Cazarabet conversa amb... Cesc
Martínez, traductor del llibre “Quins somnis vindran” (Laertes) de Richard
Matheson
Laertes edita, amb molt de gust ,un altre llibre d´ en Richard Matheson que
juga amb nosaltres i des de la imaginació lectora amb la mort i des de la
mort...
El viatge és una mena d´ aventura des de dins de la mort cap a la vida...
La novel·la d´en Matheson és una proposta
literària que ens faran preguntar moltes
coses…
Una narrativa que guarda a dins moltes altres trames i narratives que
necessiten d´ una bona reflexió…
En Matheson obri un ventall de possibilitats en la vida des de la mort.
La traducció ens ve de la mà de Cecs Martínez i es troba, dins Laertes, a
la col·lecció L´ Arcà 96 de literatura.
Els seus llibres s´ han adaptat al
cinema:és el cas d’aquest mateix llibre i d´ un altre també editat per Laertes,
Sóc Llegenda.
Els enllaços que ens poden ajudar a recordar aquestes dues adaptacions del
llibre d´ en Matheson al cinema:
https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1s_all%C3%A1_de_los_sue%C3%B1os
https://www.filmaffinity.com/es/film813615.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Soy_leyenda_(pel%C3%ADcula)
https://www.filmaffinity.com/es/film356363.html
Alló que ens diu Laertes sobre el llibre. La sinopsi :
Un amor que transcendeix el cel i l’ infern.
Què ens passa després de morir? Chris Nielsen no en tenia ni idea, fins que un accident
inesperat li treu la vida i el separa de la seva estimada esposa, Ann.
Ara, ha de descobrir la veritable naturalesa de la vida després de la
mort.
Però fins i tot el més enllà no està complet sense l’Ann, i quan la
tragèdia amenaça de dividir-los per sempre, Chris
arrisca la seva ànima per salvar-la d’una eternitat de desesperació.
La poderosa història d’amor després de la mort va ser la base de la pel·lícula guanyadora
de l’Oscar, protagonitzada per Robin Williams.
L´autor en Richard Matheson: (1926-2013) va néixer a Nova Jersey. El 1951 va publicar el seu primer relat, «Nascut
d’home i de dona», que va marcar l’inici de la seva
meteòrica carrera i va sentar les bases de la
literatura de terror modern. Va escriure molts guions per al cinema i la
televisió, i molts dels seus relats es van popularitzar a través de les
adaptacions de la mítica sèrie La dimensió desconeguda. A més, algunes de les
seves novel·les i històries s’han convertit en pel·lícules de renom, com L’increïble home minvant, El diable sobre rodes, Soc llegenda
i Quan
els somnis vindran. Al llarg de la seva carrera va guanyar diversos
premis, entre els quals destaquen el World Fantasy (1976, 1978, 1984, 1990), el Bram Stoker (1990,
1991), el Locus (1990) o el Retro Hugo (2001).
Cazarabet conversa amb
Cesc Martínez el traductor d’aquesta obra d’en Matheson per a Laertes:
-Amic Cesc, com ha estat traduir a un dels escriptors de
Ciència Ficció més renombrats del panorama
literari ?.- Ja t’havies apropat abans a ell?,teu pregunto com a
traductor...
-Richard Matheson és un autor molt apreciat en el seu gènere, però en
altres àmbits literaris no és conegut en absolut. Jo mateix, abans de rebre
l'encàrrec de part del Jacob Suàrez, de Laertes
Editorial, no el coneixia. De manera que em vaig posar a buscar referències
entre col·legues de professió més avesats al gènere fantàstic, però ells tampoc
no en sabien res. Vaig arribar-hi, per tant, com s'arriba a un monument
literari ocult, com qui descobreix un secret que només coneixen alguns
iniciats. Per a mi també va ser una mena d'iniciació.
-I com a lector?, com i de
quina manera coneixies a Richard Matheson?
-Com deia, no el coneixia. La lectura i la traducció han estat, per a mi,
una porta d'entrada.
-Un traductor o traductora
coneix molt bé la ploma, l´ estil i l´ obra d´ aquell a qui tradueix,oi?; què
ens pots dir del Matheson escriptor?
