils, primer, i després a la granja Graugés,
a la comarca catalana de Berguedà, des d’on donat l’avenç de l’exèrcit
franquista va emprendre el camí de l’exili francès.
-On va a parar en creuar la frontera?
-Va passar la frontera franco-espanyola pel coll d’Ares, fent cap a la
població de Prats de Molló (Pirineus Orientals) i després va fer cap al camp de
concentració d’Argelès-sur-Mer
i, finalment, al camp de Bram.
-La correspondència fins quin punt t´ ha ajudat?;perquè són petits tresors
, no creus?
-He tingut la sort de poder consultar algunes de les cartes conservades per
la família de les que Josep M. Brull escrivia des de l’exili francès. Una
correspondència epistolar que te reporta valuosa informació sobre la situació a
França ens les que amaga la seua identitat per temor a ser localitzat. Ell se
dona a conèixer com a Joseph, com a tio dels tres fills i no com a pare, parla
de la viuda referint-se a la seua esposa...
-Després dels camps francesos amb l´ arribada dels alemanys i el
govern de Pétain amb el règim de Vichy comencem les
detencions i desplaçaments cap a primer els “stalags”
i després els camps de concentració on sota unes condicions infrahumanes
acabaven per estar condemnats a mort, no?
-La detenció en territori francès comportava l’internament en els frontstalags, camps de presoners de guerra, però en
territori de França. Després els presoners eren traslladats als stalags.
-Però dels “stalags” coneixem menys: com
eren i en quines condicions estaven en aquests camps de la transició—perquè els
podríem anomenar així, no?—
-Els stalags (contracció de Kriegsgefangenen-Mannschafts-Stammlager) eren camps
de presoners de guerra durant la Segona Guerra Mundial situats en territori
Alemany. En la classificació dels camps s’utilitzava els números romans de la
regió militar. El règim d’internament dels presoners de guerra en aquests camps
estava “protegit i regulat” pels acords de la Convenció de Ginebra de 1929. Als
stalags els presoners poden escriure a les
famílies i rebre paquets de menjar.
-Com el situes en aquell “stalag” de Sandbostel?.Quan
de temps hi va passar-hi?
-L’stalag X-B estava situat a la
població alemanya de Sandbostel, a l’estat de la
Baixa Saxònia, al nord de la ciutat de Bremen. Josep M. Brull hi va arribar el
13 de desembre de 1940, però hi va restar poc temps, poc més de dos mesos.
-La seva deportació des de l´stalag a Mauthausen
com és?
-La deportació dels republicans espanyols des del camp de presoners de
guerra als camps de concentració nazis,
especialment, al de Mauthausen, era fruit de l’acord del Govern franquista amb
el Tercer Reich. Els refugiats espanyols eren considerats Rotspaniers
--rojos espanyols—i, com a tals, tenien que ser traslladats a camps de
concentració i extermini. Mauthausen fou el camp de concentració que més
republicans va absorbir, més de 7.500,
fins al punt de ser considerat “el camp dels espanyols”. Josep M. Brull
fou un d’aquests milers d’espanyols empresonats en aquest camp.
-Una vegada dins del camp, situat a Àustria, com hi passa el temps…suposo
que és molt més difícil seguir-lo, no?
-Josep M. Brull va arribar a Mauthausen el 3 de març de 1941 en un comboi
de 254 republicans espanyols dels que 200 van perdre la vida. Mauthausen estava
considerat com de tercera categoria –Stufe
III—, la pitjor, reservada a “elements antisocials incapaços de
rehabilitació, considerats irrecuperables i condemnats a desaparèixer”. Els
presoners eren deshumanitzats i
esclavitzats. Deixaven de tenir un nom i cognoms, per a passar a ser un simple
número, que a més se’l tenien que aprendre en alemany. I sí, la vida a
Mauthausen és molt difícil i dura, inhumana.
-Quant temps passa i fent què dins el camp austríac?
-Com la majoria de presoners, sobretot els que no tenien un treball
qualificat, fou destinat al kommando de
treball de la pedrera Wiener Graben propietat
de l’empresa Deutsche Erd-und Steinwerke
GmbH (DESt) de les SS.
Dotze hores de treball esclau pujant blocs de granit a l’espatlla per la
tristament coneguda escala de 186 esglaons. No es pot parlar de Mauthausen
sense parlar d’ella. Era la pitjor manera de portar fins a l’extrem el concepte
d’extermini mitjançant el treball.
-I quan els exprimien a Mauthausen moltes vegades els duien a Gusen i això
era com una mena de condemna a mort, no?
-El subcamp de Gusen estava situat a vora cinc quilòmetres de Mauthausen.
El 29 de març de 1941, vint-i-sis dies després de la seua arribada a Mauthause, segurament, debilitat en la seua salut, les SS
decidiren traslladar-lo al subcamp de Gusen
--l’infern de l’infern-- en considerar que no era apte per al treball a
la pedrera. Efectivament, ser traslladat a aquest subcamp era la condemna a
mort. La majoria de presoners espanyols moriren en Gusen. Josep M. Brull va ser
traslladat en companyia del seu amic Prisciliano
Garcia, però aquest ho va fer de manera voluntària per tal de no ser separat
del seu amic.
-Conta´ns en quines condicions es trobaven en aquest subcamp de Mauthausen?
-Gusen era el principal subcamp o annex del camp de Mauthausen. Les
condicions de vida dels presoners eren extremadament dures i inhumanes,
pràcticament de supervivència. De fet, hi anaven a parar els malats i dèbils de
Mauthausen, motiu pel que Gusen serà el camp on perdran la vida la major part
dels republicans espanyols.
Entre 1939 i 1945 vora 70.000 persones de vint-i-set nacionalitats foren
empresonades a Gusen i dels que uns 36.000 van morir. Dels 7.532 republicans
espanyols que van entrar al camp central de Mauthausen, se calcula que pel
subcamp en passaren 5.266, dels que 3.959 van morir. Solament un de cada quatre
espanyols va aconseguir sortir en vida d’aquell infern.
Josep M. Brull no va suportar la duresa de la vida en aquest subcamp i
després d’haver sofert l’envestida un gos alemany de les SS i sofert importants
ferides al genoll fou ingressat a la infermeria –revier—,
on el 21 de juny de 1941 va morir, segurament assassinat amb una injecció de
benzina al cor. Una vegada més, el nazisme deixava en evidència la fragilitat
humana de l’home.
-Com es pot averiguar com i en quin dia va morir
qualsevol intern a Gusen?
Escrivint a l’arxiu més important en documentació relacionada amb la
deportació als camps de concentració nazis: International Center on Nazi Persecution. GroBe Allee 5-9. D-34454 Bad Arolsen. Alemanya.
La manera més directa, consultant la pàgina web: https://arolsen-archives.org/es/
-Quan, com i de quina manera el recorden a Tortosa?; quina petjada ha
deixat en la memòria?
-La família Brull és prou coneguda a Tortosa. La publicació del llibre
sobre Josep M. Brull ha contribuït a recordar i recuperar la memòria de la
família Brull-Martínez. L’any 2003, en sessió plenària, l’Ajuntament de
Tortosa, aprovà per unanimitat anomenar un carrer o plaça de la ciutat amb el
nom de Josep M. Brull i Solares. Un acord que, malgrat els anys passat, encara
no ha estat substanciat.
_____________________________________________________________________
