Cazarabet conversa con... Albert
Curto, autor de “Mariano Jover, l’aposta per la difusió” (Onada)
Albert Curto guarda cura
d´aquest llibre sobre les fotografies de Mariano Jover.
La sinopsis del llibre: Col·lecció de monografies de fotògrafs,
professionals o afeccionats, que ens han deixat imatges de valor documental
sobre Tortosa i les Terres de l´Ebre. Volum dedicat al fotògraf de Tortosa
Mariano Jover.
Albert Curto: (Barcelona, 1960) és historiador,
llicenciat en Geografia i Història -especialitat d’Història medieval- i
director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre des de l’any 1992. Entre altres
obres, és autor de La intervenció municipal en l’abastament de blat d’una
ciutat catalana: Tortosa segle XIV (1988), Tortosa: imatge d’un espai,
d’un temps, d’una gent (2000), L’Abans: Recull gràfic de Tortosa
(1875-1975) (2013) i coautor de Tortosa. El patrimoni (2008) i de la
col·lecció Finestres al passat.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=88684
Cazarabet ha conversat amb l’Albert Curto
en altra ocasió:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/balnearicardo.htm
Cazarabet conversa amb Albert Curto:
-Albert, què et fa escriure aquesta mena de semblança de Mariano Jover
tirant més que res, com a fil conductor, del seu ull fotogràfic?
-Aquest llibre forma part d’una col·lecció que, des de
l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, anem
editant anualment per a donar a conèixer fotògrafs que ens han deixat llegats
fotogràfics d’interès documental relatius a Tortosa, les Terres de l’Ebre i les
zones d’influència tradicional tortosina. Mariano Jover va tenir una vessant de
difusió fotogràfica molt important, especialment en la dècada de 1970.
-Un home format des d´una vessant pedagògica innovadora
en aquells temps---i en certa manera avui també—a l´Institut Montessori, però de talant conservador i em sembla amb el
caràcter seriós, les idees molt clares…
-A l’hora d’intentar atansar-nos a les personalitats que
ens han precedit, és molt important, i
difícil alhora, contextualitzar-les. Si
sabem valorar tots els elements que conflueixen en un temps i lloc concret,
allò que en un principi pot semblar
contradictori, ens és més fàcil llavors entendre-ho. Les persones
formades, que durant la dècada dels anys
50 i 60 volien prosperar, independentment de la seva personal ideologia, solien
(no tots, està clar, però si la majoria) combregar amb el tarannà social i
polític imperant.
-Un amant de les lletres perquè deixa els estudis
superiors per estudiar música ,en concret violí…què ens pots dir?
-Penso que bàsicament la vocació principal i estructural
de Mariano Jover fou la música. Una altra cosa és que, com a persona emprenedora, es dediqués a d’altres activitats i exercís
diferents rols.
-Tot aquest “alè” conservador li ve donat pel seu clar
convenciment catòlic?
-Bé, m’he és difícil dir-ho a mi. Caldria que ho valorés
gent més propera, però és evident que moltes persones conservadores de llavors ho eren per la seva
filiació catòlica. No és cap novetat.
-Al fer el servei militar és destinat a Tortosa i com
l´enteniment entre el règim franquista i l’església és tan gran entra com a
xofer del bisbe i es recorre tota la diòcesi perquè aleshores, més que ara,
aquesta diòcesi era més gran… què aprèn ahí…
-Crec que bàsicament el que obté son els contactes que li
van ser cabdals per a la seva projecció posterior
-Com és que es va quedar al servei del bisbe i del
bisbat?
-El que sé és que fou el mateix bisbe el que el va
reclamar, sens dubte per estar content dels seus serveis
-Fins que es casa i vol emprendre un nou vol, no?. Monta
una destil·leria que deixa aviat per les normes d´envasament; després una
petita ,però emprenedora fàbrica de confecció La Artesana aprofitant que la
seva dona era modista—al poble de Jesús, tot just al creuar el riu Ebre i
prop del barri de Ferreries--- i a més munta un petit laboratori per a fer
colònies i perfums…com li va?
-Tot aquest encadenament de projectes el que denota és el
seu esperit mogut i emprenedor. D’altra banda el fet que hagués canviat sovint
de tasques i no tinguessin continuïtat, fos per raons internes o externes,
també denota que no van acabar reeixint.
-I la vida social també la porta ben activa,no?.Com era
la seva participació envers el Patronato Escolar-Obrero de la Sagrada Familia?
-Certament per al Patronat ell va ser un dels motors
vitals, tot organitzant diferents tipus d’activitats culturals que van situar
l’entitat com un dels pocs centres referents en l’àmbit cultural del moment
-Però sobretot l´estira allò d´estar-hi vinculat amb el
pentagrama envers la cultura, oi?.- La música i la seva vinculació li fa
ostentar llocs de certa rellevància, oi?
-Com ja he dit, és innegable que la música fou el seu
veritable objectiu de vida, si bé amb el temps també va conrear d’altres
aficions, però la música sempre va estar-hi
present.
-Com hi entra a l´Ajuntament com a regidor?
De forma atzarosa, ja que al qui li pertocava entrar per allò
del terç familiar no va poder i va córrer el lloc. Un cop a dins, se sobreentén
la seva diligència i voluntarietat fou que continues estant-hi vinculat.
-També escriu articles sobre art, com li va en
aquesta vessant?
