Cazarabet conversa con... Ricard de Vargas, editor del libro
“Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després. Escrits de l’Oriol
per l’Oriol” (Descontrol)
Descontrol edità,fa cosa de tres anys, “els
escrits de l’Oriol per l’Oriol” des de la coordinació en la edició de Ricard de
Vargas, ajudat per en David Castillo i en Guille Larios .
El llibre, editat per Descontrol, el podem
trobar-hi amb llengua catalana i llengua castellana, dins la col·lecció Re-Memorant.
Tot just fa 43 anys que en Oriol Solé
Sugranyes va ésser mort a trets per la
Guàrdia Civil al bosc de Navarra a molts pocs metres de la frontera francesa,
dies després d’escapar d’una presó de Segovia.
La sinopsi d’aquest llibre que edita
Descontrol: Al matí del dia 6 d’abril
de 1976 -avui fa quaranta anys- era abatut pels trets de la
Guardia Civil l’Oriol Solé Sugranyes, a pocs metres de la frontera
amb l’Estat francès, en territori navarrès d’ Euskal Herria, molt a prop de la llibertat, a
l’endemà d’haver escapat de la presó de Segòvia amb 28 presos
més. L’Oriol, ex membre del MIL i company de Salvador Puig
Antich, ja des de ben jove va mantenir un compromís per la llibertat,
un combat aferrissat en contra de tota mena d’explotació i opressió,
en un context social dominat per la imposició del
capitalisme recolzat per la dictadura franquista. Revolucionari anticapitalista i llibertari, va comptar sempre
amb l’estimació dels seus companys i amics. Fou assassinat quan ja
era mort el dictador, quan tot just s’estava iniciant l’anomenada
transició, resultat d’un pacte entre elits politiques i econòmiques fet sota
l’aprovació dels militars que va resultar sobretot en un frau
històric i social que perpetuà i mantingué intacta l’estructura de
dominació existent. En aquestes quatre dècades, l’Oriol s’ha
mantingut viu en el record dels seus familiars, amics i companys.
Però la seva presència es mantindrà viva ara i sempre a cada lluita
que s’enceti que vagi encaminada a una emancipació personal
i col·lectiva contra tot tipus de dominació.
Que el compromís i autenticitat mantingut al
llarg la seva vida esperoni a les noves i futures generacions a
combatre per un alliberament de debò, que faci que la
llavor d’una vida rica en vivències solidàries i de creativitat,
sacsegi els fonaments opressius d’aquesta societat basada en l’abús,
la banalització i la indiferència dels uns envers els
altres. Finalment, cal remarcar que tots aquells companys
i companyes que estiguin empresonats a hores d’ara pels seus
ideals de plena llibertat, siguin anarquistes o no, són també
companyes de l’Oriol Solé Sugranyes.
Un enllaç que et pot anar bé:
https://es.wikipedia.org/wiki/Oriol_Sol%C3%A9_Sugranyes
Els autors i encarregats de la edició són en
David Castillo, en Guille Larios
i en Ricard de Vargas…sent aquest tercer l’eix del llibre i de la idea de
dur-lo a terme.
Nosaltres ja varem conversa arran d’un llibre
sobre en Quico Sabaté amb en Ricard de Vargas: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/ricardvargas.htm
Cazarabet conversa amb Ricard de Vargas:
-Amic Ricard, ens pots explicar-hi qui era en Oriol Solé Sugranyes?. Qui
era com activista ,però ,molt més, qui era com activista versus ésser humà…?; i com a seguidor envers la idea
lliurepensadora?
-L’Oriol Solé Sugranyes , nascut al 1948 a Barcelona era
un jove, com molts d’altres als anys 60, compromès amb la classe obrera i amb
tots els oprimits i un lluitador per la llibertat i per la transformació social
radical de la societat.
Forma part d’una generació que es va auto formant durant
la dictadura a través de les lluites obreres de les hores. Un moviment obrer
que es va anant radicalitzant i que va originar l’aparició el MIL.
L’Oriol era un obrer tipògraf i alhora guerriller molt
estimat pels seus companys i amics pel seu tarannà humanista i activista i el
seu carisma que exercia sobre els seus companys.
Efectivament, ell era tot un home
d’acció, antidogmàtic i antisectari,
format des de molt jove per un marxisme crític amb una pràctica cada cop més autònoma
i llibertària.
Ell fou un dels personatges més importants i decisius per
a la creació del MIL al coordinar el moviment obrer, expressat sobretot per
plataformes de CCOO els GACS (grups autònoms de combat, que realitzaven les
expropiacions i el grup teòric amb les edicions de maig de 1937)
-Aquest
és un llibre fet per persones que, directa o indirectament, s’estimaven a en
Oriol Solé Sugranyes?; i vosaltres, amics com heu guardat cura de la edició?
