Cazarabet conversa con... Núria
Martí Constans, autora de “El món
dels vius” (Pagès)
Amb aquest recull de relats curts Núria Martí Constans
s´ha alçat amb el LID Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra, 2023.
La sinopsis del llibre: Aquests contes breus, habitats per criatures
estranyes ben familiars, formen un recull que mostra el costat fosc de la
naturalesa humana. Són històries portades a l’extrem, a l’essència, que posen
l’èmfasi en l’humor negre per parlar de la identitat, de la gelosia, de
l’amistat, de l’amor i el desamor, de la joventut i la vellesa, de la por, de
la potència dels records... De la mort, però també de les ganes de viure. De
mares possessives i pares culpables. De fills innocents. De germans terribles.
Dels altres i de nosaltres mateixos. Tot, en un joc cinematogràfic, perquè la
vida és un gran teatre.
Una cinquantena de relats que, segons el jurat del Premi Recvll
de narrativa, «aconsegueixen el propòsit d’interessar, divertir i fer pensar el
lector, amb escreix».
Què hi diuen els editors d´aquest recull de relats: “Amb El món dels
vius, un recull de contes i microcontes sobre el
crim, l'autora fa una aposta clara per l'humor negre i absurd, que li serveix
per parlar de les coses importants de la vida. (….)Una cinquantena de
relats que, segons el jurat del Premi Recvll de
narrativa, «aconsegueixen el propòsit d’interessar, divertir i fer pensar el
lector, amb escreix».
Mentre que de la narradora hi manifesten: “Núria Martí Constans
demostra una vegada més que domina amb precisió la tècnica narrativa”
La seva autora, Núria Martí Constans: (Calella,
1966) viu a Girona i és escriptora i professora. Llicenciada en Filologia
Catalana, ha publicat la novel·la Hores prohibides, les biografies Demà
tindrem sort i Dona de teatre, i els reculls de narracions Naturalesa
humana, Un excés de felicitat i Espècies invasores, així com Lletres
corpòries, a la plaquette Senhal.
També és autora de les novel·les en lectura fàcil Les mateixes estrelles,
Trampa de foc i Set dies al llac, i ha adaptat nombroses obres a
aquest format. Coordina la col·lecció de caire divulgatiu “Les rutes de Marcus Marc”, de la qual ha escrit dos volums.
Cazarabet conversa amb Núria
Martí Constans
-Núria, composar
històries curtes des de relats o microrelats,
mantenint o volent que el denominador comú sigui el d´un thriller on el crim
està ben present, però on també hi ha humor et va bé per contar la vida ,que
tots directa e indirectament, tenim present d´una altra manera?
-La meva escriptura
sempre reflecteix la vida quotidiana. La vida de qualsevol de nosaltres. Parlo
de la naturalesa humana, del bé i del mal. La ironia i l’humor em serveixen per
reblar el clau, per accentuar l’element tràgic i crear una complicitat amb el
lector. Sense humor, allò que és tràgic podria arribar a ser melodramàtic i
llavors el lector ho rebutjaria per un excés de llàgrima.
-Molts ho veuen
difícil, això de combinar humor negre i escenes absurdes de la vida amb el
crim… però la realitat del dia a dia se´ns menja pels peus, oi?, i si no fos
per l´humor…
-L’absurd, la
ironia i la sorpresa em són útils també per denunciar situacions socials que
trobo injustes i per fer reflexionar el lector sobre la vida i la mort, que, en
aquest cas, és l’eix de totes les històries.
-Quan s´escriu un
llibre, que és un conjunt de relats, i vols un cert denominador comú, en aquest
cas el crim… digues com mantens el ritme de certa intensitat relat rere relat?
-Sempre busco
aquesta sorpresa, portar la trama del relat fins al límit i sorprendre el
lector, si es deixa sorprendre, que costa, a vegades, perquè els lectors són
molt llestos. En els relats breus, la intensitat és necessària perquè tot està
molt concentrat i es va al gra des de les primeres línies.
-Quines dots
narratives creus que s´incorporen arrere el relat curt o microrelat?
-Segons Cortázar,
un relat breu és com una fotografia i, en canvi, una novel·la és com una
pel·lícula. Es tracta de saber veure on hi ha material per a la fotografia. De
tenir els ulls oberts i la càmera a punt tot el dia per capturar històries que
passen davant teu, i després transformar-les en foto, en literatura. En aquest
cas, cal fer-ho seguint el criteris del relat breu, que també té unes
característiques determinades. El microrelat ha de
ser molt viu i també ha de suggerir molt.
