Cazarabet conversa con... Vicent Garcia Devís, autor de “El Sàhara. La
terra promesa” (Institució Alfons del Magnànim)
Vicent Garcia Devís escriu, a apropant-se a el
Sàhara un llibre dins la col·lecció de periodisme en el seu número 4. Aquesta
col·lecció està pensada i editada per la Institució Alfons el Magnànim...
L’autor en Garcia Devís és contundent en les
intencions e intencionalitats: “El Sàhara. La terra
promesa..és un llibre fet en valencià perquè la llengua es troba en estat
crític al País Valencià...però també a les Balears i a Catalunya estrica. I
perquè és la meua llengua materna, el català de València. No hi havia res
escrit sobre el Sàhara en la nostra llengua...i vaig dir...au..ja està fet!”.
I
ens ho deixa molt clar en tota mena de sentits, per exemple vos avancem aquesta
reflexió sobre el paper que hi juga la geopolítica: “La fruita madura es
podreix i així passa amb el Sàhara per culpa de les actituds hipòcrites socials
i polítiques. Han canviat les coses a pitjor, naturalment. Més de 40 anys
malvivint en els campament...”
Allò que ens conta el llibre:
El Sàhara Occidental formava part d'una de les rutes comercials més
importants del món, la ruta de l'or i la sal, i ocupava un espai situat entre
el cap Blanc i el cap Bojador. Entre 1958 i 1976,
aquest territori constituïa una província espanyola més. El 1967, arran que l'ONU va recomanar-ne la descolonització, un exèrcit de
pastors nòmades organitzaven clandestinament el Front Polisario
amb l'objectiu de l'alliberament del Sàhara, amb tot, el 1975, mentre agonitzava
Franco, el 6 de novembre s'internaren en la colònia tres-cents mil
marroquins en el que es coneix com la Marxa Verda, fet que ha significat la
seua annexió al Marroc, l'explotació de tots els recursos econòmics i
l'expulsió per mitjans militars i policials de la població saharaui
enllà un mur d'arena de 2.700 quilòmetres. Aprofitant aquell clima de màxima
tensió, el Marroc ha ocupat el territori de la colònia en el qual romanien amb
el suport dels Estats Units. en el present, l'excolònia
espanyola continua dividida pel citat mur d'arena fortament militaritzat, en el
vessant marítim fèrriament controlat pel Marroc i, en el desert interior, el Polisario manté alliberada la franja més pobra del
territori, a l'espera d'un referèndum per la independència que mai no acaba
d'arribar-hi.
Pensem que aquests altres Conversa con vos poden anar-hi bé:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/llantochacal.htm
Però sobretot, perquè “afinen “ més amb la temàtica:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/tizayarena.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/saharaui.ht
Cazarabet conversa amb
Vicent Garcia Devís:
-Vicent, què és el que
t’ha fet escriure , des d’un llenguatge molt periodístic…i unes formes molt
periodístiques aquest llibre sobre El Sahara?; és com
una mena de crònica periodística? Ho podríem reconèixer així?
-Sí, exacte. Jo vaig ser un dels
primers reporters de guerra a l'antiga RTVV Canal 9. Vaig estar a la primera
guerra del Golf, a Somàlia, a les dues bandes del Sàhara Occidental, vaig estar
5 vegades en les guerres de l' exIugoslàvia...també
amb el bisbe dels indis del Matto Grosso
brasiler, el català Pere Casaldàliga...i vaig ser
corresponsal a Brussel.les durant 7 anys. Ara, com sempre,
des de fa 30 anys, continue fent reportatges.
Vicent Flor, el director de
Publicacions El Magnànim, em va animar i em va suggerir que escriguera
sobre el conflicte del Sàhara. No hi havia res en valencià-català
i així ho vaig fer. Tot arranca d'un guió d'un programa que vaig fer, fa anys,
i que tenia guardat en una caixa. No hi havia telèfons mòbils ni internet....i
jo arxivava tots els guions com avui tenim el núvol o Internet!
