Treball
de Recerca
La transició de l’escola republicana a l’escola franquista. Experiència en un àrea rural de Girona (1936-43).
Anna
Marco Ramell
Dirigit per Maite Bosch
2n
de Batxillerat 4
Escola Frederic Mistral / Tècnic Eulàlia
Barcelona, desembre 2001
Premi
CIRIT 2002
Treball
depositat a la Biblioteca del Pavelló de la República
AGRAÏMENTS
A la meva àvia Esther, que és la
protagonista principal d’aquesta història i que va mantenir viu el record
d’aquella època.
Als antics alumnes que m’han brindat la
seva memòria, en especial Bonaventura Vila per la intensitat dels seus records.
Als meus pares, que m’han orientat en la
recerca dels llibres, documents i persones necessàries per a dur a terme aquest
treball.
¿Sabe usted cuántos años acabo de cumplir? Ochenta y dos. Soy un hombre
mayor y estoy cansado. Tuve una mujer y no la tengo. Tuve una hija y ya no la
tengo. Todavía me estoy recuperando de una embolia. No me queda mucho tiempo, y
lo único que quiero es que me dejen en paz. Créame: esas historias ya no
interesan a nadie, ni siquiera a los que vivimos; hubo un tiempo en que sí,
pero ya no. Alguien decidió que había que olvidarlas.
(Javier Cercas. Soldados de Salamina)
|
ÍNDEX |
|
|
|
|
|
|
|
3.4.6.
Ús de la religió i la política en l’estudi de la Llengua |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ens trobem al començament d’un nou segle,
molt lluny de la Guerra Civil i fins i tot de la mort de Franco, a qui ja no hem
conegut les persones de la meva generació, ni tan sols hem viscut la transició
a la democràcia, que es va acompanyar d’un silenciament dels aspectes més
obscurs de l’època franquista11. Un d’ells va ser el de
l’ensenyament, que va experimentar un retrocés important respecte a l’impuls
que havia tingut durant la Segona República8.
A casa m’han parlat sovint dels temps de
la guerra i la postguerra i sempre m’ha agradat mirar els llibres i les
llibretes escolars d’aquella època que guardava la meva àvia, que va ser mestra
d’ambdós períodes i va morir durant la meva infància.
Aquestes consideracions m’han dut a
plantejar-me estudiar el canvi que suposà el pas de l’escola republicana a la
del nou règim franquista (període 1936-1943), que es va imposar per la força de
les armes.
Es poden utilitzar diversos mètodes per
estudiar l’educació de l’època7,8. Per una part, hi ha el testimoni
directe de les persones que la van viure, que en aquest cas poden ser poc
accessibles, ja que una gran part dels mestres d’aleshores han mort (els més
joves deuen tenir en l’actualitat 82 anys (20 anys al 1939)) i fins i tot els
seus alumnes també són grans (entre 68 i 76 anys, pels alumnes del 1939
(nascuts entre el 1925 i el 1933)). La fiabilitat de la memòria de les persones
d’edat avançada és qüestionable, però pot complementar les altres fonts
d’informació.
El recurs de la memòria s’ha d’acompanyar
amb l’anàlisi dels documents disponibles. Els més pròxims al contingut real de
l’ensenyament són els escrits dels mestres i alumnes, especialment els diaris
en els que aquests expliquen el contingut de l’activitat diària a l’escola7,8.
Aquests documents, conservats per la meva àvia o aportats pels propis alumnes,
són l’element principal en el què es basa el present treball.
Un altre mitjà d’estudi és l’anàlisi dels
llibres de text, com són les enciclopèdies escolars, els llibres del mestre i
els llibres de lectura. Té moltes limitacions ja que no podem precisar com eren
seguits a l’escola. Els testimonis ens indiquen que l’ensenyament es basava
principalment en les explicacions dels mestres, pel que són més útils les
llibretes dels mestres i alumnes que els llibres de text. A més, no es
disposava de gaires llibres de text a les escoles de la primera època de la
postguerra, ja que al ser republicans van ser eliminats7,8.
L’experiència que s’estudia és local i no
pot generalitzar-se a tota Catalunya o Espanya7, però aporta el seu
gra de sorra al coneixement d’un període tan important i poc conegut de la
nostra història.
2. MATERIAL I MÈTODES
S’estudia l’àmbit català i rural
mitjançant els documents d’una mestra interina, la meva àvia Esther Mª Igual,
que treballà inicialment en una classe de nenes de Vilafant, un poble de la
província de Girona amb una població d’uns 500 habitants, situat molt a la vora
de Figueres (mapa)6. L’activitat de la professora va tenir lloc des
del febrer de 1936 fins al febrer de 1939, quan arribaren les tropes de Franco
a la població i es van acabar les classes.
Quan es va produir el canvi de règim,
l’activitat de la mestra interina va passar de Vilafant a Pedret-Marzà, una
altra població empordanesa d’uns 200 habitants, que està situada al costat de
Vilajuïga (mapa)6. En aquest lloc va romandre fins el desembre de
1943. Al parlar d’aquest municipi l’anomenaré simplement Marzà, que és el
principal nucli de població.
Es compara l’activitat de la mestra i els
alumnes en dues poblacions de característiques similars, separades per uns 15
Km de distància, en el període republicà (febrer 1936 - febrer 1939) i en el
franquista immediatament posterior al final de la guerra (octubre 1939 –
desembre 1943).
2.1. Llibretes escolars
2.1.1. Llibretes de Vilafant (República)
Es disposa de diverses llibretes
d’alumnes i de la mestra:
·
Tres llibretes de 1936 de l’alumna Teresa Montaner, una
datada el mes de juny de 1936. Les altres dues, encara que no estan datades,
pel seu contingut es poden situar, una entre el febrer i l’abril i l’altre
l’abril-maig del mateix any.
·
Una llibreta de les alumnes Carme Turias (24.12.37 al
29.3.38), Maria Subirós (8.11.38 al 19.12.38) i Àngela Piorno (20.12.38 al
14.1.39), respectivament.
·
Llibreta de rotació de les alumnes (diari de les
activitats de l’escola redactat per les mateixes nenes). Comprèn entre el
4.3.38 i el 26.4.38 i dos textos independents dels dies 9 i 22.12.38.
·
Llibreta de la mestra (diari de les activitats de
l’escola redactat per ella mateixa), escrita entre el 11.2.38 i el 5.6.38.
2.1.2. Llibretes de Marzà (Postguerra)
D’aquest període es disposa de diversos
documents:
·
Dues llibretes de l’alumne Joan Font (6.10.39 al 14.11.39
i 15.12.39 al 19.1.40).
