La
Librería de El Sueño Igualitario
Raquel Montón i Francesc J Hernández contesten
i ens trauen dels interrogants no poques preguntes sobre el que són les
Centrals Nuclears en diferentes perspectives
i ho fa dins la col-lecció Debats , en el nº31
Un llibre necessari i precís en una época
determinada en la que altres formes d´aconseguir energía és més que factible i
ja és una realitat.
El llibres es fixa en dues Centrals que van
fer fallida, tot i que per diferents factots i la comparen amb la Central de
Cofrents al País Valencià.
On es trova Txernòbil, una ciutat Ucraïana:
https://es.wikipedia.org/wiki/Chern%C3%B3bil
L´accident
nuclear de Txernòbil a UcraIna:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Central_nuclear_de_Txern%C3%B2bil
https://ca.energia-nuclear.net/accidents-nuclears/txernobil
Nosaltres van duur a terme una conversa sobre
un llibre de narrative que s´apropa al sofriment dels nens i nenes que pateixen
els efectes col-laterals de l´accident nuclear:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/irina.htm
També vam conversar sobre el llibre La bomba
atómica española, un libro de Manuel Castro Berrojo:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/berrojo.htm
Hablando y parándonos en Fukushima, también
nos acercamos a un libro de Editorial Pepitas de Calabaza:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/abismo.htm
Nos acercamos a este accidente ocurrido en las
puertas de la primavera del 2011:
https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_nuclear_de_Fukushima_I
Cofrentes, voleu que ens apropem un xic al
poble?:
La Central
Nuclear i l´accident nuclear:
http://www.radioklara.org/spip/spip.php?article3319
https://elpais.com/diario/1988/11/04/espana/594601231_850215.html
Raons per
tancar Cofrentes:
http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/nuclear/cofrentes.pdf
Conèixer
a Raquel Montón pel que diu i fa:
http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/Autores/Raquel-Monton/
http://www.huffingtonpost.es/author/raquel-monton/
https://www.youtube.com/watch?v=Y5z91gx_0eI
http://www.eldiario.es/autores/raquel_monton/
Francesc J. Hernández: Professor del Departamento de Sociologia i Antropologia Social, adscrit a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, i de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives.
Teacher of Departament of Sociology and Social
Anthropology,
in the Social Sciences Faculty of Valencia University, and of University Institute of Creativity and Educational Innovations
Profesor del Departamento de Sociología y Antropología Social, en la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Valencia, y del Instituto Universitario de Creatividad e Innovaciones Educativas-
Dozent der Abteilung von Soziologie und sozial
Anthropologie,
an Sozialwissenschaften Fakultät der Valencia-Universität, und von Universität Institut für Kreativität und Bildungsinnovationen
Per a saber més: http://www.uv.es/fjhernan
INSTITUT DE CREATIVITAT I INNOVACIONS
EDUCATIVES
http://www.uv.es/icie
DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA I ANTROPOLOGIA SOCIAL
http://www.uv.es/sociologia
Què ens diu la sinopsi del llibre:
La Central Nuclear de Cofrents té exactament
el mateix disseny que cadascuna de les quatre unitats que es fongueren i
explotaren a la Central Nuclear de Fukushima, l'accident més terrible que ha
esdevingut a una planta nuclear junt al de la Central Nuclear de Txernòbil. Per
què es produïren els accidents de Txernòbil i Fukushima? Quines foren les conseqüències
per a les societats i el medi ambient? Què podria passar amb un accident a la
Central Nuclear de Cofrents? Com viu la gent a Fukushima? Són algunes de les
preguntes que contesta aquest llibre.
Raquel Montón és responsable de la Campanya d'Energia i Canvi Climátic de
Greenpeace Espanya, organització amb la qual col·labora des del 2001. Francesc
J. Hernàndez és professor de sociologia de la Universitat de València. Els dos
han participat en informes i publicacions sobre la societat de risc, els perills
de l'energia nuclear i la necessitat de transitar a un sistema energètic 100%
renovable, intel·ligent i eficient.
