La
Librería de El Sueño Igualitario
Jordi
Martí-Rueda ens apropa, mitjançant cinc històries, a les Brigades
Internacionals i a la Guerra Civil.
Un llibre
imprescindible que ens apropa a un fenòment de dolidaritat envers una causa i
molts valors, la de la defensa de la República…
Allò que ens
diu la editorial del llibre:
Tocats pel vent és la història de
cinc persones que deixen casa seva per lluitar per la República durant la
Guerra Civil. Un guerriller heroic que en tornar als Estats Units s’atreveix a
revelar la seva homosexualitat. Un irlandès presoner de Franco que intenta
salvar-se mitjançant la música. Una infermera negra que troba aquí l’amor que a
casa se li nega. Un escriptor de Nova York que sota les bombes rep una lliçó de
vida. I un mexicà que amb només setze anys lluita a l’Ebre, tot i que no ho
recordarà fins que en tingui setanta-nou. Cinc vides abocades a situacions
excepcionals, on la línia que separa la por i el coratge, els motius polítics i
els anhels personals, és voluble i fràgil.
L´autor:
Jordi Martí-Rueda (Barcelona, 1976) és escriptor, historiador i editor.
Especialista en Guerra Civil i Brigades Internacionals, ha treballat com a
investigador en el Cens de Simbologia Franquista a Catalunya, del Memorial
Democràtic, i ha estat assessor de diversos projectes relacionats amb la
Batalla de l’Ebre. Ha treballat com a corrector lingüístic en els sectors editorial i audiovisual, i
habitualment col·labora amb el Servei Editorial de l’Institut d’Estudis
Catalans.
Un enllaç interesant:
http://www.elpuntavui.tv/video.html?view=video&video_id=119785628
Cazarabet conversa
amb Jordi Martí-Rueda:
-Per què un llibre que s'apropa, amb cinc històries, al fenòmen
de les Brigades Internacionals i dels brigadistes…? És, per dir-ho d'alguna
manera, per a recordar-los com mereixen…?
Per
descomptat. El meu fill, que pertany a la tercera generació després de la
guerra, ja no tindrà el privilegi de poder parlar amb algú dels que la van
viure. Han passat vuitanta anys des de la guerra i ens pot semblar molt de
temps, però no ho és. Els efectes anímics d'una guerra com aquesta i quaranta
anys de dictadura no desapareixen en dues generacions. Cal, per tant, que la
recordem. No només per no repetir errors, sinó també per recordar la bellesa
que de vegades hi ha enmig del desastre. La guerra va ser una experiència
terrible, però també hi va haver bellesa. Les històries dels brigadistes, que
creuen països, continents i oceans per jugar-se la vida en una guerra que en
teoria no és la seva, tenen bellesa. Cal que recordem aquestes històries,
perquè són boniques.
-Els recordem com cal a aquells estrangers que
van vindre a defendre la llibertat, la democràcia i els valors de la II
República?
Crec
que no. Perdem la memòria molt de pressa. Crec que la generació següent
ignorarà que hi va haver milers d'homes i dones que van venir d'arreu del món
per defensar la llibertat. A més, hi ha moltes maneres de recordar. Juan Miguel
de Mora, mexicà, un dels personatges del llibre, afirma que en tot allò que
s'ha escrit sobre els brigadistes falta tendresa, no hi ha l'amor i la tendresa
que ell sí que veia, fins i tot sota les bombes, en aquells homes i dones.
-Com ha estat el procés de documentació
d'aquest llibre…? Hi ha trets reals?
Els fets i els personatges són reals. Evidentment hi ha recursos literaris, però hi són només per fer
les històries més veraces, perquè les escenes no siguin natura morta i els
personatges respirin. No he volgut fer cap descobriment, sinó fer un llibre
divulgatiu sobre la història vital de cinc persones. Hi ha hagut un treball de
documentació en dos arxius de Barcelona, un de Londres i un de Nova York, però
també hi ha molta font bibliogràfica. Tres dels personatges van escriure
autobiografies, i aquestes estan entre les fonts que he fet servir (no són les
úniques però evidentment no les volia obviar). Segons el capítol, té més pes el
document d'arxiu o la font bibliogràfica.
-Quina és la metodologia de treball que has
utilitzat?
Després
de la documentació en arxius i la lectura de les fonts autobiogràfiques i
testimonials, hi ha hagut un treball d'escriptura que per força implica una
reinterpretació personal dels fets. Volia que el llibre tingués tendresa però
no cursileria. He intentat escriure amb passió i prenent com a eix de cada
història la persona, amb les seves contradiccions i vulnerabilitat. Crec que si
escrius sobre els brigadistes tenint en compte aquestes dues condicions, la
tendresa apareix per si sola, perquè ja està en les seves vides. El mèrit és
seu. El que he fet jo ha estat no censurar aquesta tendresa.
