Cazarabet conversa con... Joan Lluís Porcar Orihuela,
autor de “Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria” (Onada)
Joan Lluís Porcar Orihuela investiga com afectà el franquisme amb la seva repressió
de repressions a La Comarca d´Els Ports del País Valencià.
Es troba dins la
col·lecció Història dels Ports en Història Local… matèria , aquesta, que
treballa molt Onada Edicions.
L´autor ja ha editat :Un
país en gris i negre—amb més d´una
edició alguna d´elles renovada i revisada—i
El temps perdut.
Sobre El temps perdut
podem dir: La Guerra Civil y
los años de posguerra a Vistabella y en otras poblaciones del interior de
Castellón fueron especialmente duros y son el escenario de algunos de los episodios
más ocultos de nuestro pasado reciente. Los primeros años del régimen de Franco
significaron un empeoramiento de las condiciones de vida de la población con
dificultades alimentarias y penalidades sociales y económicas.
Todos estos hechos han ido olvidándose, sin que se hayan estudiado
convenientemente, ni sin que se haya realizado un proceso de catarsis
colectiva. Este es, pues, el gran mérito de este libro: sacar a la luz muchos
acontecimientos de aquellos días, más o menos silenciados.
Sobre Un país en gris i
negre millor recordar l´entrevista que li vam fer arran de la tercera edició
renovada i revisada: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/grisnegreporcar.htm
Edita aquesta excel·lent
investigació, molt minuciosa, Editorial Onada.
La sinopsis del llibre:
Una societat que ha viscut episodis traumàtics es troba immersa en una
sèrie de tensions polítiques i ideològiques que determinen com i què es recorda
i què s'oblida, i quin tractament dona als seus espais de memòria.
La Guerra Civil va sacsejar la vida a tots els pobles de la comarca dels Ports,
no sols per la violència i el cost humà en vides humanes que va suposar, sinó
també per les importants transformacions socials i econòmiques que es van
intentar impulsar en l'etapa republicana i les expectatives que s'hi van
generar. La nostra comarca va ser el primer territori de la província de
Castelló que va patir combats i va ser conquerida en primer lloc per les tropes
franquistes.
Aquest treball recull noves informacions sobre aquesta convulsa etapa de la
nostra història, i aporta un estudi sobre la repressió franquista i sobre els
nostres espais de memòria. Pretén obrir, entre els habitants de la comarca i
les seues institucions, la reflexió, el debat i l'anàlisi sobre la història i
la memòria dels que han estat exclosos de l'imaginari col·lectiu i de la
representació social del passat.
Oferir unes referències històriques i biogràfiques que ajuden a construir una
memòria democràtica al territori està directament relacionat amb la revisió del
discurs històric d'una societat i la construcció de ciutadania. Cal que el
record i la commemoració es representen en els espais de memòria per a entendre
el nostre passat, així es poden convertir en un referent per a projectes
educatius, turístics i culturals, i impulsar una cultura de la pau.
L´autor, en Joan Lluís
Porcar: va nàixer a València el 1966 i és tècnic documentalista a la
Universitat Jaume I de Castelló. Es va llicenciar en Geografia i Història a la
Universitat de València i és Membre de Grup d'Estudis d'Història Local i Fonts
Orals de la Universitat Jaume I (UJI) i de Grup per la Recerca de la Memòria
Històrica de Castelló. Porcar és autor de diversos articles, ponències i
publicacions sobre la memòria històrica i sobre diferents aspectes de la Guerra
Civil i la repressió franquista. Porcar ha intervingut en actes i jornades i ha
impartit conferències coure la memòria històrica a les comarques de Castelló.
Destaquen entre les seves obres: La repressió franquista al País Valencià:
Borriana i Manises i La memòria i els víctimes. A més és coautor de Castelló
sota les bombes i coeditor de la Cultura exiliada, publicat per la Universitat
Jaume I. En l'actualitat en Porcar és Tècnic Documentalista del Servei de
Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I.
Cazarabet conversa amb Joan Lluís
Porcar Orihuela:
-Amic Joan Lluís què t´ha fet dedicar-te a escriure aquest llibre que és la
memòria històrica que va deixar-hi a Els Ports el franquisme amb la seva
repressió?