Cazarabet
conversa amb Francesc Jesús Hernàndez:
-Ens
pots explicar quins trets tenen en comú aquestes tres centrals nuclears de què
ens parleu? Tinc entés que no totes les centrals són iguals. D´aquesta manera
també compartiran els punts febles; és així? I Cofrentes és molt paraguda a
aquestes dues central, la de Txernòbil i la de Fukushina que han causat tanta
catástrofe, no?
-A España
tenim centrals nuclears de dos tipus. Penseu al nucli del reactor es fa arribar
aigua que, per la calor emesa pel combustible nuclear, l’aigua bull i es
converteix en vapor. Aquest vapor, que es radioactiu, abandona el nucli i el
seu edifici, per un circuit, i marxa a moure el turbogenerador. És allò que
s’anomena un Reactor d’Aigua en Ebullició (BWR per les sigles angleses). En un
altre tipus, més modern, el vapor es mou per un circuit pressuritzat que no
abandona el edifici del reactor. L’aigua es manté pressuritzada (com en una
olla a pressió) i a alta temperatura i, dins de l’edifici del reactor, escalfa
un segon circuit, on es produeix el vapor que arriba al turbogenerador. És allò que s’anomena un Reactor d’Aigua Pressuritzada (PWR). Els
reactors BWR foren desenvolupats per General Electric; els reactors PWR per
Westinghouse. A Espanya, els reactors de Santa Maria de
Garoña, tancat fa poc, i Cofrents, són del tipus d’Aigua en Ebullició; els
altres: Almaraz I i II, Ascó I i II, Trillo i Vandellós, són del tipus d’Aigua
Pressuritzada. Tres reactors que s’han fos en la central nuclear de Fukushima
també són reactors d’Aigua en Ebullició, com el de Cofrents (i d’un tamany
menor). El de Txernòbil era un disseny distint, però també era d’Aigua en
Ebullició, no d’Aigua Pressuritzada.
-Per què és tan perillosa l´energia nuclear o
l´obtenció d´energia mitjançant la fissió nuclear? A
més, després està l´interrogant sobre allò que es farà amb els residus. Un
problema damunt de l´altre.
-Sí, no hi
ha cap altra indústria on un accident en una instal·lació cause una
contaminació que es pot percebre en tot un hemisferi de la Terra o que puga
afectar a centenars de milers de persones, moltes vegades a desenes de
quilòmetres. Sobre els residus, l’únic que es preveu és aïllar-los i
conservar-los. Però penseu que aquests residus continuaran emetent
radioactivitat durant desenes i desenes de milers d’anys.
A la
Central Nuclear de Garoña se li ha donat, aquest any, el tancament definitiu;
crec que puc aparentar freda i pesimista no és la meva intenció--, però crec
que arrere això més que una voluntat per part del govern hi havia una manera
d´acontentar al PNV que li havia de donar el suport de cara als presupostos.
Què ens dius? I sé de sobres, per activa i per pasiva, que l´esforç per part
dels diferents grups ecologistas és i ha sigut inmens, però tinc aquesta
sospita.
Europa
està tancant les centrals nuclears. Amb el cap d’any desconnectaren el reactor
B la central de Gundremmingen, a Alemanya. L’A ja estava tancat i el C el
tancaran el 2021. Aquests reactors són com els de Cofrents. El 2022 deixaran de
funcionar les nuclears a Alemanya. Les nuclears no són el somni energètic que
ens prometeren, sinó instal·lacions que poden provocar grans catàstrofes i
podem produir electricitat de formes sostenibles. La pregunta que em fas, sobre
les veritables raons del tancament de Garoña, mostra clarament com tots
nosaltres desconfiem de com es prenen les decisions nuclears. Si volem saber és
perquè desconfiem d’allò que ens conten.
