La
Librería de Cazarabet
Una
novel-la des de la ploma de Domènec Jofresa i Vellsolà per Gregal Editorial que segurament donarà molt
de parlar.
Sinopsi
Aquesta és una novel·la que dóna voltes a la
vida, als amors i turbulències del jove aviador Albert Puigmoltalt i dels
seus companys durant els primers anys del franquisme; una vida molt
marcada per la seva família. També hi tenen un notable interès les seves
estades a Alemanya.
L’autor ha tingut molta cura de ser precís en la
descripció dels personatges i en tot el context històric de l’època.
L’obra es mou entre la introspecció, la
filosofia de la vida, el costumisme i la trama política i policíaca. Presenta
moments de forta intensitat emocional i, fins i tot, dramàtica,
protagonitzats pels familiars més directes del protagonista.
Els personatges secundaris tenen un rol destacat
en el cos de l’obra, ja que hi aporten aspectes fonamentals com són la descripció dels
ambients aeronàutics, les seves escenes de vol, o les reflexions entorn de
l’ètica i l’obediència.
La pretensió de l’autor no és fer un acurat
retrat de la postguerra espanyola, però sí fer reviure els aspectes més
emocionals d’aquells anys grisos a través, sobretot, de la singularitat
d’alguns personatges de segona fila, que destaquen en la
mediocritat general.
Biografia de l'autor
Domènec Jofresa i Vellsolà va néixer a Terrassa
el 14 de febrer de 1931, en el si d’una família de classe mitjana.
Va cursar estudis d’Economia i de Tècnica Tèxtil
a la ciutat vallesana, acreditats amb els títols de Perit i Professor
Mercantil. També es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona.
Posteriorment, va iniciar Ciències Polítiques a
la Universitat Complutense de Madrid i el Doctorat en Dret Constitucional
a la de Barcelona, estudis que, per raons familiars greus, no va poder
concloure. També va obtenir del IESE (Universitat de Navarra), els diplomes de
PADE i PDADE, que li van permetre seguir millorant el seu bagatge
intel·lectual, i li van possibilitar assolir càrrecs de màxima responsabilitat
en importants empreses del país.
Tanmateix, tant o més important que el seu
currículum formatiu és el seu esperit de curiositat i el sentiment del deure
social i polític que l’ha caracteritzat. El primer aspecte explica que
complementés els seus estudis amb altres relacionats amb el món de la
comunicació, la meteorologia, l’aeronàutica i els idiomes. El segon va
determinar que ostentés l’alcaldia de Terrassa durant els anys de la
Transició Democràtica.
Cazarabet conversa amb
Domènec Jofresa:
-Per
què aquest llibre, aquesta novel-la, molt narrativa dins el contexte del primer
franquisme?
-Una novel·la és un tros de vida, inventada en part o en tot. He escrit
sempre, ja fa anys, i finalment vaig voler fer una obra més complerta que uns
escrits en els diaris, uns fascicles d'opinió, o uns reculls menors. Sempre
m'ha agradat escriure, i fins i tot, ho vaig fer, durant anys en el periòdic
local. Després durant anys he estudiat a l'Escola d'Escriptura i
Humanitats de l'Ateneu barcelonès, una de les millors del món.
-Per què t´inspires
amb un aviador?
- Crear una novel·la
és un fet apassionant, com també ho és volar. En un cas i un altre la llibertat
n'és l'eix principal. Com va dir l'escriptor Vicens Villatoro en la presentació
del llibre, "... l'autor sempre ha sigut un amant de la llibertat, i
volar és una expressió molt genuïna d'aquella manera de pensar i
sentir...".
-Domènec veig que has
cuidat molt la descripció de tots els personatges…com si fossis un
dramaturg.Què et fa centrarr-te tant en ells?
- Per a mí és molt
important la persona, sempre, però molt especialment en un escrit on el lector
ha de veure i viure la persona, amb els seus defectes, virtuts, tendències,
il·lusions i maneres de ser. El lector s'ha d'oblidar que llegeix, i ha de
viure amb les persones, i patir i gaudir com les que allà, sobre el paer, han
sigut dissenyades. Cal que cada personatge sigui singular, que no pugui
confondre's, que se l'identifiqui de seguida, i a més se l'estimi o se li
tingui odi
-També et situes molt
bé en l´època…clar que fent-lo en lo primer, em refereixo als personatges, és
difícil pensar que no ho fes amb el context històric, social.Què ens pots dir?
