La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Ricard de Vargas Golarons, coordinador
de la edición de “Quico Sabaté i la
guerrilla anarquista” (Descontrol)
Un llibre que tot i que porta la firma de varios
autors és coordinat , de manera excel-lent, per la
ploma especialitzada de Ricard de Vargas que està al damunt i al davant de tots
els capítols.
Quico Sabaté
es va convertir en un guerriller anarquista, amb l’ anomenat últim maquis que
portà de cap a les autoritats franquistes i a les forces d´ordre públic en un
anys, encara, plens de desfici social.
La edició
d´aquets excepcional libre es de Descontrol….que fa una feina exquisita, el
llibre, per suposat, és en el continent---allò que ens conten, analitzen i
reflexionen, molt bo i aporta moltes consideracions---però els editors, a més,
fan del llibre una ferramente tractada amb amor, un llibre editat amb gust.
Quico
Sabaté, un exemple de la guerrilla urbana:
https://es.wikipedia.org/wiki/Guerrilla_urbana
http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/33499
https://directa.cat/tags/quico-sabat%C3%A9
QUAN EL TINENT FUENTES ES VA TROBAR AMB EN QUICO
SABATÉ.
Una calijona es
casava, el seu dia, amb un Guàrdia Civil de fora vila, el tinent Fuentes. El
destí portava a aquest a creuar-se amb d´un dels maquis més mítics, en Quico
Sabaté. Pel poble si fa o no fa sempre s´ha contat, més o menys, la versió que
narrava la revista Sàpiens ara fa uns anys
, però nosaltres creiem a bé deixar constància d´aquesta troballa que va
esdevenir tràgica pel tinent i ,també, per a en Sabaté.
El tinent té un
carrer dedicat al nostre poble, Càlig—Castelló-- tot i que popularment sempre s´ha conegut
més pel carrer de “la costereta” o “la costereta del rellotge”
A les acaballes dels
anys cinquanta en Quico Sabaté era un dels homes més buscats per les autoritats
franquistes, un maqui temut i rebel. Tant en Sabaté com la gran majoria de
maquis eren persones acostumades a moure´s amb molt de pes, a ésser
silenciosos, estar alerta i a anar
sempre armats.
Però, tot i que pot
ser ell no ho sabia, era vigilat tant a una banda com a l´altra dels Pirineus.
Tant les autoritats espanyoles com la gendarmeria francesa tenien a en Sabaté
al punt de mira i d´aquesta manera tots sabien quan va passar-hi la frontera el
dia dels Sants Innocents de 1959. Anava acompanyat amb quatre maquis més i tot
i topetar-se, per l´estreta vigilància, amb la Guardia Civil i escapar ja eren
molt més vigilats i de molt més prop. En Sabaté i els seus eren conills
acorralats per caçadors amb ganes de penjar-se al currículum una bona peça. Tal
com conta la revista d´història Sàpiens
en un article recent:
“La nit de l´1 i tot el 2 de gener del 1960, els guerrillers es van
amargar als boscos de Banyoles.L´endemà al matí van arribar al mas Clarà, a
Palol de Revardit, on les continues entrades i sortides de gent del mas van
acabar alertant la guàrdia civil que van envoltar la casa. Els primers trets es
van començar a sentir cap a les quatre de la tarda i, poques hores després, en
fer-se fosc, els maquis van intentar sortir i fugir a través de la quadra. El
primer en caure fulminat per una bala al cap va ser Francisco Conesa....”.
També van ser abatuts en Antoni Miracle i Rogelio Madtrigal que van caure
fugint pel bosc darrere el mas. Només quedava en Martín Ruíz i en Quico Sabaté.
La Guàrdia Civil va decidir entrar-hi a casa i metralla al primer, però no
troben al peix gros.
Val a dir, gràcies
sempre a l´esmentada publicació catalana, que tot i que la versió no oficial
deia que es van rematar als maquis. La versió oficial, que també ens facilita
Sàpiens, ens diu: “El gobierno militar
de Gerona a las 15,28 del dia 4 comunica el encuentro sostenido por fuerzas de
la Guardia civil con un grupo de cinco atracadores al este de la masía de “La Mola”, en la tarde de ayer y
en la madrugada de este día,resultando cuatro
atracadores muertos y otro que huyó, al parecer ,herido de gravedad. Parece ser
que el herido que logró escapar es Sabater con
herida en el tórax. Cinco brigadas de gendarme se hallan desplegados en
la frontera”.