-Fa quasi dos anys amb
motiu de l’assistència a unes jornades de memòria a Vilafranca vaig tenir per
part del Centre d’Estudis dels Ports l’oferiment d’encetar i publicar un llibre
sobre repressió franquista i memòria a la comarca dels Ports. Ells eren
coneixedors de la meua trajectòria de molts anys de treball previ sobre guerra
civil, repressió, memòria històrica, arxius vinculats a la memòria, i com
aquest treball ho havia ampliat més envers la comarca amb motiu d’unes jornades
a Portell de Morella el 2018. L’especial vinculació que tinc amb la comarca per
diferents motius (culturals, amistats, vincles personals, festiu), i l’empatia
amb el territori i els seus habitants em van animar a acceptar el projecte. El
meu interès és ajudar a conformar una memòria que acosti a la comarca i la seua
població al coneixement històric i que aquesta memòria estigui basada en valors
democràtics, també amb l’objectiu de satisfer el deute de memòria envers les
víctimes i els seus familiars, que des de fa pocs anys comencen a ser escoltats
i es poden fer polítiques de memòria per satisfer les seues necessitats de
reparació.
-Com et vas plantejar aquet treball...com la resta que has anat fent els
darrers anys...amb la mateixa metodologia de treball?
-Bàsicament en l’aspecte d’investigació històrica es
tractava d’aprofundir el treball previ fet durant anys mitjançant la consulta de
documentació en alguns nous arxius que ja tenia localitzats: l’Arxiu Històric
Provincial de Castelló, els municipals de diversos municipis de la comarca
(Morella, Forcall, Cinctorres...), a més vaig obtenir contactes que em van
facilitar nous testimoniatges orals i informacions per familiars de persones represaliades. Finalment hi ha un important treball de camp
pel que respecta a la nova temàtica que he tractat en aquest llibre, el
territori en relació amb la memòria: espais de memòria, fosses, nomenclatura,
simbologia....
-Té la comarca d´ Els Ports algunes característiques que van interaccionar
amb el franquisme i que va fer que la repressió fou diferent a alguna altra
comarca?
-Té diferents característiques peculiars com a
territori geogràficament i cronològicament pel desenvolupament del conflicte.
Com a territori és una comarca d’hàbitat dispers, molt poc poblada, amb nuclis
de població menuts, això fa que totes les persones pràcticament es coneguin i
influeix en les delacions una vegada entren les tropes franquistes i el control
social de la població durant la postguerra i més anys (vida quotidiana, costum,
festes, àmbit laboral)...la divisió de la societat entre vencedors/vençuts és
més acusada i aquest últims estan més marginats i no passen desapercebuts. Per
altra banda com és una comarca conquerida pels franquistes en plena guerra i
avança de les tropes hi ha casos de repressió extrajudicial els primers dies
(amb assassinats, violacions, robatoris) contra la població civil...i hi ha dos
onades repressives, la de primavera del 38 quan ocupen les poblacions els
franquistes, i la d’abril del 39 quan finalitza la guerra i regressen moltes
famílies i persones que havien estat evacuades a altres zones de l’Espanya
republicana.
-És l´interior de Castelló com
més callat, d´expressar-se menys o has trobat facilitats a l´hora de recopilar
informació poble a poble...
-Últimament pràcticament tot han segut facilitats...ja
que disposava ‘una sèrie d’amistats i contactes fets relatius a la recerca
històrica -familiars coneguts en campanyes d’exhumació o presentats en algun
acte de memòria, investigadors locals...- que m’han facilitat altres contactes
relatius al treball. Al principi també vaig aprofitar contactes de famílies que
contactaven amb mi o amb el grup de memòria de Castelló demanant diversa
informació, no obstant si que en algunes ocasions i localitats de forma puntual
he tingut dificultat en trobar informació o alguna persona ha tingut molta
prevenció en compartir informació i col·laborar. La repressió assumida com una
mena d’exili interior en alguna família i la por de tants anys també han segut
factors que he detectat en alguns casos alhora de parlar o donar informació.
