Cazarabet conversa con... Albert Curto Homedes y Laura Tienda Martínez, autores de “El balneari
de Cardó. El passat d'un somni” (Pagès)
Un llibre exquisit sobre com bé argumenta en una frase el subtítol
del llibre, “el passat d´un somni” ….un
llibre amb el que Laura
Tienda i Albert Curto s´endinsen en la realitat i la memòria d´un lloc , el que fou el balneari de Cardó,des d´un somni i de les gents , més o menys protagonistes(segons des de quin punt de vista es mire), que ho
van fer posible.
El Balneari
de Cardó , abans de la llei d ´exclaustració fou un convent de carmelites, després visqué un període d ´impàs i sota la familia i l´impuls
de Salvador Cabestany el balneari
fou una realitat…
Ara aquell balneari on es citava l´alta i la mijaça burgesia de fa molts, molts any….no és
res més que una montonada
de runes i de pols….un lloc de silencio n des de l´aire ens apleguen,encara,
les paraules, les converses, els
silencis, el record de les petjades,
el sorolls de les aigües i
de les fonts…el record d´un
comunitat que només volia eixir d´una
mena de teranyina.
Aquest balneari , el de Cardó, està ubicat a un lloc idílic, a la comarca de les Terres
de l´Ebre, en concret al terme de Benifallet, rodetjat dels termes de Tivenys i del de Rasquera….
El llibre, a
més, compta amb la riquesa d´esdevindre un llibre il-lustrat que està dins la història d´un lloc i de les gents que van parir la història i
de tothom que , d´alguna manera, hi va passar-hi: “…un dels balnearis més cotitzats
de finals del segle XIX i
en els nexes d'unió entre personatges històrics ben dispars: músics, polítics, pintors, metges, industrials, aristòcrates, etc”.
Aquest és un gran treball, a dues plomes, de documentació des de la coneixença
d´una terra, la de les Terres de l´ebre i el Cardó i la
del seu entorn.
Allò que ens explica
Pagés Editors del llibre:
Artistes de renom, grans empresaris, l’ alta burgesia, dignitats eclesiàstiques i càrrecs influents d’arreu tenien una cita anual, en un paratge
privilegiat, considerat pels seus coetanis
com un paradís terrenal. A
la serra de Cardó s’hi trobava un balneari. De fet, un dels més
emblemàtics de Catalunya que va arribar a ser un referent obligat durant els noranta
anys de la seva existència (1875-1965). El món dels antics balnearis
ens evoca instintivament un
passat de glamur. Una equiparació
que ve donada per la vinculació a un ambient relaxat, amb bon servei i ofertes d’oci. Avui el balneari de Cardó se’ns esvaeix com un somni, però fou
una realitat plena de vida i d’emocions,
una realitat del somni dels que el van construir i dels
que el van gaudir. Nosaltres
només podem recuperar-ne l’essència.
Es tracta d´un llibre on
es nota que la relació entre les dos plomes que duen a terme el llibre treballen de manera plena
i pletórica…
Les
dues plomes que són l´ànima escriptora que estan a l´arrere d´aquest llibre:
Laura Tienda Martínez (Sabadell, 1975) Llicenciada en història i màster oficial en arxivística i gestió de documents per la Universitat Autònoma
de Barcelona. Tècnica de l’Arxiu
Comarcal del Baix Ebre des
de 2011. Responsable del servei didàctic
de l’arxiu. Coautora dels llibres de la col·lecció de fotografia antiga Finestres al Passat. Coautora del
llibre Francesc Bas
Espuny i el cartellisme de
postguerra a Tortosa. Comissària de diferents exposicions com: “Hizt. De quan es feia el carrilet. Imatges d’un enginyer” i “1929. Alemanys per l’Ebre” entre d’altres. Coautora del llibre El
vapor Anita. La història d’un
mite(2015).
