La Librería de El Sueño Igualitario

Sin-título-1.jpgCazarabet conversa con...   Robert Llopis i Sendra y Luis Botella Ivars, autores de “Fer la guerra. Diccionari i testimonis dels combatents de Benissa en la Guerra Civil (1936-1939)” (Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert)

 

Versión en castellano: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/benissacast.htm

 

 

 

 

Un llibre inmens, tan en els continguts com amb el continent, sobre la Guerra Civil a Benissa.

Un exemple de com es fa història i memòria històrica des de l´ àmbit local.

Aquest llibre ens aplega des de la ploma de dos escriptors e investigagadors envers la história ben diferents, però que es complementen donant com a resultat un llibre “potent” com el present que ens conta com va ésser la guerra a Benissa mirant als ulls dels combatents que van sobreviure i que ho han pogut contar i molt detalladament en segons quins moments. Un llibre, a més, dinàmic perquè és un diccionari dels noms, homes , que van combatre en la batalla i en la guerra; després el llibre toca , en una segona par, i ens fa sentir la veu dels combatents amb els seus testimonis i paraules, en aquest cas ….escrites. La última part es dedica a la bibliografía, a les fonts documentals:sigui en fotografíes o en forma de documents.

El llibre conté, també, un DVD que ben bé tot i ésser paral-lel al llibre podría merèixer un capítol apart del seu atractiu, pel seu missatge i per la manera en què s´ha fet, així com pel seu contingut.

 

Els autors:

Robert Llopis i Sendra ; va nàixer a Benissa el 8 d'octubre de 1977.
És diplomat en Treball Social per la Universitat d'Alacant i té diversos postgraus especialitzats en Teràpia Familiar i Mediació Familiar. Des del 2004 treballa en el Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Altea. Compagina el seu treball amb la recerca històrica sobre la Guerra Civil i les Brigades Internacionals. És coautor dels llibres "L'agonia de la II República. Del colp de Casat al final de la guerra "; i de "Gandia i el seu port, març de 1939. El penúltim acte de la Segona República espanyola". També ha col·laborat en altres llibres col·lectius d'història amb els següents capítols: La identificació dels passatgers internacionalistes del Stanbrook, en SANTACREU, J.M. (Ed.): Una presó amb vesteixes al mar. El drama del port d’ Alacant. Març de 1939, València, 3i4-Universitat d’ Alacant, 2008; i en l’ hospital i centre de permisos de les Brigades Internacionals a Benissa. Bases per al seu estudi , en PARANY, A. (Coord.): Les Brigades Internacionals: 70 anys de memòria històrica, Salamanca, Amarú Edicions, 2007. Actualment està escrivint el seu pròxim llibre sobre les Brigades Internacionals i el seu servei sanitari a Benissa i Dénia, per la qual cosa va ser premiat com a Finalista de la desena Beca de Recerca de l'Ajuntament de Dénia, en 2007

Luis Botella Ivars ; és llicenciat en Història per la Universitat de València des de l’any 2009. Des d’aleshores ha cursat el màster en Història i identitats hispàniques en el Mediterrani occidental (segles XV-XIX) amb la tesina Les visites reials a la ciutat de València al 1567. El cas d’Onofre Martorell, i el màster de secundaria. Actualment continua estudiant, i investigant i en aquest 2016 iniciarà un doctorat en la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Hi ha que apropar-se a Benissa:

https://es.wikipedia.org/wiki/Benisa

Fer un tast de Fer la guerra:

https://www.youtube.com/watch?v=LvC3lE5zF_A

 

Ací hi han també diverses notícies sobre el llibre i documental:

 

https://www.facebook.com/ferlaguerra/?fref=ts

 

http://lamarinaplaza.com/evento/cine-club-pessic-presentacio-del-documental-fer-la-guerra-els-ultims-combatents-de-benissa-en-la-guerra-civil-dir-luis-botella-ivars-denia/?instance_id=39342

 

http://www.infobenissa.cat/cerca/fer+la+guerra

 

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/02/04/56b32c3322601d30238b464e.html

 

 

 

Cazarabet conversa amb Robert Llopis i Sendra i Luis Botella Ivars:

12791070_559593290879236_92.jpgAmics, aquest llibre no és un llibre de narració al 100% dels combatents de la guerra com a tal...perquè neix del concepte d´ ésser un diccionari i s´ha de treballar, per tant, de manera diferent. No és així? Però la segona part del llibre sí que és de testimonis, per tant heu hagut de treballar mirant als testimonis i la documentació de manera ben diferent, mantenint com un equilibri...

