La Librería de Cazarabet Indignado

 


port.jpgCazarabet conversa con...   Vicent Flor, autor de "Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política" (Afers)

 

 

Vicent Flor analitza la societat valenciana d´una manera meticulosa…destripant lo pitjor, però deixant lloc, també, a lo millor.

Un llibre que es recomana perquè mira de front i als ulls no només a tots els ciutadans i ciutadanes , també va més enllà.

La sinopsis, allò que ens diu Editorial Afers sobre el llibre:

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

Sobre l´autor Vicent Flor:

No vos perdeu la seva biografia des de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Flor_i_Moreno

Vos recomanem, sense ànim de comparar, un altre llibre per a que, entre els dos, reflexioneu:

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/desconexio.htm

Vos pot anar bé, saber-hi:

http://editorialafers.blogspot.com.es/

http://www.fundacionexe.org/web/article/486

http://www.laveupv.com/xesfera/societat-anonima-de-vicent-flor-una-lectura-imprescindible-para-cualquier-valenciano-que-t

http://www.racocatala.cat/llibre/37159/vicent-flor-societat-anonima-valencians-diners-politica

Entrevistes:

http://videotecahtml5.es/levantetv/media/lentrevista-vicent-flor-autor-societat-anonima-els

L´entrevista que vam mantindre amb un llibre que també mira de cara al País Valencià i als valencians:

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/desconexio.htm

 

 

Cazarabet conversa amb Vicent Flor:

02-Flor (1).jpg—Vicent, els valencians seguim tenint complex al davant de Catalunya? (quan parlo d´aquest complex em refereixo a certa enveja combinada amb complex d´inferioritat)

—Complex d’inferioritat és un terme de la psicologia que no fem servir els sociòlegs. Atenent als diferents processos socials i a les diferents estructures polítiques, el que sí diria és que, en general, al País Valencià es mira més què passa a Catalunya (i ho fan tant els valencians que s’estimen Catalunya com els qui l’odien) que a Catalunya el què passa al País Valencià. Té a veure més amb relacions de poder i de centre-perifèria que amb complexos, al meu parer.

—El blaverisme per què naix… què és allò que el crea: aquests complexos de que parlàvem abans; les ganes d´alguns de fer-se notar, sigui com sigui; l´odi (no entenc perquè) a tot allò que vingui o porti el nom de “català”; la maleïda ignorància…?

—El blaverisme naix d’un anticatalanisme específic que es desenvolupa durant una crisi política i social de la segona meitat dels setanta del segle passat. És un populisme que li va molt bé a la classe dominant valenciana, que tenia por de perdre l’hegemonia social i política que ostentava durant la dictadura o fins i tot més enllà. I és una ideologia que li anava també molt bé al nacionalisme espanyol, que temia que es “contagiara” al País Valencià un moviment nacional relativament semblant al de Catalunya o el País Basc. Amb la difusió del blaverisme es tractava, doncs, d’afavorir als amos de l’España una de sempre.

—La societat valenciana o part d’ella és  més anticatalanista que “centralista”? Quin pes té “el centralisme”… o és més bé “seguidisme” i poc amor propi pels trets diferencials que tot poble té?

—L’anticatalanisme i el centralisme són dues cares de la mateixa moneda. Per què són anticatalanistes? Òbviament, perquè el catalanisme lluita contra el centralisme espanyol. Precisament per això vaig titular el meu llibre de 2011 Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana (Afers)[1][1]. L’enfrontament identitari valencià, en aparença, va dels colors de la senyera o del nom del territori, però darrere dels símbols està el contingut, la lluita entre els defensors d’una “regió” valenciana submisa a Madrid i els defensors d’un País Valencià modern que plante cara al centralisme. El blaverisme, tret de comptadíssimes excepcions, és regionalista i espanyolista, contrari, per tant, al dret de decidir dels cinc milions de valencians i ha tingut un paper innegable en convertir la valenciana en una societat anònima, invisible.

VicentFlorpresentaaB_5101_1210.jpg—En la presentació del llibre et vas endur  un disgust perquè a ningú li agrada que al acte de presentació entrin uns radicals i es fiquen… Com et vas sentir en aquell moment?

—De Noves glòries a Espanya férem quasi cinquanta presentacions i totes, tret d’una, foren molt enriquidores, amb preguntes i reflexions interessants. Fou un llibre que generà molt d’interés, la qual cosa és molt engrescadora per a un autor. Dissortadament, però, fou més “notícia” l’excepció. El dia 5 de juliol de 2011 en la llibreria FNAC de València vaig sentir el que molts ja havien experimentat prèviament, que els intolerants sovint han tingut carta blanca i que la policia espanyola els tractà amb guant blanc. ¿Com es possible que no els identificaren i es limitaren a deixar-los marxar? Em sembla una complicitat molt significativa. També he de dir, però, que vaig sentir una gran allau de solidaritat de partits, societat civil i ciutadans, que vaig agrair. Dissortadament, però, ni el PP ni la premsa conservadora se’n solidaritzaren.

