Cazarabet conversa con... Pau Juvillà Ballester, autor de
“Assassinat al Consell Polític” (Pagès)
Seguim
de ben prop la novel-la negra des de Pagès Edicions… amb plomes tan suggerents com la de Pau Juvillà Ballester.
L´autor,
en haver-se estrenat en el gènere negre amb Primàries de sang,
Pau Juvillà continua explorant en aquesta novel·la la
part més fosca i corrupta dels partits polítics catalans.
Ens expliquen des de Pagès Edicions: “L’autor situa l’acció a cavall entre
Solsona, Lleida i Barcelona i descriu d’una manera força precisa el
funcionament intern de la Candidatura d’Unitat Popular, de la qual ha estat
regidor i candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya.”
La sinopsis del llibre: El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya col·loquen la
Candidatura d’Unitat Popular davant d’una oferta ferma d’entrar al govern de la
Generalitat. El debat intern que la formació obre per decidir si pren aquesta
responsabilitat s’interromp abruptament amb l’assassinat de l’alcaldessa de
Solsona. Mentre els moviments polítics prenen velocitat, la investigació traurà
a la llum secrets inconfessables i conspiracions endimoniades. I al centre de
tot plegat, un periodista menorquí arrelat a Lleida fa mans i mànigues per
treure’n l’aigua clara i sortir-ne, com a mínim, sencer.
Fa
sis anys ja varem conversar amb Pau Juvillà como historiador
sobre el llibre “El
PSUC a les terres de Lleida. Lluita,
somni i desensís” (Pagès) coescrit amb Antonieta Jarne.
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/psuc.htm
Cazarabet conversa amb
Pau Juvillà Ballester
-Amic, què t'ha portat a escriure aquesta obra narrativa
que té molt a veure amb lo policíac?
-Doncs mira, la pandèmia. Durant
el confinament domiciliari vaig exhaurir les reserves de llibres nous per
llegir i vaig començar la relectura dels "vells", entre ells el
"assesinato en el Comitè Central de
Vázquez Montalbàn, i d'alli vaig
començar a donar tombs a la idea d'adaptar aquella novel·la a una cosa mes
actual. Això si, salvant les distàncies, Montalbán era un monstre i jo una
formigueta. Hi ha un petit conte previ a la novel·la, d'un bon amic escriptor,
Ramon Usall, de dues planes sota el mateix
títol que la meva novel·la, també va ser una bona inspiració.
-Però la podries, la podríem definir com a novel·la
negra?. Intriga política de la que fa una miqueta de por...?
-Es una barreja entre novel·la
negra però jo crec que té molt també d'intriga política, el fil de la novel·la
també es una excusa per desenvolupar una trama política, un tema que a mi
m'apassiona.
-Què t´ atrau d´ aquest gènere?.
-Tot. M'atrau aquest món obscur, que sovint les
novel·les negres tendeixen a magnificar, però que existeix, una mica la
maldat humana i la lluita del be contra el mal, on al final tot es gris.
-En aquest cas és una manera de despullar a la classe
política?.....La realitat supera a la ficció?
-Sempre, sempre supera la ficció. És veritat però, que,
en la novel·la, algunes escenes i situacions estan exagerades per donar-li més,
diguem-ne, intriga.
-De tota manera sóc de les que pensa que la novel·la
negra és de les que millor dibuixa a la societat de a peu... què en penses?
-Absolutament. La novel·la negra descriu els racons
més foscos de l'ésser humà i de la societat en la que vivim, i aquesta
franja grisa on ens movem la majoria de les persones, plens de contradiccions i
dubtes.
-Què és per a tú la narració
quan et fiques a narrar?, una mena de alliberació o també una manera de
denunciar???
-En primer lloc m'agrada escriure, m'agrada pensar
històries i trames, i poder plasmar això en paraules, en un llibre i que aquest
surti a la venda crec que és un privilegi. En aquest sentit sóc un privilegiat.
Però també penso que la literatura, la cultura, és una eina de transformació
social molt potent, és evident que si llegiu el llibre queda clar de quin peu
calçó, quines son les meves conviccions polítiques que, també, defenso en el
text.
-Amic, què pretenies al submergir-nos en aquest exercici
narratiu ...?
-Passar una bona estona, entretinguda i també, per
què no dir-ho, expressar unes idees polítiques amb totes les
contradiccions possibles que, com deia Fuster, son les meves esperances.
-Es nota que t'ho has passat molt bé escrivint, creant i
imaginant aquesta història, no?