-Un lloc
oblidat i abandonat a la seva sort per l’estat Espanyol, no? i lo més trist és
que va de malament en pitjor i que des d’ací no es fa res per mitigar el
sofriment?
-Absolutament d'acord! El Sàhara
continua per a l' ONU sent un territori no descolonitzat, una descolonització
pèssima d'Espanya que mantenen tots els Governs espanyols. Els interessos a la
zona d'Espanya i França, la mineria, els fosfats, el banc pesquer sahrauí, les
empreses multinacionals o europees que es troben ubicades en el Marroc, el soci
més amable de l’ Islam...provoquen aquesta situació, el joc del gat i la rata.
I jo afegiria la geopolítica, Espanya també són Ceuta, Melilla i les Canàries.
-Com són les
ciutadanes i ciutadans d´ El Sahara Occidental?
-Són gent que, des de fa més de
quaranta anys, es troba confinada en el desert més sec i calent del sud
d'Algèria. Viuen de les ajudes individuals i de les institucions que els
arriben. Mantenen la toponímia dels pobles i ciutats d' on són originaris...i
moren fora de casa. A la costa més rica...viuen els que s'han quedat...i cada
vegada hi ha més colons marroquins que són ja de tercera o quarta generació. El
futur el tenen negre, no oblidem que el Marroc és només una democràcia formal.
Els sahrauís són gent ordenada i
neta. Les dones, com a Palestina, tenen un rol especial de poder i autonomia.
Els vells es moren i el joves volen tornar a la guerra.
-Quin paper
va jugar el Front Polisari?; què reivindicava?i quin
paper segueix mantenint en l’actualitat?
-El Polisario
ompli de contingut polític a la RASD, la República Àrab Sahrauí Democràtica.
Són pastors que s'han convertit en militars. Vigilen la frontera, un immens mur
de 2.700 quilòmetres, que separa la zona ocupada de la del Sàhara lliure.
Han organitzat Tinduf en pobles i ciutats, wilaies...i
tenen algun problema amb les famílies, sobretot de les xiques joves que han
estudiat a Europa i que volen anar i tornar...són de les dos bandes, dels dos
països. Els pares sahrauís volen que tornen i casar-les. I ací, els pares
adoptius reclamen la llibertat dels joves major d'edat per a que gaudisquen de les dos nacionalitats, de les dos vides, de
les dos famílies.
El Polisario
no pot enfrontar-se a les famílies i tribus de Tinduf
o s'arrisca a perdre el suport que ara tenen de les bases populars. I han de
vigilar i controlar que no surta cap moviment
d'importància d'islamisme radical. En això el Marroc ha fet bona propaganda
assegurant que els espanyols, els europeus, no devien anar als campament perquè
els islamistes radicals podrien atemptar contra ells. La vida, la mala
política, està plena de mentides!
Hi ha alguna crítica més, el Polisario i el govern de la RASD ha de mostrar
transparència informativa en tot allò que fa referència a les ajudes exteriors.
El Polisario ha de justificar en què gasta les ajudes
en els seus pressupostos anuals...per a generar confiança en les institucions
democràtiques espanyoles i europees i que el suport econòmic no només continue si no que ans al contrari ...que s' incremente. La corrupció és inherent al ser humà...però en
democràcia hem de mantenir mecanismes per a evitar-la.
-La ONU
recomana la descolonització, Franco agonitza mentre comença la Marxa Verda…tot
cau com les peces d’un dominó, veritat?, mentrestant les garres del Marroc
cauen al damunt de la població i s´ els abandona a la seva sort…podríem
explicar-ho així?
