La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llbre , més ben dit una novel·la, des de Gregal Edicions
que ens una historia, conjunt
d´històries, quelcom més que alentadora.
La sinopsis del llibre:
La
novel·la transcorre entre
1932 i 1939, a cavall de dues
realitats ben diferenciades,
Catalunya i Rússia, i un eix
central, la Guerra Civil.
La trama principal gira a l’entorn
de la frustrada celebració de l’Olimpíada
Popular de 1936, i és aquest
el punt de confluència
entre la trama russa i la catalana.
El focus se centra en els personatges –combinació de reals i ficticis–, implicats en un joc d’interessos polítics, socials i econòmics que transcendeix els petits drames
dels individus sense restar-los, però, protagonisme.
Un entramat de referències històriques mantenen viu l’interès
del lector, tot consolidant
el rerefons argumental, tant
el context català: proclamació de la Segona
República, lluita obrera, conflictes
generacionals dins la burgesia, esclat de la Guerra
Civil, els racionaments, l’afusellament de Companys...; com
el context rus: els gulag siberians, les purgues stalinianes,
el propagandisme soviètic...
Olimpíada
Popular de Barcelona de 1936. https://es.wikipedia.org/wiki/Olimpiada_Popular
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27estiu_de_1936
Una
fam sacsejà als principals cellers de gra de URSS: https://es.wikipedia.org/wiki/Hambruna_sovi%C3%A9tica_de_1932-1933 ; https://es.wikipedia.org/wiki/Holodomor
L´autor, en Doménech Jofresa:
Domènec Jofresa i Vellsolà va néixer
a Terrassa el febrer de 1931 en el si d’una família de classe mitjana. Va cursar estudis d’Economia i de Tècnica Tèxtil a la ciutat vallesana i es va llicenciar en Dret a la
Universitat de Barcelona. Posteriorment, va estudiar Ciències Polítiques a la
Universidad Complutense de Madrid i de doctorat en Dret Constitucional a la de Barcelona. També, en dues èpoques, distants
en vint anys, va
perfeccionar els seus estudis a l’IESE de Barcelona.
Tot aquest bagatge
acadèmic li ha permès exercir càrrecs de responsabilitat
empresarial dirigint, com a
director general, empreses importants
del país.
Tanmateix, tant o més
considerable que el seu currículum formatiu és el seu esperit de curiositat i el sentiment del deure social i polític que l’ha caracteritzat. El primer aspecte explica que complementés els seus estudis
amb altres relacionats amb el món de la comunicació, la meteorologia, l’aeronàutica i els idiomes. El segon va determinar que ostentés l’alcaldia de Terrassa durant els anys de la Transició Democràtica.
Cazarabet conversa amb Domènec Jofresa i Vellsolà:
-Amic Jofresa, com és duur
a terme una novel·la entre
la realitat i la ficció?—no
sé com ara fan, per ficar uns exemples, en Phillip Roth o en Joël Dicker—
-Ha sigut un plaer. Em va semblar que la frustrada
Olimpíada Popular havia sigut
un tema poc debatut, i que
a més podia donar molt joc per una novel·la. A mes, jo conec una mica Rússia i Ukraina i podia aprofitar-ho.
-Què ha suposat
per a tú escriure aquesta novel·la?
-Els meus coneixements de la història, els meus
viatges, i la inventiva de lligar
persones d'aquí i d'allà em va portar a dibuixar una història que parcial és real, amb notables pinzellades d'imaginació, és clar.
-Conta la història d´uns personatges que es troben com bé diu
el llibre entre l´estadi Olímpic de Barcelona, ja que aquesta ciutat s´oferí a celebrar els Jocs Olímpics alternatius
front al Berlí del nazisme i les trinxeres, ja que aquell estiu
va esclatar a Espanya una
Guerra Civil; per què t´apropes
a aquests escenaris? Què es allò que et mou a aquest destí?
-Sempre m'ha interessat aquell país, fins i tot ja fa anys
vaig estudiar una micva el seu idioma. Em va semblar que podia muntar una història, millor una novel·la força interessant i, sobretot, amb personatges
reals, i històries que havien passat, tant a Catalunya com a Ukraina i Moscou.
-Però no em vull oblidar
de la Rússia que també retrates;una Rússia que acabava d´eixir feia uns quants
anys de la Guerra Civil que esdevingué
trepitjant a la Revolució d´Octubre i a una altra Guerra
Mundial, la Gran Guerra. Per què fixes
la teva mirada especialmente damunt
Rússia?
-Molta fam, sobretot
a la península del sud, Yalta ,Chwernosis, etc. Anys de molta fam
i molta dispersió de
persones cercant treball, i
sobretot menjar. Tan era així que les autoritats havien de dispensar un permís per
sortir de la seva ciutat o zaona d'influència. Tamps terruibles i controlats pels cacics de torn
-A més, arranques l´
aventura del llibre l´any
1932 que a Rusia suposà fam,
molta fam…La fam denominador comú en totes les
guerres i posguerres, tot i que de la del
32 s´han dit moltes coses…
-Sí, havia de ser el contrapunt a la
Olimpíada del nazisme, del tercer Reich, però no hi havia
més remei que fer-la allà. Ja
estava pactat i previst, anys abans
del moviment de l'Hitler.
Per això encara tenia més interès, però es va frustrar.
Era un gran moment polític
per fer una novel·la, empalmant amb les peripècies d'una família d'aquí, que, a més, coneixia a fons.
-I està la Barcelona que organitzà unes Olimpíades Populars, les de 1936, però que
van esdevindre frustrades.El
contrapunt a tota una nació
que feia un homenatge a l´aspror, la foscor i el nazisme de la Alemanya del III
Reich?