-Com eren Els Ports que van rebre
a la Segona República? I com la van viure amb els canvis...allò que es volia
fer i no es va poder assolir, alguns desenganys...
L’arribada de la Segona República es va produir en un difícil context
polític i social com a conseqüència de la crisi econòmica de 1929, de
l’hostilitat de sectors com diferents faccions polítiques monàrquiques
—l’Església catòlica i els terratinents que va tindre des d’un principi el nou
règim— i per les tensions sociolaborals i ideològiques en conflicte. A la
comarca dels Ports el sector primari -agricultura i ramaderia- era el més
important, però hi havia una incipient industrialització a Vilafranca, certa
decadència del tèxtil a Morella motivada pel tancament de la fàbrica Giner i
indústria artesanal en sectors com les espardenyes, el tint o vinculada a la
fusta com en la pròpia Morella, Forcall, la Mata o Sorita. El republicanisme
malgrat el conservadorisme de la població s’estava estenent i creant certa
opinió pública al respecte, i també s’impulsava un diversificat teixit
associatiu polític i sindical amb cert grau de proletarització que implicava la
introducció i difusió de corrents ideològiques com el socialisme i
l’anarquisme. L’esperança de les transformacions democràtiques, socials i
econòmiques que podia significar la implantació del règim republicà era
important entre gran part de la població.
-Com agafa l´inici de la guerra a aquesta tranquil·la comarca de Castelló?
-El triomf del Front Popular a
les eleccions de febrer de 1936 va suposar la possibilitat d’impulsar importants transformacions socials i econòmiques que afectarien a la vida quotidiana i les expectatives que els
habitants de la comarca havien conegut fins al moment en un context
d’efervescència política i social, d’increment de l’associacionisme i de
participació de major quantitat de població en la vida pública. La guerra va
trencar i aturar aquestes esperances i va sacsejar la vida a tots els pobles de
la comarca, no sols per la violència que s’hi va produir i el cost humà que va suposar
tant pels morts en el front de batalla com per les víctimes de la violenta
repressió exercida a la rereguarda.
-Els Ports no viu la guerra com a tal, no?.- És una comarca com tantes d´
altres on l´alçament no guanya... no hi està en el front, però si viu o veu de
l´ocupació militar i d’operacions militars intimidatòries o, fins i tot per
atemorir a la població... però front de batalla no fou, oi?
-La comarca dels Ports és el primer territori de la província de Castelló
que va patir violents combats i va ser conquerit, en primer lloc, per les
tropes franquistes. Les tropes del general Aranda van trencar el front d’Aragó.
Van aconseguir entrar a Morella el 4 d’abril i van tornar a trencar la línia
defensiva republicana. Malgrat la resistència republicana, la superioritat de
l’exèrcit franquista es va imposar i van passar poc menys de dos mesos entre
l’entrada dels revoltats en territori de la comarca i l’ocupació de Vilafranca,
l’última localitat encara republicana.
Diferents espais de la comarca es van convertir en improvisats fronts de
guerra i camp de batalla, mentre que algunes de les seues poblacions van patir
els bombardejos de l’aviació franquista. La fugida per por de la repressió
d’una part de la població davant l’arribada de les tropes franquistes i la
repressió sobre una altra gran part que es va quedar són una constant en tots
els pobles després de l’entrada de l’exèrcit revoltat. Aquesta ocupació va
suposar la militarització de diferents poblacions i la declaració de la llei
marcial.
-Majoritàriament la comarca d´Els Ports es ocupada pel IV de Navarra... com
hi és l´ocupació franquista i com es desenvolupa?
-La batalla d’Aragó iniciada per l’exèrcit franquista
pretenia arribar al Mediterrani i dividir el territori republicà en dues parts.
