La Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... María de los Ángeles Herrero Herrero,
autora de “L´univers literari
de les escriptores valencianes
dels segles XVI-XVIII” (Institució Alfons el Magnànim)
Les dones, i el feminisme
capten l´ atenció i el protagonisme
de les publicacions en els primers dies de juny de la Institució Alfons el Magnànim.
Ho fa amb dos llibres:
L´univers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII I La fantasia de la
historia feminista que englosen dues col.leccions:la d´Estudis universitaris per al llibre de María de los Ángeles Herrero de la col-ecció Adés & Ara/2.
En un altre ordre de coses hi destaquem, també, la publicació
que arrerament també acaba de publicar la Institució Alfons el Magnànim, Els amos del món des de la ploma de Daniel Stedman
Jones on s´analitza les
figures de Hayed ,Friedman i el naixement de la política neoliberal. Aquest
llibre és el tercer que
engloba aquesta col-lecció
de la Institució Alfons el Magnànim, la de “Adés&Ara/3”.
El primer títol
d´aquesta col-lecció és Socialistes d´un país imaginat. Una historia
del partit í Socialista al País Valencià
(1974-11978). Nosaltres vam
fer-hi un Conversa con…que vos recordem:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/joanmarticastello.htm
Què vos pareix si fem per saber què hi ha arrere el llibre Els amos del món. Hayeck, Friedman
i el naixement de la política neoliberal:
¿Cómo se enamoraron los políticos del
libre mercado, de la desregulación y del Estado mínimo? Este libro -la primera
historia comprensible a una parte y otra del Atlántico, sobre el crecimiento de
las políticas neoliberales- presenta una respuesta sorprendente. Basado en
investigación de archivo y entrevistas con algunos de los líderes que
participaron, Els amos del món rastrea
el ascenso del neoliberalismo desde el mundo académico de la Europa de
entreguerras hasta la supremacía bajo Reagan y Thatcher
y las décadas siguientes. Daniel Stedman Jones
argumenta que no hubo nada inevitable en la victoria de las políticas que
defendían el libre mercado. Lejos de ser la historia del simple triunfo de las
ideas de la derecha, el avance neoliberal fue contingente en la crisis
económica de la década de 1970 y en la aceptación de la necesidad de nuevas
políticas por parte de la izquierda.
L´ autor, en Daniel Stedman
Jones: es abogado en Londres. Se educó en la Universidad de Oxford y en la de
Pennsylvania, en donde consiguió el doctorado en Historia. Ha trabajado como
asesor político por la fundación New Opportunities y
como investigador per a Demos, una organización dedicada a la investigación del
funcionamiento de la política y el poder.
Allò que ens diu la sinopsi de L´univers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI –XVIII:
Al llarg dels darrers anys
hem començat a tindre coneixement d’un considerable nombre d’autores
femenines que havien romàs gairebé en l’oblit segle rere
segle. El present volum es concep amb l’objectiu d’oferir una panoràmica de les lletres valencianes d’autoria femenina durant el període modern i donar visibilitat a algunes autores del
centenar que conformen el Catàleg
d’escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII. El ventall de gèneres que conrearen
-amb l’espai conventual com el major productor de
textos-, l’ús o el desús de
la llengua catalana en el seus
escrits, la revisió del cànon literari, així com la constatació
que hi ha un arbre genealògic gairebé complet en les lletres femenines valencianes, són qüestions que hi queden cabuda. Un estudi que, en definitiva, resol incògnites
del món de l’escriptura
femenina en territori valencià
durant l’edat moderna, però que alhora possibilita continuar investigant
des de diverses perspectives.
Maria de los Ángeles Herrero Herrero.
Nascuda a Saix (l’Alt Vinalopó) el 1978. Llicenciada
i doctorada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Ha participat en diverses publicacions col·lectives sobre literatura i ha publicat
diversos articles en revistes especialitzades.
Ha publicat articles sobre
el ressò de Garcilaso de la Vega en la poesia amorosa de Francesc Fontanella,
la novel·la històrica de Vicent Josep Escartí i l’autobiografia espiritual femenina durant
l’Edat Moderna, i el lèxic
de la parla de Saix, entre d’altres.
Cazarabet conversa amb María
de los Ángeles Herrero Herrero:
-Amiga
María Ángeles explica´ns, per favor, d´on ve aquest llibre on t´endinses
en allò que mou a les dones
a apropar-se i a cultivar l´escriptura
entre els segles XVI i
XVIII al País Valencià?
