Cazarabet conversa con... Daniel Arasa, autor de “Jesús en Guerra (1936-1939)” (Flah)
Jesús en guerra 1936-1939.
El nou llibre d´en Daniel Arasa que es centra en contar allò
que va passar-hi a molts pobles, agafant, això sí, l´exemple d´un d´ells…
L´autor vol resaltar-hi: “La tragèdia de la Guerra
Civil Espanyola amb les barbaritats dels dos bàndols plasmades en un poble Els
assassinats dels anarquistes, la persecució religiosa, la repressió franquista,
més de 80 Consells de Guerra”
Allò que ens conta la sinopsi del llibre:
Allò que va passar a la família de “El Pequeño”
–malnom amb el que la coneixien al poble de Jesús- és un exponent del
dramatisme de la Guerra Civil Espanyola. Al pare de la dona, Rosita, el van assassinar els anarquistes i van calcinar el
seu cos. Havia amagat objectes religiosos per a que no els destruïssin. Al pare
del marit, José, el van afusellar després als nacionals per suposada denúncia
d’una persona a la que van aquells assassinar i haver convertit una església en
fàbrica de sabó.
El poble que porta el nom de Jesús és sens dubte un dels que millor
sintetitza la Guerra Civil a tot el país, perquè en ell es van donar en grau
superlatiu la majoria dels tràgics “ingredients” del conflicte.
Aquest llibre “Jesús en guerra (1936-1939)” és una exhaustiva investigació
sobre el que va passar al poble que en aquell moment tenia poc més de 2.500
habitants. És un exemple especialment clar dels fets succeïts arreu d’Espanya,
sobretot als territoris que primer van ser del bàndol republicà i van arribar
després els nacionals: suportar els desastres generals de la guerra més les
aberracions i repressions d’uns i altres. Aquest poble, a més, va quedar durant
molt temps en la mateixa línia del front.
Dos vegades canvien el
nom
Els efectes del conflicte comencen pel mateix nom de Jesús. És ben conegut
que al territori republicà van eliminar els topònims religiosos amb l’objectiu
d’eradicar la religió. Molts pobles van canviar de nom. Però a Jesús no va
passar un cop, sinó dos. Els de la CNT-FAI, imperants en la etapa primera de la
guerra, van voler glorificar al seu dirigent Joaquín Ascaso,
mort el 19 de juliol en els combats de les Drassanes de Barcelona, van fer fora
el nom de Jesús i van imposar el d’Ascaso d’Ebre (o Ascaso de Ebro). Però amb els Fets de Maig de 1937 i la
derrota i marginació dels anarquistes, la Generalitat va canviar el topònim
llibertari pel de Molins d’Ebre. Amb l’arribada dels nacionals recuperava el
nom de sempre.
Esglésies i hospitals
També va ser general al territori republicà la persecució religiosa. Arreu
la majoria d’esglésies i convents van ser destruïts i milers de sacerdots
assassinats. Una persecució ferotge. Es dona la circumstància de que Jesús era
un poble amb concentració de religiosos: un convent i dos Noviciats femenins,
així com la seu del Seminari Menor de la diòcesi de Tortosa, a més de la
parròquia. Allí els assassinats de sacerdots van ser particularment elevats. A
les monges no les van matar –encara que hi ha dubtes sobre tres desaparegudes-
ni sotmetre a persecució tan cruel, però els dos centenars de religioses que
estaven als noviciats, convent i hospital van ser exclaustrades i expulsades.
A Jesús hi havia un hospital abans la guerra. Però en van crear un altre a
un dels convents. A més, com a conseqüència d’haver tants edificis religiosos
que van ser expropiats, a aquell poble van fer cap un nombre inusualment elevat
de refugiats traslladats des de zones properes als fronts.
Entren les tropes de
Mussolini
La intervenció internacional va ser molt important a la guerra. Es plasma
també a aquest poble. El van “alliberar” tropes feixistes italianes del Corpo Truppe Volontarie
que lluitaven amb Franco, però quan allí mateix es va estabilitzar el front,
els que disparaven contra la població des de l’altra banda de les línies eren forces
de les Brigades Internacionals.