-Perquè no se li pot donar a Cofrentes
¿Què és allò que ens condemna a mantindre, encara, les centrals nuclears i a no
mirar a les energies renovables?
-Crec que
no som conscients de la immensa quantitat de diners que mou la generació i la
distribució energètica. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any
2016, les famílies gastaren 19.453 milions d’euros en electricitat, gas i
altres combustibles. Iberdrola, per exemple, obtingué en els 9 primers mesos
del 2017, uns beneficis nets de 2.417 milions d’euros. I parlem de beneficis
“nets”. Penseu, per exemple, que segons el mateix INE el salari ordinari d’un
treballador de la secció d’activitat del Subministrament d’energia elèctria és
de 3.623 euros mensuals, mentre que el d’un treballador de l’Educació és de
menys de la meitat, 1.694. Què vull dir? Que les decisions energètiques semble
afavorir sempre aquests oligopoli inqüestionat, de grans beneficis i
treballador satisfets.
-Què va fallar a Txernòbil? - On es van produir més
errades? (comparant les centrals de Txernòbil i Fukushina).- En concret, quins
errors es van produir arran dels accidents tan en un accident com en un altre?
-Foren dos
accidents distints (que teniu descrits al llibre). A Txernòbil estan posant a
prova un dispositiu de seguretat. Però els càlculs estaven mal fets o no els
entengueren els operadors. Passaren hores fins que els operadors foren
conscients del que realment havia passat al nucli del reactor. Els havien
ensinistrat a què allò no podia passar mai. A Fukushima és el contrari. Des del
moment que els operadors no pogueren refrigerar els nuclis dels reactors, per
la pèrdua de corrent elèctric després del terratrèmol i tampoc no pogueren
posar en marxa els generadors, eren conscients que els nuclis es fondrien. Fou
la crònica d’una catàstrofe anunciada. És un combat d’hores que al final es
perd amb tres explosicions que desfan els edificis dels reactors. Hi ha poques
situacions psicològicament més terribles que la que hagueren de viure els tècnics
de Fukushima.
-Aquests dos indrets són encara avui un focus de
contaminació i d´alt risc?
-Sí, i ho
sean duran segles i segles.
-Però l´accident a Fukushina tenia una
génesis diferent, no és així? Allò que es demostra és que una central nuclear
ja és un perill per sí mateixa, això sense comptar-hi amb les condicions o sota
quines condicons s´implanten aquestes estructures.
-Sí, les
centrals tenen dispositius redundants per evitar problemes, però sempre pot
haver un encadenament de factors catastròfic. A més, és inevitable la resencia
d’operadors humans que cometen errades.
-On es van enregistrar més danys?
-Segons
les pautes internacionals, a Txernòbil hi hagué més emanacions radioactives.
Però a Fukushima encara està emetent-se radiació i la situació està totalment
controlada. A més, al Japó es fongueren 3 reactors i a Ucraïna només 1.
-Ara, ficar una central nuclear tan prop del mar en
una zona on es produeixen tans terratrèmols
i tsunamis és, també, un greu error, no? Allò que em
quidra l´atenció és que Cofrentes tingui, a la vegada, una Central Nuclear i un
balneari, és un xic surrealista, no?
-La
Central de Cofrents està edificada sobre l’última zona amb activitat volcànica
de terres valencianes. Precisament aquest tipus de terrenys, amb activitat
volcànica o sísmica, són els favorables a aigües termals, etc. Recordeu, per
exemple, els terratrèmols que han hagut a Lorca i la seua comarca. I en línia
recta no estan en absolut lluny de la central nuclear.
-Per què s´hauria, segons vosaltres,
tancar Cofrentes?- S´han establert nous criteris, més
estrictes, de seguretat arran l´accident més recent de Fukushima?