-Hi ha mites que han d'esclatar dins del
fenòmen de les Brigades Internacionals i dels brigadistes?
Hi ha
mites que convindria superar, com el mite, molt treballat per la propaganda
franquista, que eren soldats estalinistes. No és cert. Les Brigades
Internacionals eren, en essència, un exèrcit antifeixista, al marge de la
ideologia que cadascú tingués. Un altre mite és que era un exèrcit
d'intel·lectuals. És cert que és segurament l'exèrcit més culte que hi ha hagut
mai en la història, perquè hi havia molts escriptors i intel·lectuals, però la
veritat és que el 80% dels brigadistes eren obrers: mariners, estibadors,
treballadors de la indústria metal·lúrgica...
-Veig que les cinc històries parteixen i són
ben diferents… Molt diferents des
dels seus orígens i tots els seus trajectes. Però tenien en comú l'idealisme, la fi per la
qual van vindre, els valors que defensaven… Fes-nos-en cins cèntims.
Bill
Aalto és un noi del Bronx, un obrer, que es converteix en guerriller republicà
i fa accions novel·lesques; però en tornar a casa, a uns Estats Units en blanc
i negre, ha de defensar la seva condició d'homosexual. Bob Doyle és un noi
irlandès, molt pobre, que és capturat pels feixistes i va a parar a un camp de
concentració; ell i la resta de presoners lluiten per salvar la seva condició
humana mitjançant els jocs, la música... Salaria Kea és una infermera negra, i
a Harlem viu en una societat dominada pel racisme; a la Península sent, per
única vegada a la vida, que la respecten per qui és i com treballa, no pel
color de la pell. Alvah Bessie és un periodista de Brooklyn de classe mitjana
que vol combatre el feixisme, però un cop és aquí es pregunta si és capaç de
viure una vida de sacrifici i privacions; en tornar serà guionista a Hollywood
i serà protagonista involuntari de la Cacera de Bruixes. Juan Miguel de Mora,
mexicà, lluita amb setze anys a l'Ebre i després tindrà una vida apassionant,
però no aconseguirà recordar el seu pas per l'Ebre fins que tingui setanta-nou
anys.
-També van haver-hi molts brigadistes de llocs
d'Europa que, fins i tot escapant dels seus governants, se la van vindre a
jugar ací en defensa de la República… Per què et centres més amb els que vénen
d'una mica més enllà de l'Atlàntic?
Molts
eren francesos, polonesos, italians... Però he triat aquestes cinc històries
(les d'un irlandès, un mexicà i tres nord-americans) per pur enamorament.
M'interessa com afronten els reptes que se'ls presenten al llarg de la vida;
intueixo que la manera com s'hi enfronten depèn tant de les seves conviccions
polítiques com de les seves qualitats personals.
-La por i el coratge al costat del sentiment ¾com ben bé diu la contraportada¾ i els ideals a
l'altra banda… És gairebé impossible aconseguir l'equilibri, però tot i això
s'intenta… És com el “dibuix“ de la lluita humana de sempre al davant de
situacions com aquestes?
Tendim
a imaginar-nos els herois com éssers irreductibles, com les estàtues èpiques,
quan és tot al contrari. L'heroisme rau en la vulnerabilitat. El veritable
heroi és qui té por, enyorança i dubtes i, tot i així, es queda dalt de la
muntanya lluitant. Els herois de veritat són persones. Això ja ho deia fins i
tot Homer a la Il·líada, sis segles
abans de Crist: per una banda hi havia els déus; per l'altra, els herois, que
enmig dels combats sota les muralles de Troia tremolaven de por, i a qui els
déus havien d'infondre coratge per evitar que fugissin. El seu mèrit era
lluitar malgrat tenir por.
-El “fenomen” de solidaritat i fraternitat
dels brigadistes…, aquella mena d'exemple, com creus que va afectar,
des del teu punt de vista, els analistes, politòlegs, sociòlegs…?
Crec
que en aquell moment va ser impactant. Que unes 35.000 persones viatgessin
d'arreu del món per venir a una guerra contra el feixisme va impressionar els
seus coetanis. Però no crec que en els àmbits acadèmics tingués cap efecte a
llarg termini.
-I al poble espanyol? I a la resta de ciutadania del món… Es va
apendre d'aquella mena d'entrega?
