Cazarabet conversa con... Cristian Pardo Nàcher y Andreu
Ginés i Sànchez, coordinadores del libro “La gelada de 1946. Adversitat climàtica, crisi
tarongera i primer franquisme” (Universitat Jaume I)
Un minuciós estudi editat per Publicacions de la
Universitat Jaume I dins la Col·lecció de Memòria Històrica....
Els coordinadors del llibre són Cristian Pardo Nàcher i Andreu Ginés i Sànchez...
compta amb la participació d’experts reconeguts com Vicent Abad, Ricard C.
Torres, Maribel Peris i José Luis Giménez, amb pròleg de Joan Mateu Bellés i epíleg d’Emilio M. Obiol.
La sinopsi del llibre:
La climatologia adversa representa un factor més d'estudi a tenir en compte, de
manera que superant la seua tradicional condició d’anècdota o d'instrument
propagandístic ens oferirà noves claus complementàries per entendre
l'agreujament dels nivells de vida de gran part de la societat durant la
postguerra, la configuració de les institucions del nou règim i la seua relació
amb les elits agràries, així com les conseqüències de l'economia autàrquica en
la indústria tarongera durant el primer franquisme. L'objectiu del llibre, per
tant, és apropar-nos als anys de la postguerra des d'un nou punt de vista:
l'impacte de les gelades en l'agricultura tarongera del litoral valencià, en
especial, en la comarca de la Plana.
Els coordinadors del llibre: Cristian
Pardo Nàcher i Andreu Ginés i Sànchez.
Cazarabet conversa con Cristian Pardo Nàcher
i Andreu Ginés i Sànchez:
-Amics ens podeu contar el perquè d´aquests llibre ; què és allò
que vos va fer escriure sobre la gelada del 46?
Cristian Pardo. Cada generació té un parell de fites
històriques que li marquen per a sempre i que fan que quan es recorda el
passat, el temps comence a comptar a partir d’eixe
punt. De la mateixa manera que ara li passa això a la nostra generació amb la
Pandèmia, per a la generació nascuda a principis del segle XX, la gelada fou,
junt a la Guerra Civil, una deixes fites marcades a foc en l’imaginari
col·lectiu. A la la Plana de Castelló, la gelada
fou un esdeveniment on s’ajuntaren tants factors que més de 75 anys després els
que la vau viure segueixen citant-la cada cop que parlen de la postguerra. Era
convenient, fer un llibre on es poguera
veure quins eren tots eixos factors i entendre el seu impacte en la societat.
-La pregunta és pareguda, però és per matitzar
una mica l´anterior: què vos va incentivar a escriure sobre aquest esdeveniment
en ple hivern de 1946?
Cristian Pardo. Segurament estudiar la gelada de 1946
és una manera de donar veu a la societat agrària dels anys quaranta. Fer
justícia a una majoria de la població que va tindre que passar molta fam i que
amb la gelada va veure com la seua principal font d’ingressos, la taronja,
s’afonava. Sota el nostre punt de vista, aquest era un aspecte sobradament
conegut, però sense comptar amb una monografia.
Andreu Ginés. També és interessant conèixer el passat des dels estudis
locals. Amb aquestes aproximacions es pot aprofundir millor en la comprensió de
les dinàmiques socials. I més encara en un moment crític com fou la gelada, en
què les desigualtats i els privilegis es poden observar millor no només per com
afecta un desastre natural, sinó per com hi respon cadascú i la capacitat que
tenen de reacció i de resistència.
-Com ha estat treballar a dos plomes; com vos heu
repartit el treball?
Cristian Pardo. En un primer moment, el llibre
estava contemplat amb un únic coordinador, fent els primers treballs de recerca
d’especialistes, documentació i proposta de capítols. Amb el temps, Andreu es
va implicar tant, i va apostar tantes coses al conjunt, que era just
considerar-lo també coordinador. Al cap i a la fi, treballar bé en equip és
molt gratificant.
Andreu Ginés. Hem treballat amb molta sintonia, tot i que no ens coneixíem
d'abans. A mi me va motivar molt l'encàrrec que inicialment em va fer Cristian
i m'hi vaig implicar cada cop més i més. Però cal recordar que la iniciativa i
la concepció del llibre és seua. Estic molt agraït per haver pogut compartir
aquest treball.
-El tractament de la premsa ,diferent, que es va donar
per exemple a diferents estralls climatològics com la sequera del 44 al 45, la
gelada del 46 i la inundació del 49...és una de les coses que més vos va
motivar?. Què ens podeu dir?