Estava clar que era
en Sabater el que havia escapat,però ferit
greument---podríem dir mortalment ferit—entre les vaques, els matolls, el fang,
la merda. Aleshores és quan apareix el tinent Fuentes que, segons conten, va
dir:
-No tiréis que soy
el teniente...No tiréis que soy el teniente.
Però en Sabater sí
va tirar i acte seguit va repetir :
-No tiréis soy el tenientet…..No tiréis soy el teniente.
Quico Sabater va
enganyar als guàrdies i aconsegueix fugir caminant tota la nit. Segons conta
Sàpiens: “La vigília de Reis va
aconseguir pujar,ferit i moribund, en un tren a
Fornells de la Selva....a l´entrada de Sant
Celoni quan el maqui es recargolava per culpa del dolor i la febre, va
saltar quan faltava poc més d´un quilòmetre per arribar a l´estació....”.
El mític maqui segueix el seu particular periple pel món de la
supervivència. Una dona li diu on poder anar a curar-se, però al parèixer en
Sabaté es fica equivocadament a una altra casa i té les seves amb el veí. Els
crits alerten a un somatent, en Abel Rocha. Així aquest s´acostava per una
punta de carrer i un guàrdia per l´ altre.
Es produeix un
tiroteig, el somatent dispara i el maqui des del terra fereig al somatent que
torna a disparar amb la seva metralleta. Conten que els trets van desfigurar a
en Sabater
Cazarabet conversa amb Ricard de
Vargas:
-Ricard, per què un llibre sobre Quico Sabaté,
guerriller i resistent contra la dictadura franquista?
-En primer lloc perquè coincideix amb el centenari del seu naixement. En
segon lloc per ser un dels guerriller més populars, actius i estimats pel
poble, de manera que ha perdurat en la memòria col·lectiva a través dels anys,
raó per la qual el mateix Règim Franquista el considerava l’enemic “número 1”.
A més a més, amb el llibre no sols recuperem i actualitzem la seva memòria de
resistència, sinó que alhora recuperem tota la resistència armada del moviment
llibertari en els seus diferents grups d’acció des del mateix 1939 fins al
1960, període en el qual, durant uns 20 anys, va actuar una guerrilla llibertària
urbana a Catalunya, amb nombroses accions, i centenars de combatents morts.
D’aquesta guerrilla, Abraham Guillén, teòric de la guerrilla llatinoamericana,
n’afirma que, bo i centrada en la ciutat de Barcelona, serví de precedent i
referent d’accions anàlogues als anys 60 i 70, a tota Amèrica. Endemés, volem
que el llibre serveixi per enfortir la reflexió i el debat de les noves
generacions.
-Què
diferencia la resistència, oposició i guerrilla anarquista que es pot
personalitzar amb Quico Sabaté de l’acció de l’AGLA, per posar-te
un exemple?
Evidentment els grups d’acció del Quico Sabaté que van del 1945 al 1960 són
uns dels molts actius en aquests anys. El d’en Quico, possiblement és dels més
coneguts per la seva tenacitat, eficàcia i espectacularitat. Es diferencia
respecta la de l’AGLA, en primer lloc, en què actuava sobretot a Barcelona i
ciutats més immediates i, per tant era, pròpiament, una guerrilla urbana,
mentre que l’AGLA era bàsicament rural. En segon lloc, els grups d’acció
exemplificats pel d’en Quico, era col·lectius d’afinitats, amb un caire
antiautoritari, d’acció directa que no estava dirigida des de dalt, com era el
cas de l’AGLA, comandada per comissaris polítics del PCE i que obeïen les
consignes de la jerarquia comunista.
-A part del
llibre que s’ha fet arran del centenari del Quico?
