Cazarabet conversa con... Jordi Martí-Rueda, autor de “Brigadistes. Vides per la
llibertat” (Tigre de Paper)
Jordi Martí-Rueda mira a “aquestes vides per la llibertat” amb el pròleg de
Jordi Borràs i sota la edició de Tigre de Paper.
En aquest llibre el seua autor vol ficar a la solidaritat al centre i al
front de tot; tot i que s’afirma de manera rotunda: “Mai en la història s’havia
vist un gest de solidaritat com aquest, i mai s’ha tornat a veure.
'Brigadistes' hi posa noms i mirades, amb 60 relats i 60 fotografies”.
En Martí-Rueda relata ,fent seixanta aproximacions…unes seixanta històries
de solidaritat, vida plena, entrega, convicció…..que van intentar aportar un
alè d’esperança a la II República amenaçada pel feixisme espanyol de la mà de l’alçament
militar que, finalment, va comandar en Franco…
La sinopsis: A Fanny Schoonheyt li deien la dona més valenta de Barcelona.
Felicia Browne va decidir que havia arribat l’hora de deixar els pinzells i
agafar un fusell. Els germans Nielsen es van enfilar a tres bicicletes i van pedalar
des de Copenhaguen fins al Pirineu. En un vagó de tren ple de soldats, a la
infermera Penny Phelps l’amoïnava la bota de vi que s’acostava, de mà en mà i
de boca en boca.
Durant la Guerra Civil va passar una cosa extraordinària. Milers d’homes i
dones d’arreu del món van deixar família, feina i un món en pau per creuar la
frontera i combatre el feixisme a la península Ibèrica. Mai en la història
s’havia vist un gest de solidaritat com aquest, i mai s’ha tornat a veure.
Brigadistes hi posa noms i mirades, amb seixanta relats i seixanta
fotografies. Podrien ser històries de novel·la, però son reals i ben humanes. I
ens diuen una cosa: sota l’èpica de la Guerra Civil també s’estimava, es tenia
coratge i por, i ganes de plorar i fins i tot de riure. Reviure aquestes vides,
avui, és més oportú i saludable que mai.
En Jordi Martí-Rueda: Jordi Martí-Rueda és historiador especialista en
Guerra Civil i Brigades Internacionals. El seu primer llibre, Tocats pel
vent. Cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil
(editat per Pagès Editors, i en castellà per Editorial Milenio amb el títol de Cinco
rebeldes) va rebre el premi Liberisliber de no-ficció 2015. Ha
treballat en el sector editorial i en diversos projectes de memòria. Actualment
treballa a la Direcció General de Memòria Democràtica.
Nosaltres ja vam parlar amb en Martí-Rueda:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/tocats.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/cincorebeldes.htm
Cazarabet conversa amb
Jordi Marti-Rueda:
-Jordi, què és allò que et fa i et motiva a escriure
tant, indagant, investigant i cercant entorn als brigadistes internacionals?
-Suposo que és l'interès per copsar allò que va impulsar tantes persones a
fer un gest tan extraordinari, vist amb ulls del segle XXI, com és deixar casa,
feina i família per anar-se'n a un país en guerra, a una guerra que sobre el
paper no era la seva. En realitat sí que era la seva guerra, encara que no fos
a casa seva; la guerra contra el feixisme era una causa global, perquè
l'amenaça del feixisme era global. També em fascinen moltes preguntes que
sorgeixen a mesura que treballes aquest tema: com aquestes persones afronten
les situacions brutals que son inherents a una guerra, com actuen i resolen les
dificultats, i com s'ho fan per tornar a casa, com s'adapten al país on tornen,
que és una dificultat de la qual es parla poc.
A més, penso que no s'ha dit tot. Hi ha molt per dir, per explicar. Hi ha
històries fascinants a les rutes del Pirineu, per on els brigadistes caminen de
nit per arribar a la Península sense ser descoberts, o als hospitals de guerra,
on metges i infermeres que vénen de la medicina civil arriben sense un manual
d'instruccions sobre com han d'actuar en un hospital de guerra, i han de
resoldre situacions inverossímils.
-Què ens aporta aquest
nou llibre, Brigadistes, que edita Tigre de Paper?