-Aquest llibre prové de la meua tesi doctoral. Una tesi que duu per títol Escriptores valencianes de l’Edat Moderna: Catalogació, contextualització i difusió i va estar dirigida per la Dra. Marinela Garcia Sempere del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant
(i defensada al gener de
2016). Però, anteriorment jo ja m’havia
endinsat en el tema de la literatura femenina moderna
en el context valencià amb el treball d’investigació que vaig btener per a btener el Diploma d’Estudis Avançats (DEA). Aquest estudi primerenc
es va publicar posteriorment com
Lletraferides modernes.
Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII (Centre d’Estudis
sobre la Dona, Universitat d’Alacant, 2009).
-Bé, amiga, tu estàs especialitzada amb reflexionar sobre l´escriptura
i així acabes escrivint assaig sobre l´art d´escriure… per què? Què et mou a fer-ho?
-Això prové de la meua formació com a filòloga. Pense que una persona ha
de triar el/s tema/es d’investigació sent sincera al seu pensament. Jo em dedique a
investigar i a escriure sobre literatura perquè és allò
que em motiva a desenvolupar
la creativitat i a canalitzar
la sensibilitat; perquè entenc que aquesta, la sensibilitat, no només la té qui crea literatura, sinó també qui la investiga i la critica, científicament parlant.
-És com
una mena d´homenatge als literats i als temes que fan
literatura, no?
-És bonic pensar-ho així també. Realment la meua dèria era dedicar-me a
estudiar i a aprofundir en una qüestió
que sempre m’ha preocupat que és la de la visibilitat de la dona. I molt ituaciónnte, dins de l’àmbit literari. Volia ituación i parlar d’autores silenciades i/o oblidades al llarg de la ituació, independentment de les raons que havien provocat eixa ituación.
- Allò que està clar és
que vols o necessites escriure de literatura, que es nota que t´apassiona
i de literatura feta i pensada per dones, és així?
-Com explicava anteriorment, en el meu cas la investigació literària és, per una banda, una
manera de desenvolupament personal i, per una altra, d’empeny. Investigar sobre
literatura també m'ajuda a atallar
assumptes controvertits.
-I la dona, les dones, com i de quina manera van començar
a captivar-te des de la literatura? En quins punts es diferenciaven envers les plomes o
la literatura feta pels homes?
-El fet de
dedicar-me a les lletres femenines
va ser fruit d’una curiositat personal que es va fornir
mentre feia els cursos de doctorat. Eixa curiositat venia motivada
per la pràctica absència de
dones al llarg dels estudis en general. Seguint amb el fil de la pregunta
anterior, i tot pensant que
investigar literatura alhora és
una manera d’atallar temes candents,
ropi que és necessari conéixer i fer conéixer una part fonamental del nostre patrimoni com és la ropiai
de les dones, de les necessitats i/o de les motivacions que les varen dur a escriure.
No m’hi he
dedicat tant a estudiar el punts de distinció o no, perquè allò més
important era traure a la llum els seus
noms. Quan vaig començar la recerca pràcticament no tenia referents
en què basar-me, ropia amb ropiaia i m’havia
d’enfrontar a un fum d’interrogants. Encara queda molt
per saber de cadascuna d’elles
i de la seua ropiaia ropiaia. El que és clar és que tenien
una veu ropia i que l’alçaren per ser escoltades tot i l’hegemonia masculina.
-Les dones eren com a “petites llums de colors vius i diversos, plens de vida” dins un temps més aviat
de color gris entre nosaltres i en aquells dies?
-Grans llums, i plenes de vida. Crec que el pensament que havia quedat ben arrelat era que llavors la
literatura era una ocupació aliena a la dona com a autora. Més concretament en el cas valencià, s’unia a la creença de la gairebé nul·la existència d’escriptores des de la cèlebre
Isabel de Villena fins a l’època
contemporània. A hores d’ara ja no resulta tan exòtic enfocar una investigació
de forma exclusiva a la literatura femenina en el nostre
context i sobre l’època que
jo treballe.
-Quines eren les principals temàtiques que arrancaven a les dones a escriure
entre els segles XVI i
XVIII?
-Potser ací cal anar amb
cautela sobre les qüestions de la consciència
i la identitat com a autora
i la vocació literària, perquè no podem concebre-les tal com ara les entenem en els nostres dies. Com
es pot veure al llarg de les pàgines del llibre, si bé hi
ha un bon ventall de gèneres
conreats per les dones en el context
valencià, moltes pertanyien al món conventual i dels beateris, i per tant, la temàtica religiosa és gairebé omnipresent.