A part del llibre, s’ha reeditat un documental realitzat el 1988. Era un
episodi d’una sèrie de set, que va encarregar TVE i del que jo en vaig ser
guionista i coautor. El llibre i el documental han servit per fer més de
40 presentacions a Catalunya i al País Valencià. Aquests materials han servit
per recuperar els anys de resistència i alhora per debatre sobre la situació
actual de les diverses menes de violència i opressió que patim i les formes d’autodefensa
i resistència amb les què ens hi encarem.
-La gent alguns col-lectius, assocsiacions i
demés fan molta memòria i están portant a terme molts estudis, investigacions i
demés sobre diferents esdeveniments persones i demés reelacionats sobre la guerra,
la posguerra inmediata i la dictadura….això està molt bé…però semble que la
memoria de l´anarquisme i de la seva lluita per la llibertat sempre ha costat
més de reivindicar. Què en podries dir?
Sempre s’ha reinvidicat, però ha tingut menys ressò pel seu caràcter
més radical i perquè no va participar en el conxorxa de la Transició, i per
tant ha estat bandejat per tot el Sistema. El nostre missatge no agrada a totes
les formes de poder que han signat un pacte del silenci a l’entorn de
l’antiautoritarisme.
-És una bona
tàctica reivindicar la memòria anarquista el fer-ho amb personatges com en
Quico Sabaté?
Hem començat amb ell, perquè fou el personatge, malgrat ell mateix, més
mitificat per la veu popular, però es tractaria de recuperar tots els
personatges, accions, moviments de caire llibertari que van actuar.
-Què t´ha
aportat, què vos ha aportat de particular l´estudi de la guerrilla anarquista i
d´en Quico Sabaté?
L’elaboració del llibre ens ha fet conèixer noves fonts documentals que han
aportat més informació, Per exemple, hem conegut que al Montnegre (entre el
Maresme i el Vallès), o a Terrassa, hi havia gent del poble, pagesos, obrers,
pastor, que li prestaven suport. El suport popular era, doncs, molt més gran
del que fins ara ens contava la historiografia recollida fins al moment.
Igualment, la lluita d’en Faceries, Sabaté i tants d’altres maquis, era
coneguda i valorada pels combatents de la generació següent, com ara els
membres del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament) i l’OLLA (Organització de
Lluita Armada) que van lluitar amb armes els anys 70 i que probablement, sense
el seu exemple, no les haguessin empunyat.
-Totes les maneres d´oposar-se al
franquisme estaven plenes de risc…els que lluitaven des de l´entorn rural
passaven moltes penuries a més de veure com s´utilitzava a molts veins com a moneda de canvi, però els que
feien resistència urbana també patien lo seu. Explique-nos.
-La repressió del regim franquista era implacable amb
tots aquells que s'hi oposaven i encara era més terrible amb tots aquells que
lluitaven amb les armes a la mà , tant a la
guerrilla rural com a la urbana. Per exemple, de la guerrilla rural llibertària
de Marcel.li Massana que actuava en diverses comarques del centre i nord de
Catalunya van ser executats familiars i enllaços d'aquesta guerrilla com a
represàlia en no poder mai matar o fer presoner a cap guerriller del grup d'en
Massana.
A Catalunya
foren centenars els guerrillers anarquistes morts en combat o assassinats duran
els anys 40 i 50 i a principi dels anys 40 només a la ciutat de Barcelona hi
havia més de 30.000 homes i dones empresonats pel règim
Cal tenir en
compte que en aquests anys 40 i 50 el país estava sota una ocupació militar i
policíaca implacable que, malgrat tot, en quant a Catalunya, no van poder
acabar amb aquesta resistència armada, provinent de la guerra, fins al cap de
més de 20 anys méss tard, el 1963 amb la mort del guerriller anarquista Ramon
Vila Capdevila, que a França va ser un heroi de la resistència contra els
nazis.
-Quins trets diferencials van aportar les acción d´en Quico?
En Quico
Sabaté va esdevenir, degut a l'espectacularitat de les seves accions, un mite i
una llegenda a través de la veu popular, malgrat ell mateix. D'entre totes les
seves actuacions cal destacar la importantÃssima activitat propagandÃstica i
reorganització del moviment llibertari a Catalunya, com també les seves accions
en l'alliberament de presos i en les expropiacions amb les que va aconseguir
gran quantitat de diners que eren utilitzats fonamentalment per ajudar als
presos i les seves families, per la impressió i difusió de publicacions,
proclames i fulls volants llibertaris contra el règim, i també per la creació
de diversos grups de suport i dipòsits d'armes pel territori Català .