Albert Curto Homedes (Tortosa, 1960). Llicenciat en geografia i història, especialitzat en història medieval per la Universitat de Barcelona. Director
d’excavacions arqueològiques
(1982-1987). Professor al Departament
d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona
(1985-1992) i director de l’Arxiu Històric
Comarcal de les Terres de l’Ebre
des de 1992. Premi d’Història
Carreras Candi (1986). Autor de llibres
i articles sobre arqueologia,
època medieval, època contemporània, fotografia, patrimoni històric i arxivística. Director de la publicació
Recerca. Coautor del llibre El vapor Anita.
La història d’un mite (2015).
Cardó: http://www.turismeriberaebre.org/que-fer/natura/els-nostres-espais-naturals/serra-i-vall-de-cardo/
El poble de Benifallet que és la població que alberga Cardó.. https://es.wikipedia.org/wiki/Benifallet
Des
d´ ací ens inviten a moltes coses, però una d´ elles és especial i subtil, ja que ens anomenen
a La muntanya màgica de Thomas Mann: https://es.wikipedia.org/wiki/Thomas_Mann ; https://ca.wikipedia.org/wiki/La_muntanya_m%C3%A0gica
Des de la
lectura del llibre ,també ens podem
“formar”, mai és tard per entendre…la llei d´exclautració: https://ca.wikipedia.org/wiki/Desamortitzacions_espanyoles
Els Carmelites descalços a
Catalunya.- https://www.monestirs.cat/monst/monestir/carmeld.htm
https://www.monestirs.cat/monst/bebre/be06hila.htm
L´orígen dels Carmelites Descalços: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carmelites ;
Cazarabet conversa amb Laura Tienda i Albert Curto:
-Amics, des d´on surt la idea d´empendre
aquesta “aventura”, la de l´escriptura d´aquest llibre que ens apropa a la historia del Balneari
de Cardó que, com bé definiu, no deixa d´esdevindre l´obtindre i capturar un somni…?- Hi ha una fita al darrere
d´aquest projecte de divulgació?
-Tot
parteix d’una excursió a Cardó.
Actualment l’antic balneari està en ruïna i fa fredat
el veure’l. Tot i així va despertar el nostre interès en imaginar-nos el que
deuria ser la vida en aquell paratge i en comprovar que molt poc se sabia del
que havia estat aquest establiment ens vam engrescar en començar a esbrinar com
havia estat. I poc a poc, en recollir diferent informació i començant a estirar
el fil vam veure que seria útil donar a conèixer el que anàvem descobrint. I
així va sorgir la idea de fer el llibre, així com també vam fer l’any 2015
respecte el mític vapor Anita (última embarcació de
passatgers a vapor que circulava per l’Ebre)
-Com vos planifiqueu el treball?. Què és
allò primer que feu? , com i de quina manera?. És que ,“de primeres” tots i
totes podríem tindre la impressió d´ofegar-nos davant la magnitud d´un
treball que , a més, i en vista del resultat final, va caure en mans o va ésser
pensat per dues persones minucioses, molt minucioses…….què en penseu?. Què ens
podeu dir o contar?
-Com
a historiadors i arxivers tenim una bona dosi de curiositat i de tècnica
d’investigació. Primer que res cal recollir la màxima informació que dividim
entre cadascú. Cal fer seguiment de l’hemeroteca, dades que apareixen a internet, als diferents arxius, etc...Seguidament fem
constants postes en comú i anem comentant i analitzant el que hem obtingut.
Decidim les línies de relat i fem un llistat del que caldria saber per entendre
millor els diferents aspectes, tot plantejant-nos el com, qui, quant, on i
perquè.
-Ostres el treball de
documentació té que esdevindre de lo més bèstial, no?. Molt de treball, però d´aquest
que es fa a gust i que et va obrint , fins i tot, properes portes o
finestres…-Com vos aneu dividint el treball…quan una persona emprèn un treball
tot sol o tot sola…és el seu treball i anirà fent al seu ritme o demés, però
quan vas de la mà d´altres..és diferent.Com vos ho
heu fet?. Ens podeu contar quelcom?
