Cazarabet conversa con... Vicent
Pitarch i Almela, autor de “Gaetà Huguet Segarra
(1882-1959), líder republicà del valencianisme”
(Universitat Jaume I)
La vida d´un home
intensa---1882-1959 – que feu molt des del republicanisme pel
valencianisme...però per un valencianisme que encara avui és una mena de
fita...
Un visionari com a activista culturo-polític
i com a humanista versus ésser humà.
Edita el llibre el Servei de Publicacions de la
Universitat Jaume I en la seva col·lecció UniverCiutat,8.
En Pitarch és també l´autor de la biografia, Gaetà Huguet Breva 1846 1926,patriarca del valencianisme.
D´aquest llibre vos podem dir: que és una biografia redactada a partir d´una extensa recerca en
fonts d´arxiu i una mostra abundant de la premsa, especialment del País
Valencià de finals del segle XIX i del primer terç del segle XX amb una
analítica dels textos més representatius i una elaboració de la seva
bibliografia.
El present llibre, a més d´estar-hi molt ben tractat i
documentat per la rigorositat de l´autor és present
amb moltes il·lustracions.
La sinopsis del llibre:
La publicació de les biografies dels dos Gaetà
Huguet, pare i fill, a la col·lecció UniverCiutat,
coeditada per la Universitat Jaume I i l'Ajuntament
de Castelló de la Plana, ompli el buit que afectava la historiografia sobre el
valencianisme, polític i cultural. Amb aquests estudis es recupera la memòria
de la formidable obra de regeneració socioeconòmica duta a terme per Huguet
Breva a Castelló i de l’aportació d’Huguet Segarra al valencianisme del segle
XX.
L´autor Vicent Pitarch Almela
ja ha estat amb nosaltres dos cops més:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/llenguaipatria.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/penyagolosafascinant.htm
Cazarabet conversa amb Vicent Pitarch Almela:
-Amic Vicent, ens pots presentar a Gaetà
Huguet Segarra?.- Com creus que l´influeix la seva educació liberal i
krausista?, segurament alimentat pel seu pare...
– Gaetà Huguet Segarra va ser
un polític profundament demòcrata i compromès en el seu país. De fet, fou el
gran líder del valencianisme progressista, durant la República, al nord del
País Valencià. En tornar de l’exili, va dedicar els anys de vida que li
quedaren a promoure la dignificació de la llengua dels valencians, en suport de
la qual va dedicar una part substanciosa de la seua hisenda personal i, amb
aquesta finalitat, al testament va deixar instituïda una Fundació.
– Segurament, en l’origen de la seua formació krausista
hi ha el seu pare i el germà, que havia estat deixeble de Sales i Ferré.. -Per
què el qualifiques per damunt de qualsevol altra consideració com un activista culturo-polític des del punt de vista ,sempre, del seu
caràcter humanista?
– Liberal en el sentit clàssic –això és, del segle XIX– i
humanista, i precisament com a krausista, tenia una convicció profunda en la
capacitat de la cultura per transformar la societat. Naturalment que la sublevació feixista el va perdre la confiança en algunes
conviccions, però sempre va basar la seua conducta i activisme en els principis
democràtics més profunds.
-Quins trets arrastra d´en Gaetà
Huguet Breva, patriarca del valencianisme?
– Fonamentalment, el seu tarannà de demòcrata i home de
cultura i, en conseqüència, la capacitat de diàleg i comprensió dels
dissidents. Del pare també va rebre una passió immensa pel seu país i per la
personalitat d’aquest país, que volia lliure. Federal com el pare, propugnava,
com ell, una organització política confederal de tots els pobles de la
península (Portugal inclòs), per bé que al final dels seus anys, va considerar
la conveniència d’aconseguir una nació, per a la qual proposava el nom de
Mediterrània, i que hauria d’estar integrada pels països de llengua catalana.
-En Gaetà Huguet no va saber-hi
mai deslligar-se de la vessant política a la cultural?; per què?, perquè
simplement no es pot deslligar?
– Com a polític, vindicava en termes explícits que els
partits no són l’objectiu final de l’actuació cívica de la persona, sinó
simples instruments per transformar la societat. Tenia, per tant, respecte
d’ells, una visió profundament crítica. No cal dir que els acceptava i fins i
tot els promovia, però s’hi mantenia molt reticent, especialment respecte dels
grans partits que sostenen l’estatus quo de l’estat espanyol, contra el qual Gaetà s’hi rebel·lava. Per descomptat, l’acció cultural no
es pot deslligar de la influència política.
-Políticament parlant com el definiries?
– Demòcrata radical republicà i compromès en la causa de
l’alliberament nacional del seu país.
-Quin pes, amb tot això té el valencianisme?-Perquè els
Huguet com entenen al valencianisme i com el fan evolucionar?-Quines
aportacions fa en Gaetà Huguet Segarra al
valencianisme?