·
Quatre llibretes de l’alumne Bonaventura Vila (12.12.42
al 20.1.43, 22.1.43 al 17.2.43, 31.5.43 al 13.10.43, i una altra del febrer i
març de 1943 en la que només consta la data del 19.2.43), així com diferents
làmines i àlbums de Geografia, Història Sagrada i d’Espanya i Aritmètica datats
entre 1941 i 1943.
·
Llibreta de rotació dels alumnes (2.11.43 al 15.12.43).
És una llibreta amb temes de diferents assignatures redactats cada dia per un
alumne diferent, però no té l’estructura d’un diari.
·
Llibreta de la mestra (diari de les activitats de
l’escola redactat per ella mateixa). Està escrita durant diversos períodes,
sense perdre la continuïtat de les pàgines (21.1.40 al 27.11.40, 20.4.42 al
29.4.42 i 11.11.42 al 15.4.43).
Un quadern conté els escrits de la
professora en ambdues poblacions i el mateix succeeix amb la llibreta de
rotació dels alumnes.
Els textos procedents d’aquestes
llibretes reproduïts en el treball apareixen en lletra cursiva, en el seu
idioma original. Els més extensos, o que són menys importants per a la
comprensió del treball són exposats als Annexos.
2.2. Entrevistes als antics alumnes
S’ha entrevistat a una alumna de Vilafant
(Enriqueta Castañer) i quatre alumnes de Marzà (Agustí Castelló, Joan Castelló,
Joan Font i Bonaventura Vila). Els testimonis dels alumnes són utilitzats en el
text, quan és adient al tema tractat, sense fer una descripció detallada de
cadascuna de les entrevistes.
2.3. Documents personals de la mestra
Encara que no és el tema principal del
treball, donat el seu interès i que tradueix fidelment l’esperit repressiu de la
postguerra, es transcriu el text d’una còpia mecanografiada dels certificats de
bona conducta, expedits pel rector de la parròquia, el responsable local de
Falange i l’alcalde de Vilafant i el cap de la Guardia Civil de Figueres, que
va haver de presentar la mestra per poder continuar exercint la seva professió
al finalitzar la Guerra Civil.
També es mostra el text d’una còpia
escrita a llapis de l’informe del rector de la parròquia de Vilajuïga, que va
necessitar la professora per poder presentar-se a oposicions per obtenir una
plaça definitiva.
A més, s’inclouen alguns documents
personals de la professora, com el carnet de Mestra Nacional o el d’afiliació a
la Falange.
2.4. Llibres de text i d’història de l’època
S’analitzen varies enciclopèdies escolars,
comparant els períodes republicà i franquista. S’utilitzen dues enciclopèdies
del període republicà (Edelvives de 19345 i Dalmáu Carles-Pla (DCP)
de 19383), i altres dues de la primera època del franquisme (Hijos
de Santiago Rodríguez (HRS), de 1941 o anterior9 (falta la primera
pàgina, però la firma del primer propietari de l’enciclopèdia és de 1941) i DCP
de 19434). També s’ha consultat una monografia editada al diari El
País per a commemorar el 25è aniversari de la mort de Franco11, un
llibre general sobre l’escola franquista de R. Navarro Sandalinas8,
un altre sobre l’escola a la província de Girona en els primers anys del
franquisme de S. Marqués Sureda7 i una història general del
franquisme de D. Sueiro i B. Díaz Nosty12. Com a objectiu secundari
també s’ha consultat dues enciclopèdies de principis dels 60 (HSR de 196010
i Álvarez de 19621).
3. ANÀLISI DE LES LLIBRETES I ENTREVISTES
3.1. Estructura de les llibretes
S’ha de destacar que en el període
republicà la informació més valuosa l’aporten les mateixes alumnes a la seva
llibreta de rotació, en la que cadascuna d’elles descriu amb un estil força
espontani l’activitat diària a l’escola. En el període de postguerra és la
pròpia mestra qui ofereix la millor informació, explicant el programa docent de
cada dia d’una manera bastant detallada, com si realitzés uns deures o hagués
de passar un examen davant un superior, segurament l’inspector, que havia de
controlar el contingut ideològic de l’ensenyament7,8.
En
comparació, la llibreta de rotació dels alumnes de Marzà només és una exposició
de temes de la manera més pulcra possible, probablement per impressionar també
a l’autoritat superior. La llibreta de la mestra de Vilafant no és gens
exhaustiva i sembla un quadern d’apunts.
També s’ha de destacar que les llibretes
de rotació dels alumnes i els quaderns de la professora d’ambdós períodes es
troben en una mateixa llibreta, probablement degut a que la manca de paper era
més apremiant que la severitat de l’ull censor de l’inspector, al que no li
havia d’agradar gens veure textos de l’època republicana7,8.
Els quaderns no abracen tot el temps
escolar comprés entre 1936 i 1943, però cobreixen períodes força
representatius, excepte en els anys 1937 i 1941, sense que tregui validesa a l’estudi.
El quadern de la professora de Marzà és bastant homogeni, amb el parèntesi de
1941, degut segurament a que en aquesta època estava molt ocupada preparant les
oposicions. El fet de la continuïtat dels quaderns de la professora i de
rotació dels alumnes entre Vilafant i Marzà suggereix que no hi haurien altres
quaderns extraviats de les mateixes característiques, sinó que es van escriure
durant períodes limitats. A les llibretes de l’època republicana es troba algun
full arrancat o tallat amb tisores. No es pot saber si es van eliminar per
contenir temes conflictius amb el nou règim.
3.2. Entrevistes als antics alumnes
S’ha acudit a les poblacions estudiades
per entrevistar als antics alumnes. A Vilafant només s’ha pogut entrevistar a
una persona, Enriqueta Castañer, nascuda el 1926. Gairebé la meitat de les
altres alumnes identificades ja són mortes i la resta viuen en altres
poblacions, la majoria amb els fills, i no es van poder localitzar. Vilafant és
en l’actualitat una zona residencial de l’àrea de Figueres i ha canviat de
manera important la composició de la seva població.
En canvi a Marzà, que continua conservant
la seva estructura de petita població rural, va ser relativament fàcil
entrevistar a quatre alumnes, que segueixen residint allà. S’ha entrevistat a
Agustí Castelló, nascut el 1933, al seu germà Joan Castelló, nascut el 1927,
Joan Font, nascut el 1931 i Bonaventura Vila, nascut el 1933.
3.3. Organització de l’escola
L’escola de Vilafant era unitària de nenes,
mentre que la de Marzà era mixta degut a la seva escassa població, trencant un
dels grans tabús de la escola franquista, la coeducació8. Segurament
van ser més importants les condicions d’escassetat de mestres i alumnes que la
puresa ideològica. Els alumnes de Marzà no recorden que hi haguessin problemes
degut a aquest fet.
