Cazarabet conversa con... Carles Mulet sobre el libro
“Carles Mulet, una temporada al Senat” (Onada), coordinado por Emma Zafón y Jordi Maura
Onada Edicions edita un llibre on Carles Mulet conta la
vida i la trajectòria de Carles Mulet a la Camara Alta de les Corts, el Senat.
Ho edita, Onada, dins Gent Nostra de la Sèrie Major,6.
Al llibre podrem degustar l´ estil únic de Carles Mulet
en fer política i una exhaustiva entrevista d´ Emma Zafón i la coordinació de
Jordi Maura.
Ens apropem…
Carles Mulet Garcia naix a Cabanes (Plana Alta) i aplega
a la política des de l’activisme en defensa del territori justament quan
planegen sobre la comarca grans projectes d’especulació que poden aplegar a fer
malbé tot el model econòmic tradicional i les seues opcions de futur.
Accedeix en 2003 a l’Ajuntament de Cabanes com a regidor,
on està fins a 2019 i on forma part del govern municipal durant el darrer
mandat. Comença l’aventura en el Senat en 2015 designat per les Corts
Valencianes a proposta de Compromís (al final de la X legislatura) i hi serà
present durant les XI, XII, XIII i XIV (dos de les quals, fallides i una altra
amb una moció de censura que prospera).
Mulet és llicenciat en Filosofia per la Universitat de
València i en Humanitats per la UOC.
Emma Zafón (Llucena, Alcalatén,
1987) és una periodista valenciana que treballa a Barcelona i col·labora
habitualment amb diversos mitjans, com Valencia Plaza, El Periódico Mediterráneo, Heraldo de Aragón,
Diari d’Andorra i El Punt Avui. És autora de La meua germana
Yvonne: Una història de corrupció política a la valenciana (2014), de la
novel·la No iba a salir
y me lié, que signa junt al discjòquei Chimo Bayo (2016) i La vedette
(2019).
Cazarabet
conversa amb Carles Mulet:
-El Carles Mulet que va
entrar a la Cambra Alta de les Corts, al Senat, va ésser el mateix que va
sortir al cap d´una temporada?
-Mai som els mateix,
cada dia canviem , cada experiència vital t’afecta, aprens, dels encerts i dels
errors, en eixe sentit sempre pense que mai sóc el del dia d’abans. En un altre sentit, sí he vist gent
que ha passat per càrrecs institucionals i levitaven, l’ego se’ls ha menjat, en
eixe aspecte crec que mai he deixat de ser la mateixa persona, en el
comportament ni en la manera d’entendre i comportar-me.
-En quins entrebancs
et vas trobar enseguida i de manera persistents?
-La pròpia
invisibilitat de la cambra, que pots partir-te les banyes i és molt difícil que
tinga transcendència allò que fas. Mentre tot el que
passava al Congrés es magnificava, tindre visibilitat al Senat va ser molt
difícil, i parlar de -visibilitat no és per fer-te vore
a tu mateix, és per poder posar el focus allà on penses ha d’estar i que siga mínimament útil la faena que fas, que es visibilitzen els problemes als quals vols posar-los
solució. I eixa invisibilització també es va
practicar dins de la coalició a la qual representava, ser un “verso suelto” i no de cap capelleta feia que es donara molta visibilitat a gent que no feia pràcticament
res i se’ns tapara conscientment a altres.
-Perquè no és
el mateix fer política al teu poble, Cabanes o cuidar-se de certes tasques al
partit que anar-se´n a Madrid, oi?
-Què va, fer
política de poble sempre he dit que és més difícil, cada decisió que prens
afecta directament a persones que coneixes, és tot molt més concret i immediat,
i també efectiu. Aprovar asfaltar un carrer ho veus al cap d’uns mesos, una
llei, mai acabes de vore en persones concretes els
efectes excepte casos molt concrets.
-Vas entrar-hi
en lo més alt de la política quan va aplegar també eixa “nova
manera” de pensar i refer la política ---que vistos els resultats no era tan
nova--- amb Podemos… com et trobes amb tot això?
-2015 va ser
un any d’eclosió que va resultar un “bluf” o com s’escriga,
es va generar de manera espontània molta expectativa i il·lusió que es va
desfer de la mateixa manera meteòrica. La gent estava farta de les velles
maneres de fer política, i qui va taure rèdit d’eixa indignació va acabar
comportant-se com els vells partits de sempre.
-Et vas elaborar una mena de
full de ruta a l´hora de dur les causes al Senat?
-No, intentar
fer el màxim possible, donar resposta a tot allò que vinguera,
ser actiu, donar veu a tota persona o col·lectiu que et necessitara
i coincidires mínimament amb ell.
-Però cal
passejar pel territori, no?