-Sí, molt. Per la feina
que tinc em toca viatjar sovint i es en aquests moments on el cap dona tombs,
quan arribo a casa ho aboco en el word, i d' aquí,
poc a poc, es va construint el conjunt.
-En les teves creacions quin paper vols donar-los als
personatges ...?, Prioritari enfront de la trama i a l'escenari?
-Segurament es un aspecte que
he de polir, fer potser més profunds els personatges, a vegades la trama
m'espenteja endavant i arrossega, sense voler els personatges, que
també en son part fonamental.
-Perquè sembla, amic, sembla que el paper de la trama és
sempre l'eix sobre el qual gira tota la resta --- fins a la paciència,
satisfaccions i insatisfaccions de l'escriptor o escriptora--, però de vegades
l'osmosi entre personatges i trama és tan fort que interaccionen d'una manera
...
-Si, com et deia abans, a
vegades els personatges queden engolits per la trama, es un aspecte que
revisant el llibre he intentat corregir, donant-los mes riquesa, matisos i
profunditat per assolir un cert equilibri. Espero haver-me'n sortit, això ho
haureu de jutjar vosaltres.
-Quin i com és el paper que li atorgues a l'escenari en
què es passegen els personatges i es desenvolupa la trama?
-Significatiu, l'escenari, en
aquest cas unes eleccions al Parlament de Catalunya que col·loquen a la CUP (un
cop més) en una cruïlla, es l'eix on es desenvolupa i es ramifiquen la resta
d'històries.
-Són personatges que mostres i fas desfilar a la teva
història han anat canviant tal com els vas pensar en un inici sota l’ influx de
la trama? O és més aviat alguns trets de la trama dels que canvien sota la
influència, influència o enamorament a què et sotmeten, com a escriptor, alguns
dels personatges ---
-Bàsicament els
personatges han anat canviant a mesura que els he donat profunditat i ha permés teixir trames petites paral·leles, alguns d'ells
estan "basats" en personatges reals, als quals he demanat
permís per incloure'ls una part de la seva vida en el llibre, de moment
sembla que els ha agradat.
-Hi ha hagut polítics que t’han mirat d’una altra manera
des que ha eixit, Assassinat al Consell Polític?
-Tot just acaba de sortir, de
moment no, esperem a veure que passa en el proper Consell Polític..
-En qui t’has inspirat a l’hora de dibuixar trames.....o
una miqueta d’ací i d´allá?
-Va començar, com he dit, amb
la novel·la de Montalbán i el conte de l'Usall,
però a partir d' aquí s'ha anat creant una mica sol, a mesura que anava
donant tombs a la trama.
-Molt de joc brut a la política , veritat?
-A veure, sí i no. La política
te una part de joc brut, sí, de persones que n'han fet d'això la seva feina
però també he conegut gent molt íntegra de diferents colors que ho entenen
com un servei públic.
-Després està l’ànima blanca, la de l’idealista periodista...sense
ell no hauria aqueixa ètica moralista que és gairebé l´ ingredient fonamental
de les trames aquestes, oi?
-Una ànima blanca que no acaba
de trobar el seu espai, que esta ple de dubtes i que fa coses amb resultats
contraris al que voldria. Jo sempre soc de l'ampolla mig plena, suposo que per
això, hi ha una ànima blanca, una mica grisa que ofereix una mena de
possibilitat de redempció.
-T´ has hagut de documentar?.Com ho has fet?
-Sí, però he tingut la sort de
tenir amics que m'han ajudat i que coneixen la matèria. La meva companya es
advocada, tinc un amic que es mosso a la científica, un corresponsal a Solsona,
una persona que m'ha ajudat amb el dia a dia de les presons, una altra sobre
els detectius privats...estirant d' allí i d'allà he anat construint la part
més formal del llibre.
-I quina metodologia de treball utilitzes?
-La que puc. Tinc una jornada laboral de 8 hores, dos
fills preciosos i una activitat política que em deixa poc temps. Bàsicament
durant el dia dono tombs al que vull escriure i, quan tothom és a dormir,
aprofito la calma per passar-ho a l'ordinador.
-Com ha estat la col·laboració amb Pagès?
-Si dic que excel·lent semblarà un tòpic o que
vull quedar bé, però és així. El director de la col·lecció, el Tià Benassar, es una bestia de
l'escriptura i m'ha ajudat molt, el llibre té la seva empremta. L'editora,
la Joana, m'ha guiat en el procés de confecció essent dura quan ha calgut i la Glo, la Dàmaris i la Núria ,
malgrat sé que em faig pesat sovint, sempre tenen una rialla i un treball
diligent. N'estic més que content.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069