Tot va començar per la curiositat d’uns joves adolescents. Curiositat per conèixer una part de la nostra història més recent que estava silenciada, que semblava que no existia i que no tenia cap valor. Quan vam començar a entrevistar a excombatents, a finals de la dècada dels noranta, ens vam adonar que sabien molt poc de la vida en la reraguarda benissera durant la guerra i, per contra, van començar a eixir els testimonis de la seua experiència militar. I és que fins aleshores ningú s’havia interessat per aqueixes experiències personals més enllà de les típiques “batalletes” dins l’àmbit familiar. A més a més, la consulta del fons documental de l’Arxiu Històric de Benissa, amb molta informació i dades militars, va suposar que fórem conscients de la rellevància i la importància de la vessant militar de la guerra; i aqueixa curiositat inicial es va transformar en motivació per conèixer uns fets i a uns combatents oblidats.  Així va sorgir el projecte de recopilació de testimonis orals dels seus protagonistes i de documentació, amb nom i cognoms, de les seues experiències de guerra i totes les seues dades personals, militars i polítiques. Aleshores, Fer la Guerra naix com un projecte amb vida pròpia derivat d’una investigació més ampla sobre la República, la Guerra Civil i la repressió franquista a Benissa. El projecte d’investigació presentava moltes dificultats inicials, perquè la majoria dels qui foren combatents en la Guerra Civil estaven ja morts i les seues experiències no havien sigut enregistrades. Trobe que quan ens vam endinsar en aquest nou projecte, la nostra il·lusió ens va encisar, i malgrat els reptes que representava a nivell metodològic, la força de tot plegat va poder molt, perquè sabíem la importància d’allò que estàvem fent i per qui ho estàvem fent.

També és diferent pel fet de tractar-se d´un llibre de testimonis. No és així?

Exacte. Junt a algunes entrevistes realitzades al llarg de la dècada dels 90, l’any 2009 vam entrevistar als últims combatents que participaren en el conflicte. La majoria d’ells formen part de la quinta del biberó. En un primer moment pot semblar que els seus testimonis no tenen la suficient transcendència històrica, però, tanmateix, quan enllaces als diversos testimonis, s’esbrina una història global. Ja no sols per allò que s’aporta al conjunt del que coneixem com la Guerra Civil, sinó que permet analitzar millor aqueixa microhistòria que els propis ciutadans desconeixen dels seus pobles. En el cas de Benissa, gràcies a l’entrevista a José Baidal, dirigent i fundador de la CNT al poble, coneixem com es produí l’impacte inicial de la Guerra Civil al poble.

Luis-Botella-Ivars2.jpgCom va ésser treballar tots dos junts...no sé, això de compartir projecte, treball, objectius, entre d’altres coses?

ROBERT: Ens vam conèixer ben jovenets, i des d’un inici compartíem la passió per la història del nostre poble, i especialment la dels anys de la República i la Guerra Civil. Això va crear ja un fort lligam que es va consolidar quan vam compartir un projecte d’investigació ben definit inicialment. Luís s’ha encarregat de la part dels Testimonis, i jo de la del Diccionari.  En tots aquests anys hem treballant en comú, en coordinació constant, i amb una retroalimentació constant entre les nostres respectives línies de treball. Ha sigut una experiència de treball ben positiva, de creixement, d’entendre’ns i donar-nos suport quan la solitud de l’investigador ens angoixava; i de fer-nos la guerra i també la pau quan no coincidíem per qualsevol cosa i calia reconduir les coses. També de moments molt apassionants quan hem pogut documentar alguns testimonis significatius de la solidaritat en temps de guerra i d’ajuda mútua en els camps de concentració.

LUÍS: En el meu cas estava cursant l’últim any de la carrera d’història a la Universitat de València, i el projecte en el qual estava treballant Robert em semblà força interessant i una oportunitat per realitzar la tasca d’investigador, la qual desconeixia. Les ferramentes actuals han permès que mantinguérem un contacte constant i així dinamitzar millor la tasca investigadora a pesar de la distància. El temps ha demostrat que fou una bona idea emprendre aquest estudi i així ens ho han fet saber altres investigadors i els propis familiars dels combatents que apareixen en el llibre, dels quals hem rebut un gran suport i agraïment.