El llibre va sorgir per retre un record al company Oriol
i per seguir donant testimoni d’una època que s’ha volgut oblidar i amagar, en
que les esperances d’avançar cap a una societat més justa i lliure,eren ben
vives en una generació de joves revolucionaris llibertaris en que L’Oriol n’és
un exemple clar per la seu compromís i personalitat lluitadora.
El llibre vol reflectir la seva personalitat humana i
política través de la seva evolució, des de que era un noi escolta fins a la
fuga de la presó de Segòvia i el seu assassinat pet la guàrdia civil el 6
d’abril 1976, a tocar de la frontera francesa, per Navarra.
És per això que en el llibre he buscat i trobat diversa
gent que el van conèixer i que van compartir una part de la seva curta vida;
s’ha fet així per poder profunditzar millor en les seves vivències humanes i
polítiques que ens apropen més a la seva personalitat real.
-Ha
sigut difícil recopilar tots els records que vos apropen i vos retroben amb en
Oriol Solé Sugranyes…tant els que són d´ell com els
que són per a ell?
-Efectivament, algunes persones ha estat difícil de
localitzar-les degut als anys transcorreguts, però ha estat unànime la resposta
de col·laboració de tots aquells a qui se’ls ha demanat. També cal destacar
l’ajut rebut de la seva família en quant a facilitar dades personals de
L’Oriol, fotografies i alguns testimonis que figuren en el llibre.
-Crec
que punt i apart mereix o mereixen els seus escrits,no…els seus
pensaments?
-El més important de la vida de L’Oriol, com de fet ja
hem esmentat d’alguna manera anteriorment, va ser el seu activisme continuat i
alegria de viure i el seu compromís amb els oprimits a través d’una pràctica
llibertària de d’home lliure.
Però és ben cert que ell va protagonitzar i escriure
diversos escrits, articles i manifestos des de la impremta de Tolosa de Llenguadoc, textos que arribaven a Barcelona i a d’altres
ciutats catalanes, tot travessant clandestinament el Pirineu. En el llibre hem
recuperat alguns escrits seus: cartes a la Laura, a Pedro Inaraja, a Miquel Mayol; un poema de joventut i diversos
textos del MIL en els que ell hi va tenir un protagonisme rellevant, com
“Gàngsters o revolucionàries”, “Aspectos militares de nuestra
guerra”, “Estudio sobre la represión”, “Sobre la agitación armada”, etc, i sobretot un d’importants i
significatiu, escrit per ell “ La Utopia dinamitada"
-És un activista que passa del comunisme a les idees molt més properes a l’anarquisme,
com seu fa o com és aquesta evolució?Per què…què el fa canviar-hi?
-En els anys 60, el moviment llibertari havia estat
desmantellat , sobretot per la repressió continua i ens trobem, en aquests anys
del triomf de la revolució cubana I de l’apogeu del Maoisme, que les idees que
arriben i penetren a Catalunya, venen del camp Marxista. Era molt difícil
trobar literatura anarquista. En aquesta època era freqüents, per afermar que
un era revolucionari, dir-se marxista leninista. És quan, a finals dels 60 hi
ha una gran penetració del PSUC i d’altres organitzacions comunistes de tot
tipus. Llavors, L’Oriol i els que s’integrés a les lluites obreres ens trobem
en aquesta realitat. Serà a partir de la creació de comissions obreres, a
principi dels 60 i de l’esclat de nombroses vagues, cada cop més radicals i també
en contra del control que volia exercir el PSUC , que s’anirà forjant una
pràctica llibertària malgrat que, molts dels textos del MIL parteixin
d’un marxisme crític, antiortodoxe i antiautoritari. És a dir que és, amb la pràctica de lluita
que va fer que retrobéssim, de vell nou, l’anarquisme revolucionari.
Sí que també cal tenir en compte, a nivell teòric, les
influències anarquistes de la revolució social i la lluita guerrillera
precedent i també, més endavant, amb les aportacions antiautoritàries
del maig del 69, del situacionisme i del marxisme antiautoritari dels consells obrers.
-Després,
per què va apropar-se, a l´ Acció Directa?. Què l´ anima a agafar aquest camí i
no un altre?
-L’Oriol, quan s’exilià l sud de França als 70, va
contactar més d’aprop amb guerrillers i
col·laboradors de la guerrilla anarquista catalana que, indubtablement, van
tenir una gran influència, però també cal dir que, em aquells anys, feia poc de
l’enderrocament de la dictadura cubana per la guerrilla i que, a tota Europa i
a d’altres continents, actuaven multitud d’organitzacions guerrilleres.
-Com
era la seva relació personal i política amb l´ activisme àcrata? i amb el
Salvador Puig Antich?