Quan durant nou mesos el riu Ebre es va convertir en front de guerra el
poble va quedar en primera línea, obligant les autoritats a l’evacuació de tots
els habitants, que es van haver de refugiar i viure com podien per casetes de
camp de zones de secà o de muntanya.
El fet d’estar al costat de la ciutat de Tortosa i formar part del municipi
va fer que, en el temps de guerra, afloressin a Jesús la rivalitat i tensions
pròpies de les petites poblacions rurals i al mateix temps es visquessin els
moviments de masses d’una ciutat mitjana.
Intensa repressió
franquista: tots els consells de guerra
Si durant gran part de la guerra la repressió va ser la dels republicans,
quan arriben els franquistes les tornen canvien i es posa una marxa una
maquinària ben organitzada de cacera i repressió dels anteriors. Va ser
pertinaç i implacable. Més de 80 persones van ser sotmeses a consells de guerra
i es va afusellar a més gent de la que havien assassinat els altres, excepte
sacerdots. Això tenint en compte que gran part dels principals responsables
d’assassinats, extorsions i detencions s’havien exiliat a França i alguns
havien mort durant la guerra. Al llibre es donen de manera molt detallada tots
els consells de guerra, amb les denúncies, interrogatoris, instrucció dels
procediments sumaríssims, celebració dels consells de guerra, sentències i
aplicació d’aquestes, ja fos davant de piquets d’execució, presons o llibertat,
i indults.
Al marge dels judicis sumaríssims va haver altres manifestacions
repressives. Així, a diverses dones les hi van talar el cabell al zero i les
obligaven a veure oli de ricí. Una va “rebentar” i morir.
Aquest llibre es el resultat d’anys d’investigació sobre els fets produïts
a un poble concret. Gairebé tot en base a documents d’arxius, però no manquen
tampoc testimonis personals. Es un estudi a fons sobre allò que va passar a un
poble, però els que el llegeixen podran veure reflectits molts aspectes d’allò
que va passar a la seva pròpia població, només canviant els noms de les
persones i algunes circumstàncies peculiars.
Daniel Arasa ha estat amb nosaltres des de
les seves aportacions e investigacions amb cos de llibre:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/hemingway.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/ebroenllamas.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/arasa.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/partesguerra.htm
Cazarabet conversa amb Daniel Arasa:
-Daniel, amic, ens pots explicar breument què
ha significar per a tu indagar i escarbar al damunt
de la història més recent de la guerra civil a Jesús?
-Aquest llibre, “Jesús en guerra”, que és el primer que
publica la nova editorial Flah Editors, ha
significat, sobretot, un immens descobriment. Sovint pensem, i això es diu i es
repeteix, que sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 ja està tot dit. Jo
mateix porto publicats sis o set llibres relacionats amb aquesta guerra, així
com diversos capítols d’altres llibres col·lectius. Si un descobriment i una
lliçó important hi ha a partir d’aquest llibre és que cal estudiar molt més
aquella guerra, poble per poble, amb la màxima imparcialitat.
Com han dit diversos historiadors, aquest llibre pot ser
un model de gran interès i utilitat per a molts historiadors professionals o
afeccionats que volen estudiar la guerra a la seva pròpia població.
-Per què vas
triar aquest poble?
-Jesús és el meu poble, un barri de Tortosa, on vaig
néixer i viure fins als 16 anys, i amb contacte permanent posteriorment.
He estat, ja des de nen, molt interessat amb la història,
també la local. Per tant, sempre vaig tractar de conèixer el màxim possible de
la guerra. Però fins ara, a l’investigar milers i milers de documents no me’n
he assabentat de la major part de fets que van passar. Fins analitzat aquests
documents no he sap¡gut que el pare d’aquell company
amb el que jugava de nen havia estat anys a la presó per la repressió
franquista de postguerra, ni que a l’avi d’aquell altre amic el van assassinar
els anarquistes, i que l’oncle del company de pupitre de l’escola va haver de
fugir cap a França per a eludir la repressió dels vencedors. I així un llarg
etcètera.