Com va ésser el procés de documentació per aconseguir reunir tot aquest material? Teníeu que anar home per home a cercar dades per a confeccionar el Diccionari i això ha tingut que donar molta feina de recerca....com vos ho heu fet?

El procés de documentació s’ha basat en la consulta, la catalogació, la revisió, el contrast i l’anàlisi de multitud de fons arxivístiques diferents i complementàries, al llarg d’un ample període de temps. L’Arxiu Històric de Benissa ha sigut la principal font documental, el qual conserva els 28 lligalls militars de cada quinta mobilitzada en temps de guerra. Això ens ha facilitat els possibles soldats mobilitzats, i a partir d’ahí hem seguit la recerca per documentar la incorporació voluntària o obligatòria en les unitats milicianes, en l’Exèrcit Popular de la República i en les Forces d’Ordre de la República. La investigació s’ha centrat en un ample període històric, comprés entre 1930-1945, per poder documentar amb detall les màximes dades personals, militars i polítiques de cada soldat. La tasca de recerca s’ha ampliat a arxius comarcals, provincials, judicials, militars i de memòria històrica de tot l’Estat Espanyol, i en algun cas també d’altres països com França. Vist ara en perspectiva, ha sigut un procés de recerca d’una forta dimensió, perquè volíem documentar els màxims detalls de l’itinerari de guerra de cada combatent.

Robert-Llopis-i-Sendra.jpg-Com va anar la recerca de fonts bibliogràfiques, documents i fotografies?

En el cas dels entrevistats, sí calgué anar casa per casa i preguntant a la gent del poble per esbrinar quins homes quedaven vius. La gent de Benissa ha demostrat tenir un gran sentiment cap a la seua història més recent, a pesar que no siga agradable, ja que tots es van prestar a aportar fotografies i documents fins confeccionar el llibre que conegueu actualment. També ha servit perquè molta gent revaloritze la importància històrica de conservar i difondre aquelles cartes i fotografies que han heretat de les seues famílies. Respecte a l’ús de les fonts bibliogràfiques, vam tindre clar des del primer moment que volíem fer un llibre d’investigació amb rigor històric. No ens hagués servit de res transcriure els testimonis de cada home si després no el situàvem en el seu context espai-temporal i històric. Aqueixa és una de les labors més importants dels historiadors. Crec que això és la base del llibre per a comprendre la magnitud del conflicte.

- I la metodologia de treball. Com va ésser?

El nostre estudi s’ha basat, d’una banda, en un treball d’investigació de camp exhaustiu, principalment a arxius, per a elaborar un diccionari que reconstruïra les biografies militars dels combatents de Benissa. El Diccionari recull 1.516 entrades biogràfiques d’homes de Benissa, pertanyents, principalment, a les 28 quintes mobilitzades entre 1936-1939 pel govern de la Segona República Espanyola; més aquells altres que s’incorporaren a l’Exèrcit Franquista. El Diccionari s’organitza de forma alfabètica a partir del primer cognom de cada soldat. Sempre que ens ha sigut possible documentar-ho, les entrades biogràfiques aporten dades de tipus personal, militar i polític. L’elaboració del Diccionari ens ha permès també realitzar una interpretació històrica de conjunt, sobre la participació militar de Benissa en l’esforç de guerra.

La segona part del llibre correspon als Testimonis. En primer lloc s’han transcrit 26 entrevistes amb vells excombatents i s’han contextualitzat amb abundant bibliografia, amb la finalitat de poder analitzar-les i dotar-les de la rigurositat que exigeix el tractament de la memòria oral. L’objectiu ha sigut situar a cada entrevistat dins del seu context històric, per a facilitar futures línies d’investigació, així com donar als seus testimonis la importància que realment mereixien. Com a investigadors, sabem que tot allò que queda documentat és factible de ser estudiat i que les paraules, mai millor dit, se les endú el vent. Els vells excombatents entrevistats ens han donat una sèrie de informacions i detalls, que no ens seria possible saber mitjançant la documentació existent. Per exemple, no tots els entrevistats consten en els llistats de combatents en la Guerra Civil. Teníem una persona que fou Guàrdia d’Assalt i que no apareix en els arxius. És falsa la seua participació en la guerra? No, simplement no apareix. Un altre dels entrevistats ens donà el nom d’un home de Benissa, que des de França, ajudava a tots els benissers que estaven en camps de concentració en aqueix país. Gràcies a aqueix testimoni van poder localitzar a la seua filla i documentar la seua experiència solidària.

