Cazarabet conversa con... Lluís Rajadell Andrés, autor de “Terra agra” (Gara d’Edizions)
Lluís Rajadell Andrés
escriu per a Gara d´Edizions
un llibre que ens apropa a la seva terra, als seus protagonistes i a
la seva idiosincràsia des d’un conjunt de relats que s´han alçat amb el Premi
Guillem Nicolau 2021
La sinopsis del llibre:
Terra agra és una col·lecció de relats on es barregen la realitat i la ficció
al voltant d’anècdotes, notícies de premsa i episodis històrics del segle XX a
Vall-de-roures i a la comarca del Matarranya. Hi ha des de contes fantàstics,
com La broma, fins a reportatges periodístics, com Bitllets per terra o El vals
de la revolució. Però tots tenen un fons de veritat i conten retalls de les
formes de vida actuals i passades del poble de l'autor.
Les narracions es van
escriure en un ampli període de temps i no estan relacionades argumentalment,
encara que hi ha un grapat d'elles que giren al voltant de la Guerra Civil, un
capítol històric que va quedar gravat a la memòria col·lectiva de
Vall-de-roures, una font de la qual beu el narrador.
Un periodista que és tot
un comptador d´històries…..i s´ha alçat amb el Premi Guillem Nicolau de l´any
2021.
L´ autor, en Lluís
Rajadell Andrés:
va néixer a
Vall-de-roures (Terol) l’any 1965 en una família llauradora. Llicenciat en
Geografia i Història, treballa com a periodista a l’Heraldo
de Aragón des de 1990. Ha publicat els llibres Tret de la memòria (1992), Mort
al Monestir (2003), A la vora del riu (2003), 1956, l’any de la gelada (2007),
La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito
(2016) i La Tierra Baja en llamas. Diciembre de 1993, por la
senda de la revolución (2019) -aquest darrer amb
Fermín Escribano-.
Terra agra és una
col·lecció de relats on es barregen la realitat i la ficció al voltant
d’anècdotes, notícies i episodis històrics del segle XX a Vall-de-roures i a la
comarca del Matarranya. Hi ha des de contes fantàstics, com La broma, fins a
reportatges periodístics, com Bitllets per terra o El vals de la
revolució.
Aquest autor ja ha estat
amb nosaltres amb:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/anygelada.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/batiste.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/tierrabajaenllamas.htm
Cazarabet
conversa amb Lluís Rajadell Andrés:
-Amic Lluís, què t'ha
portat a escriure aquesta obra narrativa que és una mena de compendi de relats
on es mesclen els relats de ficció, els de caràcter més periodístic i els de no
ficció, però amb amagatalls on hi fiques personatges o trets per a que no
tothom sàpiga identificar la història o fins i tot aquells relats on està molt,
molt present la imaginació...?
-Terra Agra és una recopilació
de relats escrits en un període temporal molt ample. Vaig escrivint relats
segons em ve l’argument al cap i, quan he cregut que ja tenia material
suficient per a un llibre, l’he presentat al concurs Guillem Nicolau de la DGA.
A vegades escric només com un passatemps, una evasió, altres, impactat per un
fet excepcional que he conegut pel meu treball com a periodista o per
transmissió oral.
-Què és per a tu, amic, com a periodista que cobreix tots els dies tota
mena d’esdeveniment de Terol i província l´ofici d´escriure, l´ exercici
narratiu?
-El periodisme o, millor
dit, les informacions que conec com a periodista son una font d’inspiració per
a la narració de ficció. I, per altra banda, crec que l’ofici m’influeix en la
forma d’escriure.
-Són relats tots que miren, d´una manera o d´altra, a la preguerra, posguerra i a la
Guerra Civil... quina potència hi ha en els períodes tràgics per a que donen
per a tant.... què ens pots dir?
-La Guerra Civil, la preguerra i la posguerra van ser
l’època més transcendental de la història contemporània espanyola. Jo he
escoltat contar a mon pare, mon iaio, mon tio i a la gent gran del poble fets
d’aquell període que em van impactar i que son arguments per als meus relats.
-Suposo que si a això li sumes més de quaranta anys de silenci... és que
sepultes a moltes generacions o li furtes ja no la llibertat en dictadura sinó
més enllà d´ella i aquesta llibertat afecta, també, a l´exercici narratiu, és
així? Com ho veus?
-Em fa llàstima no haver
recopilat totes les vivències de la generació de mon iaio i de mon pare, perquè
amb la seua desaparició es perd el record d’una època decisiva del meu poble.
Mon iaio va fer la guerra amb la República, amb els rojos es die quan jo era
menut, i la seua experiència i visió de la guerra només s’escoltava oralment,
perquè les versions escrites, les oficials i les que s’ensenyaven a l’escola
només eren les del guanyadors. Jo, al rescatar els testimonis orals dels
perdedors, d’alguna manera evito que es perden per a sempre.
-Jo “noto” que tu has
estat tirant molt de històries orals, de les que es conten després de dinar,
sopar, al costat del foc, caminat per les rodalies de ton poble...
-Sí, com et contava adés,
eren històries que contava la gent gran del poble perquè havien marcat les seues
vides per a sempre.
