La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Marta Alòs i
Lòpez, autora de “Ulls maragda”
(Pagès)
Marta Alòs
escriu una intensa novel-la negra que edita Pagès Editors, editorial afincada a
Lleida dins la col-lecció Lo Marroco Negre.
És el
primer llibre d´aquesta autora dins el gènere de novel-la negra. Tot i que ja
té uns quinnze llibre dins altres gèneres. És una autora molt prolífica,
directa i que és eficient, tret que facilita, i molt, la lectura del llibre i
l´entenimet de tot plegat.
És, a més,
l ´autora una tertuliana habitual de programes con Els
Matins de TV-3, col-labora, a més, amb altres medis de comunicación catalans.
Allò que
ens diu la sinopsi del llibre:
Un cadàver
sense els seus ulls de color verd intens. Ulls maragda. El botí de l’assassí de
la Mariona Costa, becària de la Universitat de Lleida. Mentre l’agent Roure,
mosso d’esquadra, intenta resoldre el cas, s’obre una guerra pel càrrec de
rector, una professora amant de la víctima rep un encàrrec per escriure una
biografia surrealista i un periodista intenta escatir la veritat. Tot en una
Lleida on el passat és molt més important del que sembla i on la troballa d’un
quadre de Xavier Gosé complica encara més les coses en l’impactant debut en el
gènere negre de Marta Alòs.
L´autora
Marta Alòs:
Marta Alòs
i Lòpez (Lleida, 1960) és escriptora. Ha publicat més d’una quinzena de
llibres, amb èxits tan importants com La mà al melic, El dia que vaig oblidar
el meu nom i Cartes a la meva mare. Ha obtingut diversos premis literaris com
el Vent de Port del 2000 per Sol d’hivern; el de Narrativa de dones de Castelló
del 2002 per L’ombra de la Forca, o l’Armand Quintana de Narrativa de
Calldetenes 2014 per La llengua de les pedres. Ha estat regidora de la Paeria
de Lleida, diputada al Parlament de Catalunya i coordinadora de Cultura de la
Diputació de Barcelona. És articulista i tertuliana als principals mitjans de
comunicació catalans. Aquesta és la seva primera novel·la negra.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Al%C3%B2s_i_L%C3%B3pez
Cazarabet conversa
amb Marta Alòs:
-Marta, des de quan vas pensar en escriure aquesta novel-la, Ulls maragda, de gènere negre? Per què
t´has endinsat dins aquest gènere?
-En
una altra entrevista em preguntaven si fa no fa el
mateix. Després de més de 15 llibres publicats potser aquest és, juntament amb
la novel·la romàntica, l'únic que encara em quedava pendent. He de dir que vaig
tindre la idea d´ una història on hi
havia assassinats i investigació, uns ingredients que formen part de la
novel·la negra. I així va començar tot.
-Mai t´ havies
endinsat en aquest gènere: t´ ha costat molt?. La
documentació té que esdevindre un exercici també molt precís a l´ hora d´
escriure literatura en gènere negre, oi?
. Com t´ ha anat aquesta feina i com teu has fet?.
–És de pensar que t´ ha fet falta assessorament, no?
-Escriure
ja és una tasca prou complicada però tan apassionant que les hores de dedicació
es converteixen en un exercici de plaer. En aquesta novel.la hi he invertit un
any de feina. Cal però matitzar que la majoria de gent que ens dediquem a
escriure tenim una feina principal que és la que, en realitat, ens dona un
salari a final de mes. Per això, un any no és real. Són hores que vas pessigant
d'aquí i d'allà i que, sumant sumant fa que, finalment, poguis tancar una obra
i portar-la a l'editorial. En Ulls Maragda vaig haver d'investigar i
endinsar-me en la història de la meva ciutat: Lleida i també a la del meu pare:
Barcelona.
Penseu que és una novel.la que transcorre entre 1870 i 2016. Fa
salts en el temps a través de capítols breus perquè el lector o lectora no es
perdin. Això necessita documentació. Atès que és una novel.la on hi ha
investigació, sí que vaig demanar informació a la polícia, en aquest cas mossos
d'esquadra. El nivell de comandaments era un tema que se m'escapava. Que és un
agent? Que és un indendent? Un caporal? Què fa
cadascú?
-I els fets que
narres, la trama, en què et vas inspirar per escriure-la?
-Ui això no és gens
complicat. L'escriptor Josep Pla sempre deia que per escriure s'ha de ser molt
tafaner. Mirar per la finestra i observar la gent, el carrer, les situacions.
Tot està al carrer. Els personatges. Tot. I una escriptora, com és el meu cas,
saber veure allò que ningú més veu. Aquí és on intervé la imaginació. I
saber-ho interpretar i escriure per atrapar el lector, és clar.
-Des
d´on venen els personatges que , dins la trama, es troven?.
A l´ hora de dibuixar i retratar els personatges en qui o en què pensaves?