Finalment, el llibre recull en els Annexos molta documentació inèdita, cartes i 275 fotografies.

8.jpgEn definitiva, amics, ens heu contat la història de la guerra civil a Benissa des del testimoni directe dels combatents que la van sobreviure, no? La llàstima és que aquests testimonis van apagant-se...?

Si, és molt trist. Un document escrit, com una carta, ens permet endinsar-nos en la història, i pot fer-nos interpretar que estaven sentint aquelles persones durant la Guerra Civil, però quan és tracta d’un testimoni oral és diferent. Això és història viva. No s’interpreten les vivències, les vius junt a aqueixa persona, que se li entretalla la veu o no pot evitar que li surten les llàgrimes quan parla del passat tan horrible que li tocà viure. Les entrevistes duraren unes breus hores, però quan t’acomiades d’aqueixa persona t’emportes alguna cosa més que la seua vivència. Nosaltres vam tenir la sort de prendre aquestes entrevistes de forma enèrgica a l’any 2009, quan l’home més jove que quedava viu tenia 89 anys. Realment ho vam agafar a l’últim moment, però almenys hem recollit una sèrie de testimonis molt valuosos, que,  des de diversos punts de vista, expliquen el que va significar la Guerra Civil pels qui la sofriren en el front. Actualment dels 26 entrevistats sols en queden 3 vius. Els qui han pogut aplegar fins la publicació del llibre i el documental ens han fet saber com d’agraïts estaven perquè algú els recordés. El que no s’imaginen és que no seran mai oblidats.

- Com va ésser la Benissa de la II República? Com la va rebre la població?

Benissa, com molts altres pobles, va viure la proclamació de la Segona República, amb una manifestació ciutadana pacífica i amb moltes esperances, però també amb la incertesa d’una part de la població catòlica. A Benissa es van tenir que repetir les eleccions municipals per les denúncies de frau caciquista en la compra de vots, entre d’altres coses. Llevat d’una breu gestora municipal de centreesquerra, en els mesos posteriors a les eleccions de 1931, Benissa va ser governada per la dreta política i caciquista fins després de les eleccions del febrer de 1936. Aleshores una gestora municipal de centreesquerra va tornar a impulsar les reformes democràtiques i laborals, fins l’esclat del colp militar, en un poble dominat per cacics i les grans propietats agrícoles. Malgrat tot, la República a Benissa va suposar la participació d’una part representativa de la ciutadania en la mobilització política i sindical; així com la finalització de la nova escola unitària i de moltes escoletes rurals, entre d’altres.

I com va respondre  la Benissa que va rebre l´ esclat de la Guerra Civil? Benissa en guerra, com va viure aquest conflicte, en refereixo a la gent de carrer?

Justament el colp militar va agafar a Benissa en plena vaga dels jornalers agrícoles de la CNT i UGT, per a forçar a la patronal a signar les primeres Bases de Treball en el camp. Els militants anarcosindicalistes van prendre la iniciativa i van ocupar la caserna de la Guàrdia Civil i, junt als socialistes, van conformar un Comitè Antifeixista, amb una ampla representació política de centreesquerra, que va substituir a un ajuntament de republicans moderats, superat per les circumstàncies. El suport actiu al colp militar es va aturar amb la detenció dels líders de la dreta catòlica i de membres de la Falange. El colp militar es va viure amb preocupació i incertesa entre la població, especialment en els primers dies, a causa de l’aquarterament de les casernes militars d’Alcoi i de València. La consolidació d’una dinàmica de guerra civil va provocar la divisió de la població benissera, com en tants altres pobles. Els canvis revolucionaris i socials van ser molt intensos, com també les estratègies de supervivència i adaptació de la població catòlica i dretana.

12472561_580450528793512_25.jpg- I els combatents que estaven lluitant als diferents fronts, però que s´ anaven comunicant amb la família, els amics, com eren aquestes comunicacions… heu pogut “captar” d´ algunes cartes  trets característics?