Amb aquesta ofensiva es posen en combat un total de 150.000 homes amb el suport
de 150 peces d’artilleria, uns 200 carros de combat i, sobretot, amb l’ajut
inestimable i decisiu de l’aviació alemanya de la legió Còndor, unida a
l’aviació italiana. En poc de temps arriben als seus objectius i ocupen gran
part de la comarca, en primer lloc Sorita, la Pobla d’Alcolea a finals de març,
el 4 d’abril Morella i fins el 16 d’abril es van ocupar Forcall, Vallibona i la
Tinença de Benifassà, amb una resistència forçada i una fugida i un ràpid replegament de les tropes
republicanes que no va ser sempre de forma ordenat. A finals d’abril i
principis de maig es traslladen les operacions militars a la vessant occidental
i meridional de la comarca, i encara que a vegades amb dificultat i davant una
forta resistència republicana, són ocupades La Mata, Cinctorres, Olocau del
Rei, Portell, fins la caiguda el 21 de maig de la ciutat de Vilafranca.
-I l’ocupació comporta enseguida la repressió. Com és la dels primers dies
als mateixos pobles?
-Hi ha episodis repressius consistents en casos d’execucions extrajudicials
característics dels primers mesos de la guerra en les zones ocupades pels
rebels, però que en aquest cas són morts violentes produïdes per l’entrada de
les tropes franquistes en algunes poblacions de la comarca. El control, amb
l’ocupació del territori per part de les tropes franquistes, va ocasionar la
fustigació de la població civil. Les
noves autoritats dels municipis, ajuntaments i caps de Falange de la comarca
dels Ports van elaborar, immediatament a requeriment de la Comandància Militar
de Morella, informes dirigits a la justícia militar sobre les responsabilitats
dels seus veïns durant la República i la Guerra Civil. Paral·lelament la
venjança i els actes d’humiliació sobre aquests els vençuts i les seues
famílies per part de les autoritats franquistes no van conèixer cap límit amb
la seua detenció, maltractaments i empresonaments, amb denúncies de veïns pel
passat esquerrà d’altres veïns davant la justícia militar; depuració de càrrecs
municipals, confiscacions de vivendes de finques
rústiques, de fàbriques, de ramat...
-A les dones en totes les guerres sempre els toca coma rebre el doble,
no?... hi ha com una retallada de les llibertats, com una repressió arrere la
repressió més brutal que la fa gairebé invisible, oi?
-Les dones van perdre els drets de ciutadania —polítics i
civils— que havien aconseguit durant la Segona República i van ser
estigmatitzades pel nou Estat per la seua culpabilitat política i moral, per la
seua traïció a la condició tradicional femenina d’esposes submises i mares. Es van castigar especialment situacions i conductes de gènere ara
delictives mitjançant disposicions repressives en
l’àmbit de la moralitat social: les lleis contra l’avortament i la propaganda
anticonceptiva de 1941, i la llei que va restablir en 1942 el delicte d’adulteri.
Les dones —filles, mares i germanes— de les víctimes de la repressió van quedar
al capdavant de llars desfetes i van patir les conseqüències de la disgregació
de moltes famílies amb els homes morts, empresonats o exiliats, van sofrir tota classe d’humiliacions, moltes
de les quals es produïen davant tot el poble —els tallaven els cabells, i les
passejaven pels carrers, els feien ingerir oli de ricí, havien de pagar
suborns…—, empresonaments i violacions. També hem de recordar el sofriment de
tots els xiquets que van patir la presó al costat de les mares o que van nàixer
dins del presidi.
-El franquisme i l´ocupació troben aliats amb les delacions, denúncies
-Efectivament...són pobles o comunitats relativament
menudes, pràcticament tots es coneixen, i els veïns que havien estat senyalats
per dretans o havien segut perseguits, empresonats, o famílies que havien patit
la violència revolucionària, ràpidament exerciren la seua venjança mitjançant
acusacions, denúncies...també per por i per no ser acusats de tebiesa o
col·laboració amb el Front Popular...hi ha persones que denuncien buscant la
seua impunitat i salvació, col·laborant amb el franquisme.
-Va haver-hi gent que va aconseguir fugir?.- En qui trobaven aliats?
