Cazarabet conversa con... Rosa Monlleó Peris, Vicent Grau Reig y Alfredo Fornas Pallarés, editores del libro “Llocs
de memòria de la Batalla de Llevant. Patrimoni arqueològic i itineraris turístics i didàctics” (Universitat Jaume I)
Rosa Monlleó Peris, Vicent Grau Reig i Alfredo Fornas Pallarés coordinen des de
l'edició este excel·lent llibre on es passa revista a la història patrimonial
de la Guerra Civil des de la Batalla de Llevant.
Col·lecció Història, memòria i patrimoni en el seu número 3.
El llibre compta amb il·lustracions a tot color.
Les plomes que hi participen són: Ana Miguélez,
Miquel Mezquida ;Eugeni De Manuel, Joana Sancho,
Josep Albelda, Sandra Mínguez Molina, Francisco Teruel
Navarrete, María Rosa Monlleó
Peris, Vicente Grau Reig i Alfredo Fornas Pallarés
La sinopsi del llibre: Llocs de memòria de la Batalla de Llevant. El patrimoni bèl·lic i les fosses dels
combatents a les terres on es va desenvolupar la Batalla de Llevant han captat latenció de arqueòlegs i estudiosos de la Guerra Civil. La
publicació estudia els vestigis patrimonials que ens envolten i proporcionen
possibles itineraris turístics i didàctics. El patrimoni bèl·lic i les fosses
dels combatents en les terres on es va desenvolupar la Batalla de Llevant han
captat l'atenció dels arqueòlegs i estudiosos de la Guerra Civil. Aquesta
publicació descriu els vestigis patrimonials que ens envolten i proporciona
possibles itineraris turístics i didàctics.
Cazarabet conversa amb Rosa Monlleó Peris, Vicent
Grau Reig i Alfredo Fornas Pallarés:
-Amics aquest llibre naix des de que una vegada que es reconeix la Batalla
del Llevant és imprescindible ubicar-la “in situ” trepitjar els llocs,
anar-hi…?
-Sí, complementa al llibre Estratègies militars i diplomàtiques a la
Batalla de Llevant. Ciutats en guerra i mobilització de les dones, que
estava més centrat en explicar la batalla i el que passava a la rereguarda. En
aquesta ocasió ens centrem en els vestigis, en el patrimoni material i
immaterial de la Batalla de Llevant; què fem amb ells des del punt de vista
arqueològic i com podem posar-los en valor. Els autors dels diferents capítols
desenvolupen exemples basats en la seua experiència i la seua especialitat.
-És com una mena de guia complementaria, del patrimoni arqueològic,
històric i on s’aprèn molt…fent turisme que pot fer de complement del que va esdevindre tot el que envolta a la Batalla del Llevant?
-Sí, és com un complement del llibre que hem comentat. Es divideix en dos
grans blocs.
El primer aborda el patrimoni bèl·lic i les fosses des d’un punt de vista
arqueològic, amb quatre capítols exemplars. El primer, de Xurxo
Ayán, conta la seua experiència com a arqueòleg al
llarg d’Espanya i els problemes amb els polítics. Enric Gil es centra en el
País Valencià i després s’inclouen dos casuístiques concretes: les fosses, a
càrrec de Miquel Mezquida, i un cas local com és el
treball que es va fer a Onda, a càrrec de Joaquín Alfonso i Ana Miguélez.
El segon bloc es centra en els Itineraris turístics i didàctics, on es
desenvolupen tres projectes a escala local: Josep Albelda explica la musealització del Camp d’Aviació de Vilafamés, Sandra
Mínguez es refereix a la posada en valor dels llocs de Memòria de la Guerra
Civil a Villar de la Libertad (ara Villar del Arzobispo), Francisco Teruel es
centra en Alcublas, Andilla i Chelva.
Tanmateix el bloc inclou el desenvolupament del projecte turístic «Memòria
XYZ», a càrrec dels seus autors: Eugeni de Manuel, Joana Sancho, Rosa Monlleó, Vicent Grau i Alfredo Fornas.
Un projecte que busca posar en valor els vestigis de la Batalla de Llevant.
-Com és de imprescindible tindre uns coneixements de base per tal d´agafar
aquest llibre, ficar-te les sabatilles i la motxilla i endinsar-te ca pels
itineraris i indrets que van protagonitzar la Batalla de Llevant…
-No és imprescindible tindre uns coneixements base sobre la Batalla de
Llevant per llegir el llibre, ja que es pot entendre cada capítol de manera
independent sense cap problema. No obstant, entenem que gran part del públic al
que va dirigit el llibre són persones interessades en el conflicte o en les
matèries que es tracten, com l’arqueologia, el patrimoni, la història bèl·lica
o el turisme.
En canvi sí que creiem imprescindible tindre uns coneixements previs per
visitar els indrets de la Batalla de Llevant amb aprofitament, ja que sense
context una trinxera és una simple rasa, un parapet és una paret i un fortí és
un búnquer. No tenen massa interès per sí mateixa sense un context.