-Segons com
es mira és més fàcil fer-ho entre dos (si estàs ben avingut), ja que quan un
afluixa, l’altre tiba i , a més, un complementa la mirada de l’altre. Això sí,
cal tenir converses constants i consensuar les idees. Les tasques de recerca i
redactat es poden fer individualment i de forma repartida, sempre i quan les
grans línies estiguin clares i siguin compartides. També cal dir que , en el nostre
cas concret, hi ha aspectes que un se sent més còmode que l’altre i així ens
complementem.
-Entre el treball de documentació ací
ressalta molt el anar fent-se amb molt de document , fotografies, plànols…Com
esdevé aquesta recerca?
-Vam
dedicar un any al recull de material gràfic i textual. Després cal fer una
selecció i tria d’acord amb el relat que es vol fer. Penseu que allò que
apareix al llibre és una petita part de tot el material aconseguit.
-El treball
de l ´ il·lustrador vos acompanya des de la portada i molt bé des de la ploma
de Toni Térmens Fuentes…què ens podeu explicar a l´ hora de col·laborar amb
ell?. Com vos ho feu? parleu amb ell d´ allò que voleu i/o necessiteu?, vos fa
ell sugerències?-Com ha sigut treballar amb Pagès
Editors…? La edició, com a resultat final ,és magnífic…-En quines
dificultats vos trobeu en la investigació, estudi, reflexió del llibre?
-Nosaltres
visualitzem primer el llibre que volem i intentem tenir-ho ben clar. Després
els hi traslladem, tan a Toni Termes, també al fotògraf Josep Maria Balaguer,
com a la maquetadora de l’editorial Pagès. Aquesta comunicació amb cadascun d’ells
requereix de converses successives i anar perfilant així el resultat
pretès. Les dificultats, com es pot
pensar, són múltiples i s’han d’anar sortejant o resolent sobre la marxa.
-Els Convents de clausura sempre estan
ubicats en llocs idíl·lics i jo he tingut la oportunitat de conèixer alguns d´
ells i sempre estan en una mena d´ oasi…on les aigües són, a més, un
denominador comú…-Parleu-nos un xic del parèntesis, sobretot en l´ activitat,
del Convent després de que els Carmelites digueren adéu a les seves parets…
-Realment
és el període en que se sap menys cosa, atès que no hi ha documentació que ens
testimonií el que va passar quan van ser expulsats els frares i fins que no es
va establir el balneari. Suposem que va ser el moment propici per a fer tot tipus d’espoli .
-Per cert, ens podeu explicar, de manera que
ens sigui fàcil d´ entendre, què és i en què consisteix la llei d’exclaustració?
-Era
la llei lliberal mitjançant la qual se’ls desposseïa dels seus béns als
monestirs i convents i se’ls obligava a marxar.
-Ací la compra de la família Monclús és
només, pareix, en aquesta història una mena de tràmit…els es fan amb les terres
per traure profit d´ elles, però , segons vaig llegint no volen aconquerir res, en particular, des de les seves
accions…allò que passa és que en aquells dies tindre moltes terres era, per
alguns, important i una mena d´ inversió…
-Evidentment,
en el context de mitjans del segle XIX la possessió de terres, en l’àmbit rural
era la única i millor inversió, d’aquí que els terratinents no veiessin en el
convent un altra possibilitat que la d’explotar forestalment i agrícolament les
terres.
-En realitat és en Salvador Cabestany el que
fa un pas endavant…ell no volia viure de la terra…i va cap al somni de
balneari…ens podeu comentar si ell es fixa en alguna mena d´ inspiració o
experiència anterior…?—de manera, més o menys directa— Era Cabestany com una
mena d´ avançat al seu temps…-De tota manera, tota la família Cabestany i els
seus avantpassats, sobretot, tenien quelcom d´ especial,
no?, sobretot dins el món d´ empendre “noves
empreses”…la seva aventura a Mèxic és un exemple, no?; què ens podeu dir?
