La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Juan Luis Porcar Orihuela, autor de “Un pais en gris i negre:
memòria històrica i repressió franquista a Castelló (2a edició)”
(Universitat Jaume I)
Juan Luis Porcar trau la segona edició, ampliada,
revisada i “actualitzada”, d´aquest llibre que és tot
un homenatge a la recuperació
de la Memòria Històrica.
El llibre està editat
pel departamento de publicacions
de la Universitat Jaume I.
Nosaltres ja vam parlar i conversar amb Juan Luis Porcar Orihuela
sobre la primera edició d´aquest
llibre: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/porcar.htm
Juan Luis Porcar:
Juan Luís Porcar nació en Valencia
en 1966 y es técnico documentalista en la Universidad Jaime I de Castelló. Se
licenció en Geografía y Historia en la Universidad de
Valencia y es Membre del Grup
d´ Estudis de Història
Local i Fonts Orals de la
Universitat Jaume I (UJI) i del Grup per la Recerca
de la Memòria Històrica de
Castelló. Porcar es autor de diversos artículos,
ponencias y publicaciones sobre la memòria histórica
i sobre diferentes aspectos de la Guerra Civil y la represión franquista. Porcar ha intervenido en actos y jornadas y ha impartido
conferencias cobre la memoria histórica a las comarcas de Castelló. Destacan
entre sus obras: La repressió franquista al País Valencià: Borriana i Manises y La
memoria i les víctimes . Además es coautor de Castelló sota les bombes y coeditor de La Cultura exiliada, publicado por la
Universidad Jaume I. En l´actualitat en Porcar és Tècnic
Documentalista del Servei de Comunicació
i Publicacions a la Universitat Jaume I.
Cazarabet
conversa amb Juan Luis Porcar:
-Juan
Luis què aporta de nou aquesta segona edició del llibre: Un país en
gris i negre?
En aquesta segona edició s’han ampliat
continguts ja existents mitjançant els avanços en diferents línies de recerca durant els últims
tres anys i s’han incorporat noves informacions i documentació fotográfica gràcies a
les aportacions de familiars
de repressaliats amb les quals he pogut contactar i paral·lelament se’ls ha recollit testimoniatge oral que
forma part de l’Arxiu Oral
del Grup per la Recerca de la Memòria
Històrica de Castelló.
- S´han ampliat continguts, parla´ns d´això per favor.
-Efectivament s’ha ampliat contingut en temes con l’organització de l’administració
judicial franquista amb els
seus consells de guerra sumaríssims, també en relació a l’estudi de les víctimes de la repressió soterrades al cementiri de Castelló en temes com
identificació, localització
i estudi del lloc com a espai memorialístic,
en relació a la repressió
sobre les dones s’han aconseguit
noves i importants dades
que amplíen la seua quantificació
i ens informen d’aspectes com la política penitenciària i
la seua vessant de gènere, i finalment en continguts d’històries de vida de
familiars i víctimes de la repressió.
-I quins s´han revisat, per què I de quina manera?
-Especialment a banda d’ampliar els temes abans comentats, s’ha revisat l’estudi sobre la fossa del cementiri civil de
Castelló on estan soterrats més de la mitat dels prop
mil repressaliats que estan
al cementiri, amb nova documentació apareguda i
contrastada que ens aporta nova informació
i ens fa canviar hipótesis
de treball anterior.
-Què has "modificat" arran de noves aportacions, investigacions, de
contrastar dades, documentacions.?
-A banda del tema
anterior de la fossa del cementiri
i com va ser utilitzada com a lloc de repressió,
amb noves dades per al seu estudi, les dades i estadístiques sobre la repressió sobre les dones en relació
a la quantificació de víctimes
mortals i al seu context carcerari s’han vist modificades
sustancialment.
-Segurament
que arran de la primera edició
vas rebre trucades , vas mantidre converses i et van aportar documents.?
-Efectivament, ja la primera edició el contacte amb familiars i investigadors va ser molt important, amb la seua aportació
de documentació, fotogràfies
i testimoniatges. Ara a la segona
edició s’ha intensificat i ampliat incorporant-se prop de 25 noves fotografìes i importants informacions i vivències personals.