Dels homes entrevistats cap tenia cartes guardades. Sabem que es comunicaven amb les seues famílies mitjançant el correu, i inclús els familiars anaven a veure’ls al front, o tenien famílies properes al front que els podien oferir alguna ajuda. Molts dels entrevistats pertanyen a les Brigades 116, 117 i 118 que lluitaren al front de Llevant, d’ací la possibilitat de poder visitar-los. Tots els homes confirmaren que aquestes cartes foren cremades quan va acabar la Guerra. No volien tenir problemes amb el nou règim. D’altra banda, sí que hem aconseguit obtenir algunes cartes d’altres soldats que conten les seues vivències al front, i d’exiliats que conten les penúries als seus familiars. En una carta molt emotiva, un exiliat del poble, va escriure als familiars d’un soldat de Benissa mort a França, per a què s’assabentaren del que li havia passat al seu fill en el camp de concentració.

- Els combatents de Benissa, majoritàriament on van lluitar...al costat republicà, defensant la II República o al costat dels sublevats?. Quin dels dos costats , des del punt de vista dels combatents de Benissa, va enregistrar més suports i quin dels dos més  baixes directes?

La situació geogràfica de Benissa en la reraguarda republicana va determinar que almenys 974 homes formaren part de l’Exèrcit Popular de la República. En la nostra investigació hem pogut determinar, no obstant, que 42 benissers estigueren adscrits a l’exèrcit rebel franquista. Principalment van ser benissers que després d’haver sigut capturats o haver desertat,  tornaren a ser mobilitzats amb les tropes franquistes. Destaca l’elevada quantitat de voluntaris benissers, almenys 230, que s’allistaren en les columnes milicianes, les forces d’ordre públic i la resta d’unitats de l’Exèrcit Popular de la República. El Batalló Alicante Rojo, destinat al front de Guadalajara, i després militaritzat com a 71 Brigada Mixta, fou la unitat amb un major nombre de voluntaris benissers, amb quasi un centenar. Justament en aquest batalló roig es va produir una de les majors tragèdies pel poble de Benissa, ja que van morir en combat 10 joves el mateix dia, en desembre del 1936. Això va ser un gran colp per a les seues famílies i per a tot el poble. Tot plegat, la guerra civil va suposar, almenys, la mort de 97 combatents benissers i la desaparició d’altres 41, tots ells membres de les forces republicanes.

12993350_580450585460173_36.jpg-També heu realitzat un documental… com ha anat l’aventura de dur-lo a terme?

Va ser tot fruit de la mateixa investigació. Quan es plantejà la possibilitat d’entrevistar als combatents que quedaven vius, la idea de gravar-los en vídeo fou molt suggerent. Primerament, perquè permetia tenir un registre còmode a l’hora de transcriure’ls i del treball posterior. En aquell moment, la idea del documental era una simple idea. Només quan vam acabar el llibre, ens vam poder centrar en la realització d’un guió per a fer un documental. Un guió el qual no volíem que forà una “història amable” de iaios recordant les seues “batalletes”. Volíem que transmetera a l’espectador el que fou la guerra de veritat. Els seus sofriments i les seues misèries, la fam i les malalties, les situacions a vida o mort… Degut a la recopilació de 26 testimonis d’ex soldats vam decidir que el més sensat era contar tota la Guerra Civil, però a partir de les seues perspectives, i escollint les històries més significatives. En aquest sentit, hem tingut la sort de tenir grans col·laboradors, ja que el documental ha sigut la suma de moltes aportacions. Des del muntador Víctor Pineda fins al locutor Vicent Artur, passant pels subtituladors. Així mateix, el finançament ha estat clau per poder obtenir el caràcter professional que ha acabat tenint.

Un dels objectius que ens hem propòsat és que aquesta història d’antics combatents de Benissa no quede sols limitada a Benissa, sinó que puga ser coneguda en tot el país, i inclús fora. Per això, ho hem subtitulat en diversos idiomes: castellà, anglès, francès i italià. Fer la guerra no és un documental de Benissa, sinó que representa el que ocorregué en moltíssims pobles que quedaren en la zona republicana quan esclatà el conflicte.

- Els llibres, els assajos, els documentals que tracten sobre la guerra local, quin paper creus que aporten a la reivindicació de la Memòria Històrica?

