Cazarabet conversa con... Llorenç Capdevila, autor de “Pell de serp” (Pagès)
Una història de històries
que ens ofereix una manera poc utilitzada d’escriure i per tant de llegir
històries.
L´autor mereix un excel·lent per la seva valentia en el plantejament de la seva
narrativa i es fa molt,molt entretingut per a les lectores i lector.
Un llibre d’una
excel·lent imaginació que fa que la lectora o lector també desenvolupa la seva
pròpia imaginació e implicació per la la lectura, així i d´aquesta
manera i el lector es converteixen en
part de la trama.
La història és una trama
de trames molt bencreuada que té com espai temporal
un segle. També es pot parlar d’una història de històries …una trama de trames
Els personatges tots
tenen i guarden característiques que engresquen la lectura ….en aquest punt, és
una obra coral.
Ho edita Pagès dins la
col·lecció Lo Marroco.
La sinopsi del llibre: L
’any 1918 naix un nen a Santpedor. L’any 1938 l’exèrcit de Franco ocupa Lleida.
L’any 1978 un home es busca la vida a Barcelona.
L’any 2018 un mosso d’esquadra investiga un cas vinculat amb el cementiri de
Vilanova del Tossal. Pell de serp és una novel·la que es passeja per
cent anys d’història amb un seguit de personatges contradictoris que es creuen
i evolucionen. Quatre històries allunyades en el temps i en l’espai que amaguen
una relació sorprenent. Una trama complexa que atraparà el lector en una
teranyina apassionant.
Un viatge a través dels
darrers cent anys; una història que vol retre memòria al nostre passat més
recent i entendre alguns dels episodis que han marcat la història de Catalunya.
Capdevila es posa a la pell de diversos personatges d’ideologies, edats i
classes socials diferents, en un intent de narrar les contradiccions de l’ésser
humà.
El jurat del Premi,
format entre altres per M. Carme Roca, Martí Gironell
i Coia Valls, va escollir aquesta novel·la com a
guanyadora per absoluta unanimitat.
La història atrapa el
lector des de la primera pàgina. La lectura és addictiva
i apassionant.
El autor, Llorenç
Capdevila: Alpicat (1969). Professor i escriptor. Ha publicat les novel·les Racó
de món (Premi Vila d’Ascó 2000), El color del crepuscle (Premi Leandre Colomer 2001), O rei o res! (2003), Ànima
de llop (Premi El Lector de l’Odissea 2004), Serrallonga, l’últim
bandoler (2006), El secret del bandoler (Premi Gran Angular de
Novel·la Juvenil 2007), Els diaris de Pascal (2008), Sota la pell
(2010), Tothom a terra! (2011), A fer punyetes! (2012), L’herència
del vell pirata (Premi Gran Angular de Novel·la Juvenil 2015), Pacte de
silenci (Premi Ferran Canyameres 2016), 10.000
petons, com a mínim (2019) i la novel·la infantil L’Èlia va de bòlit
(2013). Col·labora a Regió7, El Pou de la Gallina i Segre. També ha participat en diversos reculls
col·lectius de Narradors Centrals, Lola Palau o Assassins de Ponent.
Llorenç
Capdevila ja va estar conversant amb nosaltres quan la edició de “Pacte de
silenci” :
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/pactesilenci.htm
Cazarabet conversa amb Llorenç Capdevila:
-Amic, què
t'ha portat a escriure aquesta obra narrativa composta de
quatre trames que estan relacionades, però amb un fil que anem trobant?
-Tot
va començar amb una imatge, una situació, que vaig pensar que podia ser una
bona arrencada per a una història: en un cementiri apareix un taüt on mai no hi
hagut ningú enterrat. A partir d’aquí, es generen preguntes: qui se suposa que
hi hauria d’haver enterrat? Per què no hi ha ningú? Donant voltes a aquesta
idea, van aparèixer tres candidats i, en comptes de decantar-me per un o altre,
vaig decidir explicar la història de tots ells. Per això hi ha quatre trames:
les tres que expliquen la vida de tres dels possibles candidats a ocupar el
taüt, i la del policia que investiga el cas. Per saber quina és la resposta a
les preguntes, el lector s’haurà de llegir la novel·la. Al final, tot s’acaba
aclarint. I, a més, la relació entre els personatges pot resultar sorprenent.
-El títol del llibre té molt a
dir quant a com contar les històries, però també a com són aquestes... la serp
es desprèn de les seves pells, de tant en tant...i això ho transportes tant a
la trama de trames com als personatges i les seves interrelacions, oi?
-Ho
intento, és cert. La serp és un animal que, narrativament i de forma simbòlica,
dona molt joc. Em serveix per parlar de la identitat, però també és un símbol
del flux narratiu, que serpenteja.
-Què és per a tu la narració i,
en concret aquest exercici narratiu de trama de trames?
-M’agraden
les trames complexes, que no vol dir que siguin difícils, sinó tan sols que
reclamen una mica d’atenció. M’agrada explicar històries amb trames que
conflueixen perquè m’agrada que me n’expliquin. I m’agrada tenir el lector
immers en una d’aquestes històries, pendent de com es resoldrà i quina relació
hi haurà en tot plegat. La complexitat de la narració no és l’única finalitat
que em porta a escriure una novel·la, però m’agrada que hi sigui.
-En les teves creacions quin
paper vols donar-los als personatges ...?, Prioritari enfront de la trama i
l'escenari?
-Per
mi són importants les dues coses: trama i personatges. Sense personatges no hi
ha narrativa i no hi ha literatura. Els personatges actuen, però també són.