– El
valencianisme, tal com l’entenc, és justament això que era Huguet Segarra, i
son pare: un ciutadà que arriba a descobrir que la gent del seu entorn viu en
unes condicions inacceptables, respecte de les quals no es pot quedar quiet.
Les tals condicions es poden concretar d’aquesta manera: una economia
subdesenvolupada i colonitzada, una població pobra i analfabeta, amb una
cultura popular i la llengua corresponent bastardejades
i perseguides. Des d’aquest bagatge ideològic, l’anticentralisme
polític i la proposta federal, juntament amb la defensa a ultrança dels drets
del país a autodeterminar-se i a defensar per damunt
de tot la llengua que l’identifica constitueixen les aportacions huguetianes al valencianisme.
-Territori i gent que l´habita amb la cultura
que es genera com és la convivència i la interacció que es genera com
creus que ho captava en Huguet Segarra?
– Tinguem en compte que la configuració de la societat
valenciana de la seua època era profundament distinta a la d’avui. La
immigració actual que dona color a la nostra societat, amb cultures pertanyents
a prop de tres-centes llengües (una situació radicalment allunyada de la vella
dualitat de català-espanyol) no té res a veure amb el país d’Huguet.
Naturalment, la seua proposta de política lingüística era l’equilibri entre
català i espanyol, amb la llengua històrica del país com a eina identitària del conjunt de la societat. La militància
política, en aquest sentit, anava dirigida precisament a redreçar el
comportament comunicatiu dels sectors poderosos valencians que s’havien
castellanitzat. En definitiva, el valencianisme era, i és, una alternativa cabalment popular.
-Quin lloc ocupava en el dia a dia d´Huguet Segarra la
nostra estimada llengua, tenint en compte que era i és un actiu del
valencianisme...
– Per dir-ho en termes concisos: la defensa de la llengua
ho era tot –en l’àmbit domèstic i públic, econòmic i cultural–, en tots dos, en
termes radicals. Per exemple, un home burgès, com el pare –pertanyent a uns
sectors castellonencs que començaven a castellanitzar-se– mai no acceptava que
ningú se li adreçara en espanyol, llengua de la qual
en deia “llengua madastra”.
-Què suposa per a ell el ser un dels signants de les Normes de Castelló
l´any 1932—bases per la normalització de l´ortografia valenciana---?
– Precisament Huguet Segarra i el seu company i
correligionari, Adolf Pizcueta, van ser els impulsors
bàsics i decisius –al costat d’altres com Carles Salvador o Salvador Guinot–
perquè les Normes de Castelló arribaren a bon port.
-Si ens en anem a la vessant més humanista d´ en Gaetà Huguet Segarra què ens trobem?.- Un home molt
preocupat per l´educació i l´ensenyança en valencià, va crear també,
l´Associació Protectora de l´ensenyança valenciana...amb cursets de llengua amb
l´ajut del seu amic Carles Salvador...
– No solament això. Literalment, durant la República va
estar clavat en tots els grans projectes de regeneració cultural contra
l’analfabetisme ambiental –basats en la dignificació de l’escola i de la
llengua– que van promoure al País Valencià: la Colònia Escolar de Sant Pau
d’Albocàsser, l’associació Proa, suport a Lo Rat Penat, els cursos de llengua,
l’edició d’obres, Timó, les Setmanes
Culturals Valencianes...
-Ja em coneixes i no soc per a res “tècnica”, però em
sembla que d´alguna manera la seva obra pòstuma Els valencians de secà:
estampes velles del Maestrat---obra pòstuma del propi Huguet Segarra-- es pot
retro alimentar de lectures com Nosaltres els valencians de Joan Fuster que hi
ha trets en comú pel poc que sé i he pogut captar-hi...
– Els valencians de secà, en última instància no era sinó
l’intent d’elaborar un llibre de lectura fàcil i amena, atractiva per a les
classes populars valencianes, en concret per als llauradors i llauradores,
aleshores el contingent per excel·lència d’una població, com la valenciana,
eminentment agrària. Era, per tant, una galeria d’estampes de la vida d’uns
masovers. Resultaria molt forçat, en definitiva, trobar afinitats entre aquesta
obra i el clàssic Nosaltres els valencians.
De tota manera, Huguet i Fuster es van conèixer i tractar molt –s’admiraven
mútuament– durant els darrers anys d’Huguet. Compartien, naturalment, la passió
pel seu poble, que era mateix; i com deia Fuster, “era l’única passió noble que
es reconeixia”.
-Amic, com ha estat endinsar-te en el món i la vida d´en
Huguet Segarra?.- Un gènere ,el de la biografia ,molt exigent, però sovint els
treballs més exigents són els que més satisfaccions ens poden deixar, no?
– Sent estudiant vaig sentir-me atret pel valencianisme,
polític i cultural. I fent la mili vaig descobrir Huguet Breva; justament, la
seua condició de ciutadà obstinat, i insubornable, en la defensa de la llengua
del seu poble, em va captivar. I així és com va començar la cosa.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)