Per al context general de la batalla recomanem Estratègies militars i
diplomàtiques a la Batalla de Llevant. Ciutats en guerra i mobilització de les
dones i per al context específic de la zona que es va a visitar hi ha
nombrosa bibliografia. Si teniu pensat descobrir i visitar alguns vestigis,
està disponible la web liniaxyz.com, on hi ha itineraris i rutes que encara no
estan totalment operatives com caldria, però que es poden transitar i els
vestigis són accessibles. També hi ha un Centre d’interpretació de la línia XYZ
a Almenara.
-Ja sé que la pregunta és fotuda, però si ens tinguéreu que presentar tres
escenaris i tres itineraris de la Batalla de Llevant quins ens diries?
-Sí que és difícil, però potser seria interessant conèixer construccions
republicanes, construccions rebels i construccions de rereguarda. Pel que
respecta a les construccions republicanes seria edificant visitar algun lloc
amb refugis trinxera com els que envolten Viver i Xèrica... o Almenara.
Construccions rebels podríem destacar les trinxeres de Villamalur,
per la seua espectacularitat i el seu entorn... o els fortins de Nules. Com a
espai de rereguarda, la cova de l’Algepsar d’Onda o algun refugi urbà recuperat
com el de la plaça Tetuán, a Castelló.
-Això d´incorporar il·lustracions i a color la veritat és que li dona molta
força al llibre, no?
-Sí, el Servei de Publicacions de l’UJI ha fet un molt bon treball, com
sempre.
-Quan sou tantes plomes com vos ho feu per tal de coordinar aquest llibre?
-Els autors fem cadascú la nostra part i els coordinadors ens encarreguem
de que tot tinga coherència... i fem les correccions
pertinents.
-Del Patrimoni bèl·lic què podríem destacar?
-Que durant quasi un segle els ciutadans han viscut d’esquenes a ell, que
ha portat gran nombre de mals records relacionats amb la duresa de la guerra,
però que se n’ha conservat molt i l’hem de protegir. Durant l’última dècada ha
hagut un interès creixent en ell.
-Lo més feixut ha estat localitzar les fosses
dels combatents?
-No sé si el més feixut, però sí que s’han
invertit molts recursos en elles durant els últims anys. Queda molt per fer i
és tard per a moltes persones que ja no estan entre nosaltres i mai van poder
confirmar on quedaren les restes dels seus familiars. És una tasca molt costosa
en temps i recursos, però també necessària.
-Creus que la població que pareix desconèixer prou la nostra història
en general i la més propera encara més….estarà molt per la labor de valorar,
com cal, i guardar respecte pels vestigis de la guerra?
-És important fer difusió del conflicte, ja que la protecció i
accessibilitat als vestigis de la Guerra Civil no és només una tasca de les
administracions públiques i especialistes. La posada en valor d’un element
patrimonial i la inversió de recursos públics en ell, depèn, en gran mesura,
del valor que té per als ciutadans, de la pressió social que puguen fer... o, millor dit, de la potencial rendibilitat
política que puga generar. A la gent li ha d’importar
el que es conserva i per a importar-li abans ho ha de conèixer. En fi, la
població que desconeix la història de la guerra, tal com dius, mai podrà
valorar i difícilment respectar els seus vestigis.
Seria molt positiu convertir el nostre patrimoni bèl·lic en «productes
memòria» és a dir, protegir-lo i adaptar-lo, tot incorporant-hi també una
suficient explicació històrica. Tot això amb l'objectiu de què servisca per a fer un turisme cultural bèl·lic que facilite el desenvolupament econòmic de les localitats on
es troben.
-Es fan rutes turístiques gairebé per a tot, però quan hi parlem de la
guerra i dels seus espais, així com dels seus protagonistes…aquest respecte té
que ésser multiplicat ,no?
-Sí, sempre cal tindre respecte per les persones que van lluitar en els dos
bàndols, perquè tant ells com els seus familiars van patir el fet d’haver
nascut en un context històric complicat. De vegades és fàcil que l’estratègia
militar, la grandiositat de l’armament o el llenguatge heroic oculte la misèria de les guerres, de les persones que dia a
dia es jugaven la vida en unes condicions penoses, que veien la mort de prop,
que passaven fam, que queien malalts... sense oblidar el que passava a la
rereguarda. El respecte mai es pot perdre, però és imprescindible parlar de la
Guerra perquè no torne a quedar en l’ostracisme com
va passar durant tantes dècades, ja que és un fet històric transcendental per
entendre la nostra societat actual, un fet que la va marcar. Les rutes són una
manera de donar visibilitat al conflicte... d’apropar-lo a la societat.
-De quins altres llocs heu pogut aprendre per tal d’elaborar aquest llibre
que ens invita a viure la memòria d’una altra manera?
-Hem aprés, en part, de la pròpia experiència, ja que vam participar en un
projecte de catalogació i posada en valor dels vestigis de la Guerra Civil fa
uns anys, del qual parlem en el nostre capítol, i vam trobar una gran quantitat
de patrimoni pràcticament desconegut i abandonat. Açò ens va portar a invertir
energia en que canvie la situació, com també han
estat fent altres institucions, persones i ajuntaments que han tingut interès.
Entre tots hem aconseguit que es conega millor la
Batalla de Llevant i que es valore el patrimoni que
es va generar durant el conflicte. També s’ha protegit una part del patrimoni,
tot i que queda molt per fer. Tanmateix hem aprés dels propis autors que han
participat del llibre i que ens han mostrat la seua experiència.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)