Cazarabet conversa con... David
Ginard, editor del libro “Un espia soviètic a
Mallorca durant la Guerra Civil. Les memòries de Lev Vassilièvski”
(Documenta Balear)
Durant la guerra civil un espia soviètic operava des de les Illes Balears a
les ordres del govern soviètic de
Moscou, fou en Lev Vassilièvski qui va escriure les sevas memòries que ara ens aporta la col·lecció Papers de
la editorial Documenta Balear.
En la cura de la edició ha estat en David Ginard
i en la traducció Gerard Adrover i Anna Malkova.
La sinopsis del llibre:
El 1974, el cèlebre agent soviètic Lev Vassilèvski
(1903-1979) -estret col·laborador de Lavrenti Béria i peça clau en l'assassinat de Trotski-
publicà a Moscou un text en què relatà una perillosa missió d'espionatge
efectuada la tardor de 1938 a la Mallorca franquista a bord d’un submarí
republicà. Mig segle més tard, s'edita per primera vegada a l'Estat espanyol
una traducció d’aquell escrit, acompanyada d'un estudi introductori i
d’anotacions de tipus històric, geogràfic i lingüístic. Tot plegat, el volum
resultant permet interpretar críticament les sorprenents informacions
proporcionades per l'agent estalinista en un document força insòlit sobre
l’etapa final de la Guerra Civil.
Qui va ésser Lev Vassilièvski:
Va néixer a Kursk el 16 d’agost de 1903. El 1927
ingressà en el Partit Comunista de la Unió Soviètica i s’incorporà com a agent
al Directori Polític de l’Estat (OGPU), d’on passà al Comissariat del Poble per
a Afers Interns (NKVD), un complex conglomerat que, d’entre altres tasques,
tenia per missió la persecució de la dissidència política. La seva primera
destinació fou a la frontera turca. Més tard exercí a Geòrgia com a agent del
Departament de Contraespionatge sota ordres directes de Lavrenti
Béria. Al començament del decenni dels trenta es
formà a Tbilisi (Geòrgia) com a aviador i fou destinat a la secció d’aviació de
fronteres de la República Soviètica de Kazakhstan.
La primavera de 1937 Vassilièvski fou destinat a
Espanya, on feu part del cèlebre equip del NKVD dirigit per Alexander Orlov que actuà principalment a Madrid, Barcelona i
València.
Vassilièvski, que usava el nom de Grebetski,
era un dels anomenats agents «legals» que pertanyien a la plantilla d’empleats
de l’Ambaixada soviètica. S’especialitzà en la formació i instrucció d’unitats
guerrilleres independents encarregades d’executar operacions especials en la
zona franquista.
Tingué un rol molt rellevant en l’operatiu d’assassinat de Trotski:
dotà de passaport l’agent estalinista català Ramon Mercader i ell mateix es
traslladà el 1940 a Mèxic per reforçar l’atemptat. A finals de 1945 retornà a
Moscou i continuà en el servei actiu dins l’espionatge soviètic.
Després de la mort de Stalin i l’execució de Béria
(1953), fou expulsat de l’agència de seguretat soviètica i del PCUS, però -a
diferència d’altres companys i superiors jeràrquics- no va ser jutjat ni
empresonat. Rehabilitat el 1960, es dedicà a tasques literàries i de traducció.
Va morir en un hospital de Moscou el setembre de 1979.
Aquests enllaços et poden ajudar a entendre el llibre:
Sobre el NKVD:
https://es.wikipedia.org/wiki/NKVD
L´encarregat de la edición:
https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Ginard_i_F%C3%A9ron
Altres treballs de l´encarregat de la edició del llibre:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=2543832
Interesants aquestes entrevistes:
Cazarabet conversa amb David Ginard:
-David, per què et fixes amb les memòries d´en Lev Vassilièvski per a fer-li una revisió a les
seves memòries i dedicar-te a la edició de les mateixes?
-El text que ha estat
objecte de traducció i anàlisi crítica es titulava originalment «Viatge a les
Illes Balears» i és el capítol 16 del llibre de l’agent de contraintel·ligència
soviètic Lev Petróvich Vassilièvski titulat Ispanskaia khrónika Grirogia Grande (La crònica
espanyola de Grigori Grande). Es tracta d’una obra memorialística
sobre la Guerra Civil espanyola que fou publicada per primera vegada a Moscou
el 1974 per l’editorial oficial soviètica Molodaia Gvardia. El seu objectiu era el de retre un homenatge a Grigori Siroiejkin –conegut a Espanya com a Grigori Grande–, el superior jeràrquic de Vassilièvski en els operatius d’espionatge
i sabotatge realitzats a la zona franquista entre 1936 i 1939. Es
reedità a la mateixa editorial el 1985, amb una tirada de 150.000 exemplars.
