Cazarabet conversa con... Cesc Martínez,
autor de “Traça un perímetre”
(Anagrama)
Cesc Martínez escriu en
Llibres d´Anagrama en una narrativa fascinant com una mena de retrat de la
societat actual des de diferents perspectives i des de diferents mirades.
La sinopsi del llibre: Un
retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries
–que són les nostres.
Escrit com una
cartografia de les últimes dècades i —potser— les que vindran, Traça
un perímetre aplega quatre moviments. Del relat històric a la recerca
detectivesca, la faula, el reportatge i la ficció pulp,
les aventures que s’hi narren travessen paisatges canviants per la força dels
seus personatges. Adolescents de perifèria, a tocar dels despoblats de la
Catalunya interior, que proven d’entendre fins on poden arribar envoltats
com estan de quinquis, bojos, cap-rapats i adults que
se’ls endú el corrent. Artistes delinqüents que alimenten el propi mite de
silenci i que documenten clandestinament les cues de immigrants que travessen
Europa. Una caravana que avança des de l’Hindu Kush seguint una crida animal, buscant inversament el límit
cap a l’interior, creuant-se amb xarxes de traficants i amb la necessitat
de sentir explicar històries. Un espia industrial que es reinventa i una coyote altruista que fugen per un espai distòpic sense noms, recorrent un amor sotmès a la
provisionalitat.
Quatre moviments sobre
l’instint de construir el propi món i les possibilitats de sortir-se’n, i que
reflexionen sobre la permanència —o no— de l’escriptura. Entrellaçats de
vegades conceptualment, de vegades pels seus protagonistes o narradors, els
quatre relats de Traça un perímetre componen un retrat calidoscòpic
d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries, que són les nostres.
Els personatges que donen vida al nou llibre de Cesc Martínez estan abocats a
una recerca perpètua en un espai que es plega i s’esquinça contínuament,
obligant-los a obrir, l’un rere l’altre, tota mena de camins imperfectes.
En Cesc Martínez:
(Manresa, 1974) va publicar el seu primer llibre a Editorial Emboscall l’any 2001: Bits, un recull de microcontes i experiments en prosa. Poc després va formar
part del col·lectiu editor de la re-vista digital El Tacte que Té i va
començar un seguit de col·laboracions periodístiques sobre arts escèniques i
performatives. El 2009 va participar en el volum Nueve
fresquíssimos d’Espanya (Produccions Escopeta).
El 2011 va aparèixer la seva primera novel·la, Opi i sardines (La
Magrana), una ficció sobre les coses que es perden entre generacions i la
impossibilitat de conèixer la història completa, amb apunts sobre el cas
Scala: «Estil esquerdat, fa avançar la història amb enginy i engany, fa una
marrada de jazz i cementiri abans d’entrar en matèria i tot plegat m’ha semblat
esplèndid» (El Llibreter); «Una bona novel·la, un relat a voltes espasmòdic,
postmodern, que ens porta per temps de ficció diferents, per mirades de
personatges sorprenents» (Joan M. Minguet Batllori).
D’ençà d’aleshores, ha contribuït en algunes publicacions esparses i se l’ha
vist corregint i traduint.
Nosaltres ja vam tindre
una bona conversa amb aquest escriptor
el passat estiu amb nosaltres per la seva tasca de traductor en Quins somnis
vindran de, un llibre de Laertes Edicions: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/quinssomnis.htm
Cazarabet
conversa amb Cesc Martínez:
-Amic, què t'ha portat a
escriure aquesta obra narrativa que és una mena de compendi entre diferents
maneres de contar i , a la vegada, entre diferents gèneres dins la narrativa ?
-Vaig començar a escriure
Traça un perímetre quan se'm van haver acumulat prou idees --prou
necessitat-- per posar-m'hi. Després de la meva primera novel·la, Opi i
sardines, vaig quedar com buit, no tenia res concret per encetar un nou
llibre. Vaig necessitar temps perquè es condensés prou material abans que
comencés a precipitar. D'altra banda, el procés de redacció també va ser lent.
Vaig tornar a començar moltes vegades.
-Com se t´ acudeix en una mateixa novel·la
narrativa ficar quatre gèneres amb els seus respectius ritme...perquè no té el
mateix ritme el relat històric ,la narració i em cercar de manera detectivesca,
la faula, el reportatge i la ficció pulp?
-Quan ja tenia clar que
totes les idees que se m'anaven acumulant formarien un nou llibre, i com que no
tenia gaire temps per escriure, em va anar molt bé dibuixar-me una estructura
que, quan podia, anava omplint. Dic dibuixar perquè va ser tal qual: vaig fer
tres hexàgons sobre un paper, solapats entre ells, i aquesta figura, vista amb
perspectiva, es va convertir en tres cubs que n'amagaven un quart. Eren, doncs,
quatre capsetes dins les quals hi podia anar ficant el material que anava
elaborant. Cada espai tenia una trama, uns personatges, uns espais... i
tots compartien algun vèrtex, algun angle. Em vaig imposar que cada un
d'aquests relats tingués una extensió semblant --una nouvelle--,
i em vaig donar la llibertat perquè, a banda dels elements comuns, fossin
completament diferents entre ells.