-Aporta un format nou, molt visual i fàcil de llegir. Son 60 històries de
voluntaris i voluntàries internacionals en la Guerra Civil, acompanyades
cadascuna d'una fotografia del protagonista o del context, i son peces curtes,
d'una pàgina. Això permet presentar molts personatges en un mateix llibre, i
alhora fer-se una idea del que van significar les Brigades Internacionals. A
més, hi ha força capítols dedicats a aspectes poc coneguts de les Brigades
Internacionals, com la feina que hi van fer metges i infermeres en unes
condicions terribles, o la participació de dones, que molt sovint han estat
oblidades quan s'ha parlat d'aquest tema.
-Què creus aporta, com de
nou, aquest llibre a altres que no són pocs i s’han escrit mirant al col·lectiu
dels Brigadistes Internacionals?
-Certament, s'han escrit molt llibres sobre les Brigades Internacionals.
S'ha de dir que aquest llibre no és un assaig, no és un llibre d'història,
gairebé no hi ha teoria. Hi ha històries personals. És una mirada diferent de
l'assaig, una perspectiva que el pot complementar. S'hi tracten detalls,
aspectes personals dels seus protagonistes que en un assaig d'història rarament
trobem. En un altre nivell hi ha els llibres autobiogràfics com "Men in
Battle", d'Alvah Bessie, o biogràfics, com el magnífic treball que va fer
la historiadora Angela Jackson sobre la infermera anglesa Patience Darton.
-Els seixanta relats són com seixanta retrats de seixanta
brigadistes…
-Aquesta era la idea. Son flaixos, moments concrets, que crec que
ajuden a apropar-te a cada personatge. En la majoria de casos hi ha una
informació que ens ajuda a situar el personatge i un fet, una situació que ens
el mostra en moviment, actuant. És com una instantània. En aquest sentit, trobo
que hi ha un paral·lelisme amb la fotografia. Els relats no son resums
biogràfics, sinó, en més o menys mesura, moments de la vida d'aquestes
persones. Les fotografies que acompanyen els textos els complementen bé,
fotografia i text s'alimenten mútuament.
-Alguns d’aquests retrats
i relats t’hauran costat més que d’altres, oi?
-Sí, però això té molt a veure amb el format del llibre. En tractar-se de
peces molt curtes, d'una sola pàgina, has de fer un exercici per decidir el que
és realment important per a la història i descartar, encara que et sàpiga greu,
allò que no ajuda a enfocar el relat cap a on realment el vols enfocar. És un
exercici d'escriptura interessant.
-Cadascú i cadascuna són
un batec propi que feia front a una guerra a la qual, la majoria, va anar per
ideals, oi?
-Cadascú té les seves particularitats. La gran majoria van venir per un
compromís ètic fonamental, combatre el feixisme, però això també amaga raons
pragmàtiques. En aquest sentit, no eren romàntics, com de vegades s'ha dit.
Eren pragmàtics. Van voler derrotar el feixisme perquè van entendre la dimensió
del perill que s'aproximava i van voler frenar-ho a temps, abans que devorés
tothom. Idealistes sí, si entenem per idealisme posar per davant de tot la
lluita contra el feixisme. Alguns van fer sacrificis personals immensos per
poder lluitar contra el feixisme, fins i tot deixar fills. Pot semblar una
contradicció. Però les contradiccions formen part de la naturalesa humana. Per
exemple, Alvah Bessie tenia dos fills quan va venir, i sovint, a les guàrdies
de nit o quan tenia temps per pensar, no parava de preguntar-se si havia fet el
correcte, perquè els enyorava i no estava segur que ells poguessin entendre que
se n'anés tan lluny i posés la seva vida en perill; era per evitar que ells
cresquessin en un mon dominat pel feixisme, que va venir, però això no treu que
la por que ells no ho entenguessin el preocupés molt.
-Cadascú podia tindre els
seus ideals, però tots i totes tenien el denominador comú de cercar una lluita
cap a la llibertat. Ho podríem dir així?