Considerat
pel franquisme "el enemigo número e1 del régimen" tota la seva acció
resistent es va caracteritzar per un major aprofundiment i eficàcia que els
seus predecessors. I també en els anys 50 es presentava personalment a
menjadors de fàbriques o tallers, com la Siemens, tot pronunciant discursos
contra el règim, així com també a través de cintes magnetòniques gravades
prèviament.
-Per què creus que una persona tria
el combat, la lluita armada per a fer front a un règim dictatorial…?
Primerament
ha de tenir plena consciència i conviccióde l'opressió que es pateix a fi de
passar a l'acció per combatre-la amb l'objectiu de poder enderrocar el règim
dictatorial.
En els
règims dictatorials els nivells d'explotació, opressió i de negació de
llibertats són tant forts que sovint una manera efectiva de combatre'ls és a
travéss de les accions guerrilleres.
-Altres, de qualsevol tendencia
política, també anarquistes van triari una resistència, però no armada…Què ens
pts comentar?
-En aquesta època dels anys 40 i 50 efectivament es van
desenvolupar dintre del moviment llibertari diversos tipus d'oposició i de
resistència. Però sobretot en els primers anys, sovint molts dels que feien la
resistència armada a través de les joventuts llibertàries també participaven en
la reorganització dels sindicat de la
CNT i en la difusió de la propaganda. I molts activistes que no feien una
resistència armada havien sovint d'anar armats, i fins i tot als anys 40 per
fer una pintada al carrer.
Sempre va
haver-hi una relació i punts de contacte entre la resistència armada i la
sindical organitzativa, i totes dues eren necessàries i imprescindibles per a
poder plantar cara al règim i enfortir l'oposició.
-Crec mirant-ho tot en perspectiva i analitzant-ho amb reflexió que la
llibertat li deu molt als guerrillers---tot i que t´he de confesar que jo no
hagués tingut valentía poer agafar una arme, però….---allò que vull dir que en
la lluita contra la dictadura i el feixisme a vegades cal ficar tota la carn a les
graelles…
-Evidentment
tota lluita sempre te els seus fruits. Aquesta llarga lluita guerrillera de més
de 20 anys que va deixar a Catalunya centenars de morts va crear nombrosos
problemes al règim feixista alhora que va tenir ressó a nivell internacional
i sobretot en uns anys de tan dura repressió i negació de llibertats va
donar-li moltes satisfaccions i autoestima al seu poble treballador.
-Llegint comhe anat llegint sobre el
fenòmen maqui i sobre la guerrilla anarquista,no crec
que a molts d´ells els hagués agradat això de pasar a la historia com a
“mites”….Què en penses?
-Ja s'ha dit
abans que molts d'ells i sobretot el Quico Sabaté van esdevenir mites en contra
de la seva voluntat. Van ser nombroso els grups d'acció anarquistes al igual
que les seves accions durant tots aquests anys i la major part d'ells els
desconeixem perquè precisament actuaven perquè creien que era el seu deure,
sense fer-ne cap ostentació.
-Per acabar m´agradaria apropar-me al
Quico Sabaté com a ésser humà, com a persona…qué en spots dir?
-Pel que
sabem en Quico Sabaté era una persona divertida i bromista, alhora que molt
solidaria amb els seus companys. Sempre actuava en un terreny que coneixia
perfectament i prenia tot tipus de precaucions abans de realitzar una acció.
Així als
anys 50 se li va demanar que portés a terme una acció d'alliberament de presos de Sant Miquel de
los Reyes a València pel qual el seu grup d'acció es va traslladar a València i
se li van fer arribar plànols de la presó i del clavegueram però finalment va
decidir no realitzar aquesta acció no ho veia del tot clar. Mai havia actuat
fora de Catalunya, i el deconeixement del terreny va ser decisiu en la seva
negativa a actuar.