-En aquesta novel.la
hi intervenen uns 30 personatges. Uns amb més protagonisme i d'altres
simplement fan un "cameo", però tots són imprescindibles per la
trama. Pensa que a la primera pàgina ja apareix una becària assassinada a la
Universitat de Lletres de Lleida i , ai!,
l'assassí/assassina li ha arrencat el ulls. Aquest ja és un primer impacte. Uns
Ulls de color verd. D'aquí prové el títol: Ulls Maragda. Quan penso en una
història la imagino d'una forma molt primari, només embastada i llavors, sempre
em passa el mateix, deixo que els personatges vagin fent la seva. Els meus
personatges van creant la història. De vegades fins i tot m'he sentit
utilitzada per ells.
-Però
l´escenari on es desenvolupa la trama i on es donden cita els personatge també
té molt de pes, oi?
-Sí,
és clar. És evident que la ciutat de Lleida hi té molt pes en aquesta novel.la,
però també Barcelona. El misteri d'un quadre del pintor Xavier Gosé neix a Barcelona
a la Llotja, l'antiga escola de Belles Arts. Lleida té un component atmosfèric
ben diferent a d'altres ciutats. És la boira. La boira de ponent. Un ambient
excel.lent per recrear assassinats i amagar els assassins.
-Tot i que Lleida és
una ciutat …la trama té arrels de drama rural on tothom, de fet, es coneix, oi?. Això es nota en el ritme de la novel-la…?
-Lleida
és una ciutat de mida humana on no és que tothom es conegui però sí que hi ha
un nucli important de població que navega pel mateix mar. Aquesta societat es
descriu a la novel.la. El lector o lectora tindrà la sensació que passeja pels
carrers i que s'hi sent a gust. La novel.la recrea el mon universitari més
interior. Les lluites pel carrec a rector, la redacció d'un diari lleidatà, el
diari Segre, la guerra civil, etcètera. De fet la novel.la narra més d'una
història on al final totes convergeixen. És una mena de gran trencaclosques que
anima a pensar al lector. La novel.la crec que inclou tota mena de lectors:
gènere històric, eròtic, sarcàstic, emotiu, romàntic i, sobretot, un gènere que
els unifica. La novel.la de gènere negre.
-Amiga,
com veus en aquest moment l´estat del gènere de novel-la negra en literatura? I si ens fixem en la literatura en llegua catalana?
-Crec,
sincerament, que és un dels millors moments per a la novel.la negra i no només
gràcies a la nòrdica que cal precisar que es mou en un ambient i uns arguments
ben allunyats de la nostra prosa mediterrània. La llengua catalana ja va viure
moments espectaculars amb l'escriptor Manuel de Pedrolo i la coneguda
col.lecció Cua de Palla. Però de fet la negra sempre havia estat considera de
segona categoria. Un subgènere. Ara no, la cosa ha canviat com un mitjò. Ara ha
pujat als altars i és lloada i admirada. Està de moda. A Catalunya i
concretament a Ponent està florint d'una manera espectacular. Pagès editors,
una editorial de Lleida però d'àmbit internacional, ha creat una col.lecció
exclusivament dedicada al gènere negre. Lo Marraco negre, on jo hi he publicat
Ulls Maragda.
-Hi ha diferències
entre la literatura negra nórdica, la llatina—en la que podem englobar la
castellana, la grega, francesa i la catalana---l´escrita en llengua inglesa….?. Es tracta o les diferències venen més que res per la
manera d´entendre la vida….més que res per les diferències socioculturals?. Tot i que als lectors i lectores de novel-la negra,
d´intriga o policíaca ens agrada el gènere sí o sí, tot i tindre les nostres
preferències, no?
-És
el que us deia abans. La nòrdica està de moda però, francament, la no arriba a
la intensitat de la dels països llatino-americans. Aquesta sang calenta que els
fa escriure a raig i assassinar, si m'ho permeteu, així, magistralment. A
Catalunya, també us ho deia, hi ha florida de novel.la negra. I, sortosament,
no tot passa per Barcelona. Lleida està publicant bona literatura negra. Però,
com tot, Barcelona ho xucla tot. Ens costa donar a conèixer la nostra obra. I
és una llàstima.
-Pero, Marta, perdona, tornem al teu llibre: ostres l´entrada de la
trama és culpidora….quina ocurrència treure-li els ulls a la víctima…però quina
ocurrència més bona per tal d´ atrapar-nos en la lectura perque la realitat,
per desgràcia, encara supera a la ficció,oi?. Què ens
pots reflexionar?
-Sí,
la veritat és que les persones que l'han llegit em comenten que la novel.la
atrapa, aquest és el verb, des de la primera pàgina. No tots els llibres
comencen amb un... "Li trec els ulls?". Uf! Mentre l'escrivia, de
vegades, tancada al despatx, tenia moments de pànic.