-El dictador agonitza i el cap de
l'Estat provisional és el príncep Joan Carles, el futur rei Joan Carles I, que
enganya als militars, als representats tribals i a tot el món que viu al
Sàhara. Entrega l' excolònia, l'abandona a pèl, i
se'n duen fins i tot els morts espanyols dels cementeris. En les corts
espanyoles, els militars residents a la colònia, que tenim lligams i relacions
d'afecte amb els sahrauís i els caps de les tribus, denuncien l'abandó i la
desinformació, les males maneres del Govern espanyol. Hassan II demostrava
així, amb la marxa verda pactada amb Madrid, París i Washington, la llarga ma
de Henry Kissinger com en tots els colps d'estat
centre i sud-americans, l'amor i l'afecte pel seu “germà” espanyol que estava
en les últimes. Franco moria en pau en el llit...no feia tant que havia firmat
les últimes sentències a mort de la dictadura.
L' ONU recomanava un
referèndum...entre tots aquells que tenien DNI espanyol. Eixa llista es troba
tancada en pany i clau en un banc de Suïssa i cada volta en queden menys vius
d'aquell llistat. Els fills i nets reclamen recuperar els drets del Sàhara,
l'última província espanyola.
-La
geopolítica amb els recursos d’aquest indret es fiquen pel damunt i pel davant
dels drets humans i civils?
-El Sàhara
Occidental s’ha convertit en una mena de gran camp de concentració?, en una
mena de presó envoltada de sorra?
-Sí! I un dels més antics del
món. Una presó en ple desert i organitzada políticament! Però altres, sobretot
estudiants sahrauís que només poden estudiar si ho fan en universitats
marroquines, van a presó, i les presons estan plenes, si mostren alguna
activitat política relacionada amb la independència o el Polisario.
Allí treballa en la clandestinitat un equip de reporters de TV, Equipe Media. Són herois perquè arrisquen cada dia la seua
pròpia vida.
-L’estat
Espanyol, Marroc, la comunitat internacional…tots són culpables, però els dos
primers són els precursors d’una tragèdia que encara avui els hi cau a sobre
als seus ciutadans, veritat?, tenim la nostra responsabilitat, oi?
-Marroc regala seients en els
consells d'administració de les grans empreses marroquines a polítics i
empresaris francesos i espanyols, a dreta i a esquerra, tan s'hi val, i això
genera afectes i complicitats. Al Aaiún...hi ha molts
sahrauís del Polisario que han canviat de bàndol i
viuen com els rics. Allí, en la zona costanera, els colons marroquins no paguen
llum ni aigua...i el sahrauís malviuen en una espècie d'Apartheid sense drets i
sense accés al treball en l'administració pública,per exemple.
-Pot desfer,
d’alguna manera, els errors que van caure damunt la població d´ El Sahara occidental l’estat Espanyol?
-Ho tenen difícil. Cap estat
recorda aquest conflicte. No són importants! Només els enviem medicines i
consentim que els seus fills vinguen a banyar-se en
estiu en les nostres piscines. Mireu què és el què fa el govern espanyol ara,
un govern que és bifocalment d'esquerres!
-Quin paper
juguen els Estats Units?...mentrestant el Marroc no afluixa la corda, veritat?,
per què?
-El món per als EUA és un tauler
d'escacs! I juguen només pensant amb el què poden guanyar! Per això els colps
d'estat de Xile, d'Argentina i un llarga rastre a centreamèrica
i sudamèrica. Ells arriben amb els Marines, com a
Somàlia o les guerres del Golf, fan un patada al rusc
d'abelles, trauen la mel...i se'n van!
-Creus que és
possible, encara, un referèndum per la independència en garanties?
-Ho trobe realment difícil. Només
un acord a l' ONU amb els EUA, la UE i Rússia podria fer-ho possible. I tots
ells ja tenen massa problemes com per a pensar en un tros de terra sec i calent
que es troba a més de 1500 quilòmetres al sud d'Alger!
-Hi ha
esperances per al poble saharauí?