Naturalment aquestes edicions foren en rus i mai fou traduït ni total ni
parcialment a cap altre idioma. A hores d'ara, mig segle
després de l’edició russa, el llibre constituïa una raresa extrema a Espanya.
-De què tracta, en concret, aquest capítol que heu
editat?
-El text de Lev Vassilièvski que hem editat (acompanyat d’un estudi
crític introductori i de notes) es refereix en concret a una suposada
missió d'espionatge efectuada la tardor de 1938 a Mallorca. Dins la historiografia sobre la Guerra Civil
a les Balears era totalment desconegut. Tanmateix, és cert que havia estat
esmentat de manera molt succinta en alguns llibres d'especialistes en la
intervenció soviètica a Espanya, però sense aportar-ne cap detall. Jo vaig
tenir coneixement que existia aquest capítol l’any 2016 gràcies a Antoni Nadal
i mitjançant José M. Faraldo vaig aconseguir una
còpia en PDF del llibre. D'aquí va sortir la iniciativa de fer una edició
crítica i formàrem un equip amb el professor de rus Gerard Adrover i amb
Anna Malkova, que és una doctoranda russa resident a
València. Ells dos han efectuat una magnífica tasca de traducció, mentre que jo
m’he encarregat de l’estudi introductori i de les notes, les quals precisen
essencialment aspectes històrics i geogràfics.
-Per favor, ens pots apropar a en Vassilièvski?
-Es tracta d'un agent
soviètic nascut el 1903, militant del Partit Comunista de la Unió Soviètica
(PCUS) des del 1927 i membre des de finals anys vint del Comissariat del Poble
per a Afers Interns (NKVD). També era aviador. El 1937 Vassilièvski fou destinat a Espanya, on feu
part de l'equip de la NKVD dirigit per Alexander Orlov
que s’encarregà de la falsificació de proves, la tortura i l’assassinat
d’activistes d’esquerres acusats de «trotskisme», com Andreu Nin. No ens consta
que Vassilièvski estigués especialitzat a Espanya en aquest tipus
d’accions (encara que no tinc cap dubte que les aprovava totalment), sinó només
en missions d’infiltració i sabotatge en territori franquista mitjançant
unitats guerrilleres. Després de la Guerra Civil passà a França i des
d’aquest país i més tard des de Mèxic fou un dels principals responsables de
l’operatiu d’assassinat de Trotski. També
participà en la xarxa establerta per la intel·ligència soviètica a
Mèxic i els Estats Units en 1943-45 per assabentar-se de les evolucions del
Projecte Manhattan. A finals de 1945 retornà a Moscou
i tot i que amb la caiguda en desgràcia del seu cap Lavrenti
Bèria fou purgat, sortí millor parat que
d’altres perquè no fou mai jutjat ni empresonat. El 1960 fou rehabilitat
parcialment. Els darrers anys de la seva vida es dedicà a tasques literàries i
de traducció. Morí en un hospital de Moscou el setembre de 1979, ben orgullós
d’haver estat un dels artífexs de l’assassinat de Trotski.
-Com aplega al nostre territori i en què consisteixen les seves maniobres
d´espionatge?
-Com deia abans, fou destinat a Espanya
el 1937 com a part de l’equip de la NKVD dirigit per Orlov.
Ell fou destinat inicialment a València i més tard a Madrid i finalment a
Barcelona. En un principi s’encarregà de la formació i instrucció d’una unitat guerrillera especial que arribaria a
tenir 160 combatents i actuà sobretot a «La Mujer Muerta», una alineació muntanyenca de la serra de Guadarrama integrada per La Pinareja,
Peña el Oso i Pico de Pasapán.
Al llibre explica missions efectuades com un atemptat contra un magatzem de munició a La Granja de
San Ildefonso (província de Segòvia) o enfrontaments
amb la «cinquena columna» a Madrid.
-Per què i de quina manera es veu involucrat amb la trama que emmarca
l´assassinat d´en Trotski?