-Per la meva experiència, diria que més aviat és al revés. Passa poques
vegades que un traductor rebi l'encàrrec de traduir algun dels seus autors
preferits. Allò de "sempre havia volgut traduir aquell o aquell
altre" és una recompensa a llargues carreres de traducció, a l'abast
d'alguns mereixedors. Pot pasar que una editorial
t'encarregui un llibre o una sèrie de títols amb els quals t'identifiques, això
sí. Ara bé: el que toca fer sempre --i és part de l'ofici-- és familiaritzar-se
amb l'estil del text i intentar imbuir-se de
l'univers creatiu de l'autor en el moment d'escriure cada llibre. En el cas de
Matheson, ell mateix es troba en moments vitals diferents quan escriu Sóc
llegenda i Quins somnis vindran. Passen més de vint anys entre una
novel·la i l'altra; en la segona ja té més de cinquanta anys i es planteja el
tema de la mort des d'un punt de vista molt diferent. Manté la tensió, hi ha
elements recurrents com la casa-refugi, sí; però és
més volgudament espiritual.
-Creus que el fet d’ésser
soldat en la II Guerra Mundial el va marcar a l´ hora d’ésser escriptor?; Com i
de quina manera?
-Indubtablement, una guerra deu ser una experiència que marca a tots els
nivells. La gent que n'ha viscut una n'és una mostra. De quina manera en
concret, en el cas que ens ocupa, no ho sé.
-Perquè jo sí veig
cert antimilitarisme –tot i que a lo millor no ho sembla---però el missatge sí
que meu pareix i unes ganes d’agafar-se a la vida al davant de la mort…molt
fortes i recurrents…què ens pots dir , amic?---et fai aquesta pregunta tenint
en compte que és també l´ autor de Sóc,llegenda---
-A Quins somnis vindran, l'antimilitarisme jo no el veig. Sí que, en
certa manera, adopta la filosofia new-age, nascuda
dels hippies californians. Matheson beu molt de
l'esperit californià, tant als anys cinquanta, amb Sóc llegenda, amb el
creixement monstruós de Los Angeles, com als setanta --més esotèrics--, amb Quins
somnis vindran.
-Quins escriptors trobes que li influeixen a en Matheson
i a qui creus que influeix ell ,tant en l´ escriptura com en el cinema o
televisió?
-Quines influències rep ell, no ho sé del cert. Hi veig, és clar, la
literatura romàntica gòtica (Shelley, Stoker) i
clàssics del terror americà com Poe o Lovecraft. Però
no te'n sabria dir res més. Quant als autors a qui ell ha influït, hi ha
Stephen King, que el té per un mestre. La pel·lícula Ghost,
sens dubte, beu de Matheson, com totes les pel·lícules en què uns pocs
supervivents de la humanitat han de fer front a un exèrcit de mutants o zombis o vampirs. Hi ha unes quantes adaptacions
cinematogràfiques de Sóc llegenda.
-Per què
creus que a en Matheson li preocupa tant…jo diria que més que la mort la
pròpia supervivència a la mort…?
-De fet, a Quins somnis vindran, hi ha un tema metaliterari
que em sembla que cal comentar. El protagonista de la novel·la, que també és
guionista i escriptor, en el moment de morir, fa la reflexió següent: potser
fins ara he banalitzat el tema de la mort, potser he escrit coses amb l'única
finalitat de provocar una sensació d'ansietat quan hauria pogut buscar més a la
veritat. Això és important, perquè és el que intenta fer en aquest llibre. Per
això escriu un prefaci en què explicita que les seves intencions són revelar
una veritat que, segons ell, està documentada, i hi inclou una bibliografia amb
tots els títols sobre els quals se sosté. En certa manera, és una novel·la de
tesi.
-En aquest llibre l´ amor
per una dona vol sobreviure a un accident…fins i tot aferrant-se d´ una manera
obsessiva i fins i tot creuant la ratlla vermella de l’egoisme,no?
-És un tòpic romàntic, amanit amb allò que dèiem del new-age.
-La imaginació d´ en
Matheson ens mostra què hi ha arrere la mort en un exercici en el que
allò que descobreix més que lo que hi ha arrere la mort és la vida en sí…què
ens pots dir?