Penso que un novel·lista ha de partir dels personatges, buscar en el seu
interior i mostrar-lo a través de la trama. Un bon personatge sempre té una
bona història, amb més o menys acció. Hi pot haver narrativa amb poca trama,
però si no hi ha bons personatges, la història pot ser que sigui un simple
entreteniment. Sense trama, d’altra banda, no hi ha història. I per a mi la
història és important.
-Perquè sembla que el paper de la
trama sempre és l'eix sobre el qual gira tota la resta --- fins a la paciència,
satisfaccions i insatisfaccions de l'escriptor o escriptora--, però de vegades
l’osmosi entre personatges i trama és tan fort que interaccionen d'una manera i
en Pell de serp això es mostra en la dimensió de les històries i dels
personatges ...
-En
efecte, és el que deia. Al capdavall, la meva aspiració és explicar bones
històries a través de bons personatges.
-Quin i com és el paper que li atorgues a l'escenari
en què es passegen els personatges i en el que es desenvolupa la trama?
-Busco
paisatges coneguts o, si més no, que pugui visitar. Per això, a Pell de serp apareixen, sobretot,
Barcelona, Lleida, Santpedor, Manresa o Vilanova del Tossal (topònim inexistent
que faig servir per retratar una versió personal d’Alpicat),
que són, tots ells, escenaris que conec. Això em dona seguretat.
-Amic, ens pots parlar de el
procés de documentació, recerca de fonts, lectura de llibres i altres que hi ha
darrere d'aquest llibre? -Període apassionant, però molt afanyós i laboriós
que, de vegades, fins i tot ens pot submergir en certa ansietat...és així?. Com
ho veus?
-La
documentació es produeix abans (mentre preparo la novel·la), durant (mentre
l’escric) i després (mentre la reviso). Les meves fonts són, normalment,
llibres, des de més generals fins a més especialitzats, però també he
utilitzat, per a les novel·les ambientades en el segle XX, com Pell de serp, les fonts orals, la veu de
testimonis de l’època.
Abans
de posar-me a escriure, procuro llegir molt. Faig una immersió tan intensa com
puc en l’època que vull recrear. En aquest moment consulto, sobretot, llibres o
articles d’història. Mentre estic escrivint, continuo documentant-me, per
buscar matisos, corregir punts poc contrastats o desencallar situacions. Aquí
miro de llegir, també, ficció narrativa ambientada en l’època que vull recrear.
Un cop he acabat una novel·la, procuro continuar buscant informació a través de
qualsevol font: llibres d’història, novel·les, testimonis de l’època o
documents audiovisuals.
La
documentació no em provoca ansietat, perquè no tinc pressa. Quan començo a
escriure una novel·la que em demanarà molta documentació, sé que hauré de
passar tant temps llegint com escrivint. Per tant, m’ho prenc amb calma i no
m’angoixo.
-I, com ha estat el dia a dia de
treball, la teua metodologia de treball per construir aquesta narració?
-Com
sempre. En el procés previ de documentació i presa de notes la feina és més
caòtica, però quan començo la redacció, necessito la disciplina d’escriure, com
a mínim, un parell d’hores cada dia. Parteixo d’una trama més o menys travada i
d’uns personatges que he de conèixer abans de posar-me a escriure.
-Aquest treball, t'ha obert la ment i la curiositat a indagar
més sobre alguns dels aspectes tractats en el mateix ?
-Sí,
és clar: sobre la identitat, sobre la lluita antifranquista, sobre la
postguerra en general...
-Hi ha estils o gèneres narratius
que t´ ajuden en l´ exercici narratiu?
-Em
sento segur en la distància llarga, la novel·la. M’agrada projectar trames
complexes en què, si tiren endavant, quan començo sé que em tindran absorbit al
llarg de molts mesos.
-Ens pots parlar d´ escriptores i
escriptors que t´haviguen influenciat o que ho
estiguen fent?
-En
l’obra d’alguns autors catalans que m’agraden he trobat, de vegades, una veu
narrativa interessant que he volgut fer pròpia i he reproduït. Per exemple,
l’estil indirecte lliure de Jaume Cabré l’he usat en alguna novel·la, o bé la
unitat de temps, espai i acció, molt present en moltes de les meves novel·les,
beu, segurament, de la narrativa de Josep Tomàs Cabot. En algun aspecte, també
hi ha la influència de Jesús Moncada, de Pere Calders, de Mercè Rodoreda...
Hi
ha autors que m’agraden molt, però que no han influït en la meva manera
d’escriure.
-Tornem a la novel·la. Hi ha
quatre escenaris temporals on endinsar-se i on documentar-se per escriure sobre
ells. Com t´ ha anat?.,perquè no és una novel·la històrica però t’has hagut de
ficar-hi i no poc...què ha estat allò més difícil?
-M’ho
he passat molt bé, escrivint Pell de serp. M’ha demanat molt d’esforç –de
documentació, de concentració, de constància—, però el resultat compleix les
meves expectatives.
-Amic Llorenç, ara, en aquest
moment...en què estàs treballant, ens pots fer cinc cèntims?
-Tinc
entre mans una història que completarà una trilogia al voltant del segle XX. La
primera va ser Pacte de silenci i la
segona Pell de serp. Son tres novel·les
amb trames i personatges independents, però que comparteixen alguns escenaris
i, sobretot, un to i una voluntat d’explorar el segle. En aquest cas, em centro
sobretot en la lluita contra el règim als anys quaranta i cinquanta.
- I com ha estat treballar amb
Pagès?
-Ja ho havia fet amb Pacte de silenci. Si repeteixo és perquè
en vaig quedar content. Hi ha un equip magnífic, format sobretot per dones, que
treballa amb eficiència i t’acompanya en tot moment.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069