La Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Domènech Jofresa i Vellsolà, autor de “Cridaré el teu
nom” (Gregal)
El nou llibre, la nova proposta en
novel-la de Domènech Jofresa
que s´apropa a uns esdeveniments relas i tràgics on l´amistat
i la dignitat són present d´una manera fulminant.
El pròlog
del llibre li fa en Viçenc Villatoro i és molt alentador.
Domènech Jofresa demostra que té una traça
especial per a la trama i per a documentar-se d´una
manera el-legant i sense estridències..
Allò que ens conta la editorial, allò que diu la sinopsi del llibre:
La tercera novel·la
publicada de Domènec Jofresa
ens fa reviure un episodi tràgic, basat en fets reals:
la desesperació d’una mestra republicana que veu, impotent, com els
franquistes, en la immediata
postguerra, li arrabassen
la vida del seu marit sense que un amic de tota la
vida, responsable falangista, faci res per evitar-ho.
Aquesta història pren relleu de manera especial perquè, prèviament, l’autor ha sabut explicar-nos i fer-nos participar de l’amistat,
forjada al llarg de la infància
i la joventut, d’una colla
de cinc, d’entre els quals els dos personatges
citats, tots ells –tres homes i dues dones– nascuts als primers anys
del segle passat.
Amb el pas del temps, les relacions personals quedaran marcades pels ambients familiars
de cadascú però també, i sobretot, per un secret inconfessable i per l’esclat de
la guerra.
L’autor ha tingut l’encert d’introduir en la trama
múltiples referències al món
de l’espionatge i contraespionatge
de l’època de la mà, per exemple, de Risso; l’M15 britànic; l’alemany Knappe Ratey o el doble espia Garbo/Arabel. Aquest fet dota l’obra d’un plus d’intriga.
En Domènec Jofresa:
Va cursar estudis
d’Economia i de Tècnica Tèxtil i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Posteriorment,
estudià Ciències Polítiques a la Universidad Complutense de Madrid i feu altres estudis
complementaris a l’IESE. És doctorand en Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Aquest bagatge acadèmic li ha permès exercir càrrecs de responsabilitat
empresarial dirigint, com a
director general, empreses importants
del país. Més important
que el seu currículum formatiu
i professional, ho és el seu esperit
de curiositat i el sentiment
del deure social i polític
que l’ha caracteritzat. El
primer aspecte explica que també estudiés
tècniques de comunicació, meteorologia, aeronàutica i idiomes. El segon va determinar
que ostentés l’alcaldia de
Terrassa durant els anys de la Transició Democràtica; que posteriorment assumís tasques d’assessor a la
Generalitat i que, el 2010, es fes càrrec de la campanya «Terrassa decideix».
Nosaltres ja em coversat dues
vegades amb aquest autor:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/estaditrinxera.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/turbulencies.htm
Cazarabet conversa amb
Domènech Jofresa:
-Domènech, què és allò
que et va fer escriure aquesta novel-la que està basada
en fets reals?—recordem que és la teva tercera novel-la, després de
Turbulències i De l´Estadi
a la trinxera---
-Alguns fets son viscuts,
cim en les altres novel·la, altres reals viscuts per altres, molts inventats.
Amb tot les dades que hi apareixen
son autèntiques, carrers, edificis, llocs, institucions, i, fins i tot, alguns personatges
històrics com Palet i Barba, Sala, Salom, i d'altres.
Naturalment la vida de l'espia Garbo ja és coneguda pels
ficats dins el món de l'espionatge i la
literatura.
-És, suposo, molt diferent
escriure novel-la o narrativa basada en fets reals que fer-ho inspirant-se o pensarla
des de la pura ficció, no?. Què ens pots
dir?
-Bàsicament
he volgut dibuixar, a grans trets, la vida de la ciutat en aquells dies pels que transcorre
la novel·la. Volia parlar
de la gent del carrer, de
les persones que no surten a les refaccions i als diaris.
-De tota manera, tú estàs
acostumat a treballar amb aquests estris
que mouen els fets reials i fer
novel-la amb ells…
-M'ha
sigut difícil estar en una posició
neutre, justa i equidistant
de les filosofies dels dos cantons enfrontats. Penso, per`ò, que per la via dels personatges
he aconseguit que cada part
visqui els seus problemes i les seves vivències.
-De tota manera de feina
de documentació n´hi haurà sempre, oi?
Parla´ns de les diferenciacions,
per favor…
-La posició d'una
dreta intervencionista i molt
dura, i uns obrers amb grans dificultasts,
potser han dificultat una posició més equilibrada, però aquella era la realitat del moment, tot i la bona fe de molts de totes dues parts.
-El fet de tindre que endirsar-te amb el món de l´ espionatge, contraespionatge i demés està molt
relacionat amb la feina de documentació, oi?. Què ens
pots explicar-hi?