-Com et deia, aquesta és la tesi principal del llibre, que ell reconeix de
bon començament. Segons ell, la mort no és el final i la ficció novel·lesca li
serveix per especular sobre com és i com funciona el més enllà.
-La imaginació lluita
contra el dolor?
-Sens dubte, però no només en Matheson. Ara, la imaginació també pot ser
dolorosa. Ho és en els romàntics, ho és en els escriptors simbolistes, ho és
també en Matheson. A Quins somnis vindran no són pocs els passatges en
què la imaginació del protagonista el porta a espirals de dolor molt
dramàtiques. Hi ha una acceptació del dolor com a pas per a la superació. És un
procediment místic, encara que no es quedi amb un única imatge de déu.
-I en aquesta novel·la el
suïcidi surt d’ésser un “tema tabú”?; però encara es tracta com una eixida
plena de desesperació, oi?o com la sortida fàcil a la desesperació, oi? I
segueix tenint condemna…en forma d’infern o de “no entrada2 al cel...
-Efectivament. El suïcidi, com a drecera en el camí de dolor que cal
recórrer tot sencer, és castigat en el més enllà. Però és un càstig que ve de
la mateixa ment del suïcida; no hi ha judici i per tant és encara més
indiscutible. Té un fons moral judeocristià, passat pel sedàs del
protestantisme; d'això, Matheson no se n'escapa. Ni ho pretén, crec.
-En aquesta novel-la en Matheson es va documentar molt i explicava que
només els personatges eren ficticis que la resta era investigació i que a
partir d´ ahí va construir la trama…
T'ho pots creure o no. La majoria dels llibres que cita a la bibliografia
són esotèrics o paracientífics. També hi ha
referències a llibres que parlen d'experiències post-mortem,
casos de persones que han mort i han tornat. No nego la profunditat dels
testimonis, però ell mateix, al final, diu que tot el que explica a la novel·la
és una de les infinites possibilitats del més enllà, que n'hi ha tantes com
individus. Per tant, és especulació. Tot és ficció.
-Teu va ficar bé o teu va ficar difícil en Matheson, per
a la traducció ,amb les seves descripcions del cel i de l´ infern…i amb les
“seves aventures” en la recerca de Ann?
-Les descripcions de Matheson són riques, el vocabulari té molts matisos.
De vegades cau en la repetició, però en general provoca un efecte acumulatiu
que augmenta la tensió. No és senzill, no.
-T´ ha recordat la trama
en general de Quins somnis vindran , entre la vida i la mort, a Shakespeare amb
“Ser o no ser”…?
No, en absolut. Tot i que el títol surt d’un vers d’aquest famós monòleg de
Hamlet, l’argument no hi té res a veure. Matheson amplia la citació al
començament del llibre. El passatge sencer, segons la traducció de Joan Sellent, diu: “Morir, dormir… dormir… i potser somiar. /
Sí, aquest és l’obstacle: no saber / quins somnis acompanyaran el son etern, /
un cop alliberats d’aquesta pell mortal, / és el que ens frena i fa que
concedim / tan llarga vida a les calamitats.” Però precisament Hamlet no sap
res del més enllà i, tot i que dubta si no onf millor
el somni de la mort que el de la vida, assumeix que haurà de viure la calamitat
fins al seu desenllaç tràgic. En canvi, Chris Nielsen, el protagonista de Quins somnis vindran, no
està abocat a cap onflict. Mor al principi de tot,
pren onflictoa de la onflicto
i intenta influir, des de la mort, en la vida. Per mi, té més de personatge postromàntic que de shakespearià. Hamlet i Nielsen estan desesperats, sí, i tots dos se saben
impotents per resoldre per si sols el onflicto en què
estan immersos, però… Salvant les distàncies, trobo que s’assembla més a un
Comte Dràcula (excepte que no té gota de maldat, sinó que fins i tot és un
personatge moral) que a un Hamlet. Per tot allò de l’amor que traspassa la
barrera de la mort, que manté l’impuls vital a través
dels segles…
-Si et pareix, amic Cesc
ara et fem unes preguntes més genèriques en la teva tasca com a traductor,normalment,veieu
el vostre treball recompensat ... us sentiu recompensats pel col·lectiu de
lectors envers el vostre treball o tasca?
