La
Librería de El Sueño Igualitario
EDITORIAL
BASE S´APROPA AMB EL ESTUDI E INVESTIGACIÓ DE MARC SANTASUSANA A LA GENT DE
CAIRE MÉS INDEPENDENTISTA…
El llibre detalla el món de
convergencia entre sindicalistes i separatistas en temps de la dictadura de Primo de Rivera…anys que veníes i que no van deixar de ser conegut i sacjegats pel pistolerisme…
Tot
i que les bales, sovint, erenestratègies
per justificar la mà dura i la dictadura
ALLÒ QUE
ENS DIU LA EDITORIAL SOBRE EL LLIBRE:
En plena dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià liderà una conspiració anomenada Comitè d’Acció de la Lliure Aliança. Organitzada des de París, tenia per objectiu
un alçament independentista a Catalunya i a Euskadi,
i havia de rebre patrocini estranger suficient com per armar un exèrcit que comptés fins i tot amb
aviació. Hi participaren
des de venedors d’armament fins a banquers i especuladors de diverses nacionalitats, però sobretot un variat ventall d’opositors a la
dictadura: l’aleshores dirigent
d’Estat Català Manuel
Carrasco i Formiguera, membres
de grups armats d’acció anarquistes com Joan Garcia i Oliver, separatistes bascos i socis d’uns clubs secrets implantats entre l’emigració catalana a Amèrica. Aquesta àmplia conspiració ha passat pràcticament desapercebuda durant nou dècades,
i ara que surten a la llum pública tots els detalls,
revolucionaran l’estat de la qüestió
sobre l’actitud de la CNT respecte al fet nacional català.
L´autor,
en Marc Santasusana:
És
llicenciat en Història per
la Universitat de Barcelona, màster
d´Estudis Històrics menció d´Història Contemporània, també per la Universitat
de Barcelona. L´any 2009 guanyà
el premi Josep Carbonell i Gener del Grup d´Estudis Sitgetans amb l´obra: La determinant aportació sitgetana als projectes d´alliberament
nacional(GES, 2010) L´any
2013 es doctorà en Història
Contemporània amb una tesi centrada en la trajectòria
de Pere Curtiada i Ferrer, dirigent
obrer que esdevingué el
primer regidor independentista i socialista català,
publicada amb el títol De
la fàbrica a la revolta( de
Edicions de 1979, 2015). Actualment
continua investigant i exerceix de profesor de secundària.
Cazarabet
conversa amb Marc Santasusana:
-Marc, com és que fixes la teva atenció amb
l’anarcosindicalime i la CNT que va de la mà de l´independentisme?
-Ja fa uns anys vaig
tenir la sort de llegir un llibre publicat a Mèxic l’any 1952 per un exiliat català on, basant-se
en un manifest enviat per
Francesc Macià l’any 1925, on el líder d’Estat Català afirmava haver arribat a un pacte amb la CNT per promoure un alçament que desemboqués en l’establiment d’una República
Catalana independent i socialment
avançada.
Aquelles
afirmacions es contradeien amb tot el que la historiografia havia publicat durant el mig segle següent,
quedant-me clar que calia anar a cercar les fonts primàries per aclarir la qüestió. Sortosament vaig localitzar el manifest al que feia referència l’exiliat català, però no sols això,
doncs es conserven les actes
de les reunions del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança on es produí
aquell pacte així com les cartes que s’intercanviaven entre Macià i el
Comitè Nacional de la CNT i altres
documents clau. I és de tota aquesta documentació, i de l’estudi d’una àmplia bibliografia,
d’on surt Quan la CNT cridà independència.
-Creus que persones i dirigents com en Salvador Seguí pensaven
que era molt millor fer la revolució des d´un Estat Català
que des d´un Estat Federal?
-Després d’haver estudiat l’evolució de la CNT durant la
dictadura de Primo de Rivera, arribo a la conclusió
que era accidentalista sobre aquesta
qüestió. El sindicat apostà al llarg d’aquell període per diferents aliances, i quan l’any 1925 l’opció independentista els semblà la més factible en haver trobat Macià
uns banquers disposats a finançar-los un alçament, l’acceptaren, i quan posteriorment sorgí una conxorxa d’àmbit estatal on hi participaven
fins i tot militars, es feren enrere.
-De tota
manera, la complicitat entre, per exemple,
de Seguí i de persones molt més
arrimades a cridar independència,
com Companys, segurament que van ésser essencials?
Al llarg de
la dictadura de Primo de Rivera els sindicalistes i independentistes catalans foren aliats preferents, i si ERC pogué guanyar les eleccions d’abril de 1931 i Macià proclamar la República Catalana, fou
en gran part gràcies als vots que rebé
dels afiliats de la CNT, aquesta relació però es deteriorà especialment a partir de 1932 i tingué moments
de tensió importants fins i tot en plena Guerra Civil.
-De tota manera, tant pel cantó dels anarcosindicalistes que abraçaven
la independència o que, per parlar d´altra manera, no tenien por d´ella per aplegar a la revolució
i per part dels independentistes que volien una societat més igualitària
com la que defensava al jutjat defensant als treballadors… tant per un cantó com de l´altra hi havien
sectors que o no volien la independència perquè no creien amb l´Estat
o per l´altre cantó no volien
anar agermanats amb els anarcosindicalistes.
Què ens pots
dir?