Cristian Pardo. Els tres estralls que comenten són
un exemple perfecte per a entendre el que era la instrumentalització de la
premsa per part del Règim als anys quaranta. És a dir, que en un moment en el
que no hi ha llibertat d’expressió, ni de premsa, qualsevol calamitat podia ser
emprada per a fer propagada segons convenia. La sequera podia justificar les
males collites, independentment de que fos la causa principal, les inundacions
amb víctimes mortals ajudaven a veure les autoritats com a superherois que
salvaven persones, i la gelada de la Plana, era la millor explicació possible
per a justificar la crisi de la taronja. Però, eixa crisis venia d’abans? Tenia
responsabilitats polítiques? Aquestes preguntes mai les veuràs en un diari de
l’època.
-D´aquella adversitat climatològica i del desastre que es
va derivar en totes les collites, rebudes, bancals no es va saber tot, no?
Cristian Pardo. El més important no era que la gent
ho sabés tot, sinó introduir un discurs que ho justifiqués tot, a partir del
qual es pogués traure rèdit polític.
-Es va aplegar a documentar acuradament?
Cristian Pardo. En certa manera sí, les autoritats
tenien l’obligació de documentar els danys, i informar al Ministeri
d’Agricultura. Ara bé, amb les fonts d’aquesta època sempre cal tenir en compte
les ocultacions i interessos.
Andreu Ginés. A més, hi va haver un greuge comparatiu molt gran del cultiu
de la taronja respecte de la resta, ja que la taronja era un producte que
aportava unes divises fonamentals al règim i, a més, hi havia grans fortunes al
darrere, les quals sempre tenien el favor la complicitat de les autoritats. No
passava així amb altres productes que també es van gelar.
-La gelada va ésser censurada pel franquisme?. Què
li convenia i què no li convenia al règim franquista que es sapigués?.-
O va ésser utilitzada pel règim...?, com i de quina manera?
Cristian Pardo. La gelada li va ser de profit al
règim. La economia tarongera feia aigües des de la Guerra, les autoritats 8
anys després no havien sigut capaç de remuntar-la i s’estava esgotant la
justificació de “las hordas rojas”.
Amb ella, la gent va deixar de pensar que la crisi tarongera estava sent mal
gestionada políticament, i tot es va simplificar al màxim: la neu tenia la
culpa de tot.
-Com va tractar, la gelada, la
premsa del moment?
Cristian Pardo. En un primer moment, quan encara no
havia afectat als tarongers, es va descriure com una situació pintoresca, on la
gent la gaudia i els xiquets jugaven... quan en realitat els llauradors
estarien prou asustats perquè sabien el que podia
significar. Posteriorment, quan els tarongers van començar a morir-se, ja no hi
havia descripcions idíl·liques, i havia reportatges sobre les autoritats fent
visites plenes de discursos salvant la pàtria.
-Quins conreus van patir més la gelada al País
Valencià?.- I més en concret a la Plana de Castelló?
Cristian Pardo. Les gelades no són dolentes per se,
tot depèn del conreu que tingues i la resistència d’aquest a les baixes
temperatures. La taronja, per desgracies es gela amb temperatures
negatives.
Andreu Ginés. També cal recordar que la gelada va
afectar greument la garrofa, que era un cultiu molt extens al nord del País
valencià, i del qual depenien moltes famílies i el bestiar que pugueren tindre.
-Com els va anar als tarongers?
Cristian
Pardo. El més dramàtic no era la pèrdua de la collita, sinó la mort
de molts arbres. Al terme de Vila-real encara queden “testimonis arqueològics”
de tarongers que es van tindre que tallar. Això implica que tornar a
plantar-los pot implicar que pugues tardar uns 10 anys en tornar a tindre el
mateix volum de producció, la qual cosa, en temps de crisi econòmica és
dramàtic. La única part positiva, és que pots aprofitar per a innovar amb
altres varietats.
Andreu Ginés. La taronja portava ja uns quants anys
de crisi, perquè després de la Guerra Civil, la Guerra Mundial havia impedit
que s'exportara amb normalitat, a banda que
l'escassedat de fertilitzants tampoc no havia permès recuperar el volum de les
collites. La collita del 1945/46 semblava que havia de ser bona a les
comarques de la Plana la gelada va frustrar les expectatives. A altres zones
del País Valencià la taronja ja s'havia collit i els efectes foren quasi
inexistents, però a la Plana la taronja es collia més tard perquè així es podia
vendre a un preu superior. El desastre fou majúscul.