-Ho
desconeixem, però atès que era una persona de món i que s’havia enriquit a Cuba
i tenia com a negoci una indústria tèxtil, és lògic que tingués un incentiu
inversor.
-Per cert,
quina diferència hi ha entre “casa de banys” i aqueixa altra qualificació que
ja és un balneari?-
La
Casa de Banys era molt més rudimentària i no tenia perquè oferir allotjament,
restaurant i ofertes lúdiques. Només oferia el servei de banys.
-Què és allò que va fer o allò que va sumar
més per a fer un lloc de referència a aquest balneari, la conjunció: entorn
natural, clima, aïllament…? Què hi havia més?, tot i que lo assenyalat por
ésser allò més destacable, no?, però no sé quelcom que no és visible, ni que es
pugui tocar…?
-Bàsicament
l’entorn, pel seu aïllament, tot i que també es destaca molt l’oferta culinària
i la història del convent.
-Quines característiques tenien les aigües
del balneari de Cardó? I com s´ aplicaven; quines instal·lacions oferien el
tractament envers les aigües?-Però als balnearis hi queda sempre molt de
temps…..hores i hores per fer molts coses…què s´ oferia a Cardó?
-Al
llibre expliquem com hi havia una autèntica cursa entre balnearis per a tenir
les aigües amb propietats més curatives i diferents, arribaran a oferir,
fins tot, aigües radioactives. A Cardó
les aigües es bevien, es feien banys i també s’hi inhalaven.
Com
ja hem comentat les activitats lúdiques eren una part essencial dels balnearis,
els recorreguts per les diferents ermites que oferia el Balneari de Cardó
oferia una alternativa adaptada a la resistència física de cada client, però hi
havia una gran varietat, hem dedicat més d’un capítol a explicar-les.
-Com era el personal que estava treballant; quina
formació tenia o quins requisits es cercaven?; quin personal hi havia i com convivien
des de Benifallet ; i entre ells amb la petita comunitat que es
formava a Cardó?
-Per
mantenir en marxa un balneari fa falta una gran quantitat de personal, la
majoria provenia dels pobles del costat, Benifallet, Tivenys i Rasquera,
únicament el servei especialitzat (metge, cuiners,...) venien d’altres
contrades essent personatges reconeguts del moment.
-I per què el declivi? Què ens podeu dir que ens expliqui
que, avui per avui, en aquest lloc que segueix sent idíl·lic, en totes les
circumstàncies, no havigi continuat amb aquesta
activitat..?
-Des
del principi el balneari va ser deficitari, els costos superaven els guanys,
sempre va ser més un tema de goig personal dels propietaris que no pas un
negoci que aportés beneficis, en el moment en que es busca una rendibilitat
deixa de tenir lògica mantenir el negoci en funcionament. Cal afegir el declivi
general dels balnearis a partir dels anys 1960 quan guanya protagonisme les
platges.
-Al principi fiqueu una dita del llibre d´
un dels escriptors més àgils i presents en la literatura germànica i mundial ,
en Thomas Mann, La Muntanya Màgica i és que aquell llibre ens porta de viatge a
un lloc que, d´ alguna manera, es pot comparar amb Cardó..com i de quina
manera? per què?
-Quan
vam decidir d’escriure el llibre del balneari era una lectura obligada. Un nexe
d’unió que també vam trobar va ser el fet que un dels metges que va treballar a
Cardó, Jacinto Martí, havia treballat en
el balneari en que es va inspirar Thomas Mann al seu llibre.
-Em fa un pàlpit el trobar-hi
que al cap de pocs anys de marxar els monjos carmelites …uns amics de Tortosa intenteren una aventura en una mena de “casa de banys” ,
aprofitant les instal·lacions del monestir, però que se’n sap d´ encert de tot
això? O què en podem afirmar?