-Bé, és el temps que jo he viscut, el que conec més. Evidentment
entre les meves vivències personals i el moment que van ser viscudes hi ha una
estreta relació, tot amanit amb un grau d'inventiva i d'imaginació.
Fixa't que a la portada Villatoro diu: "...Jofresa
parla de turbulències perquè les ha conegudes, les ha viscudes, perquès ha vist
l'ànima dels altres i la pròpia en condicions extremes, en moments decisius i
tempestuosos...".
-Com teu vas fer per
ficar-te dins el món de l´aeronàutica?—molt tècnic—
-Per mi volar sempre ha sigut una gran passió. I quina millor
llibertat pot tenir una persona que volar...
Conec algunes coses
del tema, moltes estudiades a l'escola en temps de milícia a Saragossa i
posteriorment a la base de Reus.- Per tan no és rar que pugui parlar de les
classes i dels costums dels militars d'aquella especialitat.
-Però a la novel-la hi
ha de tot: hi ha política, amistat, hi están reflexades les maneres de viure i
sobreviure de la época, hi ha allò que a vegades és molt difícil d´explicar:
com afrontem la vida…És una obra molt completa, un drama narratiu, què ens pots
reflexionar?
- A ben segur que la
vida és molt més complicada que qualsevol novel·la, i per molt que els
escriptors ens esforcem en imaginar les coses més rares, la vida sempre ens
superarà. La feina del narrador és fer un muntatge agradable, creïble,
interessant, i que el lector s'ho passi bé, tan per si s'hi veu reflectit, com
si li suposa un "divertimento" desconegut.
-I a sobre fiques una trama policíaca…noi
t´imagino amb un organigrama per tal de duur a terme tot el desenvolupament de
la trama. Com teu vas anat fent?(em refereixo, també
un poc, a la metodologia de treball)
- Bé, això forma part
de l'inventiva del qui escriu. Em va semblar molt adient pel què jo volia dir,
que hi aparegués un fil conductor d'assassinats i dubtes, de responsabilitats
i intrigues. Només cal recordar la vida d'en Patrici, o la d'en
Jaume, acusat sense causa, o la d'en Miquel que acaba essent "Falcó
pelegrí". En aquells temps "franquistes" podia passar tot,
i passava...
-Per cert, parlant d´això , com va ésser el process de documentació, cercar els
diferensts escenaris, ambients…perquè, a
més , part de la trama es desenvolupa, en un moment determinat a Alemania?. És
de suposar que el procés d´investigació, estudi i documentació—com deia—va
ésser apasionant, no?
- En primer lloc cal tenir present que he viatjat molt, que
conec molts paisos, i fins i tot, he viscut en molts d'ells algunes temporades.
A més avui molta informació està a l'abast de tothom, i el què cal és
ordenar-la sota un model personal, i sota un guió argumental. Com he dit, crear
personatges és apassionant, tu dius com vols cada persona, què ha de fer, com
ha de sentir, i fins i tot quan ha de morir... que ja és dir, eh!
Escriure és un art,
que en part s'aprèn, però hi ha una tros que és producte de la teva imaginació,
i de la teva capacitat de narrar.
-I perdona que fiqui,
altra vegada, interés amb com retrates i dibuixes als personatges, fins i tots
els personatges.estem, sense cap mena de dubte, al davant d´una novel-la coral,
no? Per què volies que fos ací?
- Sempre he sigut molt
personal escrivint, i potser vivint, i el producte d'aquest manera de ser, a
ben segur, que queda reflectit en els meus escrits, i en les meves novel·les.
Però és que sóc així, i després de viure tant...
-Però amb la lectura,
també es reflexiona i fa reflexionar al lector quan es plantetges trets ètics i
quan fiques als personatges al davant
d´un camí on està l´obedència…Ètica i obedència individual en temps global d´un
país que vivía en el franquisme, en plena dictadura…toques la fibra sensible
dels personatges de la novel-la, però tambñe dels lectors. És allò que
pretenies? Per què?