-Però amic la
pròpia narrativa de ficció pulp té moltes
vessant, no... ahí obris una mena de ventall dins una
obra, Traça d´ un perímetre, que
ja és un ventall ?.
-Això de la narració pulp... És més aviat pel to del darrer relat, perquè
s'acosta als gèneres populars de la ciència-ficció o la road
movie (tot i que tres de les quatre parts del llibre
són narracions en moviment). Si obre un ventall, que no ho sé, deu ser perquè
se situa en un present amb elements de futur possibles. D'altra banda, el que
fa és tancar el conjunt de tots els relats, donar-hi una mena de sentit global.
-La narració pulb
té com a denominador comú que sigui extrovertida i
com a directa, natural,sense embuts...?
-Pot ser. Un relat pulp ha de ser veloç, directe, com dius. En
el meu cas, hi ha força descripció, tot i que potser és la part on n'hi ha
menys. No ho sé, no m'ho havia plantejat així. Quan l'escrivia, no pensava en
les característiques de la literatura pulp; jo
escrivia una quarta part entre el present i el futur en què uns personatges
s'escapen de la vigilància contínua de les màquines per acomplir una missió
plenament humana. Diguem-ne pulp? Diguem-ne pulp, va.
-Què és per a tu la
narració coma escriptor... una compilació de gèneres, narratives, autors que
simplement t´ entretinguem aportant como ?
-Quina pregunta més
difícil! Narrar és articular una sèrie d'esdeveniments, no? Establir una lògica
interna entre diversos fets que poden estar relacionats o poden no tenir cap
relació fins que algú no la troba. Fins que algú no la traça. En aquest sentit,
la narració és una manera de buscar --i potser de trobar-- aquesta lògica. O de
buscar i trobar l'estructura subjacent entre fets aparentment il·lògics, cosa
que també pot ser. Walter Benjamin va escriure que, en l'època contemporània
(ara fa un segle), es perdia el sentit de la narració. L'acte d'explicar un
esdeveniment rere un altre i crear la il·lusió que entre tots formaven una
cadena de sentit era una habilitat que s'havia desenvolupat en les llargues
hores de silenci i de comunió davant del foc. Mancant aquests dos elements (el
silenci i l'esperit comunitari), la capacitat de narrar, segons Benjamin, en
queda afectada. També es perd capacitat per seguir una narració. Però d'altra
banda, Benjamin mateix és únic a crear sentit a partir d'una miríada de proses
esparses. La fragmentació és una característica del nostre temps. No m'invento
res. La Nobel Olga Tokarczuk ha perfeccionat el que
ella anomena novel·la-constel·lació, que algú pot trobar que no té cap sentit,
o que es fa molt pesada, i que jo trobo genial.
-Es nota que t'ho has passat molt bé escrivint, creant i imaginant aquesta
història, no?
-M'ho he passat bé i ho he patit, una mica de cada. És
imprescindible passar-s'ho bé; si no, no t'hi poses. El patiment, en aquest
cas, em venia de sentir-me molt limitat de temps per avançar i acabar el
llibre. Al final, però, això m'ha obligat a treballar a poc a poc i això crec
que ha beneficiat la novel·la. És el que se'n diu cuinada a foc lent.
-En les teves creacions quin paper vols donar-los als personatges ...són ,
ací, com els que estiren dels escenaris?; Són els personatges prioritaris
enfront de la trama i de l'escenari?
-Sempre començo pels
personatges. He de saber qui són, quan van néixer, com parlen, si canten mentre
es dutxen o no... Tot això, al final, no apareix en el relat, però jo ho he de
saber. Després, per on es mouen i què és lògic que facin i què no, va sortint a
mesura que els vaig coneixent.
-Perquè sembla, només sembla normalment, que el paper de la trama
sempre és l'eix sobre el qual gira tota la resta --- fins a la paciència,
satisfaccions i insatisfaccions de l'escriptor o escriptora--, però de vegades
l'osmosi entre personatges i trama és molt fort que interaccionen d'una manera
substanciosa ...
-Hi ha escriptors que,
primer de tot, es fan una escaleta de la trama, és clar. Després busquen els
personatges que necessiten i van component així. Suposo, no ho sé. Cadascú és
cadascú. També entenc que, en efecte, la construcció dels personatges i de la
trama evoluciona en paral·lel en molts casos.
-Quin i com és el paper que li atorgues a l'escenari en què es passegen els
personatges i es desenvolupa la trama?