La Guerra Civil va fer que moltes
famílies de Figueres i fins i tot de més lluny, com una de Zamora, es
refugiessin a Vilafant, incrementant de forma important la seva població escolar
(testimoni d’E.Castañer). Així, a la primavera de 1936 hi havia 43 alumnes
(LTM, abril-maig 1936), mentre que al març de 1938 eren 61 (LCT, 13.3.38). A
l’escola de Marzà hi assistien uns 30 alumnes segons el seu propi testimoni.
Els alumnes de les dues escoles estaven
distribuïts entre grau elemental (1r), mig (2n) i superior (3r). Quasi totes
les referències de l’estudi es basen en els dos últims graus.
Les classes a Vilafant eren de dilluns a
divendres, en horari de matí i tarda, i el dissabte pel matí. Les nenes
entraven a classe en fila al sentir l’hora al rellotge del poble i s’asseien
als seus pupitres. No existia una disciplina rígida, però tampoc donava la
impressió d’anarquia. Una nena ho descriu així:
·
“Como todos los días, a las 8
y media entramos en la clase, nos hemos sentado en nuestras mesas y empezamos a
callar. Una vez estando en la clase en silencio, la señora Profesora nos dictó
...” (LRV,
8.4.38).
A la tarda, a Vilafant feien labors de 3
a 4, i després dibuix, cal·ligrafia, treballs manuals o lectura. Algunes de les
classes de Ciències Naturals, Física o Química les feien a la “Secció”, un espai diferenciat, que
podia ser un petit laboratori.
Després de la guerra les coses canviaren.
A Marzà hi havia unes pautes més elaborades, amb un protocol format pel rés
d’una oració, el cant d’un himne patriòtico-militar i la “Revista de aseo”, també anomenada de “niños o de limpieza”. És curiosa l’explicació de les parts del
cos examinades per la mestra: “manos,
cara, cuello, orejas, rodillas, vestido, cabeza” (LMM, 26.2.40). En entrar
a la tarda hi havia oració i “Revista de
aseo”. En sortir al matí i a la tarda també tornava a haver-hi oració i
cant d’un himne patriòtic. Segons expliquen els alumnes, i encara que apareguin
escrits regularment en la llibreta de la mestra, cada cop es cantaven menys els
himnes patriòtics, encara que es mantenien les oracions.
És molt característica aquesta frase de
la mestra els dissabtes a la tarda: “Recordar
la limpieza para el lunes y la asistencia a oír la Santa Misa” (LMM,
3.2.40). A Marzà, a la tarda, mentre que les nenes feien labors, els nens
dibuixaven o feien cal·ligrafia. També era a la tarda quan es realitzaven
moltes de les pràctiques i assignatures religioses.
Tant en un període com en l’altre, hi
havia una gran preocupació per la bona presentació dels treballs escrits. Així
B.Vila comenta que la mestra els informava cada tarda de les assignatures del
dia següent i a la nit a casa dibuixaven els encapçalaments dels treballs.
També explica que li van dir que tenia lletra de nena perquè era recta, i la va
inclinar deliberadament perquè fos més masculina.
Segons el testimoni de B.Vila, la mestra
puntuava els treballs dels alumnes, i al final de la setmana eren qualificats
segons els punts obtinguts, provocant una competitivitat per ser els primers de
la classe. Aquests mètodes també s’havien fet durant el període republicà.
En quant a la iconografia utilitzada a les llibretes, predominen en els dos
períodes temes socials i de ciències (estacions de l’any, activitats
econòmiques i socials, ciències naturals, etc.). Durant la postguerra hi ha
poca representació de temes religiosos o històrico-polítics.
Les tardes dels dijous feien festa a
Marzà per desplaçar-se al mercat de Figueres, que es celebrava aquell dia,
mentre que anaven a classe la tarda dels dissabtes, principalment per a
realitzar activitats de tipus religiós, preparant la festivitat del diumenge.
Es pot dir que combinaven bé els interessos materials i espirituals.
La manera com la mestra organitzava
l’estona d’esbarjo al matí és un reflex fidel de les diferències entre el
període republicà i la postguerra. La descripció d’una nena de Vilafant
tradueix un ambient de llibertat i espontaneïtat, encara que mantenint-se l’ordre:
·
“A las diez la maestra dijo
que ya era hora de salir a jugar. Todas nos pusimos muy contentas, porque
sabíamos que podríamos correr a nuestro antojo. Al cabo de un rato la maestra
nos dijo que ya era hora de entrar y todas nos pusimos en fila y fuimos
entrando bien ordenadas en la clase” (LRV, 7.4.38).
En canvi, les descripcions de la llibreta
de la mestra a Marzà són un ampli repertori de com s’ha d’organitzar l’esbarjo,
per dotar-lo d’un contingut concorde amb la ideologia imperant. Val la pena
esmentar les diferents variants, que també tradueixen la meteorologia,
especialment dura el 1940:
·
“Como que el tiempo se
presenta muy frío, no podrán salir al patio los niños y dicho tiempo lo
emplearemos en charlas amenas con los niños” (LMM, 21.1.40).
·
“Ejercicios de gimnasia,
movimientos ordenados de piernas, brazos y tronco” (LMM, 27.1.40).
·
“Juegos libres, pero que yo
los vigilaré para experimentar el carácter y gustos” (LMM, 29.1.40).
·
“Juegos organizados en los
cuales tomaré parte activa” (LMM, 31.1.40).
·
“Juegos libres, que se lo
organicen ellos mismos” (LMM, 3.2.40).
·
“Ejercicios ordenados de
gimnasia en el patio escolar” (LMM, 12.2.40).
·
“Arreglo y cuidado del patio escolar” (LMM, 20.2.40).
·
“Si el tiempo es adecuado
haremos gimnasia en el patio” (LMM, 2.3.40).
·
“Arreglo del jardín del patio
escolar”
(LMM, 4.3.40).
·
“Como hace mal tiempo les explicaré un
cuento” (LMM, 6.3.40).
·
“Organizarán algún juego ellos mismos, en
plena libertad” (LMM,
25.4.40).
·
“Permanecerán en clase debido
al mal tiempo, explicaciones moral- religiosas” (LMM, 30.5.40).
·
“En plena libertad” (LMM, 4.6.40).
·
“Si continúa la lluvia,
recitarán poesías”
(LMM, 28.4.42).
·
“Organizar un juego
acompañado de canto” (LMM, 11.11.42).
·
“Debido al mal tiempo,
explicaremos un cuento” (LMM, 17.11.42).
·
“Jugar a la comba con cantos” (LMM, 1.12.42).
·
“Ejemplos de acciones buenas” (LMM, 8.2.43).
En el context de l’escola de la
República, aquests comentaris serien impensables i no surten mai a les llibretes
de la mestra ni de les alumnes de Vilafant.
