A Els molins paperers a Catalunya, Josep Esteve Farriol i Martí Ribas fan un inventari historic i fotogràfic dels casals paperers construïts Durant el segle XVIII a Catalunya i que actualment resten en peu o encara són localitzables; la majoria estan en decadencia i han abandonat l’activitat papelera. L’inventari també inclou molins edificats amb anterioritat, però que funcionaren a ple rendiment durant el segle XVIII, i fins i tot alguns que es bastiren més tard, però seguint les característiques de fabricació i els mateixos criteris arquitectònics del segle XVIII.

Els autors classifiquen i estudien els molins paperers ordenant-los per conques fluvials: els molins havien d’estar a prop dels rius perquè els proporcionaven l’aigua necesaria per a la producció del paper i l’energia per moure les maces per desfilar els draps.

L’orientació de la producció de paper cap al mercat (se’n venia a la resta de l’estat i a les colònies americanes) se sumà al sector textil, al del ferro i al de l’aiguardent en l’avantguarda comercial de Catalunya, tot contribuint decisivament al creixement econòmic del segle XVIII.