-Com s’ha dir abans, l’activisme anarquista a Catalunya,
era molt feble, sí és veritat que ell va contactar i col·laborar amb diversos
anarquistes a França, molts d’ells provinents dels refugiats de la guerra. Tant
L’Oriol com en Salvador, des de molt joves, van col·laborar i formar part
d’aquest moviment obrer de caire autònom i antiautoritari.
Però no serà fins al 1971, que, acabat el servei militar, en Puig-Antich es relacionarà amb L’Oriol al cremar-se el MIL
-Per
a ell, l’enemic era el sistema, l’estat i el capitalisme o neocapitalisme que
ja asomava?
-Ell com tots nosaltres, el nostre enemic era el capital
en totes les seves dimensions i relacions que crea i també l’estat, el qual el
capital emergeix la repressió. L’objectiu, evidentment, era arribar a una
societat sense classes, autogestionada i sense estat.
-Des
d’aquell matí de l’any 1976 en el que en Oriol moria tractant d’escapar de la
Guàrdia Civil al bosc navarrès…fins ara …què poc ha canviat o fins i tot ha
anat a pitjor l’ofegament damunt els treballadors i treballadores…el poder el
té i reté el neocapitalisme des de sempre…crec que si estigués viu
en Oriol pensaria :”Què poc hem avançat..”, o pitjor :”que em anat
arrere”…Quina percepció teniu vosaltres?
-En aquella època, el moviment obrer era el motor de
lluita, de resistència i de canvi social. Les coses, efectivament han
canviat molt, son diversos els element d’anàlisi que fan que ens trobem en la
situació actual, començant perla transició en que les estructures franquistes i
capitalistes es van perpetuar a través dels pactes de la submissió que va
protagonitzar, sobretot, el partit comunista, amb un afebliment continu de les
lluites obreres fins ara i amb una penetració cada cop mes profunda del sistema
i dels seus valor en el conjunt de la població a través dels estats. Però el
capitalisme també ha sofert moltes crisis i a hores d’ara és ple de
contradiccions com la que és incapaç d’integrar a gran part dels treballadors,
cada cop més marginats del sistema. Augmenta la pobresa i el malestar arreu del
planeta i cada cop més hi ha més fent descontenta que intenta autoorganitzar-se , i també cal comptar en els darrers
anys, en el naixement i creixent-se de nous moviments
socials que fan que , encara avui, tinguem plantejades diverses lluites i
opcional d’avançar amb una pràctica d’alternatives contra el sistema vigent
-Llegint aquest llibre , hi penso: “ … què poc, això és més trist, es
recorda a aquests homes…”. No convé, oi?. A veure si inspiren, ensenyen….
-La gent jove d’ara, lluitadora, necessita referents de
lluita revolucionària amb pràctica de transformació social i més, quan tot
l’espectacle polític dels darrers anys es decebedor. Per tant, aquesta lluita
que tu dius trista, és una realitat que va existir i que, en certa manera, pot
ajudar a la reflexió i al manteniment i aprofundiment d’alternatives de
transformació social llibertàries.
-I
és que per dir una cosa els dictadors capitalistes de la Dictadura Franquista
són els mateixos que es van ficar a la butxaca la transició i que ara, per ara
en són hereus, no?
-Com s’ha dit abans, no ca haver cap ruptura amb el règim
anterior sinó que, les estructures econòmiques , repressives , administratives
i judicials,s’han perpetuat i reproduït en el poder i ara és més visible
que mai per a tothom.
-Amic,
què significà per a l’anarquisme i per a la idea lliurepensadora tindre a una
persona en actiu i “en actitud activa” com en Oriol Solé Sugranyes?.Ell què hi
aporta?
-Per les idees anarquistes és molt important i primordial
la seva pràctica, és a dir l’acció , posar a la pràctica les idees i això és el
que, duran tota la seva vida va fer L’Oriol i molt jovent de llavors. L’acció
és el motor de tot canvi i L’Oriol , amb la seva vida activista, va fer la seva
aportació en el sí de la col·lectivitat .
-Què
oblidem, sovint, d´ aquests defensors de la llibertat més plena?.
–En el cas d´ Oriol, què no hauríem d´
oblidar mai?
-El que no cal oblidar és la seva dedicació plena, la
seva honestedat i generositat i el intentar sempre dur a la pràctica les seves
idees a través de l’acció.
-Llibres
com aquests, llibres de diferents plomes i corals, ens reconcilien amb la
realitat i amb el record d´ aquests activistes, no?
-Llibres com aquest ens donen a conèixer una realitat
sovint ignorada d’una generació jove,com L’Oriol, que van lluitar fins al final
per assolir unes llibertats personals i col·lectives, transformadores de la
realitat.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069