La Librería de El Sueño Igualitario

nouviatge.jpgCazarabet conversa con...   Nèstor Novell i Josep Sorribes, autores de “Nou viatge pel País Valencià (2 volums)” (Universitat de València)

 

 

 

 

 

 

 

DOS TOMS EDITATS PEL SERVEI DE PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA ENS APROPEN A COM ÉS EL NOSTRE POBLE, LA SEVA GENT I EL TERRITORI JA EN EL SEGLE XXI.

ELS DOS TOMS SÓN UNA MOSTRA O UN VENTALL QUE ENS ENSENYA TOT ALLÒ QUE SOM DES DEL QUE HEM SIGUT I FINS I TOT ES POT ATISBAR CAP ON PODEM ANAR.

És un llibre que abraça des de la geografía a la economía: “El lector trobarà una indagació sobre la realitat social, econòmica i humana del País Valencià i sobre les perspectives de futur en l’època post-crisi. Comarca a comarca, amb àmplies incursions històriques, en diàleg amb interlocutors locals i l’aportació de la bibliografia precedent, es presenta un quadre de conjunt de les possibilitats i dificultats actuals del territori valencià”.

ALLÒ QUE ENS DIU EL LLIBRE, LA SINOPSIS QUE ENS ADREÇA EL SEVEI DE PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA:

El lector trobarà en aquestes pàgines una indagació sobre la realitat social, econòmica i humana del País Valencià i sobre les perspectives de futur en l’època post-crisi. Comarca a comarca, amb àmplies incursions històriques, en diàleg amb interlocutors locals, aportació de dades estadístiques i de la bibliografia precedent, es presenta un quadre de conjunt de les possibilitats i dificultats actuals del territori valencià. Aquest llibre s’inscriu en una llarga tradició d’obres sobre el país i la seua gent que comença amb Cavanilles i les Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia i culmina amb Joan Fuster i el clàssic El País Valenciano (1962). Ara tenim davant un nou viatge pel País Valencià a càrrec de dos economistes de trajectòria i experiència contrastades en l’àmbit de l’anàlisi territorial i l’economia urbana.

ELS SEUS AUTORS:

NÉSTOR NOVELL.-

Aquest economist, fou director del Centre d´Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_d%27Estudis_i_Investigacions_Comarcals_Alfons_el_Vell ; http://alfonselvell.com/  ). Fou l´inspirador del projecte de les Comarques Centrals Valencianes. Va treballar a l´Ajuntament de Gandia disn l´àrea d´Urbanisme i Promoció Econòmica i Promoció Econòmica e Innovació. Ha publicat o coordinat altres llibres: El llibre de la Safor; Pla de promoció socioeconómica i d´ordenació territorial de les Comarques Centrals Valencianes; La Safor en xifres; Registre meterològic per a l´estudi de la climatología de Gandia i el seu districte 1915-1944 de Gaietà Garcia Castellò.

JOSEP SORRIBES.-

És profesor d´Economia Regional i Urbana a la Universitat de València des de l´any 1973 a l´any passat.Entre 1979 i 1989 fou economiksta de l´Ajuntament de València. I cap  de gabinet de l´alcalde  Pérez Casado. Autor, entre altres,  de Compendre i gestionar la ciutat: un assaig d´economia i política urbana;La ciutat desitjada . València entre el passat i el futur; Un país de ciutats o les ciutats d´un país; València 1808-1991,  en trànsit a la ciutat i València 1940-2014 construcción y destrucción de la ciudad.

 

 

Cazarabet conversa amb Nèstor Novell i Josep Sorribes:

Nestor_Novell-Josep_Sorribes_EDIIMA20171013_0089_4.jpg-Amics aquest més que un viatge territorial i “de geografía” com el podríem entendre és una mena de recorregut que tracta de captar el pols social aquests primers anys del segle XXI. Què ens podeu  dir?