-Precisament,
no es pot acabar de confirmar aquesta informació, que només un autor la cita i
no s’ha trobat cap altre documentació que ens pugui aportar més pistes.
-Com és que avui i
ara, el lloc, està en runes…quan es va acabar es va acabar i ja està? –Passetjant avui en dia per les runes…què sentiu?
-Els
terrenys van ser comprats per explotar les aigües a l’engròs fent una
embotelladora. L’antic edifici del balneari no era útil per aquest propòsit i
es va deixar de fer servir. Al 2003 es va decidir restaurar el complex i es van
desmuntar les teulades, malauradament es van aturar les obres en morir el
propietari i això va ser l’escat i mat de l’edifici.
Tot
i veure’l mig derruït no deixa d’estar impregnat d’una màgia especial, quan
parles amb qualsevol persona que hi hagi estat et fa la mateixa reflexió.
-No hi han
hagut altres temptatives de tornar a ficar-hi en marxa el projecte que varen
somniar els Cabestany…?-Quins impediments queden per portar a terme una
iniciativa d´ aquesta envergadura?-Les runes són patrimoni, però tot està com
molt tristament deixat…què ens podeu dir?
-Al
2003 als diaris s’anuncia que: “aquest dijous, 18 de setembre, a l’acte
d’inauguració de la carretera de Rasquera al balneari de Cardó i de la
travessera de Darmós (TV-3032), obres finançades per
la Diputació. En el decurs de l’acte de Rasquera, el president del grup Leche
Pascual, Tomás Pascual, ha anunciat una important inversió, valorada en uns 15
milions d’euros, per rehabilitar i posar en funcionament l’antic balneari de Cardó.
Segons Pascual, el grup pretén convertir el balneari de Cardó en un establiment
termal d’alta categoria, perquè gent d’arreu d’Europa pugui gaudir de les
aigües i de la bellesa d’aquesta vall”. Va ser la vegada que s’ha estat més a
prop d’ aconseguir-se. Tot i que actualment,
coincidint amb el nostre llibre, s’ha iniciat un nou moviment per intentar
salvar el que queda, haurem d’estar atents a què passarà.
-Quina importància tenen ací, en aquest
llibre, els testimonis---tot i que el batec de la vida se’ls haviga emportat-- …els records, aquells més directes que
ens van poder-hi deixat persones vinculades, de manera més o menys directa, a
Cardó com a lloc de referencia des del viatge com a
Convent a balneari….
-Nosaltres
com arxivers i historiadors hem intentat trobar dietaris i memòries de persones
que van estar a Cardó, però no és una tasca fàcil. També podríem haver optat per recollir el
testimoni de persones que encara son vives i van viure els últims anys del balneari,
però vam considerar que això era més un treball etnogràfic i érem sabedors de
que ja hi havia persones que treballaven aquesta vessant.
-Amics el llibre és rodó….no es pot dir de
totes les publicacions ni tampoc de totes les col·laboracions a dues
plomes….però jo sí que ho puc dir d´ aquest llibre…ho noto i ho
sent mentre vaig fent-li dentallades a la
lectura i admirant el material gràfic…vos plantegeu tornar a col·laborar en un
futur?-Ara per ara, tot i que sigui a nivell individual (o pot ser no!, qui ho
sap?), en què esteu treballant?, ens podeu fer cinc cèntims?
-Primer
de tot gràcies, com autors d’aquest llibre el nostre principal objectiu era
arribar a la gent i que gaudissin de la feina feta, així que ens fa molt
feliços saber que, en el teu cas, ho hem aconseguit.
En
quant al futur, es capritxós, ja veurem a on ens porta. Però, de ganes
d’encetar una nova investigació entre els dos i mirar de que en surti un nou
llibre, no ens en falten.
De moment, no
tenim cap projecte entre mans, però quan ens hi posem ens encantarà compartir-lo
novament amb tots vosaltres.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com