No queda gaire clar el paper de les
enciclopèdies a l’escola. Hi ha diversos dibuixos a les llibretes de Marzà
copiats de la enciclopèdia HSR de 1939-419, com una reproducció
mostrada a la pàgina següent de l’efígie dels Reis Catòlics (pàg.885), que fa
pensar que la devien utilitzar a classe (LBV, 12.2.43). Entre els llibres de
lectura, s’esmenten a Vilafant “L’Estrella”
i “Segon Llibre” en català i “Corazón” i “Lectura Corriente”, en castellà. A Marzà llegeixen “La Senda del bien”, “La Senda de la virtud” i “Mis camaradas y yo”.
A Vilafant posseïen una Biblioteca de la
qual les nenes s’emportaven llibres per llegir-los a casa, cosa que feien
sovint segons E.Castañer. Encara que a les llibretes de Marzà no existeix cap
referència a la Biblioteca, els alumnes sí que la recorden, però no la
utilitzaven gaire. Cada any commemoraven a ambdós llocs la festa del llibre del
23 d’abril.
També hi ha interès per la higiene durant
els dos períodes. Així, en una descripció de l’escola, una nena parla de que
tenen “una clase muy alegre y ventilada”
(LTM, abril-maig 1936, Annex 3.1) i segons E.Castañer, durant la República la
mestra també comprovava si anaven netes a classe, encara que segurament no
seria amb l’obsessió que tradueix la llibreta de la mestra a Marzà. Cada alumna
de Vilafant tenia cura d’un tros de jardí del pati de l’escola, activitat que
també es feia a Marzà (testimoni d’E.Castañer, “Arreglo del jardín del patio escolar” (LMM, 4.3.40).
A Vilafant realitzaven sortides fora de
l’escola quan feia bon temps, per anar a conèixer la bòvila propera, realitzar
classes pràctiques de Ciències Naturals, o fins i tot per jugar a futbol entre
nens i nenes (LRV, 10.4.38). A Marzà també feien sortides amb finalitats
didàctiques o de diversió (fer classe a la natura, visitar una masia, banyar-se
a la platja), però també espirituals, amb la finalitat que els alumnes es
confessessin a l’església de Vilajuïga (LMM, 10.4.43) o per ornar l’església la
vigília de la festivitat de Sant Isidre, patró del poble (LMM, 14.5.40).
L’alumna E.Castañer, no recorda càstigs corporals a l’escola de Vilafant,
ni durant el període republicà ni el franquista. Se’ls recriminava l’acció
dolenta i se’ls obligava a fer deures, restar més hores a classe o se’ls
prohibia alguna diversió. A la llibreta de la mestra de Marzà hi ha un exemple
d’una acció dolenta i el càstig corresponent. Val la pena transcriure el text
ja que també serveix com exemple de la coeducació i de les sortides que
realitzaven:
·
“Como ayer por la tarde hacía
un sol magnífico, la aprovechamos para desplazarnos a un pequeño pinar próximo
al pueblo. Llegados al punto de referencia, formamos una circunferencia
sentándonos en el suelo. Recordamos la lección explicada por la mañana sobre
los árboles de hojas perennes. A continuación recitaron algunas de las poesías
estudiadas. Hicimos clase de lectura comentada, para lo cual habían llevado sus
respectivos libros. Organizaron algunos juegos y regresamos a la clase. Ya
próximos a la clase, 3 niños de grado superior cometieron la mala acción de
hacer caer a una de las niñas. Me quedé con ellos y les amonesté su mala
acción, haciéndoseles escribir en sus cuadernos de limpio” (LMM, 28.1.43).
Aquest càstig queda reflectit en una de
les llibretes dels alumnes, que escriu deu vegades: “Esta tarde he hecho una mala acción porque he hecho caer a una niña y
propongo no hacerlo más” (LBV, 29.1.43).
Un dels
mitjans de control ideològic durant la postguerra era la visita periòdica a
l’escola de l’inspector per vetllar per la puresa de l’educació
nacional-catòlica, interrogant al mestre i als alumnes i revisant les llibretes
i treballs escolars. De totes formes, eren pocs inspectors i les visites havien
de ser molt espaiades12. Al quadern de la mestra de Marzà s’esmenta
una sola vegada la visita de l’inspector (LMM, 14.10.40), encara que aquesta
llibreta sembla estar feta perquè ell la vegi.
Els alumnes de Marzà recorden molt poques
visites de l’inspector. El paper censor i de control ideològic el realitzava el
rector de la parròquia de Vilajuïga, que anava a l’escola una vegada per
setmana i revisava les llibretes dels alumnes per veure quins havien rebut
càstigs i com es complia amb la religió.
3.4. Continguts de l’ensenyament
3.4.1. Ús de l’idioma
República
Les dues poblacions estudiades, Vilafant
i Marzà, són catalanoparlants. L’educació a Vilafant durant el període
republicà és bilingüe, en castellà i català. Quasi totes les assignatures estan
escrites en castellà, excepte l’aritmètica que es fa en català, i per la que
s’utilitza un llibre de text català (“Lliçons
d’Aritmètica”). A més, tots els dies hi ha gramàtica, dictat o lectura en
català. A mida que avança la guerra hi ha més participació del català. Així, el
37% dels temes de les llibretes de 1936 estan escrits en català (LTM). A finals
de 1937 i principis del 38, el 61,5% dels temes està en català (LCT) i a finals
del 38 gairebé tot està en català (87,5% en la LMS). Fins i tot, la llibreta
d’una nena de Zamora, refugiada a Vilafant, conté un 48% dels temes en català
(LAP). En canvi, a la llibreta de rotació de les alumnes (primavera de 1938),
quasi totes s’expressen en castellà i només ho fan en català les més petites,
dues nenes de 7 i 8 anys d’edat, possiblement perquè van començar
l’escolarització en una època en què estava més implantada l’educació catalana.
Als quaderns de Vilafant de 1938 es nota
més la presència cultural catalana. Les frases per cal·ligrafia o anàlisi
gramatical es refereixen a temes de geografia (“El Pirineu català s’estén del Mont Perdut fins les Corberes, arran de
mar” (LMS,2.12.38)) o de la cultura catalana (“Verdaguer és el primer poeta de la Catalunya renaixent. Cal
considerar-lo una gran glòria nacional” (LCT, 25.1.38), “Estimeu la terra on els vostres pares us
infantaren; estimeu-la i enaltiu-la” (LMS, 19.11.38)). Fins i tot es
permeten parlar de Cervantes en català (“El
gran Cervantes va escriure el Quixot” (LMS, 6.12.38)). També és abundant
l’ús de textos d’autors catalans com Mn. Cinto Verdaguer, Joan Maragall, Mª
Antonia Salvà, Joaquim Ruyra, Joan Santamaria o J.Pous i Pagés.