-Crec que el resultat del llibre és un retrat del País d’aquests darrers anys. I aquesta és una de les seues virtuts –si en té alguna-: el llibre vol recuperar la perspectiva, la visió unitària del País. Que és un llibre de viatges és indubtable, però també és moltes coses més. En el llibre parlem d’economia, de societat, de cultura, de geografia i de la història dels sectors productius de les ciutats, però, com és lògic, el viatger no pot evitar aturar-se davant d’un retaule gòtic, o d’una magnífica portalada barroca, o gaudir del paisatge, o s’esborrona davant la desfeta immobiliària, escorcolla en les tradicions, escolta allò que els pobles veïns diuen de la ciutat, o recupera forces amb la gastronomia i la qualitat dels vins de cada indret.

-De tota manera la geografía s´apropa molt a l´economia, a les derivacions socials i al paper de tots els valencians i valencianes…

-Gustau Munyoz, Joan Romero i Josep A. Ybarra, veritables animadors intel·lectuals del projecte, coincideixen en dir que és un llibre fora de catàleg escrit per persones fora de catàleg. Que cada un estenga aquesta frase com vulga, de segur que pense el que pense hi no va massa errat, però jo crec que es referien a que és un llibre que fuig del tecnicisme economic per fer una descripció de caire humanístic i no d’especialització temàtica o espacial com solen fer-se ara.

-Es un treball immens. Quan vos ha costat dur-lo a terme?

-Tot plegat, 3 anys i mig de viatjar, arreplegar informació, entrevistar a persones i esciure’l, i mig any d’edició

-I allò més important: com vos ho heu fet?. Com i de quina manera vos vau plantetjar el treball?

-Tots dos dissenyarem una istorianc de mínims (ell és més urbanita i jo més comarcalista), i decidirem dividir-nos el País en dos. Al sud lo riu Xúquer per a mi, al nord per a ell. La comanda que teniem era descriure com estaven vivint la crisi istoria una cinquantena de ciutats, però poc a poc, amb l’alegria que dóna l’amistat i la istoriancia, el treball va anar eixamplant-se a prop d’un centenar de ciutats  i els territoris que vertebren aquestes ciutats, a més, introduirem un recorregut per la seua istoria recent, la cultura i la societat…

_ML02380.jpg-Amics, quin pes ha tingut el teu paper pretèrit dins el CEIC Alfons el Vell?

-El CEIC Alfons el Vell, almenys durant bastants anys, era una institució de carácter comarcal que sempre ha tingut present el País en el seu conjunt. El gran volum d’estudis, llibres, projectes i xerrades per a la Safor, per a les Comarques Centrals Valencianes i pel al País així ho demostra, com també ho posa de manifest les tradiccions dels clàssics valencians i de Joan Fuster a l’anglès i a l’italià o la participació en les seues activitats de la majoria dels intel·lectuals de parla catalana. El CEIC es va creure allò de “fer comarca és la nostra manera de fer País”

-I el fet d´ésser l’inspirador del projecte de les Comarques Centrals Valencianes?. D‘alguna manera, pensó, llegint allà i ací que t’ha ajudat amb el llibre, no?

-Si, perquè és un specialme que me’l conec molt bé des de fa temps i he format part dels equips que han redactat els diferents projectes territorials al respecte, specialmente el projecte Terra-Concercost finançat per la Unió Europea, del qual també vaig ser redactor.

-També vas treballar en un área, de l´Ajuntament de Gandia, la d’Urbanisme i promoció económica e innovació  que, segurament, també t’ha aportat molts arguments a l’hora de poder desenvolupar aquest doble volum que ens explica l’evolució económica del País Valencià…

-Evidentment, perquè va ser una etapa on vaig tindre que baixar de les classes i de la teoria a xafar la realitat i la seua gestió. L’aprenentatge de les dificultats de l’administració local, clarament subfinançada per l’estat, per a desenvolupar polítiques de promoció econòmica, o conèixer els mecanismes reals de l’urbanisme i afrontar els grups de pressió del sector immobiliari, és una expeiència dura però molt recomanable per conèixer la realitat de manera escaient

-Amics, d´alguna manera vos va inspirar Antonio José de Cavanilles…tot i que ells es va decantar més pels trets geogràfics en consonancia amb els trets naturals…Què ens podeu dir?