-Les persones més compromeses políticament evacuen els
seus pobles davant l’arribada de les tropes franquistes durant la primavera de
1938 i generalment s’instal·len amb les seues famílies en altres localitats del
País Valencià. Quan finalitza la guerra civil, confiats en les paraules de
Franco “nada tienen que temer
quienes no tengan las manos de sangre”, molts tornen a
les seues poblacions on són detesos i empresonats, i
alguns d’ells afusellats. Altres van aconseguir exiliar-se arribant a França o
Algèria via marítima, aquests comptarien amb ajuda de les organitzacions
(partits polítics o sindicats) a les quals pertanyien, altres van arribar a la
frontera després d’amagar-se i van creuar el territori a peu o per altres
mitjans, ajudats per amics, o companys d’activitat política.
-Apleguen les execucions, la presó, els consells de guerra... les
sentències en forma de presó o execucions... va estar molt trasbalsada per tot
això aquesta comarca?
-Després de les detencions i
primers empresonaments, pel que fa a la comarca dels Ports, l’Auditoria de
Guerra instal·lada en un primer moment a Morella inicia les seues actuacions. Tenim documentats consells de guerra de molts veïns de la comarca celebrats
durant els mesos d’abril i maig de 1938 a Morella i també alguns a Vinaròs.
Però una vegada instal·lada l’Auditoria de Guerra a Benicarló, el juny de 1938
se celebren en aquesta localitat i posteriorment van tindre lloc a la ciutat de
Castelló, encara que també trobem casos de veïns i veïnes de la comarca que van
ser detinguts i jutjats per l’Auditoria de Guerra de Saragossa. Es va imposar
un terror fred, sistemàtic i administratiu. Els judicis van esdevindre
un mer tràmit per a l’eliminació física dels acusats sense aportació de proves
i sense fer cap esforç per esclarir els fets que es jutjaven. No hi havia cap
garantia legal envers l’acusat, ni tan sols en l’aparença, resultat d’això, es
va provocar un elevadíssim nombre de víctimes innocents: la falta total
d’escrúpols de les autoritats franquistes i la set de venjança era tan
exacerbada que no importava realment el delicte ni la causa de la detenció,
sinó que el que realment comptava era arribar a una xifra raonable d’assassinats
per a alliçonar la resta de la població. A nivell quantitatiu respecte a la
nostra comarca, tenim documentats un total de 581 procediments judicials amb
981 encausats un índex elevat de
població represaliada respecte a la població, tenim
en compte que aquests procediments no solament afectaven a l’encausat sinó a la
família que estava darrere d’ell, esposa, fills, pare i mare.... La major part
dels procediments incoats corresponen a Benicarló, generalment procediments
individuals amb prop de 480 encausats; a Morella són 319 els inculpats, però es
tracta de 24 procediments col·lectius iniciats pocs dies després de l’entrada
de les tropes en diverses localitats de la comarca. També documentem 142
encausats a Castelló de la Plana, 17 encausats a Vinaròs i 18 a València. Pel
que respecta a les localitats de la comarca dels Ports, destaquen els 153
encausats de Morella, els 120 inculpats de Vilafranca i els 110 de Forcall.
-Però el verdader maldecap a Els Ports per als franquistes i les autoritats
del franquisme van ser els maquis, no?.- Quines diries que van ésser les seves
principals fites?
-La presència dels guerrillers a les nostres comarques no va ser un fet
aïllat o estrany en el dia a dia dels seus habitants. L’orografia de la comarca
amb importants zones abruptes i muntanyenques va ser molt adequada per atraure
als primer fugits finalitzada la guerra, es convertiran en el germen del que
després serà la guerrilla antifranquista. Més tard, s’hi incorporaran més
guerrillers, alguns per conviccions polítiques, altres pertanyents a la
militància del Partit Comunista. La simbiosi entre guerrillers forans i
autòctons va possibilitar l’impuls de l’estructuració d’una agrupació
guerrillera molt bé organitzada que va donar pas a una lluita armada que
copiava els esquemes de la resistència antifeixista assajats a França contra
els nazis. , El suport a la guerrilla no va escassejar malgrat la misèria que patia la major part de
la població, sense aquesta ajuda, que comprèn des de la plena col·laboració en
intervencions armades fins a una “passivitat amistosa”, la guerrilla no
s’hauria implantat tan àmpliament en tot aquest territori. Es van realitzar
algunes accions de propaganda política amb entrada en localitats, contacte amb
la població civil, altres violentes i de represàlia sobre col·laboradors del
règim o autoritats, i també atrevides accions que pretenien posar en evidència
la seua força i aconseguir botí econòmic com l’assalt al banc de Vilafranca.