El castellà dels textos de Vilafant conté
freqüents catalanismes: “entrado a la
clase”, “a la tarde”, “al ser
dentro”, “onze”, “plegamos la labor”, “sigüiente”, “cuando tuvimos una plana
escrita”, “y a las cuatro doblamos”,
“de cuanto en cuanto llovía”, “nosotros todos”, “Memòria”, “Sant”, “Libertat”,
”Història”, “subrallar”. També hi ha castellanismes als textos catalans: “oír”, “después”, ”lo”, “lo que”, “y”, “señora”,
“menos”, “ejercici” o confusions entre l’ús de la “c” i la “s” (“excurció”). També, alguns topònims
tenen grafia castellana (“Aviñonet”)
o apareixen d’ambdues maneres (“Ge/Girona”,
“Figueras/es”), encara que a finals de 1938 tots tenen grafia catalana.
Postguerra
Moltes coses canvien amb l’arribada del
nou règim, com s’observa a l’escola de Marzà. El català desapareix de tots els textos
en consonància amb les noves orientacions, sense que deixin d’aparèixer
catalanismes en el text, encara que menys, com “afusilamiento”, “nos asentamos”, “el día que somos” o la confusió
en l’ús de la “c” i la “s” (“excurción”,
“ejersicio”, “apresiada”, “extenciones de agua”). Els topònims son
castellanitzats (“Marsá”, “Figueras”,
“Culera”, “Llansá”, “Pubul”,
etc). És curiós que malgrat la repressió, apareguin referències al català,
encara que siguin per estudiar l’ortografia castellana:
·
“Ortografía. Regla para el
uso de la h. Les invitaré a buscar palabras que en catalán empiezan por f. Las
escribiré en el encerado y que las copien en sus cuadernos. Dictado de frases
formadas con las anteriores palabras” (LMM, 9.11.40). Al 1943, torna a utilitzar el mateix
tema (LMM, 6.2.43). Aquest fet i d’altres similars són recordats pels alumnes
(testimoni d’A.Castelló).
En relació amb l’ús de l’idioma, els alumnes de Marzà van explicar
l’anècdota de que al gener de 1944, la meva àvia va ser substituïda per una mestra
de Valladolid que no comprenia el català i molta gent li parlava en aquesta
llengua, fins que al cap d’uns pocs mesos va demanar el canvi d’escola i se’n
va tornar a Castella.
República
La religió durant el període republicà
està absent de l’ensenyament i pertany a l’àmbit privat de la persona i la
família. P.ex. a les llibretes de la primavera de 1936, una alumna que descriu
en dues ocasions el que va fer el diumenge anterior, reconeix de la manera més
natural que va anar a missa i a la tarda a “doctrina”.
Fins i tot explica en una altra redacció els actes d’un dia de Corpus Christi
(veure els textos complets a l’Annex 1). Amb el transcurs de la Guerra Civil
van ser prohibides les pràctiques religioses (testimoni d’E.Castañer i dels alumnes
de Marzà, alguns dels quals van fer la Primera Comunió després de la guerra amb
11 o 12 anys d’edat).
Un dictat de la primavera de 1936 parla
d’una excursió a la Vall de Núria, en la què es palpa l’amor a la terra i un
contingut religiós que pot sorprendre en temps de la República: “...Tots ens agenollàrem i barretina en mà,
recitàrem la Salve Regina, i saludàrem la Reina de les nostres muntanyes... al
descobrir la capella tothom s’agenolla i diu la Salve” (LTM, juny 1936)
(Annex 2).
Postguerra
On més s’evidencia el canvi d’orientació
docent després del final de la guerra és en els temes humanístics, especialment
la religió, que s’introdueix de manera obsessiva per tots els racons de
l’ensenyament, sovint associada amb al·lusions polítiques al nou règim.
Cada dia a l’escola hi ha una oració
d’entrada i de sortida, tant al matí com a la tarda. La tarda de cada dissabte
és monogràfica, amb el rés del Sant Rosari i l’explicació de l’Evangeli del
diumenge, així com amb altres temes religiosos en el temps sobrant. Les tardes
dels divendres de Setmana Santa resen el Via Crucis i totes les tardes del mes
de maig les pregàries del mes de Maria. Fins i tot, juny és el mes del Sagrat
Cor i els dissabtes de febrer i març preparen els “Siete domingos de San José”. També es fa a l’escola la preparació
per fer la Primera Comunió. Segons el testimoni dels alumnes, el primer
divendres de mes s’havien de llevar més d’hora per anar a l’església de
Vilajuïga a combregar. Tot i que era una iniciativa voluntària, tothom hi
anava. Per contra, era obligatori assistir a Missa els diumenges, i se’ls
recriminava si no ho feien.
Fins i tot s’utilitzen moltes frases de
la religió per l’anàlisi gramatical, la cal·ligrafia, el dictat i les
pràctiques de lectura (Apartat 3.4.6). A més hi ha assignatures de Moral,
Història Sagrada, Evangeli i Catecisme, que desplacen en part l’ensenyament
d’altres assignatures. Analitzant la llibreta de la mestra de Marzà, hi ha un
contingut religiós evident en el 20-25% dels temes docents tractats a classe,
als que s’ha d’afegir totes les pràctiques religioses ja esmentades, a més de
la Missa de cada diumenge.
Algunes tardes surten de classe per
arreglar l’església (“A continuación nos
dirigiremos con los niños a la iglesia a adornarla, para celebrar mañana la
festividad de San Isidro, patrón del pueblo” (LMM, 14.5.40)), o per
confessar-se durant la Setmana Santa. En aquesta última pràctica hi ha una
coacció evident, ja que la mestra programa pel matí: “Explicación para recordarles la Confesión y Comunión, para que reciban
mañana dignamente estos sacramentos", i a la tarda: “Acompañar a los alumnos a confesar a
Vilajuiga ...” (LMM, 10.4.43).
El contingut religiós de les llibretes
dels alumnes de Marzà té sovint un to cursi i infantil. Els hi diuen als seus
pares: “Soy feliz gracias a Dios y a
vosotros”, o escriuen “y pensad que a
vuestro lado está el Angel de la Guarda esperando vuestro primer pensamiento
para ver si puede presentárselo al Divino Niño, ... los ofrecerá al Dulcísimo
Niño Jesús, quien al recibirlos os dará un amorosísimo beso y os estrechará en
sus manos” (LJF, octubre 1939, Annex 1).
Aquest treball analitza, més que els
temes estrictament religiosos, la implicació que té la Religió en altres àrees docents
com la Moral, la Llengua o la Història.