Crec
que no gaire. No hi ha hagut cap altre cas de solidaritat equiparable a aquest
en la història; tampoc s'han repetit aquelles condicions. D'altra banda, en
alguns països s'ha preferit oblidar el fenomen de les Brigades Internacionals,
perquè és un recordatori constant del fet que aquests països van ometre el seu
deure d'ajudar un estat democràtic que era agredit. Els brigadistes són un
record incòmode per a alguns governs.
-A la majoria de brigadistes, quan se'ls va
retornar d'Espanya… no se'ls va rebre bé al seu país, se'ls va menysprear,
se'ls va humiliar… perquè eren d'idees d'esquerres: socialistes, comunistes,
anarquistes, trotskistes… Com creus que es van sentir ells?
Als
Estats Units se'ls va considerar "antifeixistes prematurs", perquè
havien començat a lluitar contra el feixisme abans que el govern ho fes, cosa
que per a la Casa Blanca no era lícita; a l'Europa occidental també van ser
marginats, tot i que potser no tant com als EUA. En canvi a l'Europa de l'Est,
si bé alguns van acabar ocupant càrrecs en els aparells d'estat, molts altres
van ser reprimits. Per què? En general eren persones amb conviccions molt
sòlides, podien ser incòmodes per a governs que sovint preferien militants d'un
perfil funcionarial. A algú que s'havia allistat voluntàriament a la Guerra
Civil i havia estat al Jarama o a l'Ebre, no se'l manipulava fàcilment.
-Quan vas començar el llibre quina sensació
tenies? I quan el vas acabar: com t'has sentit i com ha anat evolucionant el
teu camí com a historiador, investigador, escriptor… Com et sents ara?
Mentre
l'escrivia em preguntava si a algú més li interessaria. Ara em sorprenc de la
resposta de moltes persones que vénen a les presentacions i s'emocionen amb les
històries dels brigadistes. M'alegro d'haver-ho fet; però el que més
m'alegraria seria que algú, després de llegir aquest llibre, sentís el neguit
de buscar els relats autobiogràfics d'Alvah Bessie o Juan Miguel de Mora, que
van escriure meravellosament bé, o de Bob Doyle. Llegir aquestes històries en
primera persona no té preu. Tan de bo, per a algun lector, aquest llibre
serveixi de pont per arribar als llibres que van escriure alguns dels
brigadistes.
-Quin treball, si es pot saber, hi ha sota el
teu horitzó?
Quan
treballes un tema com aquest generes molta documentació. Tinc en marxa un
assaig sobre les Brigades Internacionals i també un llibre que combina ficció i
realitat sobre la Guerra Civil. A l'horitzó, però, hi ha escriure ficció.
19209
Tocats pel vent. Cinc
històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil. Jordi Martí-Rueda
236 páginas 17 x 24 cms.
17,00 euros
Pagès
Tocats pel vent és la
història de cinc persones que deixen casa seva per lluitar per la República
durant la Guerra Civil. Un guerriller heroic que en tornar als Estats Units
s’atreveix a revelar la seva homosexualitat. Un irlandès presoner de Franco que
intenta salvar-se mitjançant la música. Una infermera negra que troba aquí
l’amor que a casa se li nega. Un escriptor de Nova York que sota les bombes rep
una lliçó de vida. I un mexicà que amb només setze anys lluita a l’Ebre, tot i
que no ho recordarà fins que en tingui setanta-nou. Cinc vides abocades a
situacions excepcionals, on la línia que separa la por i el coratge, els motius
polítics i els anhels personals, és voluble i fràgil.
Primeras páginas: http://www.pageseditors.cat/ftp/pdf/3814_9788499755564_L33_23.pdf
Jordi Martí-Rueda (Barcelona, 1976) és escriptor, historiador i editor.
Especialista en Guerra Civil i Brigades Internacionals, ha treballat com a
investigador en el Cens de Simbologia Franquista a Catalunya, del Memorial Democràtic,
i ha estat assessor de diversos projectes relacionats amb la Batalla de l’Ebre.
Ha treballat com a corrector lingüístic en els sectors editorial i
audiovisual, i habitualment col·labora amb el Servei Editorial de l’Institut
d’Estudis Catalans.
Introducció
..............................................................................
7
I. El trist final de Bill Aalto (o el noi que va marxar del
Bronx)
..............................................................................
15
II. El nen que es deia Bob Doyle (o l’odissea comença a
Dublin).............................................................................
61
III. Les vides de Salaria Kea (o la infermera de Harlem) .......... 111
IV. El camí que vas iniciar, Alvah Bessie (o l’irònic escriptor
de
Brooklyn).....................................................................
143
V. La memòria de Juan Miguel de Mora (o el mexicà que va
deixar de ser
nen).............................................................. 201
I després...................................................................................
227
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069