Cazarabet conversa con... Marta Alòs, autora de “L’origen del pecat” (Pagès)
L’origen del pecat.
Marta Alòs escriu una novel·la negra emmarcada
dins la col·lecció Lo Marroco Negre de Pagès editors.
Amb aquesta novel·la sí que podem dir i afirmar
allò de: “amb l’Església ens hem topetat… i fica el
dit a la llaga parlant sense embuts de casos de pederàstia
i de casos de corrupció….
Es tracta, aquesta, de la segona novel·la negra
de l’autora, ella és l’escriptora de Ulls maragda, novel·la amb la que l’autora,
després d’una fructífera trajectòria literària,va debutar-hi dins el gènere
negre…després d’aquesta lectura vam
tindre un Conversa con.. Ací vos deixem l’enllaç: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/ullsmaragda.htm
La sinopsi del llibre: Diu la saviesa popular que
els homes i dones de bé sempre s’allunyaran de putes, policies, polítics i
periodistes. Doncs bé, de tots quatre n’hi ha en aquesta nova novel·la de Marta
Alòs, que a més a més hi afegeix l’obscur món de l’Església catòlica. En
aquesta ocasió el mosso d’esquadra Roure, ascendit, torna a una Lleida on
l’especulació urbanística és el pa de cada dia i on els periodistes necessiten
molt de cafè per suportar els plens municipals. Una novel·la negra rodona que
consolida l’autora en aquest gènere, en el qual va irrompre amb molta força amb
Ulls maragda.
L´ autora Marta Alòs: és escriptora. Ha publicat
més d’una quinzena de llibres, amb èxits tan importants com La mà al melic,
El dia que vaig oblidar el meu nom i Cartes a la meva mare. Ha
obtingut diversos premis literaris com el Vent de Port del 2000 per Sol
d’hivern; el de Narrativa de dones de Castelló del 2002 per L’ombra de
la Forca, o l’Armand Quintana de Narrativa de Calldetenes 2014 per La
llengua de les pedres. Ha estat regidora de la Paeria de Lleida, diputada
al Parlament de Catalunya i coordinadora de Cultura de la Diputació de
Barcelona. És articulista i tertuliana als principals mitjans de comunicació
catalans. Després d’Ulls maragda, aquesta és la seva segona novel·la
negra.
L’autora ja va estar amb nosaltres amb:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/ullsmaragda.htm
Cazarabet conversa amb Marta Alòs:
-Amiga, què t'ha portat a escriure aquesta obra narrativa altra vegada dins
el gènere negre?
-Sí, la veritat és
que hi he tornat i, crec, que amb més força que l'anterior novel·la "Ulls
Maragda". No ho tenia previst i la veritat és que havia començat una
novel·la romàntica que és, de fet, la que estic escrivint en aquests moments,
però, ja sabeu com van aquestes coses... una història apareix, seguida d'uns
personatges que truquen a la teva porta i, si aquests son, una colla
d'assassins, policia, periodistes i... doncs ja ho tenim! Una altra novel·la
negra "L'origen del pecat".
-Com et va passar pel cap construir aquesta història?
-Tinc una fórmula
molt especial d'escriure i és fer-ho sense cap guió previ. El títol sí que el
tinc al cap, però la resta es va creant a mesura que els personatges van
entrant per la porta. Ells són, de fet, els creadors de la novel·la. Jo
simplement vaig descrivint les seves vides. "L'origen del pecat", com
totes les meves novel·les anteriors, es va anar teixint així... i la veritat és
que els personatges son d'allò més "negres".
-Què és per a tu la narració estirant el fil del gènere negre?
-M'agrada crear una
narrativa que enganxi al lector/a, que no pugui deixar la novel·la fins que
l'hagi acabat. I crec que, en el gènere negre, això és fonamental. La intriga,
és molt important.
-En les teves creacions quin paper vols donar-los als personatges en aquest
cas mescles personatges quotidians que tenen aquets treballs i/o oficis que
sempre estan com “en alerta”?
Sí, és això mateix. Vull que els meus personatges
siguin versemblants, que els lectors/es els puguin, fins i tot, creure que els
veuen pel carrer. Tots ells amb una forta personalitat. Ben definits i que mai
es puguin confondre. N'hi ha que tenen més protagonisme que d'altres però tots,
tots, també els que podríem definir com a "secundaris" tenen un paper
rellevant.
-El paper dels personatges ,ací més que mai, i per entendre fins i tot la
trama és prioritari enfront a la mateixa
trama i a l'escenari?
Tot és prou important. L'ambientació, el
paisatge, la boira de la meva ciutat que pot envoltar qualsevol crim alhora que
amaga l’assassí en aquesta capa espessa de núvols. M'agrada pensar que la
persona que ho
està llegint, encara que ho faci a casa seva, de cop i volta es trobi
submergida dins la història, que participi en la investigació.
-Però al mateix temps sembla que la trama és una trama de trames,no?
-Cert. Tan "L'origen del pecat" com
l'anterior "Ulls Maragda" son novel·les polièdriques, amb moltes
cares, amb més d'una història. Cap de les dues son, com t'ho diria" a
"l' us". Les típiques de lladres i serenos.