3.4.3. Moral, Dret i
Educació cívica
Les referències als valors morals
universals no són gaire diferents entre ambdues èpoques, encara que en
l’ensenyament republicà són de tipus laic i en el període franquista es
barregen amb la religió i la política, sobretot referides a la Pàtria i la
bandera. De totes maneres, en ambdues èpoques es parla de temes universals com
l’amor i respecte als pares, l’amistat, el civisme, l’enveja, la calúmnia, la
blasfèmia i la mentida. Els temes tractats a la República sobre dret,
organització dels municipis i jutjats, llibertat de publicar les opinions,
etc., són absents al període franquista. A continuació es mostren uns exemples
demostratius de les dues èpoques.
República
·
“A l’escola els nois i les
noies aprenen a ésser persones aprofitades. Ajudar als pares és una funció
lloable per els fills” (LTM, juny 1936).
·
“Los Ayuntamientos y la Ley
municipal. Nos ha explicado lo que formaba un pueblo, villa o ciudad y un
municipio... Después hemos dado Educación Moral que decía lo que era la
envidia, la calumnia, la blasfemia y la mentira” (LRV, 12.4.38).
·
“Després la Sta Esther ens va
explicar la lliçó que era de Moral i deia que per més que nosaltres estiméssim
els nostres pares no ens els estimem mai com ells. Els hem d’estimar força” (LRV, 19.4.38).
·
“Valores humanos. Educación social.
Explicación de la fortaleza. Sus virtudes afines: la constancia, el civismo, el
optimismo, la paciencia y el debido cumplimiento del deber” (LMV, 25.4.38).
·
“El delito: Juzgados de 1ª
Instancia y Audiencias. Cuando la tuvimos dada (la lliçó), la Señorita nos explicó dos juicios sobre crímenes ocurridos hace
bastantes años” (LRV, 26.4.38).
·
“Educación cívica:
Explicación de los deberes sociales y de los individuales, nos detendremos hoy
en los deberes individuales, les hablaré de la instrucción, de la limpieza, el
trabajo y la buena fama, sus defectos, etc” (LMV, 24.5.38).
Postguerra
·
“Comportamiento de los niños
cuando van por la calle. Cuando se cederá la acera derecha. El saludo en la
calle. Saludo a las banderas Nacionales y del Movimiento. Qué demuestra en la
calle la falta de educación” (LMM, 13.2.40).
·
“Les explicaré la lección siguiente:
Seré un buen escolar. Les hablaré de los deberes que tienen consigo mismos, con
sus condiscípulos y maestro. Puntualidad, atención, orden, disciplina,
obediencia, respeto y gratitud” (LMM, 27.2.40).
·
“Objeto de la moral. Moral
natural. Moral religiosa. Moral individual. Moral social. Necesidad de la
moral” (LMM,
9.4.40).
·
“Principios buenos: amor al
prójimo después del amor a Dios, la caridad, amor al estudio y trabajo,
practicar el bien que conduce al cielo. Principios malos, los vicios, la calumnia,
mentira, robar, blasfemar, holgazanería, etc, que son el camino del infierno” (LMM, 21.5.40).
·
“Deberes para con la Patria.
La Patria. Amor a la Patria. La Patria nos atiende y defiende. Como debemos
servir a la Patria. El emblema de la Patria. La bandera” (LMM, 22.10.40).
·
“Dios y la Patria. Qué
debemos al buen Dios. Necesidad de la oración. Nuestra conducta en el templo.
Qué debemos a la Patria” (LMM, 12.11.40).
·
“Nuestra familia. Qué debemos
a nuestros padres. Respeto, obediencia, veneración y amor muy grande” (LMM, 26.11.40).
·
“Explicación de los deberes
individuales y sociales. Clases de deberes. Deberes para con nosotros. Defectos
que se oponen”
(LMM, 28.4.42).
·
“Recordarles el amor a Dios.
Por qué debemos amarle. Gratitud al Creador. Veneración. Compadecer al
blasfemo”
(LMM, 1.12.42).
República
Al període republicà no hi ha gaires
referències a la política, només alguna al·lusió a la forma de l’Estat. Sembla
com si la guerra estigués absent de les preocupacions de Vilafant, malgrat que
era un lloc de refugi de moltes famílies de Figueres, i fins i tot de més lluny
(testimoni d’E.Castañer). Tan sols hi ha dues cites, una de febrer de 1938 en
la qual les nenes s’alegren perquè neva i la professora les recrimina, fent-los
reflexionar sobre els patiments que causarà als pobres que no tenen casa i als
soldats del front (LCT, 16.2.38, text a l’Annex 3.3). L’altra cita és d’una
nena durant el Nadal de 1938:
·
“...¿qué será de esos pobres
soldados que están en las trincheras durmiendo o haciendo que duermen encima de
la nieve sin poder comer por que con el frío no pueden hacer nada?. ¡Muchos de
ellos se quedan helados sin poderse mover!. ¡Esos, esos son los que conocen el
invierno!. Tengamos compasión y recordemos a los desgraciados en estos días” (LRV, 22.12.38).
Postguerra
La participació de la política en els
primers temps del nou règim és petita. Hi ha un toc militarista al entrar i
sortir de classe (Oració, Himne i “Revista
de aseo”) i en l’organització estricta de l’esbarjo. Canten l’Himne
Nacional, el “Cara al Sol”
(falangista) i l’ ”Oriamendi”
(carlí), però hi ha poques al·lusions al règim o fins i tot a la recent “Gloriosa Cruzada”. Els llibres de
lectura tenen títols d’inspiració nacional-catòlica (“La Senda del bien”, “La Senda de la virtud”, “Mis camaradas y yo”).
Les llibretes de l’alumne Juan Font, de
Marzà, d’octubre-desembre de 1939 són molt properes al final de la Guerra
Civil. Ofereixen una aparença de normalitat, com si no hagués passat res.
Parlen de la tardor, la verema, els rius, el planeta Terra, els estats de la
matèria o una excursió a “San Pedro de
Roda” sense que hi hagin al·lusions a la
“barbarie roja” o a “les crueltats” de la República. Els únics continguts polítics
són una còpia del text de l’Himne Nacional, i el dibuix d’una carta en la que
figuren les frases “¡Saludo a Franco!
¡Arriba España!”.
Les primeres llibretes de Marzà contenen
escasses referències de caire polític, com comentaris en l’aniversari de la
mort de José Antonio i sobretot, al·lusions a la pàtria o la bandera,
barrejades amb temes de religió i moral, de les que ja s’han ofert alguns
exemples al capítol de la Moral. És a partir de 1943 quan es produeix un major
adoctrinament polític falangista i comentaris de la passada guerra:
·
“José Antonio. Aniversario de
su fusilamiento. Su biografía. Fundador de Falange. Alicante, El Escorial” (LMM, 19.11.40).