-Ho trobe difícil! Ho tenen
realment malament...però els vells es troben desesperançats i els joves volen
tornar a la guerra. I el rei del Marroc espera que caiguen
les peres madures de l'arbre, un multimilionari que manté una monarquia contra tots
els temporals i que és propietari de grans empreses i terres en tot el país. I
mentre el voltor devora el cadàver, la rica Europa mira cap a una altre costat.
També Espanya!.
-No!
Vaig tancar-me un estiu i en uns mesos vaig fer créixer el llibre,que arrancava
d'un guió televisiu del programa Dossiers de Canal 9.
Aprofitem
també de parlar amb Vicent Gacría Devis
de la col-lecció de Periodisme que ha obert la
Institució Alfons el Magnànim...li formulem unes qüestions/consideracions que
ell ens va contestant al seua aire i segons reflexiona...
-Els
mitjans de comunicació són de quatre. Sabem qui és el director de El Mundo o El
País...però no sabem quines empreses els fan donacions per a que no parlen
malament d'elles. Endesa, Telefònica, Iberdrola? Mai es parla de el Corte
Inglés...
Els
mitjans són de quatre: Planeta per exemple té en propietat La Razón, Avui, Antena 3 i la Sexta...què fem? I el País..hui
és d'un fons de taurons de Kuwait i demà de Miami. I què volen? Guanyar
diners....i així no es fa periodisme.
-Els canvis han afectat de manera més directa a la premsa
escrita que a la radiodifusió i a les televisions?
-No
ho crec! Els canvis de la globalització i el capitalisme salvatge afecten a
tots.
-Menció a part mereix la desaparició de Canal 9?i tot el
que va passar abans ....
-El
tancament de Canal 9 va ser una salvatjada! El Partit Popular que havia munyit
la vaca fins a l'extrem vital...va tancar l'empresa i va deixar 1600
treballadors i treballadores aturats. La manipulació només afectava a una
vintena de persones! La resta treballaven en àrees que no podien manipular.
Molta
gent mai va traspassar la ratlla. Canal 9 va fer moltes coses bones...i altres
dolentes. Vertebrà el país i ens va donar a conèixer la nostra cultura i els
nostres costums.
El
pes polític de València, tan escàs i feble sempre, va fer que l'advertència a
la resta d'autonòmiques començara per Canal 9. Un “calentón” d'Alberto Fabra, ordenat per Moncloa
i el carrer Gènova. Mai s'havia tancat una televisió pública, excepte la grega
en la crisi del 2007, però això també com un laboratori va començar pel PV.
-Ara podem
dir que la nova televisió està pensada d´ una altra manera i que ha vingut per
establir una nova relació amb l´ espectador?
-SÍ,
tenim una major llibertat d'expressió...però el canibalisme entre el sector
existeix. A València no hi ha col.legi de
periodistes...existeix una Unió de Periodistes valencians, però cap organisme
va defensar els drets d'un treballadors que havien sigut acomiadats. Ens van
tractar a tots com a lladres!
Es
que no hi havia corruptes i manipuladors en l'Administració valenciana? I en
les conselleries o en Presidència? Es que acàs els
metges o els mestres no feien el què els manaven? Només els periodistes van ser
els culpables! Possiblement la culpa va ser del votant que continuava votant
els mateixos malgrat l'augment de la corrupció ambiental en que ens trobàvem!
-Amic com és la tasca de guardar cura de l´ edició d´
aquest llibre?
-Això
ha sigut cosa de tota la gent que treballa en Publicacions d'Alfons el
Magnànim. Des del primer a l'últim...he rebut molta ajuda, sugerències
i consell. Ara, la maleïda pandèmia, ha paralitzat els “bolos”
de presentació que feiem pels pobles!
-I coordinar tantes plomes expertes?.En quin moment creus
que es troba la interacció i relació entre la societat valenciana oi els seus
principals medis?
-El
Magnànim porta molts anys...i ara s'ha superat tot el sostre del nombre de
publicacions. I la major part són en valencià. Poc a poc, espere,
anirem fent camí. Els llibres es venen...esperem que es lliguen!