-Sí. El carnet de brigadista no especificava cap ideologia; hi deia,
simplement, "Antifeixista". I entre aquells voluntaris, tant entre
els qui van formar part de les milícies antifeixistes, com els que van formar
part de les Brigades Internacionals, com els que es van integrar en altres
unitats de l'Exèrcit Popular, hi havia ideologies diverses: comunistes,
anarquistes, socialistes, liberals o persones que se sentien senzillament
antifeixistes. El nexe que els unia era derrotar el feixisme, i això explica
que dins de la mateixa trinxera hi puguem trobar persones que als seus països
d'origen o en el passat havien sigut adversaris o fins i tot enemics. Un cas
paradigmàtic és el dels irlandesos, que coincideixen amb dos antics agents
britànics de la guerra d'independència d'Irlanda, però no és l'únic cas; entre
els cubans, per exemple, també hi havia diferències en termes polítics,
diferències del passat.
-Com ha estat el teu procés d'investigació entorn a
aquest llibre, Brigadistes, que t’edita Tigre de Paper?
-No l'he concebut com un llibre d'investigació sinó com un llibre de
divulgació. En alguns casos, en què no hi havia res escrit sobre certes
persones, la informació prové de recerques en fonts d'arxiu, principalment de
Londres o Nova York; per exemple, és el cas de Salaria Kea, una infermera de
Harlem, sobre la qual vaig escriure un text molt més llarg en un llibre
anterior, Tocats pel vent, i que fins aleshores era pràcticament inèdita a casa
nostra; també és el cas d'Evelyn Hutchins, que va conduir ambulàncies per les
línies del front i sobre la qual tampoc s'havia escrit res aquí. Però en la
majoria de casos la informació prové d'hores i més hores de lectura de llibres,
assajos, biografies, autobiografies, correspondència.
-I una vegada ho tens
tot, com procedeixes a ordenar o treballar amb el material?
-Encara que siguin històries molt curtes i mostrin moments concrets de la
vida de cada persona, hi ha un fil lògic en l'ordre dels relats. Vaig voler
començar mostrant històries de com arriben algunes d'aquestes persones, i
acabar amb històries de com marxen els últims, aquells que van marxar el febrer
del 1939 amb les restes descompostes de l'exèrcit republicà i la població civil
i acaben als camps de concentració de França, i amb dues històries de la
resistència francesa. Hi ha un fil cronològic de fons; perquè, encara que el
llibre no tingui la pretensió d'explicar què eren les Brigades Internacionals,
si ho relates seguint el fil del temps tot s'entén millor; s'entén millor el
relat general i s'entén millor cada història, si es pot situar en un temps
concret.
-Segurament que més d’un d’aquests
retrats que fas t’inspiren històries que et farien endinsar dins el món de la
ficció o de la no-ficció. És així? Tens alguna idea?
-Tots els relats son no-ficció. Son fets reals, narrats amb un format
literari, però els fets que s'hi expliquen son reals. Per descomptat, moltes
d'aquestes històries contenen material de sobres per a fer una novel·la. De
fet, hi ha alguna història que, si no t'ho diuen, pots pensar que és ficció.
Això em va passar amb el llibre anterior: hi havia gent que em deia, "però
va passar de veritat?". Ho preguntaven sobretot per la història de Bill
Aalto, un guerriller nord-americà d'origen finlandès que té una història
inverossímil, que només veiem en pel·lícules de James Bond. Passa una cosa
semblant amb Bill van Felix, que va sobreviure a un naufragi al Mediterrani, va
sobreviure a la batalla de l'Ebre i va acabar arribant a la frontera amb els
franquistes mossegant-li els talons. Les Brigades Internacionals son un pou
sense fons d'històries que, a ulls del segle XXI, ens semblen impossibles.
-Amic, a banda del teu
treball amb la Direcció General de Memòria Democràtica… ens pots fer cinc
cèntims d’allò en què estàs treballant actualment?
-Doncs tinc un nou llibre acabat a l'ordinador; també és d'històries
personals i reals, de no-ficció, però no va de la Guerra Civil sinó de música.
Està acabat però descansant. Entre que acabes un llibre i el dones realment per
acabat cal deixar un lapse de temps, deixar-lo a la nevera i tornar-te'l a
mirar al cap d'un temps amb la ment neta.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069