·
“Explicación sobre José Antonio por
cumplirse el aniversario de su “afusilamiento”. Madrid, Alicante, El Escorial.
Localizarlo en el mapa”
(LMM, 19.11.42).
·
“Recorrimos el pueblo de Culera viendo
numerosos edificios destrozados durante la cruel dominación roja” (Descripció d’una excursió feta a la
primavera de 1941 (LBV, desembre 1942, Annex 3.4)).
·
“Historia: En toda la
historia nada más ha habido dos que han permitido la muerte de sus hijos antes
de entregarse, Guzmán el Bueno y el General Moscardó que le mataron a su hijo
durante el periodo rojo en el Alcázar de Toledo” (LBV, 30.1.43).
·
“Patriotismo: Por ser mañana
el aniversario de la liberación, les haré una breve explicación de su
significado. El Caudillo, etc.” (LMM, 8.2.43).
·
“Frente de Juventudes: la
camisa azul”
(LMM, 27.2.43).
·
“Mártires de la tradición:
Para explicar esta lección me valdré de la parábola de la “Escuela en Acción”
exaltando la conducta del tradicionalismo en España. Aplicación de la parábola.
Deducción práctica. Resumen” (LMM, 12.3.43).
·
“Como nació el Frente” (LMM, 25.3.43).
·
“Día de la Victoria:
Explicación de la conmemoración de esta fiesta. Que escriban el texto del
último parte de guerra” (LMM, 2.4.43).
·
“Frente de Juventudes:
Onésimo Redondo. Su biografía y actuación. Resumen escrito” (LMM, 5.4.43).
·
“Ser español es una de las
pocas cosas serias que hay en el mundo” (Frase de José Antonio utilitzada per
l’anàlisi gramatical (LMM, 14.4.43)).
3.4.5. Geografia i Història
República
El tractament de la Geografia i la
Història a l’època republicana és força neutre. No té un caire nacionalista al
1936, encara que reflecteix el fet català i es parla de Catalunya amb
naturalitat, sempre dins de l’àmbit espanyol. A partir de 1938 és més
nacionalista i s’utilitza més la llengua catalana. Hi ha més referències
geogràfiques catalanes, gairebé no es parla d’Espanya i els topònims catalans
que s’escrivien amb grafia castellana, es catalanitzen.
Es tracten els temes històrics com la
dominació romana, la guerra de Granada, l’època dels Reis Catòlics i el
descobriment d’Amèrica, sense al·lusions religioso-patriòtiques. Tanmateix, un
text de 1936 parla de la “Tierra
Española”, la seva brillant història i tradició gloriosa. Barreja fills
il·lustres dels àmbits religiós (“Sant
Isidro”, Santa Teresa), militar (Gonzalo de Córdoba), literari i artístic
(Lope de Vega, Cervantes, Lluís Vives, Velázquez) i científic (Cajal,
Torres-Quevedo) (LTM, juny 1936) (Annex 2).
Si no fos perquè el text següent
s’acompanya d’un mapa d’Espanya amb la bandera i l’escut de la República, faria
pensar que és posterior al 1939: “Nuestro
pueblo, los pueblos vecinos y muchos más, radican en España y sus habitantes se
llaman españoles... Nuestra lengua es la española y España nuestra madre
patria” (LTM, abril-maig 1936, Annex 2).
Dins d’un altre tema es parla de
Catalunya de manera personalitzada, encara que no nacionalista: “Catalunya ha estat una de les regions
d’Espanya que rebé aviat les influències civilitzadores de les
colonitzacions...” (LTM, juny 1936).
També hi ha textos en català de caire
religiós i conservador en els quals es parla de l’amor a la terra catalana, com
una descripció d’un viatge a la Vall de Núria (LTM, juny 1936, Annex 2).
Al 1938 ja es parla de Catalunya d’una
altra manera, amb referències a la terra i la seva cultura, algunes de les
quals ja s’han presentat quan es parla de l’ús de l’idioma (Apartat 3.4.1).
Postguerra
Els textos de Marzà contenen poques
al·lusions a la geografia local, com a molt que van a confessar a l’església de
“Vilajuiga” o se’n van d’excursió a “San Pedro de Roda”, “Culera” i “Llansá” . Hi ha una lliçó de “Geografía
de la localidad. Provincia a la que pertenece “Marsá”, partido judicial, nº de
habitantes, Km que la separan de “Gerona” y “Figueras”. Producción, etc”
(LMM, 18.2.43).
El tractament de la història és concorde
amb la més pura tradició nacional-catòlica, especialment a partir de 1943, com
es veu en aquests exemples extrets del temari docent de la mestra:
·
“La iglesia goda une al
cristianismo la antigua sabiduría” (LMM, 1.3.40).
·
“Por qué se inició la Reconquista.
Batalla de Covadonga. Don Pelayo. La protección de la Virgen y Santuario de
Covadonga”
(LMM, 10.5.40).
·
“Explicación de la Fiesta de
la Raza. Descubrimiento de América, Cristóbal Colón. Devoción a la Virgen del
Pilar” (LMM,
11.10.40).
·
“Los visigodos... Su
conversión al catolicismo. Les haré resaltar la diferencia católica de San
Leandro y de la princesa Ingunda, sobre Hermenegildo y Recaredo. Desde entonces
España ha sido siempre católica” (LMM, 16.11.42).
·
“Alfonso X el Sabio. Su
protección a las letras, ciencias y artes. Embellecimiento del idioma
castellano y lengua oficial” (LMM, 29.1.43).
·
“Explicación sobre los Reyes
Católicos. Isabel la Católica y Don Fernando. Importancia y relieve de estas
figuras. Obras que realizaron. España Imperial” (LMM, 12.2.43). A l’Annex 2 es mostra
l’expressivitat amb la qual l’alumne B.Vila va assimilar aquesta lliçó.
·
“Descubrimientos geográficos.
Descubrimiento de América. Idea que se tenía de como era la tierra. Cristóbal
Colón, protección de los Reyes Católicos. Ruta seguida por Colón y
descubrimiento del continente americano. Religión y civilización española en
América” (LMM,
19.2.43).
·
“España colonizadora. Carlos
V. Inés Muñoz. Santa Rosa de Lima. Cardenal Cisneros. Carlos I de España y V de
Alemania. Su espada al servicio de la Cruz” (LMM, 26.2.43).
·
“Felipe II, defensor de la
fe. Unidad de la Península Ibérica. Unión con Inglaterra y enemistad con esta
nación. Decadencia de España. El Monasterio del Escorial” (LMM, 5.3.43).
·
“Fernando VI, rey de la paz.
