Cazarabet conversa con... Josep San Abdón, autor
de “Manel Garcia Grau. El poeta de la dignitat” (Onada)
Josep San Abdón s´endinsa, poc
a poc, la figura del poeta Manel Garcia Grau que tanta petjada va deixar i al
que defineix com “el poeta de la dignitat”.
Un poeta que anava molt més enllà d´escriure, i molt bé,
poesia…un poeta que estimava i es feia estimar per moltes vessants de com era
com a ésser humà i això, és clar, ho va traslladar a la seva poesia.
Ho edita Onada dins la seva col·lecció Paisatges de la
memòria.
El llibre és un homenatge a un home i a totes les seves
facetes que, finalment, li influeixen com a poeta i de la mateixa manera ens
influeix a totes i tots els que el vam conèixer i llegir.
La sinopsis del llibre:
Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 – Castelló de la
Plana, 2006) va ser un dels poetes més destacats de la seua generació, una
generació que comença a publicar a les acaballes dels anys vuitanta del segle
passat i fa el seu esclat definitiu a la dècada dels noranta. En aquest llibre
fem una aproximació a la seua vida i a la seua obra. Comencem amb els seus anys
de formació i les seues primeres temptatives poètiques al Benicarló dels anys
setanta del segle XX. El veiem després a la universitat amb el seu pas decisiu
pel Col·legi Universitari de Castelló i la Universitat de València. La seua
presència a les aules continuaria com a professor a l’ensenyament mitjà i a la
universitat.
Fem un repàs de la seua obra poètica caracteritzada per
la presència de la paraula, la vida i el compromís. Però també ens apropem a la
seua tasca com a crític literari i el seu interès per estudiar i divulgar
sobretot l’obra dels escriptors de les comarques de Castelló. Hi trobem
l’activista literari, organitzador de tertúlies, de premis literaris i directiu
de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Però també hi trobem l’home
compromès amb el país, amb l’escola, amb la llengua, amb la dignitat de les
persones i els drets humans. Amb aquest llibre es vol mantenir viu el seu
record i reivindicar la seua immensa tasca com a escriptor i ser humà.
L´autor, Josep Manuel San Abdón
Querol (Benicarló, 1955) és llicenciat en Filologia Hispànica per la
Universitat de València i ha estat professor de Llengua i Literatura a
l’ensenyament secundari. Ha estat membre fundador de les revistes literàries Llombriu (1978) i Passadís (1987). En l’àmbit
literari, ha publicat Li hauria d’haver dit alguna cosa (Ajuntament de
Benicarló, 2003), Manuel Milián Mestre. Resum
biogràfic (Onada Edicions, 2017) i Els dies gloriosos (Onada
Edicions, 2018). I conjuntament amb els professors Lluís Meseguer
i Manel Garcia Grau, l’antologia poètica Poetes del nord (Biblioteca de
la Universitat Jaume I, 1992). També ha prologat llibres de diversos autors. Ha
rebut el Premi Joan Fuster de Narrativa de l’Ajuntament d’Almenara 1993, el
Segon Premi en l’XI Concurs de Narrativa de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó 1994
i el Premi Literari d’Autors Benicarlandos 2003.
https://sqlectures.blogspot.com/
Cazarabet conversa con Josep San Abdón:
-Josep, com ha estat retrobar-te amb Manel Garcia Grau amb l´escriptura d´aquest
llibre que el repassa de manera integral com a ésser humà i com a poeta?
-Ha estat una experiència molt emotiva pel que suposava
d’anar retrobant-me amb el record de l’amic amb qui havíem compartit moltes
aventures literàries, i al mateix temps, compartir, amb converses amb altres
persones que l’havien conegut, la seua dimensió humana.
-Uns trets “lo humà” i “lo poeta” que en ell es
fusionaven d´ una manera magistral, no?.-Com ho veus?.- Com ho definiries?
-Un personatge del comediògraf llatí Publi
Terenci Àfer deia una frase que ha fet fortuna: “Soc
home, res del que és humà no m’és indiferent.” Doncs, això mateix es podria dir
de Manel Garcia Grau, era una persona compromesa amb el món que el rodejava i
això es reflecteix en la seua obra.
-Tu el defineixes com “el poeta de la dignitat”, per
resumir…això diu molt de la seva poesia, però molt més d´ell com a ésser humà?,
no?
-Sí, és el que hem dit abans. La preocupació per la
dignitat de les persones era la guia de la seua vida i de la seua poesia.
-Què és allò que feia que tots els vam tindre la sort de
conèixer, tot i que només fos una miqueta a Manel Garcia Grau, no el puguem
oblidar?