-Obvi, és la
millor manera de conèixer les realitats concretes i amerar-te del dia a dia de
la gent, va ser molt enriquidor el poder xafar tant els pobles i comarques
-Parlant de
passejar i caminar pel territori i de… parla´ns del l´esmena que vas presentar
al Senat en lo referent a “la rambla del Pollo”?.- Què es demostra amb això?.-
Per què creus que PSOE,PP i d´altres grups van votar en contra de la teva
esmena?
-Vam demanar
tots els anys inversions concretes per actuar tant amb aquest barranc com amb
tots els rius i zona inundables que tenim al nostre País. Ho exigíem perquè
eren demandes que naixien des dels propis pobles i mai es solucionaven. Els
partits de govern votaven en contra perquè mai es van seure en pactar uns
pressupostos amb nosaltres, els donava igual què estaves demanant, ha vien
d’eixir els PGE sense moure una coma.
-Arran de la
DANA et tems lo pitjor, o sigui: un altre “pelotazo”...
aprofitant la desgràcia?
-Crec que
l’experiència hauria de valdre per repensar molt, justament setmanes abans el
govern autonòmic de l’extrema dreta recolzar pels feixistes de VOX estava
proposant ser encara més inconscient donar carta blanca a l’urbanisme
descontrolat sense tindre en compte els efectes del canvi climàtic i tindre
molt prudència. Però sembla que ni per eixes. Desgraciadament ja vam vore amb la pandèmia com va haver qui va aprofitar la
desgràcia per embutxacar-se comissions, amb aquesta colla de criminals
governant, et pots esperar qualsevol cosa.
-Però hi vas apretar, també, amb un tema com la Memòria Històrica, la
justícia envers les víctimes del franquisme, el traure símbols franquistes…
-Molt, va ser
un dels treballs més insistents que vam fer, vam demostrar que la llei de
Zapatero del 2007 no valia per a res, vam presentar la nostra pròpia proposta
de nova llei que PP i PSOE van rebutjar, i vam predir i encertar que la llei de
2022 naixia també insuficient. Però encara així per la nostra faena de
formigueta vam aconseguir retirar més de 3000 símbols feixistes en tot l’Estat
-Quants
quilòmetres vas fer durant la teva temporada al Senat?; tots arreu del
territori valencià?.- És un treball dur i amb moltes hores invertides ,oi?.-
Què et queda per a tu i els teus?
-No els tinc contats,
només sé que el cotxe va fer més de 300.000 km en eixos anys, sumant-li els
milers de desplaçaments en tren... T’ha d’agradar aquesta faena, a mi me va
agradar i la vaig viure intensament. Em queda una experiència brutal, el
conèixer moltíssima gent i aprendre cada dia.
-Carles, com
van ésser les relacions amb la resta de senadors?.- Sempre s´ha dit que no es
fan amistats dins la política?
-De tot, com
en tots els grups humans, gent amb la qual congenies encara que penses
diferent, i gent que té un pensament polític semblant al teu que et cau com el
cul. Les relacions humanes són així, o tens química o no en una persona, amb
gent coincideixes en comissions, ponències, debats, i pots discutir molt però
agafar-te estima, a d’altres ni reconèixer-los pels passadís perquè mai has
interactuat, i altres que no saps perquè no pots amb ells. Aixó
passa en tots els àmbits.
-Carles amb el tema del
procés, el 155, allò que va passar l´1 d´octubre o el discurs del Rei del 3
d´Octubre…et vas tindre que mossegar molt la llengua?
-Mai me l’he
mossegada, sempre he dit allò que pense, el que sí
m’ha passat és que m’han hagut de llevar la paraula des de la Mesa perquè no
els agradava allò que estava dient.
-Per què hi ha
temes como lo dels bous amb els que Compromís no “té opinió”?.
-Perquè encara
hi ha massa covardia i indefinició en temes que poden ser complicats, i te
venen amb les pors d’alló que pot passar a nivell
municipal si fas un discurs nítid en certs temes.
-Quins temes
dels valencians i valencianes et va tocar lluitar més des del Senat?—els trens,
l´estat del primer sector en l´agricultura, aconseguir que algunes coses que
són dels valencians tornen a casa com la Dama d´Elx...
-Uf, tots,
tots els que vaig poder, els que me comentaven des dels col·lectius, o el que llegi a les xarxes o premsa, vam estar damunt de tot el que
vam poder.
-Ara amb el
temps passat i amb la perspectiva del temps… què ens pots
dir d´aquesta manera que s´ha anat instal·lat de fer política?.- Per
què creus que s´ha emmerdat tant?
-Crec que
sempre s’ha estat igual, que potser en 2015 es va generar una falta expectativa
de noves maneres de fer, però al final tornem al de sempre, partits al serveis
dels interessos de tercers, un franquisme instal·lat perpètuament al poder
judicial, un intent de tot l’establishment per no fer trontollar el vell
bipartidisme, i que res canviara.
-Què és lo
millor i què és lo pitjor que t´ha passat en la teva temporada al Senat?
-Conèixer
tanta gent i aprendre tant, i el pitjor vore el
comportament deslleial de gent en la que tenies un mínim de confiança.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)