Cazarabet conversa con... Salvador Vendrell, editor de “Terra baixa” (Onada) de Àngel
Guimerà
El llibre d´Àngel
Guimerà, editat per Onada, està a cura de Salvador Vendrell forma part de la col·lecció
Imprescindibles de Llibres per llegir a classe d´Onada Edicions.
Allò que ens diu
Onada del llibre:
Àngel Guimerà va ser una de les figures més importants de la Renaixença de finals del
segle XIX. Amb ell el teatre català va aconseguir el punt més àlgid, de màxim
esplendor, de la mateixa manera que el va aconseguir Narcís Oller en la
narrativa i Jacint Verdaguer en la poesia, tot dins un procés que s’ha concebut
com un programa de modernització de la literatura catalana al llarg del segle.
Quan Guimerà va escriure Terra
baixa ja tenia construït el seu món literari personal, però serà aquest
text el que es convertirà en el seu més “clàssic” i més “mític”. “Clàssic”,
perquè els seus personatges, com els de la tragèdia clàssica, són pures forces
passionals sobre els quals actua un atzar, un destí, inexorable i despietat. I
perquè a Terra baixa Guimerà va tractar els temes i les preocupacions de
la literatura universal. És per això que no ha parat mai de representar-se i se
n’han fet adaptacions al cinema.
L´ encarregat, per part
d´ Onada Edicions de guardar cura del llibre :
Salvador Vendrell (Fortaleny, 1958) és columnista, escriptor i professor a l’ Institut Joan
Fuster de Sueca. Ha guanyat el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2013 amb la
novel·la Quan truquen de matinada (2014). És columnista del diari
Levante-EMV des del 2002, i ha publicat un recull d’aquestes columnes en el
llibre Columnes de paper (2011). És llicenciat en Geografia i Història
per la Universitat de València i actualment és catedràtic de valencià
d’ensenyament secundari. S’ha dedicat molt de temps a l’estudi de la llengua i
la literatura i ha publicat abundant material didàctic per a l’ensenyament,
sobretot llibres de text per a secundària i batxillerat.
De la mateixa col·lecció
Imprescindibles són aquests llibres:
Antologia de Joan Fuster
a càrrec de Vicent Terol
Estellés , de mà en mà.
Antologia per Francesc Anyó i Borja Penalba
Espill de Jaume Roig; una
edició a cura de Salvador Vendrell
Joan Fuster per a joves;
antologia de Salvador Vendrell.
L´heroi de Santiago
Rusiñol, a cura de Clàudia Serra
Nosaltres ja hem estat
amb aquest escriptor:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/corbserp.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/truquen.htm
Cazarabet
conversa amb Salvador Vendrell:
—Salvador, com ha estat
guardar cura per a Onada d’aquesta obra teatral, Terra baixa d‘Àngel
Guimerà?
—Fa temps que tenia
intenció de fer una adaptació d’aquesta obra, d’acostar-la al públic jove.
Acostar els clàssics als joves és un dels propòsits que m’he fet sempre com a
professor i, per això, calia aproximar-la a la llengua viva d’ara. L’adaptació
dels clàssics sempre ha sigut una de les tasques que més m’ha agradat fer.
—Com ens aproparies a aquest autor teatral?
—Àngel Guimerà va ser una
de les figures més importants de la Renaixença de finals del segle XIX. Amb ell
el teatre català va aconseguir el punt més àlgid, de màxim esplendor, de la
mateixa manera que el va aconseguir Narcís Oller en la narrativa i Jacint
Verdaguer en la poesia, tot dins un procés que s’ha concebut com un
programa de modernització de la literatura catalana al llarg del segle.
—Com presentaries aquesta obra teatral, Terra baixa?
--Se l’ha definit com el
text més “clàssic” i més “mític” de Guimerà. “Clàssic”, perquè els seus
personatges, com els de la tragèdia clàssica, són pures forces passionals sobre
els quals actua un atzar, un destí, inexorable i despietat. I perquè a Terra
Baixa Guimerà va tractar els temes i preocupacions de la literatura
universal. És per això que no ha parat mai de representar-se i se n’han fet
adaptacions al cinema.
—La podríem definir, dins del teatre costumista català, amb les
característiques col·loquials d’en Guimerà?