He volgut que el lector o lectora quedés impactat però que la novel.la li anés
suggerint al·licients perquè anés continuant llegint. L'altre dia em va enviar
un whatsapp una coneguda i em va dir: <<Apa que ahir me'n vaig anar a
dormir a les 4 de la matinada. I tot per culpa de la teva novel.la>>.
Després em va felicitar, és clar. És una història on res és el que sembla.
-Perque el llibre i
la trama són o tenen més que res ingredients de novel-la 100% negra:
l´escenari, l´assassinat, els personatges, els seus treballs…
-Sí,
és novel.la negra però amb ingredients que s' escapen de la típica i tòpica d'
aquest gèneres. No és la típica que aquí et mato i després investigació,
polícia i agafen l' assassí i tanquen el cas. No, de cap manera. He volgut
jugar amb la capacitat de pensar, de fer rumiar el lector. Vull que, com a mi
m'ha passat escrivint-la, ell o ella també s'ho passi bé llegint-la.
-Et mires o t´has
inspirat d´alguna manera amb algun escriptor o escriptora; no sé, ets seguidora
d´ alguna altra ploma?
-Diuen
que per a ser una bon escriptor o una bona escriptora s'ha de tenir una bona
biblioteca al darrere. De fet la gent que escrivim som bons lectors. Llegim i
escrivim. O escrivim i llegim. Sempre m'ha agradat l'estil d'en Jaume Cabré i,
potser, jo també sense ser-ne conscient utilitzo alguns recursos per escriure
les meves novel.les. Un toc intimista barrejat amb tocs directes i precisos.
-Tinc la impresió
de que t´ has divertit molt escrivint aquest llibre i que no será l´ últim en
gènere negre. És així?
-Sempre m'ho he passat molt bé
escrivint. Fins i tot amb els meus articles d'opinió als
diaris. I amb
aquesta novel.la també ho he fet. No, ja us avanço que ara estic treballant en
una altra negra. Aquesta ambientada al segle XIX i també a Lleida. No vull fer
un “spoiler” però hi haurà molts assassinats i ...
-Marta, ets molt
prolífica…ens pots fer cinc cèntims i explicar-nos en què estàs treballant en
l´actualitat?
-Ai
que ja us he contestat. Però us afegiré alguna cosa més. Acostumo a treballar
amb més d'una obra. En tinc dues de treballades des de fa anys i penso que
algun dia les acabaré. Quan els personatges vulguin perquè ells manen. Una és
una història romàntica d'una noia propietària d'una llibreria amb un passat...
i ho deixo aquí. I l'altra és de bandolers, de nyerros i cadells. Ja ho veieu
que sóc una mena de tasta olletes!
-Per estrenar-te
com a escriptora en gènere negre has triat a Pagès Editors, però no és la
primera vegada que treballes amb ells.Et sentes cómoda amb ells?.
-Molt. I sense matisos. Són uns autèntics professionals. Un equip que
qualsevol empresa voldria tenir. De fet he publicat amb d'altres editorials.
Perquè he guanyat premis que incloïen l'edició o perquè n'hi ha que m'han
encarregat treballs. Però Pagès editors és la meva editorial de referència. I
n'estic molt orgullosa de tenir la seva confiança.
27244
Ulls maragda. Marta Alòs i Lòpez
376 páginas 15 x 24 cms.
20,00 euros
Pagès
Un cadàver sense els seus ulls
de color verd intens. Ulls maragda. El botí de l’assassí de la Mariona Costa,
becària de la Universitat de Lleida. Mentre l’agent Roure, mosso d’esquadra,
intenta resoldre el cas, s’obre una guerra pel càrrec de rector, una professora
amant de la víctima rep un encàrrec per escriure una biografia surrealista i un
periodista intenta escatir la veritat. Tot en una Lleida on el passat és molt
més important del que sembla i on la troballa d’un quadre de Xavier Gosé
complica encara més les coses en l’impactant debut en el gènere negre de Marta
Alòs.
Veure primeres pàgines
Primera novel·la negra escrita per Marta Alòs, l'autora ha publicat quinze
títols d'altres generes.
La trama es desenvolupa a la Lleida actual i la Barcelona de principis de
segle.
Marta Alòs és tertuliana dels programes "Els matins" de TV3 i a
"8 al dia" de 8TV.
Marta Alòs i Lòpez (Lleida, 1960) és escriptora. Ha publicat més d’una
quinzena de llibres, amb èxits tan importants com La mà al melic, El dia que
vaig oblidar el meu nom i Cartes a la meva mare. Ha obtingut diversos premis
literaris com el Vent de Port del 2000 per Sol d’hivern; el de Narrativa de
dones de Castelló del 2002 per L’ombra de la Forca, o l’Armand Quintana de
Narrativa de Calldetenes 2014 per La llengua de les pedres. Ha estat regidora
de la Paeria de Lleida, diputada al Parlament de Catalunya i coordinadora de
Cultura de la Diputació de Barcelona. És articulista i tertuliana als principals
mitjans de comunicació catalans. Aquesta és la seva primera novel·la negra.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com