-Tarongers un estri utilitzat pel franquisme per les
seves polítiques autàrquiques, no?
Andreu Ginés. El franquisme veia amb desconfiança el cultiu i els
empresaris del sector: el cultiu perquè era un producte orientat a l'exportació
i no a la subsistència (que era el que molts pensaven que calia en moments de
fam i penúries com els de la postguerra); i, els empresaris, perquè
tradicionalment havien tingut molt bona relació amb el Regne Unit, que ara era
un enemic del règim. Però alhora, el franquisme d'aquests anys depenia molt de
les divises que generava la taronja, perquè no tenia molta més cosa a oferir
als mercats estrangers. Sense aquestes divises, la balança comercial
possiblement haguera sigut insostenible. Així que, en certa mesura, les taronges
van permetre que el règim, amb les polítiques autàrquiques, poguera
subsistir en moments difícils com foren els anys 40.
-D´ahí a convertir-se amb un
“lobby” hi ha un pas, no? però un pas que s´ha de treballar, planificar i dur a
terme seguint com un full de ruta, no?.- Què ens podeu explicar?
Andreu Ginés. Els empresaris de la taronja havien acumulat grans
riqueses, durant molts anys, cosa que els havia permès relacionar-se amb la
gran oligarquia de València i, sobretot, de Madrid, on es decidien les polítiques.
De fet, havien esdevingut part d'aquesta oligarquia, tot emparentant-se amb
grans noms de les elits. Els empresaris tarongers funcionaren com un lobby en
la defensa dels interessos propis, amb contactes i influències molt properes a
Franco. Potser no hi havia cap planificació, però sí que hi havia una tradició
d'autoorganització per a defensar els interessos tarongers, com eren les
Assemblees Tarongeres, que se celebraven des de principis de segle, sinó abans.
Aquestes eren unes dinàmiques esteses en tots els sectors, que històricament
s'agrupaven per a defensar el interessos, especialment per a reclamar coses a
l'Administració. El règim de Franco no va impedir en cap moment
l'autoorganització dels empresaris tarongers, tot i que va intentar canalitzar-les.
Eren un lobby amb molta força.
-Els tarongers no aguanten temperatures inferiors a 5 o 6
graus sota zero, no? i la gelada va
aplegar a ficar al termòmetre més a prova sota zero...les camps degueren
quedar-hi arrasats, no? En aquells anys a la meva terra, jo soc de Càlig , no
hi havia tants tarongers ni molt menys—almenys pel que recordo que em
contaven--...però sí que havien molts garrofers que aguanten una miqueta més
que els tarongers i oliveres on les rames joves poden aguantar fins
-10 graus i les rames més velles que aguanten uns -12 graus...però sempre he
sentit que fins i tot a molts llocs la gelada va fer estralls en les oliveres
,oi?
Andreu Ginés. Sí, com hem dit, va afectar especialment la garrofa, amb
grans pèrdues en els collites. Moltes oliveres es van veure afectades també.
Els efectes de la gelada foren tan greus en l'interior que va provocar un èxode
de població cap a la costa, on hi havia més possibilitats de subsistència.
Caldria, però, documentar-ho bé per a saber qui fou l'abast d'aquesta migració.
El que es clar és que els documents sí que recullen els efectes dramàtics
d'aquesta pèrdua i que la memòria popular encara la recorda.
-Com li va anar a l´horta dels productes que es cultiven
a l´hivern?
Andreu Ginés. Això no ho hem estudiat. El que sembla clar és que
l'impacte de la gelada fou sobretot en els principals cultius de les comarques
de Castelló: taronger, garrofer, olivera...
-Anteriorment els conreus ja van patir una greu
sequera entre 1945-1946,oi?.- Què ens podeu dir?
Andreu Ginés. La sequera fou un factor més que se sumava a altres, com
ara la manca de fertilitzants. No tingué un impacte comparable al de la gelada,
perquè tampoc tingué una afectació tan generalitzada.
-Va influir pot ser aquesta sequera perquè va agafar als conreus més
debilitats?
Andreu Ginés. Com hem dit, els cultius com la taronja estaven
debilitats per diversos factors.
-Quins factors climatològics es van “citar al mateix
temps” aquell any per a fer un efecte tan negatiu ...? Tres anys després hi ha
una inundació...com va ésser?-Per què la tracta de manera diferent la premsa?