—Abans d´aquell moment i després d´ell, Vicent et sents sota pressió?

—Aquella no era la primera vegada i no fou la darrera que han tractat d’intimidar-me per intentar aconseguir que em callen. Ho tenen molt difícil, però. Sóc un convençut de la llibertat d’expressió i, contràriament, l’únic que han fet és animar-me a escriure més. Enguany, precisament, he publicat Societat anònima. Els valencians, els diners i la política (Afers)[2][2].

—Se sol dir que darrere del blaverisme estan les dretes, és veritat… crec que majoritàriament al darrere d’aquestes manifestacions hi ha més gent de dretes, però també n´hi han ,i no pocs ,d´altres tendències… per exemple, jo conec moltes persones que s´anomenen d´esquerres, socialistes i això, que es qualifiquen, a la vegada, d´anticatalanistes… Què hi penses?

—L’anticatalanisme és transversal en la societat espanyola. Existeix a dreta i a esquerra. Potser el dretà és més explícit. El blaverisme, però, és un subtipus d’anticatalanisme, regionalista valencià, i majoritàriament conservador. Però, per descomptat que hi ha altres tipus d’anticatalanisme, d’esquerres, també presents en la societat valenciana.

—Creus que el temps del “blaverisme”, dels seus anys daurats, ja ha passat o, per contra, penses que encara hi perdura d´alguna manera?

—En certa manera, sí. Ara al nacionalisme espanyol ja no li cal tant un anticatalanisme regionalista al País Valencià. A hores d’ara, de fet, existeix un anticatalanisme unionista explícit com el d’UPyD, Ciutadans i, tot reajustant-se, el PP.

1310004738218flordn.jpg—Ser blavero penso que té més a veure amb ésser “espanyolista” que no valencià. Què ens pots reflexionar?

—El blaverisme, insistisc, és un espanyolisme regionalista. I aquesta ideologia ha tingut molt a veure en aconseguir que els valencians estiguem en la immensa majoria d’indicadors socioeconòmics per davall de la mitjana d’un estat amb uns resultats bastant negatius respecte de l’Europa occidental. Aquesta és la cosa: des dels vuitanta els valencians estem empobrint-nos i ara ja estem per davall del 90% de la riquesa mitjana estatal.

—Unió Valenciana va representar al blaverisme més tendre i és per això que va desaparèixer essent un àpec per l´augment d´un PP valencià que anava muntat a sobre la muntanya de la corrupció i les bombolles immobiliàries?

—Una vegada que el PP, dins d’un discurs polièdric, va assumir el regionalisme anticatalanista una part important de la raó de ser d’UV va desaparèixer, la qual cosa no significa que s’haja esvaït el blaverisme.

—Es pot aplegar algun dia a cert apropament entre valencians i catalans… em refereixo a les societats?

—Òbviament que sí. De fet, ja hi ha una important interrelació econòmica i social. Però l’anticatalanisme ha estat un desastre per a totes dues societats i, particularment, per a la valenciana.

—Es respira un altre ambient des que la ciutat de València i el País Valencià ha deixat d´estar sota el govern del PP?

—Sense dubte. Calia aire fresc. Era imprescindible. Vint anys de govern del PP al País Valencià i vint-i-quatre a la capital del país havia convertit el sistema polític valencià en una cleptocràcia i ha endarrerit la societat valenciana: fins i tot en l’esperança de vida els valencians estem per davall de la mitjana de l’estat. Més pobresa, més atur, menys inversió en I+D+i, pitjor sanitat i un llarg i trist etcètera és el bagatge de la gestió de l’unionisme conservador.

—Els valencians tindrien el mateix complex en admetre que parlen, per exemple, el menorquí i no pas català?

—Existeix una identificació onomàstica molt forta i històrica al País Valencià producte de la construcció del Regne de València. Però el problema no és ben bé el nom. El problema és que, a parer meu, el secessionisme lingüístic és l’excusa per afavorir la substitució lingüística en favor del castellà. La immensa majoria de secessionistes no parlen valencià als seus fills ni en fan un ús escrit, la qual cosa parla per ella a soles. La qüestió, doncs, no és el nom de la llengua sinó l’ús d’aquesta.