-Que les situacions
podien ser molt diverses, fins i tot, en una mateixa conjuntura. Al meu anterior llibre, De la fàbrica a la revolta, que es basa en la biografia
del dirigent obrer sitgetà Pere Curtiada, podem veure com
la convivència entre un i altre
sector podien ser excel·lents
en algunes localitats, mentre que en altres punts de la geografia catalana
eren de guerra oberta.
-Però tota aquesta complicitat ja estava a la tabla d´escacs amb Macià—que l´any
1922 va fundar Estat Català
i que volia a conquerir la independència de Catalunya, no?
-Ja l’any 1917, quan Macià dirigia la Federació Democràtica
Nacionalista, s’havia radicalitzat
socialment, i participà del
comitè de la vaga general revolucionària
de 1917 junt amb els principals dirigents de la CNT del moment.
Des d’aquell moment, i tot i que des d’unes postures evidentment més moderades que les dels anarcosindicalistes, al llarg de la seva trajectòria apostà perquè la consecució d’una República Catalana anés acompanyada d’una molt major justícia
social.
-La Dictadura
de Primo de Rivera són dies,
és temps de lluita, d´intents de conspiració… dies molt moguts per a l´independentisme català, però, també, per a la lluita
obrera i la igualtat i justícia
social…Comenta´ns, per favor….
-Com detallo a Quan
la CNT cridà independència
el sindicat impulsà diferents intents de fer caure la dictadura. En fracassar una aliança amb amplis sectors
republicans a mitjans de
1924, s’hi llançà en solitari en els Fets de les Drassanes i de Vera
de Bidasoa. Escarmentada, s’alià amb
Macià i els independentistes bascos al Comitè d’Acció de la Lliure Aliança, per posteriorment aliar-se dins el Comitè Revolucionari de París on hi havia
entrat el PCE i s’arribà a demanar finançament a la URSS. Fracassades aquestes vies, fins i tot
es buscaren aliances amb sectors conservadors però contraris al règim.
-Veig, a més , de l´esmentat Salvador
Seguí que en això també estaven
prou d´acord persones que
des de la CNT no sempre convergien
en tot com Peiró, Garcia Oliver, Pestaña… (per exemple, en alguna ocasió he llegit que el mateix Garcia Oliver tenia una opinió una mica
particular d´en Salvador Seguí al que qualificava de “fluix”)
-Tots
acabaren treballant amb Macià en diverses ocasions, Pestaña al comitè de
vaga l’any 1917, i Peiró i Garcia Oliver en especial durant
el Comitè d’Acció de la Lliure Aliança, i en aquest sentit Quant
la CNT cridà independència
aporta importants novetats biogràfiques sobre ambdós.
-Macià volia la independència i tant convençut estava que hagués utilitzat les armes. Així tenia pensat un alçament amb l´ajut
d´independentistes d´Euskadi
i suport estranger
per aconseguir armament i aviació… comptava , segons contes,
amb catalans instal-lats a l´estranger (per exemple l´Amèrica) i,
també, amb un ventall d´opositors a la Dictadura…per què
ha passat tant desapercebut aquest esdeveniment històric?
-La principal causa ha estat que si bé la historiografia sobre el moviment obrer és molt
àmplia, el fet que durant la dictadura de Primo de Rivera el sindicalisme passés hores baixes, juntament
amb les escasses fonts documentals que es
conserven, han decantat bona part
dels estudiosos cap a períodes anteriors o posteriors.
- La CNT estava a per totes d´ajudar a conquerir un Estat Català independent,
però per a, després, dur a terme la revolució social…no? O en les negociacions va haver-hi algun entrebanc?
-Els termes
del pacte eren la consecució d’una
República Catalana amb unes importants
millores socials, l’amnistia pels presos i la possibilitat d’actuar amb tota legalitat, i no es trencà, el que fallaren foren els medis per realitzar-ho.
-Com anys arrere
davant l´alçament també es
va tirar al carrer per a defensar
la II República i els seus valors… aleshores estava en Companys de President ..va haver-hi
un estira i arronsa envers
armar als sindicalistes... altra vegada “jocs de complicitat” entre aquests i l´independentisme. Què ens pots dir?
-La qüestió
de l’armament fou clau en la revolució de 1936, i
no és exagerat dir que tant la CNT com Estat Català
garantiren la seva supervivència dins l’agitat mapa polític del moment en bona part al fet d’haver-se apoderat de bona part dels fusells de la reserva de la caserna de Sant Andreu.
23078
Quan la CNT cridà indepèndencia. Marc Santasusana i Corzan
152 páginas 15,5 x 23,5 cms.
15.00 euros
Base
L’anarquisme català cridà a la independència amb Macià en una conspiració fins ara desconeguda.
En plena dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià
liderà una conspiració anomenada Comitè d’Acció de la Lliure Aliança. Organitzada des de
París, tenia per objectiu un alçament
independentista a Catalunya i a Euskadi, i havia de rebre patrocini estranger suficient com per armar un exèrcit que comptés fins i tot amb aviació.
Hi participaren des de venedors
d’armament fins a banquers i especuladors de diverses nacionalitats, però sobretot un variat ventall d’opositors a la dictadura: l’aleshores
dirigent d’Estat Català Manuel Carrasco i Formiguera,
membres de grups armats d’acció anarquistes com Joan Garcia i Oliver, separatistes bascos i socis d’uns clubs secrets implantats entre l’emigració
catalana a Amèrica. Aquesta
àmplia conspiració ha passat pràcticament desapercebuda durant nou dècades, i ara que surten a
la llum pública tots els detalls, revolucionaran l’estat de la qüestió sobre l’actitud de la CNT respecte al fet
nacional català.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069