Cazarabet conversa con... Juan Luis Porcar Orihuela, autor
de “Un país en
gris i negre. Memòria històrica i repressió franquista
a Castelló (3a edició revisada)” (Universitat Jaume
I)
Un país en gris i negre de Juan Luis Porcar, el llibre de capçalera sobre
la Memòria Històrica a la província de Castelló ja compleix amb la tercera
edició.
La Memòria Històrica que conta com va esdevindre la repressió franquista a
Castelló i província amb renovada minuciositat.
Sobre la primera edició:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/porcar.htm
Sobre la segona edició:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/grisnegre2.htm
Fem una miqueta de memòria d´ allò que ens trobarem al llibre: La repressió
va ser un element fonamental per a la consolidació del franquisme. L'autor
analitza com es va organitzar la maquinària repressiva del règim a la província
de Castelló, l'organització del sistema judicial i carcerari i com s'articula
una repressió sistemàtica e indiscriminada sobre els vençuts. Proporciona a més
una investigació quantitativa i una relació nominal actualitzada de les
víctimes mortals, com a resposta a les legítimes necessitats d'informació i
localització per part dels seus familiars.
Juan Luis Porcar: va nàixer a València el 1966 i és tècnic
documentalista a la Universitat Jaume I de Castelló. Es va llicenciar en
Geografia i Història a la Universitat de València i és Membre de Grup d'Estudis
d'Història Local i Fonts Orals de la Universitat Jaume I (UJI) i de Grup per la
Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Porcar és autor de diversos
articles, ponències i publicacions sobre la memòria històrica i sobre diferents
aspectes de la Guerra Civil i la repressió franquista. Porcar ha intervingut en
actes i jornades i ha impartit conferències coure la memòria històrica a les comarques
de Castelló. Destaquen entre les seves obres: La repressió franquista al País
Valencià: Borriana i Manises i La memòria i els víctimes. A més és coautor de
Castelló sota les bombes i coeditor de la Cultura exiliada, publicat per la
Universitat Jaume I. En l'actualitat en Porcar és Tècnic Documentalista del
Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I.
Cazarabet conversa amb
Juan Luis Porcar Orihuela:
-Joan Lluís, ens
pots dir què has incorporat en aquesta tercera edició de Un país en gris i
negre?. És un constant treball de contrastar noves dades i d'incorporació de nous
noms ?, aquí el teu treball com a documentalista té molt de pes, oi?
Si, ajuda molt estar acostumat a treballar en el
tractament de la informació i documentació alhora de la sistematització i
ordenació de les dades, de la seua classificació. En aquesta tercera edició
s’ha realitzat una important actualització de les investigacions a nivell
estadístic i documental, incorporant noves dades provinents de l’estudi de documentació
inèdita a la qual s’ha pogut accedir recentment, amb noves
dades en àmbits com ara la justícia, el món concentracionari
i penitenciari, nombroses fotografies localitzades en fonts arxivístiques i
aportades per familiars de víctimes de la repressió. També incorporant
novetats informatives sobre les polítiques de memòria fonamentalment.
-Bé, un treball que ja ve donat per certa inèrcia amb la metodologia de
treball, no?
Realment l’estructura del treball des de la primera edició
s’ha mantingut en línies generals. Quan la vaig decidir vaig optar per un
discurs narratiu que començava explicant els motius i objectius del treball, en
el qual relacionava història i memòria, m’interessava contextualitzar els
moments i els debats presents i argumentar amb les meues reflexions i
experiència. Després vaig donar pas a un desenvolupament seqüencial del que
significa la repressió franquista, els seus diferents aspectes, per finalitzar
per l’estudi més comarcal i local. He optat per no canviar aquesta línia de
contingut però si que he introduït una nova secció molt d’actualitat com son
les campanyes d’exhumacions que s’estan desenvolupant a Castelló amb tot el que
comporta, i les actualitzacions de continguts i dades en cada secció.
-Entrevistes amb familiars ,converses revestides d´ emocions, records,
emotivitat...?
Son constants. Una línia conductora del treball des
del seu inici. Es enriquidor tant a l’àmbit de la recollida d’informació
històrica, de l’aparició de noves informacions que complementen les fonts
documentals inclús a vegades són l’única informació que tenim d’un
esdeveniment, com en l’aspecte més emocional i reparador, tant per a mi
particularment com per les persones i famílies que han sigut ateses, han pogut
relatar les seues vivències i patiments, i han segut escoltades. Cal valorar
també que molts dels testimonis ja no estan entre nosaltres, han deixat
constància de la seua història i han aportat documents o fotografies, d’alguna
forma ara potser perviuen en la memòria de molta més gent, mitjançant la
conservació i catalogació d’aquesta memòria oral i documental aportada a
l’arxiu del nostre grup memorialístic, i a les pàgines d’aquest llibre.
-Quin balanç pots fer ara
d’aquestes tres edicions?
Estic satisfet en primer lloc personalment per la
possibilitat d’ampliar informacions, de la recollida de nous documents,
memòries personal, i fotografies que amb la segona i tercera edició s’han pogut
difondre, i per la constant tasca d’actualització, correcció d’informacions i
detalls que poden esmenar possibles imprecisions i millorar la qualitat de
l’obra. En l’aspecte social ha segut molt gratificant la tasca de
sensibilització realitzada a les diferents presentacions per localitats de les
comarques de Castelló, la retroalimentació que suposa contactar amb nous
testimonis i fonts d’informació, i l’acollida que ha
tingut per part de moltes persones, de familiars de víctimes de la repressió
que han conegut informacions, dades, han obtingut documents, inclús alguns dels
quals han tingut la possibilitat de conèixer la localització dels seus
desapareguts i iniciar processos d’exhumació. La memòria està viva, els
familiars volen saber i els contactes per realitzar noves presentacions de
l’obra no cessen, encara que ara estan un tant paralitzades a causa de la
pandèmia.
-La salut envers la recuperació de la Memòria Històrica a Castelló i
província com és....en quin estat es troba?
Son temps d’esperança. Els últims anys les exhumacions
de les víctimes de la repressió franquista al cementeri de Castelló i
pròximament al de Sogorb són una realitat, la sensibilització i l’interès de moltes famílies de represaliats
creix dia a dia, és indubtablement un aspecte fonamental de la recuperació de
la nostra memòria i de la normalització democràtica, juntament amb la
celebració de jornades, actes, conferències i homenatges, que impulsades per
ajuntaments i associacions han proliferat a les nostres comarques solament
aturades per la pandèmia actual.
Les administracions actuals son sensibles a impulsar
polítiques de memòria amb diferents projectes com la senyalització de llocs i
itineraris de memòria. En altres àmbits de la memòria la seua implicació
directa en recursos humans, inversions i ajudes econòmiques encara és insuficient
per la realització de projectes, que solament en ocasions són factibles
mitjançant el treball altruista d’associacions memorialístiques i culturals i
d’investigadors particulars. És en àmbits com la recuperació d’arxius,
l’eliminació de nomenclatura i simbologia franquista on es necessiten canvis
legals, desenvolupament de lleis i normatives, voluntat política ferma, perquè
son aspectes on ens trobem la pervivència i la resistència de l’altra memòria,
la dels vencedors de la guerra civil encara molt important en l’imaginari social actual; els canvis es
produeixen més lentament, es troben entrebancs i queda encara molt de camí per
fer.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069