-El llibre és deutor dels més de 150 col·laboradors, alguns d’ells de ben notables,  que pels diferents pobles i comarques han anat explicant-nos com s’hi viu, que pensen, quines il·lusions i quins desencisos han marcat o marquen la seua vida social i territori.

A més, el nostre País està ple de petits nuclis, colles d’amics, d’un seguit de bojos pel País, que des de la més pura voluntarietat, ací publiquen una revista, allà organitzen un centre excursionista, en altre lloc s’organitzen en un Institut d’Estudis Comarcals, en altre en associació cultural…. Tot el País està ple d’aquests valencianistes que algú els hauria de tindre en compte perquè constitueixen la part més lúcida i generosa de la societat civil dels nostres pobles i ciutats. Aquests personatges i les seues publicacions, sempre modestes, però de molt d’interés, han tingut una gran territorio en tot allò que diem al llibre

També hi estan presents altres amics, la majoria professors universitaris o d’institut. Són aquella gran colla que Fuster ens va deixar d’herència per a estudiar i pensar el País. La territorio d’estudis sobre el País durant els anys 70, 80 i 90 del segle passat va estar magnífica. Els seus estudis, en la mesura que ens ha estat territo, conformen una part important i impagable del nostre relat

I com no, al llibre hem arreplegat les opinions i els estudis de molts personatges il·lustres, des d’Altamira i Blasco, fins a Azorín i Gabriel Miró, passant per Sanchis Guarner, Ninyoles, Vicent Rosselló, o Ernest Lluch, per citar alguns, però sobre tot, el nostre treball té un deute molt gran amb dues obres essencials: Les Observacions d’Antoni Josep Cavanilles i el Viatge al País Valencià de Joan Fuster.

_ML02344.jpg-El País Valencià sap traure profit dels seus recusos naturals sense aplegar a explotar,de mala manera, al territorio?

-El llibre vol ser una fotografia de la realitat que hem observat i estudiat. L’evolució del País en els darrers 20 anys  ha estat negativa. El model immobiliari-turístic, de treballs temporals, mal pagats i d’escassa qualificació, s’ha mostrat obsolet. Vist a mitjà termini, ha empobrit a grans capes de la nostra societat, ha expulsat el nostres joves del mercat laboral i ha destroçat el seu principoal recurs: el territori i el paisatge.

Estem convençuts que sense una agricultura moderna i una indústria competitiva que associen serveis avançats, no se’n sortirem. Però tampoc hi haurà País sense una major cohesió territorial, econòmica i social, la qual cosa depén d’un lideratge amb capacitat de bastir un relat de futur per al País. Som un País de petita empresa, de petites ciutats de petit món cultural que necessita del suport d’una administració moderna per innovar i transforma-se (però ni això tenim, l’estat nega el finaçament just a les nostres institucions).  Dividits, atomitzats, provincianitzats continuarem sent invisibles i no comptarem res en el conjunt de l’estat ni a Europa.

-Si no se saben aprofitar bé certes ferramentes o recursos, com el turisme o la seva gestió se’ns va de les mans….aquest sector que “tira” molt de l´economia del País Valencià ; se’ns pot tornar en contra, no?

-El íneao, excepte en Benidorm que és una íneaori, i el que realitzen a petita escala diverses iniciatives de íneaor cultural-rural-mediambiental, ha estat i és una rèmora per al futur del País.