Per exemple, hi ha gèneres molt marcats
com són les autobiografies espirituals que es
produïen sota l’ordre d’un confessor o un pare
espiritual. No obstant això,
no podem oblidar la important producció de poesia i, fins i tot, hi ha novel·la
i teatre, tot i que de
manera més puntual.
-Les que escrivien des del
País Valencià a quins temes
miraven? No es quedaven arrere, veritat?
-Per descomptat
que no. Ara bé, com he comentat adés, la majoria de la roducción en eixos segles sorgeix
de l’àmbit religiós, per tant, bona part dels temes tractats circulaven al voltant d’eixe eix. Però,
com es pot veure al llibre, hi ha un bon ventall de gèneres conreats per les autores
que a hores d’ara tenim catalogades.
-Com definiries
la prosa feminista d´aquells segles?
-En aquest
cas més bé caldria parlar de prosa femenina o prosa produïda per dones. És complicat fer una definició global. Hauríem de
referir-nos als diversos tipus
de textos en prosa que varen escriure. A banda de cartes familiars o burocràtiques, cròniques i llibres fundacionals, tractats ascètics, etc., jo m’he dedicat,
sobretot, a la producció de
diaris, confessions i autobiografies espirituals. Són textos molt interessants que permeten diferents anàlisis.
-La seva personalitat, la de les
dones, queda ben dibuixada allí en l´escriptura?
-És
difícil esbrinar-ho en determinats
gèneres, perquè hem de tenir en compte que n’hi ha que no
conviden a plasmar la personalitat de l’autor/a. Estic pensant ara mateix en escrits com els
llibres de fundació o tractats religiosos… Però, en altres com les cartes familiars i les autobiografies espirituals (tot i el control masculí) de
segur que hi ha petjades molt interessants. Per això l’edició dels
seus textos és fonamental perquè puguem contestar-hi amb més rotunditat.
-Amiga, com ha sigut treballar amb la Institució Alfons el Magnànim?
Una antástica
antástica. La professionalitat
i l’atenció són excel·lents, a l’igual que la
tasca de difusió de l’estudi.
De fet, el volum va ser una
de les novetats a la Fira
del Llibre 2018 de València
i es va presentar el passat mes de juny a la mateixa ciutat. Són moments
que no imagines quan comences
a investigar un tema que fins fa molt
pocs anys patia una evident falta d’interés i de consideració.
-Ens
pots fer cinc
cèntims d´allò en què està treballant
ara?
-Actualment
treballe dins d’un projecte d’investigació,
ADSO, sobre poesia castellana dels
Segles d’Or a la UA. Alhora, continue endavant amb la investigació sobre les lletres femenines en el context valencià i, com que a hores d’ara és
importantíssima la tasca de difusió
i de divulgació de les autores i i
de les obres que ja tenim catalogades, m’ocupe d’un altre projecte
per tal de visibilitzar-les. Gràcies.
Allò que ens explica la sinopsi de La fantasia de la
historia feminista de Joan Wallach Scott:
En La fantasia de la
història feminista Joan Wallach
Scott argumenta que las perspectivas feministas en la historia se han
enriquecido con conceptos psicoanalíticos, particularmente con el concepto
de fantasía. Con un repaso a la evolución del pensamiento sobre el género
a lo largo de su trayectoria, esta historiadora pionera explica como la
búsqueda de fórmulas con las que explicar convincentemente el género como algo
mutable, y no fijo o estable, la llevó a la teoría psicoanalítica, que concibe
la diferencia sexual como dilema irresoluble. Scott sugiere que es la lucha
inútil de mantener el significado inalterado lo que hace que el género sea un
objeto histórico interesante, un objeto que incluye no solo los regímenes
de verdad sobre el sexo y la sexualidad, si no también fantasías y
transgresiones que rechazan ser reguladas o categorizadas. La fantasía socava
cualquier noción de inmutabilidad física o de identidad fija, introduce el
deseo en las motivaciones racionales, y contribuye a las acciones y a los
acontecimientos que después se narrarán como historia. Cuestionando los
parámetros estándar de la historiografía y de las políticas feministas, Scott
defiende la fantasía como concepto útil e, incluso, necesario para el análisis
histórico feminista.
En Joan Wallach Scott: Fue titular de la cátedra Harold F. Linder de Ciencias Sociales del Institute
for Advanced Study de Princeton. El año 2011 se publicó The Fantasy of Feminist History por la
Universidad de Duke.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069