22555
Quico Sabaté i la guerrilla anarquista. Ricard de Vargas
Golarons (coord.)
283 páginas + DVD
15.00 euros
Descontrol
Aquest
volum de 282 pàgines és la darrera novetat sobre un dels maquis anarquistes més
populars de tots els temps, Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté (1915-1960).
Les gestes del maqui llibertari Sabaté –que inclouen atracaments, contraban
d’armes i tota mena de sabotatges contra el franquisme– van convertir-lo en un
mite durant la seva vida i també a la fi, l’any 1960, quan, perseguit per la
guàrdia civil franquista, fou mort per un sometent a Sant Celoni. Tanmateix, el
llibre és un intent d’emmarcar Sabaté en la guerrilla anarquista que va durar
vint anys (1939-1960) i involucrà centenars de persones, i no pas un sol home.
Aquesta guerrilla fou referent de les guerrilles revolucionàries de l’Amèrica
del Sud. El llibre intenta explicar, doncs, que Sabaté no estava pas sol, ni la
seva història era una història individual, sinó una història col·lectiva molt
poc coneguda: la guerrilla anarquista sota el franquisme.
‘Al llibre aportem una llista incompleta d’un centenar de guerrillers
anarquistes que formaven part d’aquesta guerrilla urbana que va durar vint
anys. Del 1939 fins al 1960, amb la mort del Quico. I la influència d’aquesta
llista, com han reconegut teòrics de la guerrilla urbana –com ara Carlos
Marighella i sobretot Abraham Guillén, el gran teòric–, es veu en els
tupamaros, els montoneros, els cubans i altres guerrilles a Sud-amèrica. Tots
sabien i tenien de referència la guerrilla catalana i llibertària. Per a ells
va ser un precedent, i el van tenir molt en compte.’ Això ens ho explica Ricard
de Vargas Volarons, coordinador de l’obra, autor d’alguns dels texts centrals
del llibre i l’home que avui presentarà el volum. Així mateix, el llibre inclou
interessants mapes on es localitzen rutes i amagatalls d’aquesta guerrilla.
L’obra és col·lectiva i inclou articles de gent de pes. L’anarquista Stuart
Christie, detingut per haver provat d’atemptar contra Franco, i més tard
reconegut estudiós de l’anarquisme i autor de la brillant trilogia ‘Granny Made
Me an Anarchist’, ‘Franco Made Me A Terrorist’, i ‘Edward Heath Made Me Angry’
escriu un dels capítols. També parla Jean-Marc Rouillan, militant del MIL, Gari
i Acció Directa, i autor de ‘Odio las Mañanas’, sobre els vint-i-tres anys a
presons franceses. També es recuperen escrits d’Octavi Alberola, i aportacions
d’Argi Ferrero, un dels investigadors i historiadors actuals que més han
centrat el treball en Sabaté o una entrevista amb Antonio Téllez, amic de Sabaté,
i autor de l’obra canònica sobre ell, publicada ja fa anys, i traduïda al
català.
Les dues filles de Sabaté, Paquita i Alba, encara són vives i viuen a França.
La gran, Paquita, també escriu al llibre. També s’ha parlat amb Roget i Quima
Dorada, col·laboradors de Sabaté i que encara són vius. ‘Aquesta guerrilla no
hauria existit sense l’actuació de les dones. Dones com la Quima. Moltes feien
de guies, enllaços, contraban d’armes o logística. Quan l’any 1957 detenen 44
persones, la meitat són dones’, diu Volarons. Entre el material que el llibre
ofereix, es destaquen tres exemplars de la revista ‘Combate, portavoz de los
grupos anarcosindicalistas’ que s’han anat a cercar a l’arxiu de la CNT que hi
ha a Amsterdam.
Finalment, el llibre inclou un DVD amb quatre documentaris sobre ‘Els maquis’,
‘Homenatge a Quico Sabaté’, ‘Col·lectiu Penta’ i un ‘Cançoner’ de Jaume
Arnella, que inclou cançons com ara ‘Bella Ciao’, ‘Grândola, vila morena’,
‘Adio Lugano’ (en català) i cançons de guerra diverses.
Andreu Barnils (Vilaweb)
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069