-Per sort, la tasca del traductor cada cop és més reconeguda. En general,
els lectors aprecien una bona traducció.
-Quan una persona es
dedica a la traducció, a què es condemna per bé i per a mal?
-Jo em dedico a diverses coses. També soc autor de dues novel·les i he fet
moltes correccions d’estil. Però olv, diguem que quan
et dediques a la literatura, et condemnes a la inestabilitat, a la olvencia, però també et vas construint, a base de lectura,
una olvencia que et protegeix —emocionalment—contra
aquesta mateixa inestabilitat. I és una olvencia que
es pot enderrocar i tornar a bastir tantes vegades com convingui, com al poema If… de Rudyard Kipling.
-Un traductor
s’especialitza en temes i en determinades plomes ?, com ha estat en el cas d´
en Matheson?
Sí, aquest és l’ideal. En el meu cas, jo he traduït més textos no literaris
que no pas novel·la, però com que la novel·la també és el meu terreny olvencial, puc fer-ho, crec, amb olvencia.
Ara bé, com et deia, de Matheson, abans de començar, no en tenia ni idea.
-Com és el procés de
documentació dels traductors ?; Com ha estat en aquesta ocasió?
-Sempre et sembla que tens poc temps, que podries documentar-te encara més,
que podries saber més coses que t'ajudarien a... Llegeixes el que han fet
altres traductors, crítiques o interpretacions de l'obra de l'autor... Si pots,
t'hi entretens més, i, si no, vas més per feina.
-Parla'ns de la relació
amb els editors perquè són ells els que et contracten, no?
-La idea de publicar tal autor o tal altre en general parteix de l’editor,
sí, i és l’editor qui truca als traductors. Quan es genera confiança, els
encàrrecs flueixen més sovint. També pot passar que un traductor —o un
autor—acabi sent una mena de íneasar o d’espia de
títols que poden íneasar en una determinada ínea editorial. Es poden fer informes de lectura de llibres
que encara no han estat traduïts.
-Com és el dia a dia a la feina d’un traductor?
-Vist des de fora, és avorrit. És una persona que es passa hores davant
d'un ordinador. La diversió, els reptes, les dificultats, les angúnies, les
satisfaccions... tot això va per dins. Deu ser difícil d'entendre per què una
persona que fa hores que està asseguda mirant una pantalla de sobte pega un bot
eufòric o es gira i mira al voltant amb els ulls entelats, per què es posa a
beure o s'estira els cabells.
-Explica´ ns , per favor, tots o totes sou majoritàriament
filòlegs, no ?; Quin és el perfil de les i els que es dediquen a la traducció?
-Molts som filòlegs, d’altres han fet la carrera de traducció. En el ram de
les traduccions tècniques, hi ha més varietat.
-Què manies tens com a
traductor?
-Diria que cap. Com a escriptor, soc maniàtic amb la llengua, soc
primmirat, m'agrada la precisió; però no dec ser pas l'únic.
-Amic,en què consisteix
el treball de traductor perquè és molt més que "traduir" tal com
l'entenem ... requereix molt més del que aparentment es veu, encara que quedeu
en un tercer pla ...?
Traduir és reescriure una obra. L'estructura i els personatges ja estan
fets, però cal fer una lectura coherent del text des d'un context geogràfic,
cultural i motes vegades també temporal diferent d'aquell en què va ser escrit.
L'obra que (re)escriguis serà el resultat d'aquesta lectura.
-Treball que requereix, a
més d'una metodologia exigent, oi?
-Temps. Reescriure allò que has reescrit és fonamental.
-Ens pots explicar o fer
cinc cèntims d´ allò en que estàs treballant ara?
-En aquest moment em dedico més a la vessant d'autor que a la de traductor.
Després de la meva novel·la Traça un perímetre, tinc ganes d'explorar
una sèrie de temes bastant actuals a través d'un recull d'assajos i d'una altra
novel·la, encara molt incipient. També tinc alguna cosa mig emparaulada amb
Laertes, però és aviat per avançar res.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069