L’estat de les ciutats i del sistema productiu com a conseqüència de la crisi íneaori és decebedor, la qual cosa ens remet a diversos factors: Per una banda, la crisi financera, que al País agafa una volada tremenda per una nefanda política dels governs del PP basada en el taulell i l’especulació urbana i el íneao –són els anys del Eje de la Properidad contra l’Eix Mediterrani-; i per altra, les conseqüències de la globalització sobre un teixit productiu de petita i molt petita mitjana empresa que té dificultats serioses de competir via preus amb els països emergents.

La crisi va ser el trencament violent d’un món irreal de íneao, perqùe el País ja portava 15 anys de pèrdua relativa de productivitat i de ínea de renda. La qüestió es que molt dificílment el País ínea recuperar aquests 20 anys perduts front a uns competidors globals que ens han passat a tota velocitat.

Per altra banda, la dimissió de les elits polítiques i econòmiques i intel·lectuals valencianes. Marcades pel localisme i/o el provincianisme han renunciat a un relat del País del valencians i a elaborar una íneaorio de País, d’un projecte compartit. Sense un País cohesionat ni horitzonts ínea anar malament ho tindrem.

A més, la divisió administrativa provincial i municipal són un fre tant per la cohesió íneaorioica del País com per  la gestió del íneaorio. La gran majoria dels municipis valencians tenen menys de 5.000 habitants, és dir, no tenen recursos ni humans ni econòmics per a gestionar competències tan important com l’urbanisme, infrastructures bàsiques o el cicle integral de l’aigua, etc. –i així ens ha anat els darrers anys-. Ens calen 16 o 18 comarques de gestió, no les 32 històriques, com esglaó intermedi entre la Generalitat i el municipi. Aquestes arreplegarien moltes competències municipals i d’altres cedides per la Generalitat per aproximar les polítiques  a les necessitats de cada íneaorio. És el principi de subsidiarietat. En aquesta ínea, que es la que segueixen molts països a Europa, les Diputacions no tenen cap sentit. Per altra banda, el País, bastant divers, mostra clarament 5 àrees o Governacions, que permetrien a la Generalitat actuar amb certa voluntat federalitzant i territorial, i no centralista. El nostre llibre s’estructura en base a aquestes Governacions i al seu si les 18 àrees comarcals de gestió.

SORRIBES-I-NOVELL.jpg-Amic, a vosaltres com vos ha anat aquesta aventura analítica, tenint en compte que heu pogut contemplar la transició, viure en la dictadura….

-El País té futur i té moltes iniciatives modèliques: la Foia de Castalla, el taulell de Castelló, els sector agroalimentari, la indústria turística de Benidorm, etc.-. Tenim un capital humà emprenedor i dinàmic i una extensa xarxa de ciutats intermèdies que el vertebra. Al llibre en parlem de la desfeta però també dels sectors i les idees que ens obrin a l’esperança. El denominador comú de les petites illes d’èxit és la innovació, i no tant la innovació de producte o la innovació tecnològica, que també, sinó especialment la innovació en la organització, és a dir, la creació de Xarxes de col·laboració, d’aprofitar l’economia col·laborativa, de  generar cadenes de valor de geometria variable i d’integrar tota la cadena de valor. En aquest sentit, la Foia de Castalla és un cas paradigmàtic.

El País té també molts problemes, però un que no es pot defugir és la negativa de la dreta sociològica, molt impregnada de la cultura política del franquisme, a cohesionar social, econòmica, comunicativa i políticament, el País dels valencians. A hores d’ara, un dels principals problemes dels valencians és el procés de recentralització i d’acumulació de poder econòmic i polític a Madrid, que no només nega inversions i finançament de polítiques als valencians, sinó que nega la seua cultura, la seua llengua i la seua via particular basada en xarxes de petites i mitjanes empreses  i xarxes de petites i mitjanes ciutats, que necessita de polítiques adients i específiques.

-Amic  Josep la teva trajectòria laboral, especialment la que engloba el treballar al departament d´economia…t´ha ajudat a l´hora d´encarar aquest llibre?