-Estem
en una època, especialment en l’àmbit local, que hi havia un evident desert
cultural. Qualsevol nova aportació sobre diferents aspectes de l’art era
benvinguda. Ell va difondre, per exemple, artistes plàstics i músics de la
zona.
Forma part, també de l´Agrupació de Premsa i Ràdio de
Tortosa… com és aquesta trajectòria… què hi destacaries?
-Ell va col·laborar assíduament amb les mitjans de
comunicació local. En aquella època no existia la exclusivitat del periodista
professional, i menys en l’àmbit local, d’aquí que una persona, fos quina fos
la seva formació, que usualment escrigués al setmanari de Tortosa o participés
en els programes de la ràdio tortosina tingués ja un lloc destacat dins del
col·lectiu.
-Si ens fixem amb el Mariano Jover fotògraf amb fotografies inoblidables de
Tortosa… ens tenim que ficar en situació i tot comença amb les seves
pel·lícules de súper-8, no?; què ens pots dir d´aquells petits
films-documentals?, perquè eren verdaders documentals… amb redactors i tot
plegat…
-Novament ens hem de posar en el context del moment. No
era habitual que en un àmbit local com Tortosa algú disposés de càmeres de
filmar i menys que filmés sistemàticament diferents esdeveniments. El valor
afegit de Jover és que feia una postproducció molt professionalitzada. Li
afegia música, relat, guió i entrellaçava diferents plànols. En tenir una molt
bona acollida en el primer documental, després ja ho va plantejar com una
crònica anual que la ciutadania esperava amb il·lusió
-I clar qui té ull per a filmar en súper 8 té ull per a
la fotografia, no?
-En principi està relacionat, tot i que son tècniques ben
diferents
-Quan comença la fotografia a entrar-hi amb força més
enllà de la fotografia família en la vida creativa de Mariano Jover?
-Bàsicament quan decideix fer un llibre gràfic amb un
recull fotogràfic del passat i del present: Testimonio histórico-gráfico
de Tortosa. Per a il·lustrar la ciutat coetània ell mateix decideix fer les
fotos que il·lustren les entitats, les festes, els personatges, etc.. i que
s’intercalaran a les fotografies històriques que rescata dels arxius.
-I quins són els seus objectius? fotografiar el dia
a dia de la gent ,del batec que fou Tortosa?
-Si, bàsicament d’això es tractava, de fer una
radiografia del seu moment
-Hi ha una interrelació clara entre el Jover dels films
documentals i el Jover fotogràfic? ; i on hi ha diferències?
-Les filmacions tenien un objectiu més delimitat, el
testimoniar un esdeveniment concret o un any en curs, mentre que les imatges
fotogràfiques, tot i ser d’un moment determinat tenen més un caràcter atemporal.
-Fins i tot ,com a fotògraf, edita dos libres un sobre Tortosa i l´altre
mirant més a la comarca del Baix Ebre, no?
-Sí, davant l’èxit del primer, al cap dels anys empren la
publicació del següent, dedicat a la comarca. Això no obstant, un dels
atractius del primer, exclusivament en blanc i negre, era el difondre imatges
antigues que molta gent veia per primer cop, cosa que no es repeteix en el
segon.
-Què hi destacaries de “la mirada” d´en Mariano Jover?
-Bàsicament que li dona importància a uns fets quotidians
que fins llavors no havien merescut l’interès dels fotògrafs, perquè , en
definitiva, ni eren singulars, ni espectaculars,
ni tampoc destacats esdeveniments.
-En Jover en què penses que es sentia més identificat a
l´hora de fer fotografies?
-No ho puc saber. Pel tarannà, suposo que amb totes
aquelles manifestacions culturals, socials o religioses amb les que identificava
aquella societat i volia que es mantinguessin
-Amic Curto, com ha estat per a
vos el procés de documentació, investigació per a confeccionar aquest repàs en
la vida d´en Jover?
-Com sempre, hi ha un apartat de recerca documental, en
aquest cas, pel període què es tracta,
de l’hemeroteca. També han estat cabdals els informadors que m’han
ajudat a perfilar i contextualitzar les imatges. L’aspecte més complex ha estat
destriar les fotografies pròpiament seves de les que havia utilitzat d’altres
fotògrafs i que ara formen part del seu fons.
-Quina empremta t´ha deixat com a persona en Jover, més
enllà de l´ull fotogràfic i com a documentalista amb súper 8?
-El d’una persona emprenedora i molt volcada
a les activitats culturals de la ciutat, encara que fos en un àmbit i un
context molt determinat
-Com teu fas; com és la teva metodologia de treball?
-Primer valoro un fotògraf i el seu llegat. Cal tenir 40
imatges que ens aportin informació documental i que tinguin un mínim de
qualitat. Evidentment les imatges han de respondre a l’àmbit territorial de la
col·lecció. Un cop escollit el gruix de la selecció, cal fer la investigació
del personatge i documentar cada imatge. Després ja venen els temes de
maquetació i detalls que identifiquen aquests llibres
-Amic, ens pots dir en què estàs treballant ara?;
ens pots fer cinc cèntims?
-En principi, he d’acabar de lligar la continuïtat de la
col·lecció (ja han sortit 10 números) amb l’editorial, Onada. Si ho acordem,
probablement el proper serà d’un fotògraf quasi anònim que va fer imatges
familiars als anys 1920.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)