ROBERT: Pense que cada projecte té les seues característiques pròpies. En aquest cas, Fer la Guerra no vol obrir cap ferida antiga. Al contrari, vol tancar-les i cicatritzar-les, però amb dades documentades i informació. Aqueixa és l’única forma que entenem de poder continuar endavant sense les ombres del passat. Amb aquest llibre els combatents de Benissa que van lluitar en la Guerra Civil seran recordats amb noms i cognoms, i se’ls podrà retre memòria i homenatge. Espere que en un futur altres pobles també se’n recorden de la seua gent que va fer la guerra i, entre totes i tots, puguem reconstruir els seus itineraris militars i personals en aqueix moment tan significant per la nostra història.

LUÍS: Pense que la generació actual i la vinent ja no tenim aqueixa por que generà el franquisme durant 40 anys, sinó que tenim curiositat i impotència quan escoltem històries punyents, que pensem que no mereixen ser mai oblidades, sinó recordades perquè les futures generacions comprenguen com de devastadora és una guerra. Amb el nostre llibre i documental volem conscienciar a la resta de pobles de la necessitat de recordar el nostre passat, per no cometre els mateixos errors.

 

 

 

Sin-título-1.jpg22761
Fer la guerra. Diccionari i testimonis dels combatents de Benissa en la Guerra Civil (1936-1939). Robert Llopis i Sendra, Luis Botella Ivars
338 páginas + DVD
28,00 euros  
Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert




El libro que no olvida ninguna memoria de la Guerra Civil en Benissa

·         · Robert Llopis y Luis Botella presentan el primer diccionario en España con los nombres y biografías de todos los soldados de un municipio que lucharon en el conflicto civil

·         · La obra recoge testimonios de combatientes sobre menores de edad que lucharon sin permiso paterno, marineros de submarinos de guerra, milicianos que jamás regresaron a casa, exilios y hambre, represiones y amistades eternas

El premio Nobel de Literatura José Saramago realizó en su novela Todos los nombres un gigantesco esfuerzo humanístico. En la creencia de que ni las multitudes ni el tiempo ni las catástrofes deben provocar el olvido de ninguno de los seres humanos que han habitado el planeta, Saramago porfió por recordar todos sus nombres: todos merecían ser rescatados de la muerte. Este fenomenal homenaje a la vida es que el que también han practicado Robert Llopis y Luis Botella en Fer la guerra. Diccionari i testimonis dels combatents de Benissa en la Guerra Civil (1936-1939), una obra de más de 300 páginas publicada por el instituto Gil Albert, que se presentará el próximo viernes a las ocho de la tarde en el Taller d’Ivars de ese municipio. 

Es la primera parte del libro, a cargo de Llopis, la que recoge a modo de diccionario precisamente todos los nombres (con sus apellidos y sus malnoms) de todos los soldados que participaron en aquella contienda: fueron más de 900, una cantidad ingente para una población que entonces tenía 5.000 habitantes. La mayoría eran republicanos, pero también hubo franquistas. Como todo diccionario que se precie, aparecen ordenados de la A a la Z, desde Alonda Rico, Francisco, que es el primero, hasta Zuziaga Ivars, Joaquín, que es el último. Para que como pretendía  Saramago, ningún nombre, absolutamente ninguno, sea olvidado.

Fotograma-documental-3.jpgNi tampoco ninguna vida. Porque ese diccionario, fruto de una investigación de dos décadas, entre 1997 y 2013, no es una mera recopilación de fechas y estadísticas. Se dedica a indagar quién fue cada protagonista: dónde vivía, su oficio, su apodo, cuándo se incorporó al ejército, a qué unidad, si llegó a ser oficial, si fue herido, si sufrió la represión franquista…

Además, con la finalidad de «recoger el mayor número de experiencias para que no pasen al olvido», la segunda parte del libro expone casi una treintena de testimonios de aquellos combatientes. A través de entrevistas realizadas en su día por Luis Botella, todos ellos narran sus vivencias tremendas en el campo de batalla y los posteriores años de una paz traducida en muchas ocasiones en exilio, persecución y enfermedades.

Es una investigación clave para entender la historia del siglo XX en Benissa pero que a la vez trasciende las fronteras de esa localidad y se erige en obra universal: aunque sí hay en algunas poblaciones del Estado diccionarios sobre los nombres de la represión, todavía no se había realizado ninguno sobre soldados, más allá de algunos sobre brigadistas internacionales de origen austriaco o estadounidense.