-Maquis que també es van veure perseguits, gairebé escombrats... com va
ésser la repressió d´aquests?.- El principi del seu fi va ésser, en part, la
política de terra cremada per part de generals com Pizarro i lo d´obligar a mantindre despoblades les masades, masos... només podien
anar-hi a treballar les terres diàriament anant a buscar la clau a la
caserna de la Guàrdia Civil?
-Sí, efectivament. Al principi es va combatre la guerrilla mitjançant l’acció directa com si
fora una continuació de la guerra, però més tard va passar a ocupar-se de la
lluita contra el maquis la Guàrdia Civil. Però el 1946 la repressió contra el
maquis va començar a augmentar. El règim va aprofitar l’excusa de combatre la
guerrilla per a eliminar qualsevol dissidència política. Això va comportar la
reactivació i renovació del seu engranatge repressiu. Però l’accentuació
repressiva no es va fer tan sols per a neutralitzar i liquidar la guerrilla,
sinó que tenia com a objectiu infondre passivitat i temor als habitants dels
pobles i els masos, aterrits pels cruels assassinats entre la població civil.
En tota aquesta repressió contra la guerrilla es va aplicar la coneguda
política de terra cremada, que havia posat en pràctica el general de la Guàrdia
Civil Manuel Pizarro a la zona del Maestrat,
que secundat per altres comandants i oficials , impulsaren l’extermini
total de la guerrilla en terres castellonenques. Això implicava la imposició
del toc de queda, desallotjament de cases de camp i masies, incendi de boscos i
pràctica de crims indiscriminats mitjançant passejos o aplicació de la
llei de fugues, en el marc d’una sèrie de mesures en la lluita contra la
guerrilla, com ara la centralització de tota la informació i els serveis, la potenciació
de les contrapartides i la pressió sobre la població civil. Les actuacions indiscriminades de la Guàrdia
Civil per a portar a terme la repressió dels maquis sobre masovers, suposats
enllaços i elements desafectes al règim, va produir en alguns casos l’èxode de
famílies completes, normalment amb passat esquerrà.
-Com es va poder mantindre aquesta pressió en
aquesta comarca?.- La convivència a tots els pobles dels Ports es daguera veure
“tocada”, no?
-La Guàrdia Civil va intensificar les seues actuacions fins a arribar més
lluny del que les mateixes lleis repressives permetien. Amb aquests mètodes
repressius i aquesta pressió sobre la població civil, especialment els
masovers, es van trencar els vincles i suport que tenia la guerrilla a la comarca,
i es va aconseguir eliminar-la totalment a partir de 1949, quan els guerrillers
van fugir a França. En l’aïllament de la població que ajudava al maquis també
s’ha de tenir en compte l’actuació del sometent, i les delacions de veïns als
mateixos pobles, nuclis de població no molt grans on tota la gent es coneixia.
-Com a esdevingut a Els Ports l´ exercici de Memòria Història... perquè
encara hi continua , encara hi ha feina a fer... - Qui hi participa més de
recuperar i dignificar aquesta Memòria Històrica?
-No puc tractar els treballs i projectes de memòria que s’han realitzat a
la comarca des de fa anys ja que solament conec uns pocs i em deixaria altres.