-Depèn. Hi ha escenaris
que són mers decorats, que podrien ser a qualsevol lloc. És el cas de la
primera part de Traça un perímetre. Els personatges viuen en un barri
perifèric d'una ciutat mitjana que, pel fet de no ser capital, és, al seu torn,
perifèrica. Quantes ciutats hi ha així al món? El decorat d'aquests personatges
el trec d'una mena de collage que em faig mentalment a partir de retalls
vivencials. En realitat, tot i que jo vaig néixer i créixer a Manresa i
rodalia, les descripcions de la primera part tampoc no corresponen a cap lloc
concret d'aquesta ciutat.
Llavors hi ha els espais
que tenen un valor de realitat, que formen un nòdul en un relat més ampli del
que van teixint els propis personatges. Niça, el massís de Koh-i-Baba,
l'illa de Lesbos, Los Angeles, Anvers. El joc dels personatges de la primera
part amb els noms que troben en un atles s'acaba convertint en un mapa global
per on desfilen milers d'històries, és a dir la història. Els escenaris,
llavors, passen del paper anecdòtic a l'històric.
-Amic, què pretenies a l'
submergir-nos en aquest exercici narratiu ...?
-Ha ha
ha! Espero que no s'hi ofegui ningú. No ho sé.
Proposar un viatge, potser.
-Són els personatges que mostres i fas desfilar a la teva història
els que han anat canviant tal com els vas pensar en un inici sota l' influx de
la trama o és més aviat alguns trets de la trama dels que canvien sota la
influència i/o influències a què et sotmeten, com a escriptor, alguns dels
personatges?
-Més aviat és la trama,
la que es va construint a partir de la vida que va creixent al voltant de cada
personatge. És evident que parteixo d'unes directrius, però els meus eixos
argumentals solen ser flexibles, són com barnilles. I els personatges, no els
conec ben bé fins que no he escrit i conviscut molt amb ells. al final, alguna
part d'ells pot canviar, però no la seva essència.
-Amic, ens pots parlar de el procés de documentació, recerca de
fonts, lectura de llibre i altres que hi ha darrere d'aquest llibre? .Període
apassionant, però molt afanyós i laboriós que, de vegades, fins i tot ens pot
submergir en certa ansietat. .
-Hi ha una mica de tot.
Hi ha experiències pròpies: jo em trobava en un llogaret a la frontera entre
Itàlia i França, per exemple, al final del 2001, quan van aparèixer quatre
afganesos que venien caminant des del seu país. Buscaven aixopluc. Tota la
informació del camp de refugiats de Pagani, clausurat
de fa temps, la vaig haver de buscar. Internet forneix molta informació:
documents de les Nacions Unides, denúncies i dades d'ONGs,
ressenyes dels esdeveniments destacats (incendis, morts...). Algunes ciutats,
les he visitat i les coneixia: Niça, Anvers. D'altres, he hagut de recórrer a
mapes i fotografies: Esmirna, Teheran. Alguns relats m'han ajudat a fer-me una
idea de com són els llocs: Orhan Pamuk o Rafik Shami, per exemple.
D'altres autors m'han ajudat a entendre que el que estava fent anava pel bon
camí, com Jenny Erpenbeck.
Però darrere de Traça un perímetre també hi ha una barreja bastant
desordenada de Yukio Mishima,
Yuri Herrera, alguna cosa de Patricia Highsmith...
Emmanuel Carrère...
-I, com va anar el dia a dia de treball, en aquesta narrativa que no és una
novetat, però a la que sí ens hem volgut apropar igualment al conèixer primer la
teva tasca com a traductor?
-No és novetat però
tampoc no és tan vella, la novel·la. Acaba de fer dos anys. Si hagués estat un supervendes, en dos anys encara en sentiríem a parlar. El
problema no és el temps que té, sinó l'èxit comercial que ha o no ha assolit.
Què hi farem. Responent a la pregunta, com et deia, vaig escriure Traça un
perímetre en uns anys en què tenia poc temps disponible. Dos fills petits, la
companya en ple procés de promoció i consolidació a la seva feina... El que
feia era acumular apunts, reflexions, esborranys, etc., fins que un cap de
setmana m'aïllava completament i concloïa un episodi, una part sencera. Vaig
passar mesos sencers sense poder-m'hi dedicar, i quan hi tornava m'adonava que
s'havia de reescriure tot. O jo ho veia així. Vaig anar formant el puzzle en les èpoques en què sí que m'hi podia
dedicar.
-Aquest treball, amic Cesc et va obrir la ment i la curiositat a
indagar més sobre alguns dels aspectes tractats en el mateix ?; Ens pots parlar
de treballs en què estàs submergit ara?
-Certament, hi ha temes
que m'interessen o em preocupen des de fa molts anys i que, des d'una nova
perspectiva, segur que continuaré explorant. No ho sé, per exemple la relació
de l'individu que no té cap poder amb els esdeveniments històrics que
l'envolten. Però ja veurem com ho encaro. Ara mateix estic escrivint una altra
novel·la, que està en la fase inicial de redacció. Per sort, ja he deixat
enrere la fase de planificació i documentació, tot i que això darrer no s'acaba
mai. També tinc apunts i esborranys per desenvolupar uns quants assajos sobre
qüestions culturals.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069