—La primera etapa de
teatre d’Àngel Guimerà es basa en la tragèdia en vers fins que s’adona que
l’ambientació històrica, com el recurs retòric del vers l’allunyen de la
realitat del seu temps. Ell necessita expressar els problemes del seu temps.
Ara bé, abans de fer aquest pas li fa falta acostar-se als personatges i al
llenguatge de la realitat. Així va fer obres com La sala d’espera (1890)
i La Baldirona (1892) de tipus costumista, en
prosa, que estaven inspirades en el costumisme literari d’Emili Vilanova que
l’acosten tant a la llengua col·loquial com a personatges caracteritzats per
una certa comicitat. D’aquesta manera comença a conrear la prosa i introdueix
un humor inèdit que li permetrà enriquir la tipologia dels seus personatges.
Guimerà s’acosta a la fórmula del melodrama naturalista-sentimental.
—Quines
aportacions literàries hi aporta Àngel Guimerà a la literatura catalana
moderna en concret al teatre?
—Sobretot, en Maria
Rosa (1894), Terra baixa (1896), i La filla del mar (1900),
Guimerà fa un esforç per aproximar-se a la seua realitat contemporània alhora
que presenta passions psicològiques complexes amb molta força. S’apropa a
la realitat catalana. Recullen d’una manera realista els conflictes i els
personatges de la Catalunya contemporània de l’autor. Una realitat que cada
vegada s’acosta més a una societat urbana i industrial. Són obres en què la
tendència romàntica que Guimerà no va abandonar mai es troba més matisada.
Obres de les quals s’ha dit que el seu autor va aconseguir definir una
dramatúrgia pròpia, molt personal, d’una força teatral extraordinària en què va
plantejar uns conflictes passionals sobre un fons coral que fa alhora de
contrapunt i d’espectador impotent del conflicte. També incorpora la figura
d’un personatge que està al costat del protagonista i que sovint ens anuncia el
desenllaç del drama. Com ara, Gepa a Maria Rosa o Tomàs a Terra Baixa.
—Quins fets diferencials té aquesta ploma, en Guimerà…què el caracteritza?
—Un dels propòsits de
l’autor és aconseguir versemblança a través d’uns personatges que vol “redons”,
que evolucionen psicològicament al llarg de l’obra de la mateixa manera que
evolucionarien persones reals en la seua vida. Un altre tret que ajuda a la
versemblança és la definició i i fixació de l’entorn,
que el vol molt concret i reduït on es duen a terme totes les accions dels
personatges.
—Beuen prou
plomes com la de Guimerà de les tragèdies gregues ?
—Els personatges de
Guimerà, com els de la tragèdia clàssica, són pures forces passionals sobre els
quals actua un atzar, un destí, inexorable i despietat i, això, és un fet
recurrent del teatre de totes les èpoques. Dels clàssics sempre s’ha begut
—Un món
molt ple de passions, no ?, on també hi ha misèries
humanes….
—Un altre element “clàssic” i central en l’obra és el conflicte amorós, la
relació entre els diferents components del triangle protagonista: Manelic, Marta i Sebastià. Sebastià és l’amo i vol exercir
el seu poder sobre les terres i sobre les persones que les habiten. Ell té una
relació de domini, de possessió, sobre Marta. Ella se sent sotmesa i, en veure
que Manelic l’estima, va descobrint l’engany: la
veritable cara de Sebastià. No pot suportar que vulga
posseir Manelic de la mateixa manera que la posseeix a
ella. I comença a estimar Manelic, sobretot, quan
aquest li ofereix una vida lliure lluny de la “terra baixa” i de tot el que
simbolitza. Una vida lluny de Sebastià.
—Però també es
deixa veure cert desfici, en la narració teatral, social, oi ?.- Ell que havia
escrit més drama de caire romàntic ací diferencialment crec que el rerefons és
social, no?, què ens pots dir?—tot i que l’amor està més al centre o segueix
estant al centre de la trama.