Cristin Pardo. Aquella inundació més que conseqüències agràries les va tenir de
tipus social. És coneguda com la inundació de les barraques, per la gran
quantitat de gent que hi havia mal vivint als rius, i que en certa manera
estava així per la mala situació econòmica que s'estava vivint. La premsa no va
tractar mai d'explicar perquè la gent que va morir al riu estava precisament
allí vivint en barraques. En lloc de cercar responsabilitats polítiques es va ressaltar
el paper de les autoritats com a auxiliadors.
-Les autoritats com responen al desastre de la gelada? parleu
al llibre---millor dit escriviu---sobre la desorganització en les ajudes...
Andreu Ginés. Les autoritats van reaccionar en dues direccions: per
una banda, per a intentar apaivagar el descontent que podia provocar la manca
de jornals causada per al gelada, i per altra, per a satisfer les peticions del
lobby taronger, que anaven més en la direcció de protegir les grans fortunes
que no els interessos dels xicotets propietaris o dels jornalers o les
treballadores dels magatzems de taronja (no oblidem que gran part dels jornals
del sector eren femenins).
-I què va passar-hi perquè deguera
haver-hi gent que es deguera quedar amb una mà al
davant i l´altra a l´arrere, oi?
Andreu Ginés. Com hem dit, el règim no tenia polítiques d'assistència
i protecció social que pogueren arribar al conjunt de les persones afectades.
Les mesures adoptades estaven orientades a protegir el sector en el seu conjunt
i això s'entenia que equivalia protegir els grans interessos tarongers. Però en
tot cas, tampoc hi havia molts recursos disponibles per a fer front a aquestes
calamitats... recordem que la població de tot l'estat vivia en condicions
de penúries, si no directament de misèria.
-Va incentivar la gelada del 46 que la gent marxés a
altres llocs a treballar de manera més o menys permanent...per exemple de Càlig
marxaven al conreu del clavell al Maresme a temporades—alguns es van quedar, altres
anaven, tornaven i quan les coses es van reviscolar van tornar al poble--o a lo
que es coneixia “anar a Les Planes— rodalies del mar d´oliveres que és la
comarca del Montsià...
Andreu Ginés. Sí, com hem dit, la gelada va impulsar un èxode de la
població rural... d'alguna manera, eren els inicis del procés de despoblament
que ara s'està culminant...
-Com i de quina manera ho aprofita tot la maquinària del
franquisme... és degut a la seva estructura políticament piramidal que començava
al poble i acabava molt amunt?
Andreu Ginés. El franquisme intenta instrumentalitzar la gelada de
manera propagandística i en especial en aquell moment d'aïllament internacional.Però al mateix temps, era un element més que
sumava a les dificultats que estava travessant i que podia augmentar el
descontent de la població. Totes les mesures polítiques i econòmiques que
adoptà anaven acompanyades de mesures de control social i de repressió. El
règim encara no estava consolidat del tot i bona mostra en fou la lluita dels
maquis, que visqué uns anys molt intensos a finals dels anys quaranta.
-Amics com ha estat la tasca de documentació,
investigació i tot plegat...molt de contractar dades, apropar-se als
testimonis, reunir material gràfic...conteu-nos, per favor...
Cristian Pardo. Estudiar la gelada és una magnifica
oportunitat de conèixer els arxius durant el franquisme, ja que és un assumpte
transversal que tractaren institucions de tots els nivells del règim. Així
doncs, el primer pas era veure els arxius municipals, cercar si hi havia
expedients especialitzats, o veure la documentació general de l’època, com
llibres d’actes dels plens, després vam veure les diputacions i els Ministeris.
-I com ha sigut la metodologia de treball, tenint en
compte que heu sigut dos els que ho heu portat a terme?
Cristian Pardo. Hi ha una tasca molt gran de buidar
els arxius, cercar qualsevol noticia, qualsevol document, i amb això en la mà,
cercar els especialistes adequats per a que cadascú els puga
interpretar de la manera més eficient.
-Aquesta investigació vos ha obert la ment per a
treballar algun tema més ...sigui o no relacionat?
Cristian Pardo. Sempre ens han suggerit que obrir el
meló de la gelada de 1946 significa continuar amb la dels anys cinquanta, la qual
obrí la porta a la industria taulellera a la Plana.
Però ja és un context històric molt diferent, sobre el qual caldria invertir
uns quants anys de la nostra vida.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)