El resultado final es un fresco monumental sobre aquella época forjado a partir de pequeñas historias individuales: el grupo de amigos de la infancia que se alistaban como voluntarios el mismo día; menores de edad que luchaban en el frente sin permiso de sus padres; evasiones épicas a Mallorca y Francia; recuerdos de los diez soldados del pueblo que fallecieron en Guadalajara cuando combatían en el batallón Alicante Rojo y cuyos restos jamás regresaron a casa; oficiales del Ejército Popular o del franquista dirigiendo soldados en el combate; marineros de barcos y submarinos de guerra; actos de valentía y de temeridad.

También historias de miedo y de tragedia; de bajas en el combate; de mutilados; de violencia extrema; de campos de concentración; de represión: las fichas policiales tras la contienda en las que un determinado vecino de Benissa era descrito como extremista peligroso, el otro como un rojo pero el de más allá como hombre de buena conducta.

Y también historias de canciones que los supervivientes recordaban siete décadas después. Como aquella que constituyó un homenaje a los caídos en Guadalajara y que decía: Nutrida de campesinos/la primera compañía/por los campos de la Alcarria/con gran valor combatían/puedes estar orgulloso/Pego, Muro y Cocentaina/sin olvidar a Benissa con el alma desgarrada(…)/Y en el campo que caísteis/te prometemos venganza.

Y cartas, como aquella póstuma de Julio Cabrera desde el frente a sus padres, asegurándoles que «nuestro comandante es un tío cojonudo y nos llevará a la victoria»; soñando con que «pronto estaremos los tres juntos en la mesa (…) e iremos al casino a tocar el piano; y proclamando que «es una cosa fantástica pasearse de noche con un fusil al hombro a la luz de la luna».

Y fotos. Hasta 300 recopiladas para el libro: partiendo a la guerra desde Benissa o en la primera parada en Calp; o en Alicante; o ya en el frente, Guadalajara, Teruel, Madrid, Pozoblanco; soldados en grupos mostrando sus uniformes con orgullo o solos, republicanos o franquistas; o en el exilio francés; o en la URSS; o en la posguerra, en el Batallón de Trabajadores, en el Disciplinario.

Y cartas. Y documentos oficiales. Y palabras, miles y miles de palabras de los supervivientes y de sus tragedias resumidas en lo que uno de ellos, José Baidal, le contó a Botella en el verano de 1990: «Mira que n’hem passat».

Eso es lo que ya no será olvidado. Nunca.

La Marina Plaza

 


Robert Llopis Sendra es diplomado en Trabajo Social por la Universidad de Alicante y tiene varios posgrados especializados en Terapia Familiar y Mediación Familiar. Desde el 2004 trabaja en el Departamento de Servicios Sociales del Ayuntamiento de Altea. Compagina su trabajo con la investigación histórica sobre la Guerra Civil y las Brigadas Internacionales.
Es coautor de los libros "La agonía de la II República. Del golpe de Casado al final de la guerra "; y de "Gandia i el seu port, març de 1939. El penúltim acte de la Segona República espanyola". También ha colaborado en otros libros colectivos de historia con los siguientes capítulos: “La identificació dels passatgers internacionalistes de l’Stanbrook”, en SANTACREU, J.M. (Ed.): Una presó amb vistes al mar. El drama del port d’Alacant. Març de 1939, València, 3i4-Universitat d’Alacant, 2008; y en “El hospital y centro de permisos de las Brigadas Internacionales en Benissa. Bases para su estudio”, en CELADA, A. (Coord.): Las Brigadas Internacionales: 70 años de memoria histórica, Salamanca, Amarú Ediciones, 2007. Actualmente está escribiendo su próximo libro sobre las Brigadas Internacionales y su servicio sanitario en Benissa y Dénia, por lo que fue premiado como Finalista de la décima Beca de Investigación del Ayuntamiento de Dénia, en 2007.

Luis Botella Ivars és llicenciat en Història per la Universitat de València des de l’any 2009. Des d’aleshores ha cursat el màster en Història i identitats hispàniques en el Mediterrani occidental (segles XV-XIX) amb la tesina Les visites reials a la ciutat de València al 1567. El cas d’Onofre Martorell, i el màster de secundaria. Actualment continua estudiant, i investigant i en aquest 2016 iniciarà un doctorat en la Universitat Autònoma de Barcelona.


fer-la-guerra-(1).jpg

 

“Fer la guerra”, la historia de los últimos combatientes de Benissa y de un pueblo quebrado

·         Un documental desgrana la trayectoria de los vecinos que participaron en la Guerra Civil desde el momento de la rebelión militar hasta la derrota republicana

·         Dirigido por Luis Botella con la colaboración de Robert Llopis, cuenta ya con un trailer en las redes sociales y se difundirá de forma íntegra el próximo 25 de abril

·         Concebido para que “les futures generacions puguen saber en què consistí la guerra i els dolors i misèria que comportà”.    