—En les obres realistes
que hem esmentat hi ha sempre un rerefons social. A Terra baixa La
“terra baixa” s’oposa a “la terra alta”. La “terra baixa” és la societat
degradada pel materialisme i l’explotació de l’home per l’home. L’amo és l’amo
de tot: de les seues terres i de les gents que les habiten. Manelic
en les seues muntanyes és “lliure” i només té un enemic: el llop. I, damunt,
pensa que té un amo agraït que el recompensa pels seus serveis. El drama, el
conflicte, comença quan Manelic s’enfronta a la
“terra baixa” i tot el que significa. Manelic no es
pot integrar, adaptar a aquest món materialista i corromput. Aquesta oposició
és tot un símbol de dues realitats totalment diferents.
—Tampoc hi falta
la sang, amb l’ assassinat….?
—No, hi ha escenes
violentes. Com ara, A Terra Baixa, el llop, que ja des dels inicis del
teatre de Guimerà escenifica el mal, esdevé el gran símbol. Manelic
és l’home que pot matar el llop, tal com explica en l’escena XII, un cop casat
amb la Marta i consumat el parany que Sebastià li ha parat per mantenir prop
seu la seva esposa. Manelic relata com va matar el
llop:
“I no sé com va ser, que
em plante al mig del camí per on havia de passar el lloparro... I a l’entornar-se’n la bestiassa amb l’ovella
al morro, s’entrebanca amb mi, i jo amb ell, i m’hi abraone,
i li clave tota aquella fulla endintre. I ell corrent
o rodolant rostos avall, i jo amb ell; arrapats l’un a l’altre; mossegant-lo jo
a ell i ell a mi, i udolant els dos, més que ell jo cent vegades, com dues
feres salvatgines.”
—És una obra teatral que s’ha representat i es representa prou, oi?
--És una de les obres més
representades i traduïdes de la literatura catalana. És un clàssic del qual
s’han fet moltes versions i molts muntatges. Encara es representa en els
nostres teatres.
—I al cinema com
hi penses que li ha anat?
—S’ha fet diferents
versions per al cinema i per a la televisió com passa amb la majoria dels
clàssics de la literatura universal. Unes més bones i altres més dolentes, com
sempre.
—Ha estat, crec, una de les obres teatrals més traduïdes a molts idiomes,
per què hi creus que és així?
—Perquè una obra de
referència de la literatura catalana i tracta temes i preocupacions de la
literatura universal.
—Aquesta col·lecció d’Onada que s’apropa a obres teatrals de la literatura
catalana és una mena d’ homenatge a la mateixa literatura catalana i molt
en concret al teatre, oi? com ho veus?
—La col·lecció intenta
acostar les obres de la literatura catalana al gran públic i, més concretament,
als nostres joves a través de les adaptacions necessàries.
—Són exercicis
necessaris per entendre més la literatura i el teatre que s’escriu i
representa avui i ara?
—Sense conèixer bé els
clàssics, difícilment es poden comprendre molts aspectes de les obres actuals.
D’una manera o altra, la literatura es converteix en un diàleg entre obres de
diferents èpoques. Si un no coneix Edip Rei,
difícilment podrà comprendre obres que s’acosten a aquest complex tan tractat en
la literatura durant tots els temps.
—Poden ésser
llegits per molts lectors i lectores, però es va pensar aquesta col·lecció,
sobretot, des d’Onada per a lectores i lectors d’Instituts de
Secundària?
—No es tracta d’edats.
Quan es parla d’Instituts parlem de personal que està iniciant-se en la
literatura. Una persona jove és molt difícil que haja llegit moltes obres de la
literatura universal. Les adaptacions són bones per a tota la gent que comença.
Una persona no acostumada a llegir el català medieval difícilment podrà llegir
el Tirant, si no és a través d’una adaptació. I, evidentment, el joves
comencen.
—Enllaço, amic,
amb la pregunta anterior , perquè tu ets professor de valencià a un
institut de secundària i ens pots oferir una visió que els simples lectors i
lectores no tenim…?
--Crec que
t’he contestat en la pregunta anterior. Els joves dels instituts no són
diferents als lectors no acostumats a certes dificultats. Es tracta només
d’acostar-los als textos. Les nostres edicions, encara que volen ser molt
respectuoses amb l’estil de l’autor, volen acostar el textos als lectors
actuals. Entre altres coses perquè pretenem oferir textos per a ser llegits o
treballats a l’aula. Així mantenim moltes de les formes del llenguatge
col·loquial, però evitem els castellanismes. Tractem d’adaptar les obres a la
realitat actual.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069