- Això també forma part de la "bèstia". Al
coronel Arnau Estany li he fet dir el què em sembla que cal sobre determinats
temes, i els seus alumnes es sorprenen. Però l'ètica no hauria de faltar mai, i
l'obediència caldria ser revisada moltes vegades...
No pretenc donar lliçons
de res, ni a ningú, per descomptat, simplement dic el que em sembla que és
la meva veritat, amb tot el respecte per les altres veritats, sobre les que
sempre podrem dialogar, només faltaria. Però en la novel·la deixo clar,
que en aquell moment històric, allò era el què tocava, allò era el que el
coronal havia de dir... amb tota la responsabilitat, és clar.
-Amic
Domènec, ens pots avançar en què estàs treballant ara?
- Estic
content doncs he acabat una nova obra, que ningú coneix, ni l'editor encara.
Llevat és clar del professor de l'Escola i els companys. Es titularà
"Nosaltres i les guerres d'ells". És una trama complicada on juguen
un paper principal tres famílies en el context d'una Catalunya tensa
del 1936 fins acabada la segona guerra mundial., i sota una il·lusió
fallida, "l'Olimpíada Popular", i els drames de la destrucció
d'Europa.
Realment una obra
interessant, amb personatges reals, viscuts, en llocs autèntics i situacions
històriques. Viena, Oxford, Kiev, Moscou són ciutat i llocs on es
desenvolupa l'acció, també Catalunya. Ciutats, personatges, situacions que,
moltes d'elles, jo he viscut en primera persona. Observació important:
"l'autor mai és creïble quan parla de la seva obra".
Cloenda: Gràcies per
la teva generositat, i per donar-me l'oportunitat de parlar-vos, i parlar
de les meves activitats.
23821
Turbulències. Domènec Jofresa i Vellsolà
404 páginas
19,50 euros
Gregal
Aquesta és una novel·la que
dóna voltes a la vida, als amors i turbulències del jove aviador Albert
Puigmoltalt i dels seus companys durant els primers anys del franquisme; una
vida molt marcada per la seva família. També hi tenen un notable interès les
seves estades a Alemanya.
L’autor ha tingut molta cura de ser precís en la descripció dels personatges i
en tot el context històric de l’època.
L’obra es mou entre la introspecció, la filosofia de la vida, el costumisme i
la trama política i policíaca. Presenta moments de forta intensitat emocional
i, fins i tot, dramàtica, protagonitzats pels familiars més directes del
protagonista.
Els personatges secundaris tenen un rol destacat en el cos de l’obra, ja que hi
aporten aspectes fonamentals com són la descripció dels ambients aeronàutics,
les seves escenes de vol, o les reflexions entorn de l’ètica i l’obediència.
La pretensió de l’autor no és fer un acurat retrat de la postguerra espanyola,
però sí fer reviure els aspectes més emocionals d’aquells anys grisos a través,
sobretot, de la singularitat d’alguns personatges de segona fila, que destaquen
en la mediocritat general.
Domènec Jofresa i Vellsolà va néixer a Terrassa el 14 de febrer de 1931,
en el si d’una família de classe mitjana.
Va cursar estudis d’Economia i de Tècnica Tèxtil a la ciutat vallesana,
acreditats amb els títols de Perit i Professor Mercantil. També es va llicenciar
en Dret per la Universitat de Barcelona.
Posteriorment, va iniciar Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de
Madrid i el Doctorat en Dret Constitucional a la de Barcelona, estudis que, per
raons familiars greus, no va poder concloure. També va obtenir del IESE
(Universitat de Navarra), els diplomes de PADE i PDADE, que li van permetre
seguir millorant el seu bagatge intel·lectual, i li van possibilitar assolir
càrrecs de màxima responsabilitat en importants empreses del país.
Tanmateix, tant o més important que el seu currículum formatiu és el seu
esperit de curiositat i el sentiment del deure social i polític que l’ha
caracteritzat. El primer aspecte explica que complementés els seus estudis amb
altres relacionats amb el món de la comunicació, la meteorologia, l’aeronàutica
i els idiomes. El segon va determinar que ostentés l’alcaldia de Terrassa
durant els anys de la Transició Democràtica.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069