Afortunadament, mai a les nostres famílies ens ho van
dir. Potser aleshores, els últims anys 40 i tots els 50 del segle passat,
hagués crear animadversions, tensions... Ara, 80 anys més tard, és important
recuperar la veritat històrica, però no per a provocar enfrontaments ni
revenges, sinó per tal que es pugui conèixer allò que va passar, i que tant de
bo no es reprodueixi mai.
Però a més de que fos el meu poble s’hi suma un element
molt fonamental: crec que és, com pocs, el paradigma que explica la guerra
civil en el seu conjunt. És l’explicació en miniatura de la guerra a tot arreu,
la síntesi de tota ella.
-Un poble
que, a més canvia diverses vegades de nom durant la guerra.
-Ben cert. És conegut que a la zona republicana van
eliminar els topònims religiosos catòlics i els van substituir per altres
denominacions, a vegades aprofitant part del nom anterior, però sense
referència a cap sant. Formava part de l’objectiu d’eradicar la religió, una
mostra de l’hostilitat en aquest camp. Però al poble de Jesús, que portava i
porta el nom de Jesucrist, no li van canviar un cop,
sinó dos. Ja els primers dies de la guerra li van posar el nom d’Ascaso d’Ebre (o Ascaso de
Ebro, si era en castellà) en honor del líder llibertari Francisco Ascaso, company de Durruti i de
García Oliver, mort el 19 de juliol de 1936 als combats de les Drassanes de
Barcelona. Aquest va ser el nom durant uns 9 mesos.
Però amb els Fets de Maig de 1937 els anarquistes van ser
escapçats i en part liquidats. Quan ells havien perdut pes, la Generalitat va
posar al poble el nom de Molins d’Ebre. Quan l’abril de 1938 arriben els
nacionals retorna al nom original.
Sintetitzant: a centenars de poblacions que tenien
topònims religiosos el van canviar el nom una vegada, a Jesús dues. De la
mateixa manera, alguns dels fets que van passar a tot arreu, a Jesús van passar
de manera magnificada, superlativa.
-Diries que aquesta zona és de les que més va
patir en la cruenta Guerra Civil? Ja sé que les comparacions són odioses,
però...
-Només ser que es va patir molt, no puc dir si més o
menys que a altres llocs.
Un fet perfectament objectivable és que allí, a la zona
de l’Ebre, el front va estar estabilitzat durant nou mesos. Això va provocar
que aquest poble, igual que altres de l’entorn, haguessin de ser evacuats. I
que a prop es va lliurar la batalla de l’Ebre, la més mortífera de la guerra.
També que la ciutat de Tortosa va ser una de les més
destruïdes de tota Espanya.
-Com era el batec d´ aquest poble tan apegat a Tortosa a la dècada dels
anys 30?. Com va rebre la II República?
-Era un poble essencialment agrícola. No van faltar els
enfrontaments, perquè hi havia dos centres polítics rivals: el republicà i el
tradicionalista. El primer seguia de manera especial a Marcel·lí Domingo, radicalsocialista, que era líder de les esquerres a la zona
del l’Ebre. El segon era bàsicament carlista, i el seu principal referent era
Joaquín Bau.
De tota manera, la convivència al poble no era
particularment dolenta abans la guerra. Una part de la gent no era partidària
de la República quan es va instaurar, però no va alterar de manera rotunda la
vida. Quan es va produir la sublevació militar i la contrarevolució les coses
canvien.
-Com vivien
aquests poblets tan banyats per l´ Ebre el catalanisme en aquells anys?