02-Flor.JPG—Per què, em fa l’efecte que Fuster és un incomprés….? I que  ho sembla , fins i tot, entre els seus partidaris, també… pot ser per la nostra incompetència, incomprensió i enveja?

—Fuster ha estat un intel·lectual molt important per al País Valencià. Sense Fuster les coses haurien sigut diferents i, en concret, pitjors. Això, però, no significa que no calga ajustar les seues bases ideològiques a les investigacions posteriors (en la dècada dels seixanta del segle passat encara eren moltes les coses que desconeixíem del país) i a l’evolució de la societat. Només una dada: si fa no fa quan escrigué Fuster Nosaltres els valencians la població valenciana era la meitat que hui.

—Ara veig a l´esquerra del món polític un partit que, entorn a tot això, té les coses clares, parlo de Compromís (sento que s´estimen la terra, la seva gent i allò que és comú a tothom). Creus que és possible algun dia això entre algun partit de centredreta?

—És possible però improbable, si més no a curt i mitjà termini. La dreta valencianista ha estat molt minoritària en el conjunt del camp conservador. No obstant això, seria positiu per al país que el valencianisme de dretes menjara terreny a l’espanyolisme. Però, atenent a les circumstàncies històriques i actuals, n’insistic, no sóc gaire optimista.

—En aquesta terra, al País Valencià es va prohibir, fins i tot, les emissions de TV3 ho va fer el PP i una Generalitat que governà només per a certes gents… Jo ho veia tan incomprensible com “un acte de babaus”. Creus que, a la llarga, els mateixos que van prendre aquesta decisió es van tirar més pedres al seu terrat i que no van guanyar res ni per a ells ni per al seu comportament?

—El tancament de les emissions de TV3 i de Catalunya Ràdio jo crec que té més a veure amb intentar impedir l’efecte demostració entre els valencians, és a dir, prohibir mostrar que el català és una llengua útil de comunicació i que es pot fer un producte de qualitat en la nostra llengua.

vicent_flor_475_475x352.jpg—País Valencià i Catalunya: algun dia podran mantindre una relació fraternal, amena, madura i igualitària, entre societats, que tenen molt més en comú del que, fins i tot , apleguem a pensar?

—I tant! Depén bàsicament de valencians i catalans tot i que des de Madrid estan molt interessats en dividir-nos. Només cal mirar la política d’infraestructures, rabiosament centralista i radial, per entendre què està passant. La ciutat de València si fa no fa està a la mateixa distància de Madrid i de Barcelona però anar en tren a Madrid costa menys d’una hora i mitja. En canvi a Barcelona dura tres hores i fins i tot durant un tram hi ha via única.

—Crec que allò que sí que estem fent és mirar-nos, més que mai, els valencians i valencianes als ulls i que ho estem fent bé…. per quelcom es comença, què hi penses?—allò que vull dir és que estem fent un exercici d´autocrítica molt bo i ferm—

—Comença a haver una reacció important front al mite del Levante feliz. La crisi està sent molt dura al País Valencià. I hui el valencianisme és més madur i ha començat a entendre que cal unir les reivindicacions nacionals i les socials. Al meu parer només té un sentit complet el nacionalisme valencià si serveix per a millorar la qualitat de vida de la majoria dels cinc milions de valencians.

—Sincerament va haver-hi un temps que quan pensava amb ments “privilegiades” com la de Fuster… pensava que si hagués alçat el cap…uuuff ens hagués fotut una bona bronca… Ara, crec que fruit a treballS com els teus i d´altres i fruit que bona part del poble s´ha desfet de molts complexos i es mira a la societat tal com és…això pot canviar, com ho veus?

—Per descomptat que pot canviar la societat valenciana. De fet, està fent-ho. En més d’una direcció. Qualsevol societat moderna es transforma molt ràpidament i és fals allò que ens volen fer creure alguns, que no hi hauria res a fer, que els valencians seríem meninfots per naturalesa, etc. Els valencians, si ens ho proposem, podem empoderar-nos i canalitzar les demandes polítiques de més autogovern i de més justícia social per mitjà de la reivindicació, per mitjà del valencianisme polític. Crec que els valencians tenim futur com a país i com a societat diferenciada.

 

 

port.jpg20489
Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política. Vicent Flor. Pròleg de Joan Francesc Mira
142 páginas
20,00 euros
Afers


Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola?
Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

 

 

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com



[1][1] (link: http://editorialafers.cat/botiga/ca/recerca-i-pensament/316-noves-glories-a-espanya-anticatalanisme-i-identitat-valenciana.html)

[2][2] (Link: http://editorialafers.cat/botiga/ca/els-llibres-del-contemporani/389-societat-anonima-9788416260072.html).