La
Librería de Cazarabet Indignado
Cazarabet conversa con... Vicent Flor,
autor de "Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política"
(Afers)
Vicent Flor
analitza la societat valenciana d´una manera meticulosa…destripant lo pitjor,
però deixant lloc, també, a lo millor.
Un llibre
que es recomana perquè mira de front i als ulls no només a tots els ciutadans i
ciutadanes , també va més enllà.
La sinopsis,
allò que ens diu Editorial Afers sobre el llibre:
Per què els
valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els
salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt?
Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una
educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les
comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de
l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures
continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui
se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat
entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La
societat valenciana és veritablement un Levante
feliz? En aquest
assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa,
s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la
majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels
mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la
rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels
valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes
alternatives a la situació actual.
Sobre
l´autor Vicent Flor:
No vos
perdeu la seva biografia des de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Flor_i_Moreno
Vos
recomanem, sense ànim de comparar, un altre llibre per a que, entre els dos,
reflexioneu:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/desconexio.htm
Vos pot anar
bé, saber-hi:
http://editorialafers.blogspot.com.es/
http://www.fundacionexe.org/web/article/486
http://www.racocatala.cat/llibre/37159/vicent-flor-societat-anonima-valencians-diners-politica
Entrevistes:
http://videotecahtml5.es/levantetv/media/lentrevista-vicent-flor-autor-societat-anonima-els
L´entrevista
que vam mantindre amb un llibre que també mira de cara al País Valencià i als
valencians:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/desconexio.htm
Cazarabet conversa amb Vicent Flor:
—Vicent, els valencians
seguim tenint complex al davant de Catalunya? (quan parlo d´aquest complex em refereixo a
certa enveja combinada amb complex d´inferioritat)
—Complex d’inferioritat és un terme de la
psicologia que no fem servir els sociòlegs. Atenent als diferents processos
socials i a les diferents estructures polítiques, el que sí diria és que, en
general, al País Valencià es mira més què passa a Catalunya (i ho fan tant els
valencians que s’estimen Catalunya com els qui l’odien) que a Catalunya el què
passa al País Valencià. Té a veure més amb relacions de poder i de
centre-perifèria que amb complexos, al meu parer.
—El blaverisme per què naix… què és allò que el crea: aquests complexos de
que parlàvem abans; les ganes d´alguns de fer-se notar, sigui com sigui; l´odi
(no entenc perquè) a tot allò que vingui o porti el nom de “català”; la maleïda
ignorància…?
—El blaverisme naix d’un anticatalanisme
específic que es desenvolupa durant una crisi política i social de la segona
meitat dels setanta del segle passat. És un populisme que li va molt bé a la
classe dominant valenciana, que tenia por de perdre l’hegemonia social i
política que ostentava durant la dictadura o fins i tot més enllà. I és una
ideologia que li anava també molt bé al nacionalisme espanyol, que temia que es
“contagiara” al País Valencià un moviment nacional relativament semblant al de
Catalunya o el País Basc. Amb la difusió del blaverisme es tractava, doncs,
d’afavorir als amos de l’España una de sempre.
—La societat valenciana o part d’ella és més anticatalanista que
“centralista”? Quin pes té “el centralisme”… o és més bé “seguidisme” i poc
amor propi pels trets diferencials que tot poble té?
—L’anticatalanisme i el centralisme són dues cares
de la mateixa moneda. Per què són anticatalanistes? Òbviament, perquè el
catalanisme lluita contra el centralisme espanyol. Precisament per això vaig
titular el meu llibre de 2011 Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i
identitat valenciana (Afers)[1][1]. L’enfrontament identitari valencià, en aparença, va dels colors de la
senyera o del nom del territori, però darrere dels símbols està el contingut,
la lluita entre els defensors d’una “regió” valenciana submisa a Madrid i els
defensors d’un País Valencià modern que plante cara al centralisme. El
blaverisme, tret de comptadíssimes excepcions, és regionalista i espanyolista,
contrari, per tant, al dret de decidir dels cinc milions de valencians i ha
tingut un paper innegable en convertir la valenciana en una societat anònima,
invisible.
—En la presentació del
llibre et vas endur un disgust perquè a ningú li agrada que al acte
de presentació entrin uns radicals i es fiquen… Com et vas sentir en aquell
moment?
—De Noves glòries a Espanya férem quasi
cinquanta presentacions i totes, tret d’una, foren molt enriquidores, amb
preguntes i reflexions interessants. Fou un llibre que generà molt d’interés,
la qual cosa és molt engrescadora per a un autor. Dissortadament, però, fou més
“notícia” l’excepció. El dia 5 de juliol de 2011 en la llibreria FNAC de
València vaig sentir el que molts ja havien experimentat prèviament, que els
intolerants sovint han tingut carta blanca i que la policia espanyola els
tractà amb guant blanc. ¿Com es possible que no els identificaren i es
limitaren a deixar-los marxar? Em sembla una complicitat molt significativa.