-El tema de l'espionatge ha sigut un aspecte recurrent que ha ajudat a resoldre un final molt complicat, i que a la vegada no vaig
voler fer excessivament dur. El final
de l'obra m'ha sembla congruent en el moment que passaven tantes coses, i on era impossible resoldre amb pactes els enfrontaments permanents. Realment va passar tot això, i molts,
molts van tenir de callar durant anys.
-La metodología de treball,
si fa o no fa, és la mateixa
que has utilitzat per a les dos anterios novel-les?
-El treball ha sigut
molt intens, hi he treballat més de dos anys, més que en cap de les anteriors, però la simplicitat del tema requeria un aprofundiment en les persones i les situacions.
Era terreny viscut per molts, i alguns encara amb vida i possibilitat d'anàlisi i critica. Hi ha hagut capítols que han sigut refets sis
o set vegades, canviant adjectius, qualificacions, i
profunditats en el diàleg.
-Ostres, Doménech conforme anava llegint ,
recordava històries també reals que jo he conegut…la guerra i la posguerra trau
lo pitjor de les persones…
-No sé si és la història de no saber
gestionar la victòria, tot
era molt més complex. Veníem d'unes èpoques fosques de forts dominis del capital i grans tristeses de la classe obrera. Començaven unes reivindicacions
sobre les que els poderosos no hi
estaven d'acord. Havia aparegut un moviment obrer fort arreu d'Europa.
Potser per tot això, i els egoismes
de molts va desembocar una guerra civil. Amb greus errors
en tots dos cantons.
-Sembla que és la història de no saber ni
gestionar que és estar al costat
del bàndol guanyador… i és que la dignitat no es guanya, en la vida
ho ets un humà decent i digne o …
-Però acabada la guerra, no es va
cercar una entesa i una pau,
els guanyadors trepitjaren tot el què no era del seu gust. Tant si era just i possible, com no. No va seguir, durant
molts anys, una pau, sinó una venjança.
I com li passa a l'Emília, no li queda més remei
que callar i anar a fer de mestra en un col·legi privat, on només
valgui la vàlua
personal i no les idees polítiques.
Per tant , no es tractava de saber gestionar la victòria,
sinó de ser just, equilibrat i potser també posar
en marxa un règim més intel·ligent. No es va
pactar un model de justícia
ni de futur, es va imposar
una bandera , la dels guanyadors, i unes lleis
represores. La bandera legal de la República va quedar marginada. Havia perdut la guerra.
-Però també es tracta d´una història, molt ferma, d´ amistat, oi? Amistat entre un grup i entre els diferents membres…-I cal que ens quedem amb
el missatge d´
aquest valor, el de l´amistat
digna o de la digna amistat, oi?
-Naturalment la novel·la
fa un cant a l'amistat, a
la sintonia entre la gent,
també a la traició, l'engany
i l'egoisme pel
poder. L?Eusebi n'és un capitost de les males arts, de les pitjors passions... però com passava en aquells temps, va seguir molts anys manant,
governant i fent diners... potser fins avui.
-L´ escenari
de la guerra i la posguerra és molt
important, però la teranyina dels personatges és lo verdaderament important…les relacions humanes són lo més important… són l´eix de tot
plegat, oi? Allò que vull dir
que és lo que soporta tot
el pes de la novel-la… -Arrere
la novel-la hi ha
com una crida a la necessitat
de llibertat en una posguerra asfixiant?
-El pes de la novel·la
em sembla, potser una mica amagat, és la solitud dels vençuts. La injustícia en que foren tractats, els que es quedaren a Catalunya, i la repressió
brutal, sense mida d'unes forces que s'havien sollevat contra un règim legalment democràtic. I, certament, l'altre peu que pesa molt és l'amistat, els
sues valors, els esforços, i el lliurament d'una cap els altres.
Després alguna ruptura egoista,
com sempre.
-Bé, amic Jofresa, tot
un “ puntàs” el que en Vicenç Villatoro et fassi el pròleg, no? Què ha suposat per a tú?
-L'amic Villatoro, ha fet
d'això, d'amic. No ha sigut un crític literari, i ha aportat unes experiències personals desconegudes per a molts. Li estic, com sempre
i altres vegades, molt agraït.
-Amic, com ha sigut
treballar amb Gregal, una altra vegada , després “De l´Estadi a la trinxera” i de “Turbulències”?. Es diria que estàs molt, molt a gust amb els amics
editors de Maçanet de la
Selva…
-Segueixo
treballant. Ara en tres línies
diferents. Preparar la segona
edició, novament revisada,
de "Cridaré el teu nom",
fer una tercera edició de
"Turbulències", també amb
un nou anàlisi, i finalment estic treballant en una nova novel·la
que encara no te nom i que serà,
ja és, la continuació de la vida de l'Albert
Puigmoltalt, l'artista de
"Turbulències.
-Ets molt productiu, amic….segurament que ens pots fer
cinc cèntims d´allò en que estàs treballant…
-Per acabar dir-vos que espero la vostra col·laboració en propagar les meves
obres, que espero, potser, que un dia alguna pugui ser passada a la pantalla, com a film
històric.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069