Cazarabet conversa con... Ignasi
Aldomà, autor de “L’ignot oest. Una geografia viscuda” (Pagès)
Pagès
editors publica un assaig d´Ignasi Aldomà sobre la geografia viscuda.
El
llibre té una important aportació i recull fotogràfic des de la coordinació de
Jaume Barrull i amb fotos de Toni Benavente, Sara Boldú i Aida Lesan.
Allò
que ens diu la sinopsi: A ponent de La Panadella s’obren les terres menys atractives i freqüentades
de Catalunya. Contrades que passen desapercebudes des d’una determinada visió
del món, víctimes sovint d’un oblit totalment injustificat, perquè per davall
del tòpic de la boira, les planes de Lleida amaguen una natura i un caràcter
rics i vigorosos. Tresors d’exuberància, varietat i color entre bancals
d’oliveres i floracions d’ametllers i presseguers, brises de marinada i cants
de merles, bons vins, casalots de pedra i tàpia i paeries somiades. Una geografia
viscuda que en companyia dels poetes i artistes de la terra ens guia en la
descoberta de l’ignot oest de Catalunya.
Què aborden els estudis
d´Aldomà vinculats en L´ignot oest?, ens ho explica la pròpia editorial: “Les
pàgines que segueixen aborden la descoberta de Ponent i la seva gent. I ho fan
començant pel “terròs”, paraula que compendia la matèria física que trepitgem i
treballem amb els sentiments de pertinença a aquesta”.
Coneixerem millor a
l´autor perquè sabem allò que es pregunta i que ens explica, també, Pagès: “Quin plaer podem sentir en l’observació de les roques,
plantes i animals d’aquestes terres? Quins tresors amaguen les obres i les
dites dels seus pobladors? I què en sap i en pot explicar la gent de Lleida de
la seva terra? ”
L´autor,
Ignasi Aldomà: nascut al Poal l’any
1955, exerceix de professor de geografia i ordenació del territori a la
Universitat de Lleida. Els orígens pagesos i les labors professionals i docents
l’han portar a preocupar-se i treballar en les problemàtiques de l’aigua, el
desenvolupament del món agrari i la resolució dels conflictes territorials. Els
seus estudis aprofundeixen en la realitat de les terres interiors de Catalunya
des d’una mirada universal i entre els seus assajos es poden destacar Amb el
permís de Barcelona (1999), El mirall americà (2008) i Paisatge,
país, pàtria. Josep Vallverdú i el Ponent imprescindible (2016), tots ells
publicats per Pagès editors.
Cazarabet conversa amb
Ignasi Aldomà:
-Amic, què és el que t´ha fet escriure aquest apropament a l´oest de terres
catalanes, a la Lleida més intensa?, bé això no és vetat amb tu, però...
-La terra que pots entendre, aquella sobre la que et compromets i sobre la
que pots parlar amb profunditat i sentiment és la que vius el dia a dia,
l'entorn immediat, que per a mi és el Ponent de Catalunya, les Terres de Lleida.
-Et faig la mateixa pregunta, però amb uns petits
trets ben diferents; què t´ha portat a escriure aquest llibre? i l´escriptura,
plena d´investigació i d´un exercici de documentació, què t´aporta a tu com a
investigador i especialista en la
geografia i la economia d´aquest indret?
-En els diferents papers d'una vida com a funcionari, professional autònom,
professor d'Universitat, excursionista, activista... m'ha tocat entendre i
imaginar l'entorn, respondre sobre quin pot ser el futur de la pagesia, dels
pobles, de les nostres ciutats. Llegeixes molts llibres, maneges moltes
estadístiques, veus moltes coses, retrobes molta gent... però ningú et demana
pel fons i el lligam de tot plegat. I tampoc s'entén que en els treballs
acadèmics i professionals recorris a la narrativa i la poesia, que situïs
l'esdevenir del present a través de la història o que deixis portes obertes.
Necessitava parlar de moltes coses que mai em demanaran.
-Per què li busques aquest títol que és, a l´hora, tan
evocador, L´ignot oest ?
-En alguns moments la meva literatura pot fer-se una mica feixuga, perquè no
renuncio a donar bastantes informacions i a moure’m dins dels cànons d'un discurs
fonamentat i organitzat. Però en el fons em mouen unes vivències i un sentiment
dels quals voldria fer partícips els lectors, i per això parlo de l'Ignot Oest,
de paraules i terres desconegudes i absents dels imaginaris del país.
-Terra dura, esquerpa... en la que no totes ni tots
poden platejar-se un futur ni un present, no?
-Alguns parlen de la transformació del secà en regadiu gràcies als grans
canals com la gran epopeia d'aquestes terres i raó no els en falta. Però la
gran epopeia ha estat més aviat la dels cabalers i hereus que han hagut d'anar
a Barcelona a buscar un futur millor. A Barcelona, Madrid, Londres o Nova York,
hauríem d’afegir per als joves d'ara.
-Sempre ha sigut així?. -Com és ara, sobretot per
aquelles i aquells que es dediquen a la terra i al seu conreu?
-Modernització del camp vol dir substitució de mà d'obra per capital i, en
els llocs més esquerps, vol dir senzillament la desaparició de l'agricultura i
la mà d'obra. Això fa un segle ben bé que dura i encara no s'ha acabat.
L'alternativa per mantenir-se vius ha estat des de sempre la creació d'una
indústria i serveis locals; però això no t'ho poden arreglar des de fora.
-Aquest “ignot oest” es va tindre que domar amb la
suor, el treball, l´empenta de les camperoles i camperols que, a més, han sigut
molt innovadors...moltes vegades a la força?