-L’accident
de Fukushima, amb uns reactors del mateix tipus que els de Cofrents, han
demostrat que elements fonamentals de la central nuclear, que se suposava que
funcionarien en cas d’accident, senzillament no funcionen. Imagineu-vos que
teniu un automòbil i quan el comprareu us asseguraren que tenia airbags per als
passatgers. I una altra persona, que té el mateix model de vehicle, pateix un
accident, però els airbags no funcionen. Què farieu? Doncs això és el que ha
demostrat Fukushima: el vas del reactor, que havia de contindre el combustible
fos, no pot fer-ho. La contenció primària, que era una segona barrera de
seguretat, també és atravessada pel magma del urani a temperatures extremes.
Tot un sisteme dissenyat per a absorbir un augment de la pressió del reactor,
tampoc no ha servit de res. Els sistemes per refredar el nucli en cas
d’emergència, han fallat, també els de venteigs, i així, un darrere l’altre,
els “airbags” de la nuclear no han servit per a res. I ara feu-vos la pregunta:
per què hem de continuar confiant en aquest automòbil?
Més que
res per tranquilitzar l’opinió pública, s’encarregaren algunes modificacions,
com ara, disposar d’una sala de control alternativa, més allunyada del nucli
del reactor, i coses així, però naturalment no es pot canviar el vas del
reactor (que no conté el combustible fos), ni els sistemes de refredament, de
venteig i tants altres que no simplement no serviren
per evitar la catàstrofe.
-I ja la última pregunta, quins són els “efectes
secundaris i col-laterals”a llarg i curt termini que tenen i tindran lloc a Cofrentes
i rodalies arran de la presència d´aquesta Central? Com i fins on afecta?
La central
continuarà durant dècades on està. En primer lloc perquè, encara que deixara de
produir electricitat ara mateix, alberga tones d’urani i altres substàncies
altament radioactives, que cal mantenir refredades i aïllades del medi ambient.
No només en les piscines, sinó també en un minicementeri de contenidors
nuclears que començaran a construir el 2018. Però a més, les empreses
elèctriques reutilitzen les ubicacions nuclears també per a posar plantes de
generació, perquè ja tenen la xarxa elèctrica construïda (ha passat en
Vandellòs, per exemple). No recuperaran el paisatge privilegiat que tenien. O
almenys no ho vorem nosaltres. I això sense pensar que poguera haver una fuita
radioactiva o un accident. Els ecologistes som els primers que no volem que
això passe, perquè sabem ben bé el que ja ha passat: el drama de les famílies
desplaçades o les que han de viure a terrenys contaminats, les persones
afectades en la seua salut... El llibre explica les impressions de la visita de
Raquel Montón a Fukushima. Una experiència personal molt intensa. I no volem
que això passe mai més.
26798
Txernòbil,
Fukushima i la Central Nuclear de Cofrents. Raquel Montón i Francesc J. Hernàndez
184 páginas
10,00 euros
Institució Alfons el Magnànim
La Central
Nuclear de Cofrents té exactament el mateix disseny que cadascuna de les quatre
unitats que es fongueren i explotaren a la Central Nuclear de Fukushima,
l'accident més terrible que ha esdevingut a una planta nuclear junt al de la
Central Nuclear de Txernòbil. Per què es produïren els accidents de Txernòbil i
Fukushima? Quines foren les conseqüències per a les societats i el medi
ambient? Què podria passar amb un accident a la Central Nuclear de Cofrents?
Com viu la gent a Fukushima? Són algunes de les preguntes que contesta aquest
llibre.
Raquel Montón és responsable de la Campanya d'Energia i Canvi Climátic de
Greenpeace Espanya, organització amb la qual col·labora des del 2001. Francesc
J. Hernàndez és professor de sociologia de la Universitat de València. Els dos
han participat en informes i publicacions sobre la societat de risc, els
perills de l'energia nuclear i la necessitat de transitar a un sistema
energètic 100% renovable, intel·ligent i eficient.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069