-Quan Catalunya fou ocupada
pels franquistes, el febrer de 1939, Vassilièvski passà la frontera cap a França. Allà usà el
pseudònim de Taràssov, i fou alhora responsable del NKVD i cònsol general
soviètic. Fou llavors quan, per exemple, dotà de passaport a l’agent estalinista Ramon
Mercader perquè pogués traslladar-se a Mèxic per preparar l’assassinat de Trotski. Ell mateix també es traslladà a Mèxic el 1940, novament com a
diplomàtic, per reforçar la xarxa preparatòria de l’atemptat contra el líder de
la IV Internacional. Encara que el 1941-42 marxà a Turquia, al cap de poc
tornà a Mèxic per alliberar Mercader de la presó, encara que no ho aconseguí.
Per aquestes accions fou condecorat per l’estat soviètic amb l’Ordre de la
Bandera Roja.
-Quina relació té amb Ramon Mercader?
-Tenien una relació molt directa, no només a París i a Mèxic, sinó fins i
tot a Moscou en els anys seixanta i setanta. Es consideraven veterans de la
lluita en defensa de l’Estat soviètic i es queixaven de no haver estat
reconeguts com calia. L’antic agent Sudoplàtov explicà que sovint dinaven tots tres en el restaurant de
l’Associació d’Escriptors i feien broma de la ineficiència de la KGB.
-Centrant-nos en la seva missió a Mallorca el 1938, en
què consisteix exactament?
-Respecte a la seva suposada missió a Mallorca, que és la que recollim al
llibre, el que ell relata a grans trets és que al final de la tardor de 1938, quan acabava la
batalla de l’Ebre, els serveis d’informació de la República reberen una
filtració sobre un possible desembarcament de tropes franquistes des de
Mallorca a Catalunya. Davant d’aquesta informació, ell hauria rebut la missió
de viatjar amb un submarí acompanyat d’un rus blanc anomenat Víctor i d’un
brigadista búlgar anomenat Taba per determinar si es tractava o no d’una
intoxicació per obligar els republicans a retirar tropes del front de l’Ebre. A
partir d’aquí ell explica que la missió durà tres dies, i que després de passar
per Maó, desembarcaren entre Alcúdia i Pollença on detectaren que no hi ha cap
moviment de tropes. Després, un dels seus companys (el rus blanc Víctor) va fer
una altra incursió a la zona d’Escorca amb els mateixos resultats. Finalment,
després d’alguna altra aventura, es retiraren i tornaren a Barcelona on
transmeteren que el rumor era fals i foren felicitats per la seva eficiència.
-Segurament que no era gens fàcil ser un espia soviètic a
Mallorca, com a la gola del llop….com se les va apanyar?
-He de dir (i lamento si això genera alguna desil·lusió
entre els possibles lectors) que la meva conclusió, que desenvolupa a fons en
l’estudi introductori, és que sens dubte Vassilièvski
fabula moltíssim i que molt probablement no va estar
mai a Mallorca. Les incoherències del relat són múltiples, començant pel fet
que no s’entén com així una missió tan delicada com aquesta no fou
assumida directament per l’espionatge republicà i derivada cap a agents
soviètics. Tampoc s’entén per què no identifica amb noms i llinatges complets
cap dels seus acompanyants, que semblen personatges literaris. A més, el
submarí en el que ell diu que viatjaren (el C 4) aleshores no era operatiu.
També indica que a Menorca es reuniren amb el governador Luis González de Ubieta, que en aquell moment encara no hi havia arribat. I
en fi, els esdeveniments narrats a Mallorca resulten inversemblants per a
qualsevol que conegui mínimament l’illa; per exemple descriu Escorca com si fos
un poble amb bars i mercats quan és un municipi de població dispersa i ve a dir
que un dels seus acompanyants, rus, es va poder fer passar per veí del poble
perquè sabia castellà, quan en realitat en aquella època el castellà era una
llengua que s’utilitzava molt poc a Mallorca en la comunicació diària i en tot
cas els mallorquins quan el parlaven ho feien amb un accent molt característic
que no era el d’un rus que no hagués estat mai a l’illa. Tot plegat, el relat
de Vassilièvski em sembla inversemblant; probablement
volia enriquir el seu full de serveis o dotar el seu llibre d’un episodi
particularment novel·lesc per vendre més exemplars (s’ha de dir que no escrivia
malament, per cert). Això no lleva que el seu relat no pugui tenir fragments
que expliquen fets reals. I en qualsevol cas em sembla un document molt
rellevant per conèixer la mentalitat dels agents soviètics de l’època.
-Com ha estat treballar amb Documenta Balear?
-Treballar amb Documenta Balear és sempre enormement gratificant.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)