-Estic contentíssim que a la nostra terra, que no interessa a cap turista (i
que per molts anys es mantingui lluny de la banalització turística que ens
amenaça!), es facin bones fruites i viandes, bons pans i aliments en general,
que hi hagi bons artesans i alguns industrials, músics i poetes... Molts més
n'hi podria haver i més coses delicades podríem fer si fóssim conscients de qui
som i on estem, de tot el que s'ha vist passar a través de la història i forma
part del nostre patrimoni amagat.
-Aquest llibre és un llibre diferent: pot agradar i agrada perquè aporta i
molt als especialistes geògrafs, als economistes, als sociòlegs... però també a
gent que ens apropem per la curiositat de conèixer una terra i com ens la
presentes...
-En la meva vida quotidiana i professional he de compartir la solució de
conflictes i la cerca d'alternatives per millorar la nostra existència amb
especialistes de les diverses matèries, i veig que ens falta coneixement i
delicadesa envers nosaltres mateixos i el nostre entorn per fer les coses més
ben fetes. Si el llibre servís per créixer una mica en les nostres accions
col·lectives, seria fantàstic. Sinó, cadascú hi podrà trobar i descobrir elements
que el reconnectin amb la vida i la natura.
-Té quelcom de poètic i és un llibre molt humà... molt
proper. Era la teva intenció des d´un primer moment?
-Estic cansat de la literatura seca i impersonal dels estudis i informes,
del llenguatge tècnic que perd la globalitat de vista i acaba perdent el seu
sentit. Aquest vol ser un llibre personal.
-A aquestes terres o les estimes per tot o simplement
no et planteges viure, oi?
-Tampoc cal dramatitzar. Al final potser vius feliç on has nascut o t'han
portat, sense plantejar-te més coses. Però potser sí que a partir d'una certa
consciència o després d'haver conegut ciutats i altres realitats, viure
plenament aquí on som demana un plus.
-Poca aigua, és aquest el taló d´Aquiles d´aquest
oest?
-M'he criat i visc entre madrilles i fotges, sèquies i canals, i no he de
donar lliçons als de secà. En tot cas, personalment no combrego amb la dita que
“de l’Urgell (regat) a la Segarra (secà), una argelaga, i de la Segarra a l’Urgell,
un clavell”. Més aviat penso que els secans, precisament, contenen les nostres
millors essències.
-I molta, molta boira... tanta i tan regular que forma
part de la idiosincràsia de la terra,
del paisatge i de la seva gent?
-Caminar per la nit amb una boira tancada és la millor experiència de
retrobament personal. Ara! la meitat dels convilatans, com a mínim, no
comparteixen la poesia de la boira. Alguns els tinc ben a prop i els he
d'entendre.
-Aquests fenòmens... que ploga poc i que la boira
sigui tot un emblema... com es porta?.- És part amb els any de la
idiosincràsia d´un territori, però també
de la seva gent, no?
-Per mi la boira és una oportunitat de retrobament personal que m'ha ajudat
a connectar amb els nostres poetes. Mentre que la secada és una sensació que és
viu més per dins i que es trasllada en les formes i colors dels nostres
paisatges, els del reg inclosos. Són vivències que poden derivar en un cert
entumiment personal. Però, després tenim els bastos horitzons de la plana que
ens criden a sortir de l'entotsolament.
-Parla'ns, si us plau, de el procés d'investigació... d'aquesta tasca tan
àrdua, de recerca, molta lectura, posar ordre...
-La professió i els estudis ja et donen pautes per enfrontar-te a realitats
complexes, barrejar-les i ordenar-les. Parteixes d'un cert guió o quadre
general, que a mesura avança el text s'anirà modificant i completant. Els grans
apartats es van desglossant en temes o subcapítols, dels quals alguns acabaran
caient. Les reescriptures en aquest cas han estat sis o set i els textos
rebutjats representen més de la meitat del llibre. Segurament si ara el tornés
a repassar a fons, reescriuria algunes pàgines i canviaria alguns temes; però
algun dia s'ha d'acabar.
-Treballes tenint en compte com un guió de qüestions a
anar contestant, a anar donant resposta...
-Els temes van prenent ordre dins de l'esquema inicial fixat. I cada tema
pren cos a partir de la pròpia redacció, en la qual sovint ja disposes d'una
idea que és la que donarà tensió al tema. En tot cas, la redacció et va portant
cap a la tensió, que només pren sentit amb l'articulació que va prenent la
narrativa. No sempre és fàcil de trobar les paraules i expressar les idees que
donen profunditat als diferents temes i que poden engrescar el lector. No cal
dir que no estem lluny d'uns temes o una literatura d'entreteniment o d'acció.
-Un cop recopilat tot, com és la metodologia de
treball que fas servir ?; com li poses ordre a tot?
-La veritat és que la major de les idees i la informació ja les tenia tots
al cap per tots els anys d'estudis, treballs, vivències i compromisos. L'ordre
ha anat fluint amb l'escriptura. I a partir d'aquesta he anat completant
informacions. I, particularment, un gran esforç de revisió de la literatura de
i sobre l'Ignot Oest. Que algun n'haurà quedat al tinter d'entre els molts i
bons que hi ha.
-Amic com ha estat treballar amb Pagès Editors i ens
pots fer cinc cèntims sobre el que estàs treballant en l´actualitat?
-Amb Pagès Editors es com treballar amb la família. La crisi i la pandèmia
els ha agafat en un moment de canvi generacional, que esperem sigui ben
reeixit. Personalment, ara em relaxo amb col·laboracions i encàrrecs més
puntuals i curts. Si el riu Segre, per no dir l'Ebre, tingués les ciutats que
té el Danubi, potser em podria llençar a emular Claudio Magris. Però alguns
tenim també les nostres limitacions.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069