-En quant a la
dispossició geográfica hi
han aportacions noves més properes a un racó de Castelló
que a un altre?
-Sí, per la mateixa dimensió de la repressió hi ha una sèrie de localitats que ens han proporcionat més informació documental i testimoniatges com Borriana, Almassora, Alcalà de Xivert, L’Alcora, que altres…a més en aquests casos també depen en gran mesura amb l’aportació o col·laboracions d’investigadors locals o membres del Grup per la Memòria d’aquestes localitats que també han aportat més testimonis. Algunes comarques com la Plana Baixa i la Plana Alta, L’Alcalatén,
El Baix Maestrat i Els Ports estan
més estudiades i representades que altres com l’Alt Millars
i l’Alt Palància, aquest aspecte de contar d’una documentació i testimoniatges limitats en aquests últims dos casos pot respondre a raons socioeconòmiques i culturals, també lingüístiques i d’organització territorial, de comarques més relacionades pot ser amb València
o amb Aragó que amb Castelló, la capital de la provincia.
-Aquest llibre allò que aporta i demostra és que quan es trau un llibre, una investigació, un article tot i que sigui sobre un tema sensible del que ningú
volia parlar-hi, puix allò que obri
és la porta per a que el comú
de la gent aporti quelcom. Com ho
veus?; Què en spots
reflexionar arran de tot això?
-L’aportació de les persones –familiars,
testimonis dels fets, interessants en el tema, experts i investigadors- es fonamental. Però tota aquesta informació ha de ser tractada i contrastada amb altra documentació –obres d’investigació solvents, recerca
directa en arxius…- es tracta
d’analitzar i traure conclusions, no d’opinar. No interessen les opinions sino els fets el més
objetius possibles o les dades de les recerques ja publicades, tot açó contrastat i analitzat es el que posa en valor un treball
d’investigació històric. D’altra banda es molt important arribar a la gent, la difusió pública i la sensibilització
social sobre la nostra historia més
recent, tant a l’àmbit educatiu com mitjançant actes culturals com jornades, conferències,
homenatges, etc.
-Quan de temps has invertit en revisar,
ampliar i actualitzar aquesta
nova edició?
-Practicament des de juny de 2012 quan va aparèixer la primera edició el reball va ser continu fins ara mateix que ja estic
consultant noves fonts obertes per tal d’anar concretant i ampliant alguns aspectes.
-Amic, en
spots explicar en què estàs
terballant en l´actualitat?
-Actualment continue en aquest àmbit de la memòria i la repressió, crec que quede prou encara per conèixer en quant a noves fonts documentals i aportacions o testimonis de familiars…i també estic treballant molt les polítiques de memòria al nostre entorn (Castelló i País Valencià) tant des de la
perspectiva de la investigació com
des del l’àmbit d’actuació
directa per possibilitat l’execució
i impuls de mesures polítiques
que fomenten en diferents aspectes
la recuperació de la memòria,
ara que es pot donada la conjuntura
política a la ciutat de Castelló i a la comunitat autónoma, impulsars projectes d’aquest tipus conjuntament, en el marc també dels projectes l línia d’actuació del Grup per la
Recerca de la Memòria Històrica
de Castelló.
24316
Un pais en gris i negre: memòria històrica i repressió franquista a Castelló (2a edició). Juan Luis Porcar
Orihuela
320 páginas 17 x 24 cms.
18.00 euros
Universitat Jaume I
La repressió
va ser un element fonamental
per a la consolidació del franquisme.
L'autor analitza com es va organitzar la maquinària repressiva del règim a la província de Castelló,
l'organització del sistema judicial i carcerari i com s'articula una repressió sistemàtica e indiscriminada sobre els
vençuts. Proporciona a més
una investigació quantitativa
i una relació nominal actualitzada
de les víctimes mortals, com a resposta a les legítimes necessitats d'informació i localització per part dels seus
familiars.
Il·lustracions en blanc i negre
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069