-Els personatges de la novel·la els vaig aplegar de la història, de les lectures, i sobretot de la vida. L'experiència
aporta moltes coses. També paciència
i ordre, per recollir papers, documents, dades, etc.
-Com vas aplegar a pensar als diferents personatges
que van passant per aquests
escenaris?
-Com anècdota sobresortint, i que vaig comentar el dia de la presentació, puc dir-vos que aquesta novel·la la vaig començar a Yalta, sobre la mateixa taula que en Chuchill,
Stalin i Roosvelt signaren el pacte del repartiment del món. Vaig passar allà
uns dies, entre Yalta, Sebastopol, Kiev, i altres
ciutats. Vaig tenir oportunitat de saber coses,
i conèixer gent, i escriure... Potser avui seria poc possible fer-ho, o certament difícil.
-Perque estem
al davant
, sobretot, d´una
novel-la de personatges que esdevé
en un temps que té tots els ingredients, però per damunt està la força dels
personatges, no? Què en
spots comentar?
-Els protagonistes de les Olimpíades foren els atletes que no van poder
participar, i molts d'ells
es quedaren a ajudar als defensors de la aracada
República. Altres actors
eren els enviats especials, periodistes, i agents infiltrats, davant una possible, i probable revolta que alguns paissos ja suposaven.
Era, Espanya, un camp abonat
pel periodisme, l'estratègia, la política, i com
es va veure també per les proves
militars.
-Quins van estar els protagonistes d´aquestes Olimpíades frustrades, em refereixo a quins eren?-Com
ho fas per retratar als diferents personatges…et fixes en persones que has conegut
o fas una composició…una mica d´ací,
una mica d´allà?
Per
retratar personatges em fixo, evidentment amb personatges que he conegut, alguns, altres `per les seves biografies, altres inventats, el que jo dic "el meus ninots". Hi ha de tot.
-Segurament que el procés de documentació per a la mateixa fou apasionant.
Què ens pots
contar?
-La documentació és essencial. Sempre. Cal guardar molt material que un dia pots necessitar. Per exemple ara, que estic preparant la novel·la "El retorn de l'Albert", que és el protagonista de "Turbulències",
doncs ja fa temps que col·lecciono dades que em serviran.
I així sempre, cal un arxiu permanent, de coses que un dia et poden servir.
-I quina metodología de treball
sols seguir?
Metodologia: a) viure
la novel·la
b )ficar-te
dins cada personatge. Saber
com el vols.
c) dibuixar un guió
de què vols parlar. Com i quan.
d) assajar uns
capítol en brut.
e) repetir i revisar el què has
escrit.
f) sobretot no tenir
pressa. La imaginació és lenta.
g) revisar el guió, i probablement canviar coses.
h) escriure - revisar - estripar - tornar a escriure
i) tenir molta
paciència.
j) seguir llegint altres
autors, i rectificar alguna cosa. més.
k) passar els
capítol a papar, i llegir-los novament.
l) repassar la sintaxis, i el vocabulari.
m) seguir rectificant. LLegint i estripant.
n) repassar apunts
de l'Escola d'escriptura.
o) amb la noval·la
acabada, passar vuit dies sense pensar-hi
p) llegir-la sencera
i seguida.
q) seguir corregint...
Quina feina,
oi?
Espero poder haver-vos sigut útil.
25767
De l'estadi a la trinxera. Domènec Jofresa i Vellsolà
358 páginas
19.00 euros
Gregal
La novel·la
transcorre entre 1932 i 1939, a cavall
de dues realitats ben diferenciades, Catalunya i Rússia,
i un eix central, la Guerra Civil.
La trama principal gira a l’entorn de la frustrada celebració de l’Olimpíada Popular
de 1936, i és aquest el punt de confluència entre la
trama russa i la catalana.
El focus se centra en els personatges –combinació de reals i ficticis–, implicats en un joc d’interessos polítics, socials i econòmics que transcendeix els petits drames dels
individus sense restar-los,
però, protagonisme.
Un entramat de referències històriques mantenen viu l’interès del lector, tot consolidant el rerefons argumental, tant el context català: proclamació de la Segona
República, lluita obrera, conflictes
generacionals dins la burgesia, esclat de la Guerra
Civil, els racionaments, l’afusellament de Companys...; com
el context rus: els gulag siberians, les purgues stalinianes,
el propagandisme soviètic...
Domènec Jofresa i
Vellsolà va néixer a
Terrassa el febrer de 1931 en el si d’una família de classe mitjana. Va cursar estudis d’Economia i de Tècnica Tèxtil a la ciutat vallesana i es va llicenciar en Dret a la
Universitat de Barcelona. Posteriorment, va estudiar Ciències Polítiques a la
Universidad Complutense de Madrid i de doctorat en Dret Constitucional a la de Barcelona. També, en dues èpoques, distants
en vint anys, va
perfeccionar els seus estudis a l’IESE de Barcelona.
Tot aquest bagatge acadèmic li ha permès exercir
càrrecs de responsabilitat
empresarial dirigint, com a
director general, empreses importants
del país.
Tanmateix, tant o més considerable que el seu
currículum formatiu és el seu esperit de curiositat i el sentiment del deure social i polític que l’ha caracteritzat. El primer aspecte explica que complementés els seus estudis
amb altres relacionats amb el món de la comunicació, la meteorologia, l’aeronàutica i els idiomes. El segon va determinar que ostentés l’alcaldia de Terrassa durant els anys de la Transició Democràtica.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069