-Arrere els crims i
“lo miserables que podem aplegar a ésser” per combatre el dia a dia …hi
ha moltes històries…algunes es recullen a la premsa, altres te les conten a cau
d´orella, altres les vivim ,més o menys directament, com teu has….és així?
-Tal com he anat
dient, bec de la realitat. I si en un determinat moment, es produeix una
epifania, una revelació que em digui que allò que veig o sento és carn de
conte, soc molt feliç. Però això passa poc i habitualment parteixes de petites
guspires que encenen el foc de l’escriptura.
-El pes dels personatges és ben
familiar, això t´ha facilitat les coses a l´hora d´escriure sobre una vida
absurda, però per la que estem disposats a cometre crims?
-Tots podem
reconèixer algú en els contes d’El món dels vius, perquè aquest món és
el nostre món: parents, amics, pares, mares, fills, veïns i veïnes... La fauna
humana és per tot arreu i, malauradament, els crims també. Només que a vegades
són crims petits, crims intrafamiliars que queden
impunes. Aquests m’interessen molt. Per descomptat, en el llibre també retrato
crims dels grossos.
-La família, veig,
dona per a molt… ja ho saps això perquè qualsevol religió ja porta
des de les seves escriptures relats on la gelosia, l´enveja, l´amor i el
desamor ens pot fer embogir i transformar en lo pitjor de lo pitjor…
-Si parlem en
termes religiosos, parlarem de pecats. Els pecats donen per molt, sí. Tots
tenim un costat fosc. Ningú és del tot blanc. Tampoc del tot negre. Aquesta
ambigüitat és allò que interessa perquè crea personatges interessants.
-Què és allò que
t´ha costat més a l´hora de compondre aquest llibre de relats….?
-El llibre s’ha
anat construint en el temps. Primer van venir els relats més llargs. Els més
curts van arribar molt seguits, en una època de molta intensitat creativa.
Escriure no és mai senzill. Has de tenir tècnica i també allò que romànticament
en diem inspiració.
-Enllaço amb la
pregunta anterior, per exemple els relats han de tindre un ordre?
És millor
llegir-los per ordre perquè alguns relats van enllaçats. S’explica una història
de mica en mica. Així dono al lector el plaer de retrobar personatges i de
poder-los seguir.
-I en lo referent al ritme, com
ho aconsegueixes en quant als personatges?
-Cada història té
el seu tempo. Les més curtes demanen no entretenir-nos. A les més llargues, puc
ser més descriptiva. En aquest recull, però, no hi ha divagació. Vaig a
l’essència del relat. Crear personatges és fer córrer la imaginació i també
recórrer, un altre cop, a la vida real.
-Amiga els relats
són, crec, cada vegada més valorats com els microrelats…pot
ser no prou llegits, però si ens fiquerem o tingueren
el tractament de màrqueting que tenen les novel·les ,altra gall ens
cantaria, oi?; què en penses?
-El gènere del
relat breu s’hauria de valorar més. Té unes característiques pròpies i hi ha
autors de relats breus que són mestres en la seva feina –aquí i a d’altres
països– i que demostren que fer un bon conte curt és un art. Autors com Monzó o
Pàmies. O com Monterroso i Cortázar. No és un gènere narratiu nou, encara que
és veritat que comença a estar de moda i això és una bona cosa per als escriptors
i les lectors que som addictes al conte curt.
-Perquè, no creus
que construir un relat o un microrelat no és un
exercici que requereix en poc espai de presentar, desenvolupar i culminar un
episodi que ,en aquell moment, és el centre del teu pensament i on li fiques
totes les energies?
-Sempre escric amb
els cinc sentits, escrigui un article, un relat breu, una novel·la o una
biografia. Penso que és l’única manera que el resultat sigui bo o prou bo,
perquè sempre es pot millorar. Com que el microrelat
és brevíssim, ha de manar la concisió, la concentració, la precisió del lèxic,
la caracterització mínima dels personatges, la condensació del temps i de
l’espai. I llavors ve el joc: la metaliteratura, la
ironia, la paròdia... Hi ha molt de joc, també, a El món dels vius.
-En els relats tan
curts o microrelats…quin lloc queda per als espai on
es desenvolupen les històries?
-Els microcontes d’El món dels vius solen transcórrer en
un sol espai. I a vegades aquest espai és prou sorprenent, però d’altres –en la
línia del que deia abans– és ben quotidià. Pot ser un cementiri, un ascensor,
un taxi, una casa fantasmal, una eixida, un carrer qualsevol, una rambla, o la
casa mateixa, és clar, la llar, el home sweet home.
Tots aquests espais són escenaris perfectes per a crims i delictes.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)