 

“Fer la guerra no és un documental de rojos o blaus, de vencedors o vençuts… Aquest documental és la història d’una guerra, la història d’un país i d’un poble contada pels seus protagonistes. És la història de Benissa i el paper que jugaren els seus ciutadans en aquest conflicte, sense buscar reobrir cap tipus de ferida ni de portar a la memòria records dolorosos, sinó per a què les futures generacions puguen saber en què consistí i els dolors i misèria que comportà”.

Estas palabras constituyen la mejor de las presentaciones posibles del documental “Fer la guerra. Els últims combatents de Benissa en la Guerra Civil”, dirigido por el benissero Luis Botella Ivars y del que ha sido productor ejecutivo Robert Llopis. Los dos obtuvieron el premio 25 d’abril del año pasado por su labor de investigación sobre la contienda en esta localidad. El trailer del trabajo audiovsiual ya está en las redes sociales según anunció esta semana el ayuntamiento. Y sin ánimo de ninguna revancha o sed de justicia, sólo con la pretensión de no renunciar al derecho insobornable del recuerdo, desgrana cómo la terrible Guerra Civil sacudió los cimientos de esa población de la Marina Alta y de un mundo entero y cómo les fue a los benisseros que se vieron inmersos en el conflicto, a veces arrastrados por la fuerza incontenible de los acontecimientos.

 

El documental comienza lógicamente por el principio: arranca en julio de 1936, cuando los vecinos del municipio se enteran de que ha estallado la guerra, se produce la movilización y posteriormente la asignación a una brigada de numerosos hijos de Benissa que serán enviados a distintos frentes bélicos según las necesidades de la contienda. El documental va recorriendo los diferentes episodios de la guerra, como las batallas de Guadalajara, Teruel, el Ebro; así como la suerte de cada ciudadano. Al finalizar la guerra “es produïren fugides desesperades; els qui més sort tingueren, pogueren tornar a Benissa sense més repercussions, els menys afortunats caurien presos en camps de concentració o haurien d’exiliar-se a França per fugir de la repressió”, concluye la presentación del trabajo de Botella.

La versión íntegra de de Fer la guerra. Els últims combatents de Benissa en la Guerra Civil se colgára precisamente el próximo día 25 en youtube, facebook y les distintes plataformes digitals, i formarà part del llibre Fer la guerra. Diccionari i testimonis dels combatents de Benissa en la Guerra Civil (1936-1939), galardonado con los premios 25 d’abril del 2014El documental contará con subtítulos en valenciano, castellano, inglés, italiano y francés.

 

Financiación y ficha técnica

Según el ayuntamiento, la producción se ha podido realizar gracias a la financiación de VAPF Cultural, Partido Popular Benissa, Partido Socialista de Benissa, UGT L’Alacantí – La Marina, CC OO FEIS del País Valencià y Seu Universitària de la Marina.

Luis Botella Ivars es el director del documental, quien realizó todo el trabajo de producción y grabó los testimonios en el año 2009, y ha contado con la colaboración de Robert Llopis i Sendra como  productor ejecutivo; Víctor Pineda Ribes como montador, en grafismos y cámara; Eduard Torres como cámara; Vicent Artur Moreno como locutor; Maria del Mar López Roldán en la sincronización de los subtítulos, además de la elaboración de los subtítulos en valenciano, castellano y inglés;Rose Cooper en la corrección de textos en inglés; Armando Federico Salle en los subtítulos en italiano y Carmen Martí Fabra en los subtítulos en francés.

Luis Botella Ivars es licenciado en Historia por la Universidad de Valencia. Cuenta con un Master de Historia e identidades mediterráneas (XV-XIX), en el cual trabajó las visitas reales a la ciudad de Valencia en 1567, y con el Master en Secundaria.

 Esta es la página de facebook del documental: https://www.facebook.com/ferlaguerra?fref=ts

La Marina Plaza

 

 

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com