Sé de la implicació d’alguns ajuntaments com Morella, Vilafranca, Forcall,
Vallibona i la Pobla de Benifassà entre altres en fer diferents activitats
durant anys com jornades, rutes històriques, homenatges a les víctimes dels
camps de concentració i altres actes de reparació i recuperació de la memòria,
molts vinculats o en col·laboració amb el Grup per la Recerca de la Memòria
Històrica de Castelló. En el marc d’aquest col·lectiu del qual formo part si
que hem realitzat treball de difusió de la memòria important com les Jornades
d’Homenatge a Matías Sangüesa a Morella al desembre
de 2007, les exposicions sobre la memòria i la repressió franquista a
Vallibona, Forcall i Cinctorres, el treball de recerca i memòria oral
materialitzat en els contactes personals i diferents entrevistes, treball de
documentació de fosses a Morella i Vallibona, participació en aplecs de la Mata
i Vilafranca, treballs dins de l’àmbit personal amb col·laboració amb
investigadors locals i familiars de víctimes de la repressió. En tot cas són
molts els treballs i temes pendents a l’àmbit de recuperació de la memòria
històrica -reparació de víctimes, exhumació de fosses, projectes pedagògics i
culturals, retirada de simbologia franquista i posada en valor de la simbologia
i nomenclatura democràtica, que encara falta impulsar.
-Quantes fosses a Els Ports s´ han pogut desenterrar i quin ha estat el
resultat?.- Tot i que molts dels condemnats a mort eren executats a altres
llocs, Vinaròs, Castelló...
Hi ha fosses de diferents tipologies: les de víctimes
del franquisme, les que són resultat del pas del front de guerra per diferents
llocs de la comarca i es van soterrar majoritàriament militars i soldats, però
també víctimes civils a conseqüència dels bombardejos, les fosses de víctimes
de la violència revolucionària durant la guerra civil que ja van ser exhumades
només finalitzar el conflicte i les seues víctimes inhumades al cementeri de la
seua localitat i reparades les famílies, i les fosses de repressió
extrajudicial de la postguerra amb guerrillers o civils assassinats en aquest
context, de les quals trobem algunes. A banda de les exhumades durant la
postguerra abans esmentades, de forma científica s’han exhumat dues fosses a la
comarca: una al cementeri de Portell l’any 2012 on es buscaven les restes de
guerrillers abatuts al mas de Guimerà, amb resultat infructuós, i altra
excavació l’any 2021 al mas de Tosca d’Avall a Vilafranca, on per demanda també
de la família es van buscar les restes d’un soldat republicà, dels molts
caiguts en combat per aquell indret, es van exhumar les restes i efectivament
corresponien a un combatent republicà però les investigacions genètiques
d’identificació han resolt que no es tractava del soldat que buscaven els seus
familiars. Hi ha algunes demandes de familiars actualment relatives a soldats i
guerrillers que esperem poder atendre pròximament.
-A Els Ports encara es troba bastanta simbologia franquista?
-Els vestigis franquistes són exponents d’una litúrgia totalitària
sustentada en el culte als caiguts i emmarcada en el calendari festiu, trobem
des de simples plaques o rètols amb inscripcions o representacions
iconogràfiques fins a retolació de carrers amb iconografia del règim, monuments
arquitectònics aixecats amb objectius commemoratius, monuments funeraris,
tombes, làpides o mausoleus dedicats a màrtirs de las hordas
rojas o a víctimes de la repressió
revolucionària, creus dels caiguts...
Destaquen les creus dels caiguts presents en esglésies com les de
Cinctorres i Castell de Cabres, on encara es poden llegir part de les seues
inscripcions dedicades als caiguts por Dios y por
España, creus exemptes, com la creu de pedra d’Herbers
en record dels màrtirs de la guerra; també la gran creu de pedra que dona la
benvinguda al visitant en la Dehesa, a un costat de la carretera a l’entrada de
Vilafranca, o la creu de ferro al port de Querol, que recorda una víctima
morellana en el lloc on va ser enterrada. També podem citar entre altres
elements el monòlit dedicat als caiguts de la IV Divisió de Navarra en la
carretera d’accés al port de Torre Miró; el monument funerari ubicat al
cementeri de Morella dedicat a les víctimes de la violència del bàndol
vencedor; la pedra amb els noms gravats dels caiguts durant la Guerra Civil
veïns de Vilafranca al cementeri de la localitat; plaques de ceràmica com la
que rendeix homenatge al religiós José María Peris Polo en Cinctorres, una
placa ceràmica al santuari de la Vallivana o una
placa sobre els “màrtirs” de la guerra civil a l’interior de l’església de la
Mata.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069