També he de dir, però, que vaig sentir una gran allau de solidaritat de
partits, societat civil i ciutadans, que vaig agrair. Dissortadament, però, ni
el PP ni la premsa conservadora se’n solidaritzaren.
—Abans d´aquell moment i després d´ell, Vicent
et sents sota pressió?
—Aquella no era la primera vegada i no fou la
darrera que han tractat d’intimidar-me per intentar aconseguir que em callen.
Ho tenen molt difícil, però. Sóc un convençut de la llibertat d’expressió i,
contràriament, l’únic que han fet és animar-me a escriure més. Enguany,
precisament, he publicat Societat anònima. Els valencians, els diners i la
política (Afers)[2][2].
—Se sol dir que darrere del blaverisme estan les dretes, és veritat… crec
que majoritàriament al darrere d’aquestes manifestacions hi ha més gent de
dretes, però també n´hi han ,i no pocs ,d´altres tendències… per exemple, jo conec
moltes persones que s´anomenen d´esquerres, socialistes i això, que es
qualifiquen, a la vegada, d´anticatalanistes… Què hi penses?
—L’anticatalanisme és transversal en la societat
espanyola. Existeix a dreta i a esquerra. Potser el dretà és més explícit. El
blaverisme, però, és un subtipus d’anticatalanisme, regionalista valencià, i
majoritàriament conservador. Però, per descomptat que hi ha altres tipus
d’anticatalanisme, d’esquerres, també presents en la societat valenciana.
—Creus que el temps del “blaverisme”, dels seus anys daurats, ja ha passat
o, per contra, penses que encara hi perdura d´alguna manera?
—En certa manera, sí. Ara al nacionalisme
espanyol ja no li cal tant un anticatalanisme regionalista al País Valencià. A
hores d’ara, de fet, existeix un anticatalanisme unionista explícit com el
d’UPyD, Ciutadans i, tot reajustant-se, el PP.
—Ser blavero penso que
té més a veure amb ésser “espanyolista” que no valencià. Què ens pots
reflexionar?
—El blaverisme, insistisc, és un espanyolisme
regionalista. I aquesta ideologia ha tingut molt a veure en aconseguir que els
valencians estiguem en la immensa majoria d’indicadors socioeconòmics per
davall de la mitjana d’un estat amb uns resultats bastant negatius respecte de
l’Europa occidental. Aquesta és la cosa: des dels vuitanta els valencians estem
empobrint-nos i ara ja estem per davall del 90% de la riquesa mitjana estatal.
—Unió Valenciana va representar al blaverisme més tendre i és per això que
va desaparèixer essent un àpec per l´augment d´un PP valencià que anava muntat
a sobre la muntanya de la corrupció i les bombolles immobiliàries?
—Una vegada que el PP, dins d’un discurs
polièdric, va assumir el regionalisme anticatalanista una part important de la
raó de ser d’UV va desaparèixer, la qual cosa no significa que s’haja esvaït el
blaverisme.
—Es pot aplegar algun dia a cert apropament entre valencians i catalans… em
refereixo a les societats?
—Òbviament que sí. De fet, ja hi ha una
important interrelació econòmica i social. Però l’anticatalanisme ha estat un
desastre per a totes dues societats i, particularment, per a la valenciana.
—Es respira un altre ambient des que la ciutat de València i el País
Valencià ha deixat d´estar sota el govern del PP?
—Sense dubte. Calia aire fresc. Era imprescindible.
Vint anys de govern del PP al País Valencià i vint-i-quatre a la capital del
país havia convertit el sistema polític valencià en una cleptocràcia i ha
endarrerit la societat valenciana: fins i tot en l’esperança de vida els
valencians estem per davall de la mitjana de l’estat. Més pobresa, més atur,
menys inversió en I+D+i, pitjor sanitat i un llarg i trist etcètera és el
bagatge de la gestió de l’unionisme conservador.
—Els valencians tindrien el mateix complex en admetre que parlen, per
exemple, el menorquí i no pas català?
—Existeix una identificació onomàstica molt
forta i històrica al País Valencià producte de la construcció del Regne de
València. Però el problema no és ben bé el nom. El problema és que, a parer
meu, el secessionisme lingüístic és l’excusa per afavorir la substitució
lingüística en favor del castellà. La immensa majoria de
secessionistes no parlen valencià als seus fills ni en fan un ús escrit, la
qual cosa parla per ella a soles. La qüestió, doncs, no és el nom de la llengua
sinó l’ús d’aquesta.