-Perquè als pobles, per a bé i per a mal, es sap tot de totes i tos, oi? És
per això que l´escriptor/a “tira” d´estris com dels amagatalls literaris per no
descobrir-ho tot de cop i de repent i ficar noms i cognoms... ? Has anat s´ha
d´anar una mica més en peus de plom que si tractessis de parlar des de
l´escenari d´una gran urbe?
-Son relats de ficció,
així que no he donat noms reals i les històries reals que els inspiren estan
deformades. Conec personalment a les persones que em van inspirar, però no crec
que es puguen reconèixer perquè no és la meua
intenció fer d’historiador.
-Lluis, en les teves creacions quin paper vols donar-los als personatges...
prioritari enfront de la trama i a l’ escenari, però fins on?
-Els personatges són una
part fonamental del relat, però, en la meua opinió, estan al servei de la
trama.
-Perquè sembla que el paper de la trama sempre és l’eix sobre el qual gira
tota la resta, tot i que amb els relats curts això es diversifica més, no? Què
en penses?
-La trama es la clau del
resultat. Procuro que siga realista i creïble.
-Quin i com és el paper que li atorgues a l'escenari en què es passegen els
personatges i es desenvolupa la trama… ets molt de la terra?
-La majoria dels relats
estan ambientats al meu poble, Vall-de-roures, i a la comarca del Matarranya.
Ambientar l’argument en un territori que conec ajuda a fer-lo creïble, inclús
en les històries més fantàstiques.
-La trama, el període, els personatges es mouen i viuen en un clima aspre,
de por continguda, de silencis... és per això que li fiques Terra Agra o és
perquè “la terra”, el paisatge i tot plegat també és aspre a la mirada?
-Terra agra és una
expressió que apareix en un parell de relats i em va agradar per a titular el
llibre perquè és una expressió molt llauradora i molt del meu poble. Però tens
raó en que la vida llauradora, i més en aquells anys de la Guerra Civil i la posguerra, és dura, aspra i, a vegades, agra.
-Però Lluís, què
pretenies al submergir-nos en aquest exercici narratiu...?
-Per un costat, que el
lector passo un bon ratet de lectura i, per altre,
mostrar una mica de la cultura, la història i del territori on em vaig criar.
-Es nota que t’ho has passat molt bé escrivint, creant i imaginant aquesta
història, no? I amb la teva llengua mare utilitzant paraules que només els
d´aquesta “terra aspra” –que per suposat també és “agra” com bé diu el títol
del llibre- sabeu, teniu i reteniu...
-Una motivació per a
escriure és transmetre la llengua del meu poble, sobre tot en els diàlegs, i
ajudar a conservar-la. Per altra banda, com tu dius, escriure ha estat una
evasió i he manipulat al meu gust les històries que em van inspirar.
-Et trobes més còmode escrivint en català?
-Sí, sobre tot, al
escriure ficció.
-Per cert, què et dona el relat curt o la contalla curta que pot ser no et
donaria altre gènere narratiu?
-Rapidesa, tan a l’hora
d’escriure com, des del punt de vista del lector, a l’hora d’arribar al
desenllaç. M’agrade anar directe al gra. Menys és
més.
-Ens pots parlar de el procés de documentació, recerca de fonts, lectura de
llibres i altres que hi ha darrere d’aquest llibre?
-La documentació es
bàsica per a fer creïble un relat de ficció. Però, per a mi, com aficionat a la
història, no ha estat un esforç sinó un plaer.
-Lluís, com ha estat treballar amb Gara d´Edizions i amb la seva “alma mater”, en Chusé Aragüés? Chusé tot un referent
discret, callat, però que fa i ha fet tant per la cultura d´arreu de l´Aragó.
-Ha estat un plaer, i no
és un tòpic. Chusé Aragüés
és, a més, un enamorat de les dues llengües minoritàries d’Aragón: l’aragonès i
la meua, el català.
-I com ha estat el dia a dia de treball, la teu metodologia de treball,
perquè la feina de corresponsal a Terol amb Heraldo
et té que traure molt de temps, oi —no hi ha horaris-?
-No tinc gaire temps per
a escriure treballs personals i, per això, he tirat més pel relat curt, que és
pot acabar en una tarde. M’agradaria escriure una
novel·la, però és un projecte massa ambiciós per amí, ara per ara. Em falta
temps.
-Ara per ara Lluís et sents més escriptor, comptador d´històries com en
repòs —tot i la tasca que es requereix de documentació e investigació— que
periodista —espero que els d´Heraldo no puguen llegir aquest “Conversa con…” per construir aquest
llibre d'assaig/narració?
-El periodisme i la
literatura son dos manifestacions de la mateixa cosa. Estan molt prop l’una de
l’altra. La informació periodística és, a vegades, un bon relat.
-Aquest treball, t'ha obert la ment i la curiositat a indagar més sobre
alguns dels aspectes tractats en el mateix? Ens pots parlar de treballs en què
estàs submergit ara?
-No em plantejo cap
projecte, diguem-ne literari, més enllà d’idees una mica generals que cal
desenvolupar. El treball periodístic és una mica absorbent, però, com et dia
adés, també és un bon succedani de la literatura.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069