-Per pura casualidad a l’any 1975 vaig anar a casa Ernest Lluch a parlar de la meua tesi. Estava treballant sobre el erritorio, peò no ho tenia clar, però li vaig preguntar alguna coisa així com: Ide les ciutats què?. Em contestà que aleshores tenia que parlar amb Francesc Roca a Barcelona. Cap allà hi vaig anar, em va inocular el virus i … fins avui.

De la influencia dels meus treballs previs i de la Universitat qualsevol pot anar al biblioteca i veure el seguit de publicacions al respecte. Millors o pitjors són una bona mostra del meu interés per les ciutats, el erritorio i el País, erritoriote l’estudi de la capital (dimitida) de València

-Podríem dir que el nostre erritorio, que el País Valencià, ha sofert d’expoli?

-No és cap eufemisme. Expoli... i tant. L’artificialització del sòl en la franja costanera  és altíssima  i pràcticament ens l’hem carregada en nom d’un turisme especulatiu, barroer, que ens empenta a un model econòmic  demencial, de baixos salaris i baixa productivitat. I a les ciutats ha creixcut el radi molt més que no pas la població i quan ú es passeja per els nous teixits urbans, la llàgrima de l' urbanisme, no es pot evitat un  atac de santa ira. I, per si tot açò fos poc, la miríada d’urbanitzacions residencials de baixa densitat (el que els anglosaxons anomenen "urban sprawl" ha  generat  un consum de sòl desproporcionat, elevats costos mediambientals i greus problemes de cohesió social. Per no parlar de la despoblació de moltes àrees interiors del País.

 El problema és que tot açò no és fruït de la bombolla  del 2002- 2008. Ve de molt abans, dels anys 60 i sembla que ningú se n’adona que les actuacions sobre el territori son irreversibles o reversibles a un alt cost  i mai a curt termini.

-Però de l´expoli ens podem recuperar?. Com i de quina manera?, Com ho estem fent fins ara i quin futur hi preveus?

-Mentre hi ha vida hi ha esperança i com diu Jose Luis Cuerda" amanece que no es poco". Però és una tsasca molt difícil  i a mitjà termini mitigar (que no  eliminar) l’expoli. Però sense fer-se massa esperançes és fonamental canvis radicals en l’administraciò local  i en la forma de treball del govern autonòmic. Necessitem unitats territorisls ben dotades de capital humà, amb recursos financers  i amb una interlocució continuada i estructurada amb les  conselleries. Sumar, sumar i sumar. Ni els municipis, ni les comarques  històriques ni, evidentment, les províncies són eines utils. Hi ha camis alternatius  però  la reforma esmentada és urgent i hi ha massa por .. I un territori mal organitzat genera pèrdues en el benestar social i en el desenvolupament  econòmic. Però com no en fem de números (de nou, per por), sembla que no hi passa res i la irracionalitat es retroalimenta.

 

 

 

nouviatge.jpg26635
Nou viatge pel País Valencià (2 volums). Nèstor Novell, Josep Sorribes
1634 páginas          16,5 x 23,5 cms.
50,00 euros
Universitat de València



El lector trobarà en aquestes pàgines una indagació sobre la realitat social, econòmica i humana del País Valencià i sobre les perspectives de futur en l’època post-crisi. Comarca a comarca, amb àmplies incursions històriques, en diàleg amb interlocutors locals, aportació de dades estadístiques i de la bibliografia precedent, es presenta un quadre de conjunt de les possibilitats i dificultats actuals del territori valencià. Aquest llibre s’inscriu en una llarga tradició d’obres sobre el país i la seua gent que comença amb Cavanilles i les Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia i culmina amb Joan Fuster i el clàssic El País Valenciano (1962). Ara tenim davant un nou viatge pel País Valencià a càrrec de dos economistes de trajectòria i experiència contrastades en l’àmbit de l’anàlisi territorial i l’economia urbana.

 

 

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com