—Per què, em fa l’efecte que Fuster és un
incomprés….? I que ho sembla , fins i tot, entre els seus
partidaris, també… pot ser per la nostra incompetència, incomprensió i enveja?
—Fuster ha estat un intel·lectual molt important
per al País Valencià. Sense Fuster les coses haurien sigut diferents i, en
concret, pitjors. Això, però, no significa que no calga ajustar les seues bases
ideològiques a les investigacions posteriors (en la dècada dels seixanta del
segle passat encara eren moltes les coses que desconeixíem del país) i a
l’evolució de la societat. Només una dada: si fa no fa quan escrigué Fuster
Nosaltres els valencians la població valenciana era la meitat que hui.
—Ara veig a l´esquerra del món polític un partit que, entorn a tot això, té
les coses clares, parlo de Compromís (sento que s´estimen la terra, la seva
gent i allò que és comú a tothom). Creus que és possible algun dia això entre
algun partit de centredreta?
—És possible però improbable, si més no a curt i
mitjà termini. La dreta valencianista ha estat molt minoritària en el conjunt
del camp conservador. No obstant això, seria positiu per al país que el
valencianisme de dretes menjara terreny a l’espanyolisme. Però, atenent a les
circumstàncies històriques i actuals, n’insistic, no sóc gaire optimista.
—En aquesta terra, al País Valencià es va prohibir, fins i tot, les
emissions de TV3 ho va fer el PP i una Generalitat que governà només per a
certes gents… Jo ho veia tan incomprensible com “un acte de babaus”. Creus que,
a la llarga, els mateixos que van prendre aquesta decisió es van tirar més
pedres al seu terrat i que no van guanyar res ni per a ells ni per al seu
comportament?
—El tancament de les emissions de TV3 i de Catalunya
Ràdio jo crec que té més a veure amb intentar impedir l’efecte demostració
entre els valencians, és a dir, prohibir mostrar que el català és una llengua
útil de comunicació i que es pot fer un producte de qualitat en la nostra
llengua.
—País Valencià i
Catalunya: algun dia podran mantindre una relació fraternal, amena, madura i
igualitària, entre societats, que tenen molt més en comú del que, fins i tot ,
apleguem a pensar?
—I tant! Depén bàsicament de valencians i
catalans tot i que des de Madrid estan molt interessats en dividir-nos. Només
cal mirar la política d’infraestructures, rabiosament centralista i radial, per
entendre què està passant. La ciutat de València si fa no fa està a la mateixa
distància de Madrid i de Barcelona però anar en tren a Madrid costa menys d’una
hora i mitja. En canvi a Barcelona dura tres hores i fins i tot durant un tram
hi ha via única.
—Crec que allò que sí que estem fent és mirar-nos, més que mai, els
valencians i valencianes als ulls i que ho estem fent bé…. per quelcom es
comença, què hi penses?—allò que vull dir és que estem fent un exercici
d´autocrítica molt bo i ferm—
—Comença a haver una reacció important front al
mite del Levante feliz. La crisi està sent molt dura al País Valencià. I hui el
valencianisme és més madur i ha començat a entendre que cal unir les
reivindicacions nacionals i les socials. Al meu parer només té un sentit
complet el nacionalisme valencià si serveix per a millorar la qualitat de vida
de la majoria dels cinc milions de valencians.
—Sincerament va haver-hi un temps que quan pensava amb ments
“privilegiades” com la de Fuster… pensava que si hagués alçat el cap…uuuff ens
hagués fotut una bona bronca… Ara, crec que fruit a treballS com els teus i
d´altres i fruit que bona part del poble s´ha desfet de molts complexos i es
mira a la societat tal com és…això pot canviar, com ho veus?
—Per descomptat que pot canviar la societat valenciana. De fet, està
fent-ho. En més d’una direcció. Qualsevol societat moderna es transforma molt
ràpidament i és fals allò que ens volen fer creure alguns, que no hi hauria res
a fer, que els valencians seríem meninfots per naturalesa, etc. Els valencians,
si ens ho proposem, podem empoderar-nos i canalitzar les demandes polítiques de
més autogovern i de més justícia social per mitjà de la reivindicació, per
mitjà del valencianisme polític. Crec que els valencians tenim futur com a país
i com a societat diferenciada.
20489
Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política. Vicent Flor. Pròleg de Joan Francesc
Mira
142 páginas
20,00 euros
Afers
Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per
què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi
ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns
serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes?
I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un
finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una
lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de
tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de
l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és
veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no
especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns
dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de
valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la
corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa,
l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder
valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069