-A la ciutat de Tortosa, que era la que marcava la pauta
a tota la zona, qui governava al començar la guerra eren els marcel·linistes (esquerres), tot i que era important el pes
dels conservadors. Entre aquests, el nucli principal era el del carlisme, més o
menys estructurat i militant. Com a referència històrica tot i que havia passat
un segle, cal recordar que els carlistes van ser importants al territori, i que
el propi general Ramon Cabrera era de Tortosa. El pes dels falangistes
aleshores era casi nul.
En conjunt no era una zona catalanista. Més aviat
conservadora en l’aspecte polític, junt a una ciutat levítica, amb molt de pes
de l’Església i amb gran nombre de convents.
-Com van
ésser els primers instants de la guerra a Jesús?. Li van influenciar els
esdeveniments que passaven a l’entorn més pròxim?
-L’element fonamental que marca els primers dies i
setmanes de la guerra a Jesús deriva de un fet substancial: la persecució
religiosa. Unida a un element també fonamental: era un poble amb una presència
religiosa excepcionalment gran. Allí hi havia el Seminari Menor del bisbat de
Tortosa, els Noviciats i Cases Mare de dues Ordes Religioses femenines, la
Consolació i les Teresianes, més un convent de Carmelites, més la parròquia,
més un hospital regentat i atès per monges.
Tot això que va significar? L’assassinat d’un gran nombre
de sacerdots i l’expulsió de les monges. A la majoria d’aquestes no les van
matar ni maltractar, però si que les van fer fora. Pensi que al poble hi havia
unes 200 monges.
Per suposat, van destruir en més o menys grau les
esglésies i les imatges, un convent el van convertir en hospital, amb la qual
cosa hi havia dos hospitals al poble, l’església d’un altre convent la van
transformar en fàbrica de sabó, etc.
Podrien dir que a Jesús va ocórrer el mateix que a altres
pobles, però amb la diferència de que a la majoria es va destruir una església
i van matar a un sacerdot, mentre a Jesús en van assassinar molts i van
destruir cinc o sis esglésies i van expulsar 200 monges. De nou passa el mateix
que a altres llocs però a l’engròs.
-Ostres, fiques
damunt la lectura negre damunt blanc, testimonis i escenes molt, molt
colpidores... és dur d´ escriure, però m´ imagino que fer-te amb els
testimonis, paraules, memòries i demés ha estat complicat?
-El llibre s’ha fet casi totalment en base a documents.
Milers i milers de documents. I una gran part d’ells dels arxius del Tribunals
Militars. També testimonis personals, però són una part petita. Això té molta més
garantia de realitat històrica, sense que sigui tampoc total. Allò que va
quedar plasmat en els documents del moment és més sòlid que històries i
comentaris que van passant oralment d’uns als altres i que sovint es deformen,
o que fins i tot els protagonistes no les van interpretar de forma adient.
Li posaré un exemple que va esmentat el P. Hilari Raguer, destacat historiador, en la presentació de “Jesús
en guerra”. Estava referit a un oficial de la “División
Azul” que a la Segona Guerra Mundial va anar a Rússia
a combatre els soviètics i allí va morir. La seva família el tenien per un
heroi, però un dia van estudiar el seu expedient i es van quedar de pedra,
paralitzats: resulta que l’havien afusellat els propis de la “División Azul” per desertor.
Conec molts casos de gent que va contant vivències de la
guerra del seu pare o avi i resulta que quant ho contrastes amb els documents
hi ha moltes i greus inexactituds i fins i tot dades totalment irreals.
Al llibre surten, certament, dades i accions que colpegen
durament. Tant dels assassinats comesos pels republicans com de la brutal
repressió franquista. Cap dels dos bàndols se’n salva.
-Hi ha
famílies que van quedar, ja no partides ideològicament, que també... sinó allò
que encara és pitjor, trencades pel dolor, la mort, les tortures i la repressió
de les repressions. Amb tot això i amb tota aquesta càrrega emocional, quant de
temps fa falta per soldar trencadisses?