No, vull que els personatges vagin creant diverses històriques que, a poc a
poc, es vagin trobant fins aconseguir tancar el cercle. I en això, aconseguir
que el lector/a hi pugui participar. M'agrada jugar amb els
personatges... o, com he dit abans, que ells juguin amb mi.
-Per què fiques al centre a personatges que estan com a la corda
fluixa....com a jugant a aguantar l´ equilibri?
-Com ja us he
comentat, els personatges tenen una forta entitat. Tots ells. Jugar, potser no
seria la paraula correcta, jo diria que el seus rols son els que requereixen
les històries que pretenc explicar. Giren i giren fins aconseguir crear uns
relats atractius per a les persones que després els llegiran.
-Si et pareix ,amiga, tornem sobre els personatges versus
trama; sembla que el paper de la trama sempre és l'eix sobre el qual gira tota
la resta --- fins a la paciència, satisfaccions i insatisfaccions de
l'escriptor o escriptora--, però de vegades l'osmosi entre personatges i trama
és tan fort que interaccionen d'una manera bestial, què ens pots dir?
-"L'origen del
pecat" és una novel·la que vaig escriure sense imposar-me cap
"autocensura". És molt descordada. On m'he atrevit a parlar d'alguns
temes encara gairebé tabú en la nostra societat. Com per exemple la part més
fosca de l' església vaticanista i els casos de pederàstia. No és senzill i has
d'escriure sempre vorejant el fil de la navalla. És el mateix que d'altres
novel·les que tinc. Les d'erotisme, per exemple
-Són personatges que mostres i fas desfilar a la teva història han anat
canviant tal com els vas pensar en un inici sota l' influx de la trama? O és
més aviat alguns trets de la trama dels que canvien sota la influència i/ o
enamorament a que et sotmeten, com a escriptora, alguns dels personatges ...
-Com ja us comentava, els personatges van fent la
seva i de vegades em posen en més d'un conflicte. Sé que això sembla una mica
inversemblant però és així. N'hi ha de molt potents com és el bisbe Mestre
o el Pocallet, el propietari del prostíbul. I
d'altres molt entranyables com la Noe o la Rossita. El cas de la Lola és diferent. Va agafant força a
mesura que la història va avançant. La Lola és un personatge que, com està
de moda dir ara, es va "empoderant"
-Quin i com és el paper que
li atorgues a l'escenari en què es passegen els personatges i es desenvolupa la
trama?. Com i de quina manera vas pensar en Lleida?
-Ulls Maragda, també era una novel·la on Lleida
era la protagonista, juntament amb Barcelona i el Pallars Sobirà. I per què no,
Lleida? Sovint em fan aquesta pregunta i jo els hi responc: Lleida és una
ciutat on la boira ens acompanya durant bona part de l' hivern. Aquest
paisatge, fosc, poc transparent, és ideal per una novel·la negra. Com la Londres
de les històries d'en Jack l'esbudellador.
-Amiga Marta, es nota que t'ho has passat molt bé escrivint....i que has
invertit, fins i tot, cert ---ja em perdonaràs—cinisme; què ens pots dir?
-I que serien les
nostre vides si no hi poséssim una mica d'ironia, ben diferent del
"cinisme". Aquesta novel·la és força complicada, amb molts girs i,
com he dit, polièdrica. I, crec, amb tota la modèstia del món ho dic, molt
agosarada i atrevida. Els lectors així m'ho comenten.
-Marta,ens pots parlar de el procés de documentació, recerca de fonts,
lectura de llibres i altres que hi ha darrere d'aquest llibre? .Període
apassionant, però molt afanyós i laboriós que, de vegades, fins i tot ens pot
submergir en certa ansietat...no?
-Aquests tipus de
novel·les et fan suar de valent. Has de documentar-te molt bé abans d'engegar.
Penseu que son llegides per gent de l'ofici. És a dir: policies, investigadors
professionals, periodistes, personal mèdic, etcètera, i qualsevol errada et pot
fer fracassar una novel·la com aquesta. Per exemple: A "L'origen del
pecat" hi ha dues autòpsies. M'he hagut de documentar molt abans de
poder-les descriure.
-I, com ha estat el dia a dia de treball, el teu metodologia de treball per
construir aquest llibre d'assaig / narració?
-Com deia Picasso; que la imaginació t'agafi
sempre treballant. I aquest és el mètode. Treballar i treballar, és a dir,
escriure i escriure. Esborrar molt i tornar a començar fins que, crec, que he
escrit una obra
que em deixi satisfeta. Com la meva feina a la Universitat i d'altres annexes
em prenen molt de temps, aprofito qualsevol moment de lleure per escriure.
-Aquest treball, ¿t'ha obert la ment i la curiositat a indagar més sobre
alguns dels aspectes tractats en el procés creatiu?
-Mai no m'he parat a
pensar el per què escric. Suposo que és perquè m'apassiona crear. Sempre dic
que escric per a ser llegida. Aquest és el meu propòsit.
-Ens pots parlar de treballs en què estàs submergida ara?
-En aquests moments estic treballant en una novel·la romàntica. Molt
íntima. Una història que també és polièdrica i on els personatges viuen
situacions que vull que atrapin al lector. Tot i això, quan l'acabi,
ja tinc pensada una altra novel·la negra. Aquesta vegada penso que es
desenvoluparà en una etapa anterior al segle XIX. Ja veieu com em complico la
vida... però és tan fantàstic
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069