-La seua bondat, la seua simpatia, el seu esperit
solidari, la seua empatia, el seu treball generós en totes les iniciatives amb
les que es comprometia.
-En qui i en què es mirava en Manel Garcia Grau?
-Si ens cenyim al camp únicament literari es mirava en
aquells escriptors que han estat un referent en la literatura, però que al
mateix temps han mostrat el seu compromís amb la societat que els envoltava,
per dir-ne alguns Salvador Espriu, Miquel Martí Pol, Joan Fuster, Pablo Neruda,
Antonio Machado...
-Aquells primers anys en el que ell va rebent estímuls.
Com i de quina manera l´influeixen?
-En els anys d’adolescència és molt important la
influència de mossèn Josep Canyelles, en la seua formació humana i en la
formació literària Xavier Arín.
-Fins aplegar a la universitat ell ja es va formant de dalt a
baix, oi?
-Sí, ell ja va mostrant les seues inquietuds en els
cercles al voltant de les dues persones que citàvem en la pregunta anterior.
-La universitat el canvia?;com i de quina manera?, perquè
el que és cert és que està rodejat de persones que li deixen empremta…-Tanta
com la que ell deixa després…
-En la universitat descobreix sobretot la literatura
catalana, i comença a escriure en català, els seus inicis havien estat en
castellà. Té professors com Vicent Salvador, Lluís Meseguer,
Jaume Pérez Muntaner...coneix Joan Fuster, i té una colla de companys
lletraferits amb qui intercanviar experiències literàries, primer al CUC, com
Adolf Piquer, Pasqual Mas, Javier Vellón o Marisol
González Felip i després a València altres com Josep Ballester, Manuel Pérez Saldanya o Biel Sansano i Belso.
-Tu que també has estat professor veus Manel Garcia Grau
com un professor de vocació?.- Com era com a professor?
-Pel que diuen alguns dels seus alumnes amb el qui he
parlat sí que era un professor amb vocació, et reproduiré el que em deia Daniel
Andrés, alumne seu a l’institut Penyagolosa de
Castelló: “Les seus classes tenien allò que havien de tindre, i no els calia
pirotècnia pedagògica. Estudiàvem textos, parlàvem de tot, recordàvem les seues
classes amb Fuster...arreglàvem el país, també.”
-Però també és un activista, sempre pacífic, però un
activista?.- Les seves armes eren les paraules?
-Sí, la paraula era la seua gran arma.
-I mentrestant es va desplegant com un poeta que ja
deixava ombra…?
-Efectivament, va ser un dels poetes més reconeguts de
l’anomenada Generació dels 80 i tots els premis que va guanyar l’avalen.
-Dins del món literari estava relacionat amb persones d´aquest món en una
època àlgida i en aquest brou ell només podia aprendre i ensenyar. Era així?
-Ell va formar part molts anys de la directiva de
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i per tant va estar en contacte
amb molts escriptors i a banda d’organitzar moltes activitats es va preocupar
pels drets dels autors.
-Aprenent que anava més enllà dels literats en llengua
catalana, ell consumia molta literatura en castellà, oi?
-Desconec les seues lectures habituals. En els seus
inicis, com em deia en una entrevista, li va interessar molt Pablo Neruda.
-Les seves col·laboracions a revistes i demés eren molt
nombroses. Molt prolífic?.- Què ens hi pots destacar?
-Ell va col·laborar sovint amb articles d’opinió o de
crítica literària en l’Avui, Mediterráneo, Heraldo de Castellón, Levante... i també en revistes
especialitzades d’àmbit acadèmic.
-Però a més de poeta també va esdevindre
un literat que narrava, jo amb El Papa maleït.
Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna em vaig divertir molt?
Era una ploma que enganxava o almenys així el vaig percebre jo….- Tu
que ets més entès i estudiós de la seva obra, com el definiries?
- En el llibre en parlo àmpliament d’aquesta novel·la.
Endevinem un bon narrador, després va escriure dos novel·les juvenils, però
dissortadament no va tindre ja temps de desenvolupar aquesta faceta literària.
- Com li va anar dins del món de la crítica literària?
-La va desenvolupar sobretot en el diari Avui, i es va
preocupar de ressenyar els autors de les comarques de Castelló. D’altra banda
té llibres i articles en publicacions universitàries on estudia amb més
profunditat diversos autors.
-El seu adeu i allà on descansen les seves cendres diuen
molt d´allò que jou i encara és en Manel Garcia Grau, oi?
-Sí, les seues cendres descansen al parc natural de la
Serra d’Irta. En el centre dels Països Catalans que
tant estimava.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)