-Efectivament, moltes famílies van quedar trencades,
molts amics enfrontats. Terrible. Les guerres civils són horroroses, molt més
que les produïdes entre diversos països. Tarden moltíssim en cicatritzat totes
les ferides. Als Estats Units encara de tant en tant queden restes de les
tensions de la seva Guerra Civil, que va ser entre els anys 1861 i 1865.
Ja sé que el que vaig a dir està topant amb la pràctica
del que s’està seguint en aquest moment a Espanya per part de no pocs: Les
ferides només desapareixeran del tot amb el perdó. El d’uns i els altres.
Substituir odi i revenja per amor.
Això de cap manera vol dir que no cal recuperar la
història, respectant tothom i buscant la veritat sencera.
-Què va
passar quan les tropes italianes de Mussolini van entrar-hi?
-Les tropes que van “alliberar” (en el llenguatge dels
vencedors) el poble de Jesús era italianes, del Corpo
Truppe Volontarie (CTV). La
Divisió “Flechas”.
El fet més divertit és comprovar, també documentalment,
com els comandaments italians es barallaven entre ells per passar a la història
i per a fer mèrits davant els superiors com els “alliberadors de Tortosa –marge
dret del riu”.
-Veiem que fas un punt i apart amb els
Consells de Guerra. Parlem molt d´ ells però pocs i poques sabem què eren i com
es duien a terme.....-En particular com van ésser els Consells de Guerra a
Jesús...?
-Una gran part del llibre el forma l’explicació dels
Consells de Guerra als que els franquistes van sotmetre als republicans.
S’expliquen un per un i amb tot detall més de 80 consells de guerra, amb les
denúncies, les declaracions dels detinguts tant davant les Forces d’Ordre
Públic com dels jutges, els testimonis, els documents aportats per uns i
altres, inclosos els de la policia o guàrdia civil, la Falange, etc. Crec que
pot ajudar molt al lector a entendre com eren els Procediments Sumaríssims
d’Urgència que acabaven amb el Consell de Guerra, que era la vista oral final.
El nivell de documentació aportada és enorme. Cal dir que
en una gran part les garanties jurídiques deixaven molt de desitjar i es pot
veure com es jutjaven de cop 15 o 20 acusats en una hora, i sovint amb la
sentència de diverses penes de morts i de cadena perpètua.
-Com va anar, amic Daniel, el procés de
documentació, entrevistes i demés envers aquest llibre que retrata el dia a dia
de Jesús i els seus habitants entre 1936 i 1939?. Com t’ho vas fer?
-El treball ha estat molt llarg, amb centenars d’hores
als arxius, prenent notes, fotografiant documents, etc, i després tot allò que
seria la recuperació i redacció. Però cal ser molt honest i no posar-se flors:
ha estat un treball laboriós però no tant difícil. He d’agrair la facilitat amb
que vaig poder accedir als documents, en especial al Tribunal Territorial
Militar Tercer (Barcelona), al de Madrid i d’altres llocs. També diversos
Arxius com el comarcal del Baix Ebre o els d’ordres religioses.
També vull agrair els testimonis personals, que no són
pocs, encara que el nucli fonamental prové de documentació escrita. Les dades
orals, excepte detalls no contrastables, sempre cal encreuar-les amb altres i
amb la documentació escrita.
-Després de
ficar ordre en tot això té que esdevindre tota una
feinada, oi?. La metodologia de treball sempre ens agrada que ens la expliquen
una mica...com ho veus?
-Certament, resulta un volum d’informació enorme, que va
fer falta ordenar, classificar, escriure, revisar, completar les llacunes que
un va trobant, tornar a repassar la documentació original si surt alguna dada
que sembla no correcta, és dubtosa o pot ser contradictòria amb una altra.
Posar peus de pàgina explicatius.
Un consell que donaria a qui es posi a fer treballs
d’aquest tipus, sobretot si són de gran dimensió: saber fragmentar i anar
abordant aspectes diferents en el capítol corresponent. En cas contrari, un es
veu ofegat per milers de papers i de dades de les quals que no sap com
sortir-ne.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069