-En quin percentatge depenen les emissores de radio o les
televisions de “lo públic”?
-A
Espanya,molt! El govern central acaba d'atorgar 10 milions d'euros a les Tv
privades perquè estan fen un servei públic. La llengua castellana la parlen 500
milions de persones...però la nostra, sent molt optimistes, només uns 10
milions. Hem de tindre mitjans en la nostra llengua i no paren de tancar-ne, La
Veu n'és un bon exemple. A Catalunya ja obrin televisions privades que són
només en català.
Qué és el que jo demanaria? Que pogueren veure
totes les televisions en la nostra llengua...i que intercanviaren productes
televisius. Que hi hagués una televisió global de continguts compartits....
-Hi han molts bons professionals de la comunicació al
País Valencià, no?...fruit de què?. Els molts assumptes a informar ,vinculats
amb la corrupció,ha fet més ferma la professió periodística?, per què...ens
qüestionem més les coses o certs interrogants des d´ una vessant on fiquem l´
ètica en un lloc més preferent....
-Mire...jo crec que som una societat moderna en el que hi ha
de tot, de bo i de dolent. Hem travessar un llarg Sinaí
de la corrupció, encara ix merda passada i històrica tots els dies. En moltes
situacions veiem el franquisme, el privilegi...els tabús. Parlem del rei i la
Casa Real?
Al
país Valencià hi ha bon periodisme..però també dolent....com en totes bandes!
Tenim
un problema...si vols estudiar periodisme et demanen una nota molt alta...però
els que tenen diners...poden anar a la privada...això no passa a França o a
Alemanya. Tenim 6 fàbriques fent periodistes...tanquen empreses i no paguem
allò que consumim com els digitals. I els sous baixen i es precaritzen.
I en sobrem uns quants...i aleshores els més joves volen ocupar el lloc dels
més veterans. És la guerra! I he de saber que la vida i el món és de tots, de
joves i vells! I tots hem d'estar reflexats en els
mitjan de comunicació!
-Però a l’hora hi ha “massa corporativisme”...es mira el
o la professional de la comunicació massa al melic?
-Passa
i no passa! O es que no hi ha corporativisme entre els llibreters, els advocats
o els metges?
La
premsa valenciana està patint...i la mallorquina i la catalana! No hi ha
publicitat, la construcció i la venda de pisos s'ha aturat...i el turisme.
Depèn en bona mesura del suport de les institucions...
-Però també ,des de la producció a la creació, es destaca
i no poc…què ens podeu dir?; es saben aprofitar tots aquests recursos?
-Jo
només sóc un periodista. Tindríem que preguntar-li-ho als directius i
propietaris dels mitjans. Està clar que si la primera empresa periodística del
país funciona...funcionen les arts,els espectacles, les productores...dinamitza
tots els sectors!
-La cultura té o troba un bon canal comunicatiu al País
Valencià?
-Sí.
Jo crec que sí...és un sector que ara està patint ...però que té sempre molta
vitalitat. Hem de tindre present que València tenia més cines i teatres que
moltes altres capitals. Però insisteixo...l'art, la cultura que forma part de
l'ànima i l'esperit, s'ha de pagar i hem de consumir-la. I la televisió i els
mitjans sempre donen a conèixer que és el què ens ofereix el sector!
-Com ha sigut treballar amb la Institució Alfons el
Magnànim?
-No
us adobaré amb un botafumeiro...però ha estat un
plaer! És una institució pública que diversifica la temàtica de les seues
publicacions. La quantitat de treball acumular era gran a l'hora de publicar i
el meu llibre va tardar en eixir a la llum...però el resultat, crec, és excel.lent. El meu i altres molt millor que el meu...per
exemple el poemari complet de Marc Granell...o els
llibres de Josep Piera. He d'estar-los molt agraït...i és possible que en un
futur...repetim!
Gràcies
per les vostres preguntes i a tú lector...per la teua
paciència!
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069