Dª Blanca de Braganza. Carlos III, su reinado, expulsión de los jesuitas y su
afrancesamiento. La duquesa de Villaviciosa lo devuelve a la tradición
española”
(LMM, 3.4.43).
·
“Por haberse cumplido días
pasados el centenario de la “Soberanía española en el golfo de Guinea”, les
hablaré de estas posesiones con el mapa a la vista. Clima y producciones.
Dictado del resumen y trazado del mapa con estos territorios. Orgullo de ser
españoles”
(LMM, 7.4.43).
3.4.6. Ús de la religió i la política en l’estudi de la llengua:
Els temes que s’utilitzen en les frases
de cal·ligrafia, anàlisi gramatical i dictat són un bon termòmetre del
contingut ideològic de l’ensenyament. Val la pena aportar un ampli mostrari.
República
En el període republicà predominen temes generals
o de geografia, amb una catalanització més intensa a partir de 1938. Poques
frases de l’escola de Vilafant són de tema político-militar:
·
“Análisis: El soldado jura la
bandera de España”
(LTM, juny 1936).
·
“Caligrafía: España es una
República de trabajadores que se organiza en régimen de ”Libertat” y de
Justicia”
(LTM, juny 1936).
·
“Cal·ligrafia: La província
és una extensió de territori regida per un Governador Civil” (LCT, 14.1.38).
Postguerra
Dins l’escola de Marzà els temes religiosos
són molt freqüents en l’estudi de la llengua, fins i tot barrejant-se amb
altres temes en un mateix dictat, mentre que hi ha molt poques influències
polítiques:
·
“Dictado: París es la capital
de Francia. Rosalia, Maria y Josefina aman mucho a la Virgen. Jesús, José y
María vivían en Nazaret. San José de Calasanz es el padre de la niñez. El Ebro,
el Duero y el Tajo son ríos de España. Los santos niños Justo y Pastor fueron
mártires de la Religión” (LJF, 20.10.39).
·
“Caligrafía: Nuestro Señor
murió en la cruz clavado de pies y manos” (LJF, 15.12.39).
·
“Caligrafía: Gloria a Dios en
las alturas y paz en la tierra a los hombres de buena voluntad” (LJF, 9.1.40, LBV, 11.1.43).
·
“Caligrafía: Escribirán para
perfeccionamiento de la forma de letra, la frase: Bienaventurados los limpios
de corazón porque ellos verán a Dios” (LMM, 23.1.40).
·
“Dictado: Como se aproxima el
día en que los niños recibirán por vez primera al buen Jesús, les dictaré un
párrafo del libro “Mi Catecismo” sobre la Comunión” (LMM, 6.2.40).
·
“Gramática: Analizar la frase: Las flores
más bellas son para la Virgen María. Los más adelantados del grado elemental
copiarán la poesía “El niño Jesús recién nacido” (LMM, 15.2.40).
·
“Caligrafía: El que cierre su
puerta al pobre no espere hallar abierta la del cielo” (LMM, 27.2.40).
·
“Escritura: Dictado para los
alumnos del grado medio de la poesía: A la Imagen del Redentor, repuesta en la
escuela”
(LMM, 1.3.40).
·
“Caligrafía: Desde 589, no ha
dejado nunca de ser la fe de Cristo, la religión de España” (LMM, 2.3.40).
·
“Dictado: Les dictaré el
párrafo de “Como es Dios” del libro “Mi Catecismo” (LMM, 8.3.40).
·
“Gramática: Analizar la
frase: Dios quiso a los hombres, por esto Cristo fue crucificado por ellos” (LMM, 23. 4.40).
·
“Escritura: Después de la
oración de entrada, escribiré en el encerado el Himno Nacional de la Virgen
María, para que lo canten después de rezar el mes de María. Lo copiarán en sus
cuadernos”
(LMM, 10.5.40).
·
“Gramática: Analizar la
frase: Las flores más bellas son para la Virgen María. Los más adelantados del
grado elemental copiarán la poesía “El Niño Jesús recién nacido” (para
recitarla)” (LMM,
24.5.40).
·
“Caligrafía: Santa Teresa de
Jesús nació en Avila” (LMM, 15.10.40).
·
“Escritura: El 2º grado
escribirán en sus cuadernos la oración para después de comulgar “Mírame ¡oh! mi
amado y buen Jesús”
(LMM, 25.11.42).
·
“Vocabulario: El niño reza:
¿Quién te enseña a rezar?” (LMM, 30.11.42).
·
“Dictado de Gramática:
Amaremos a nuestros padres, porque a ellos les debemos la vida. Amaremos a
nuestros maestros porque a ellos les debemos nuestra instrucción; amaremos a
los demás niños y a los hombres que son nuestros hermanos porque todos somos
hijos de Dios. Por obediencia a nuestros padres estudiaremos cuanto nos manden;
por obediencia Dios haremos a nuestro prójimo todo el bien que podamos, como si
fuera un bien hecho al mismo Dios” (LBV, 12.12.42).
·
“Gramática: Reza todos los días al
acostarse y levantarse. Me gustaría tomar chocolate. Mañana a esta hora ya
habremos llegado al pueblo. ¿Olvidas los beneficios que de Dios has recibido?.
El hombre virtuoso goza de paz. Si cada día nos explicasen cuentos como hoy
iría más contento a clase” (LBV, 9.2.43).
·
“Caligrafía: Debemos perdonar
las injurias por amor de Dios” (LBV, 21.2.43).
·
“Gramática: Analizar la frase:
Ser español es una de las pocas cosas serias que hay en el mundo, palabras de
José Antonio”
(LMM, 14.4.43).
·
“Análisis: Triste es la
pobreza, pero aquel pesebre del Portal santificado por el Rey de los Cielos, es
más precioso que las cunas de oro de los Reyes” (LBV, 6.10.43).
No s’aprecien diferències significatives
entre els dos períodes estudiats en el contingut docent de les assignatures de
“Ciències”, com la Física, Química, Higiene o Fisiologia, ni tampoc en
Aritmètica o Geometria. Només s’observa la influència de la visió catòlica del
món en els temes de Ciències Naturals en la postguerra quan es fa la diferència
entre els homes i els altres éssers vius segons la visió catòlica del món:
·
“Los seres naturales. Clases
de seres. Los reinos de la Naturaleza. Animales vertebrados e invertebrados.
Recordar que Dios es el supremo creador de todo cuanto existe en la Naturaleza” (LMM, 10.10.40).
·
“La vida de los animales. El
hombre. Necesidades de la vida. Explicación detallada. Resumen oral. Diferencia
entre el hombre y los demás animales. Al hombre Dios le reserva la vida eterna” (LMM, 17.10.40).
·
“La vida de los animales. El
hombre. Camino de la vida. Necesidades de la vida. Que más necesita el hombre
para vivir bien. El hombre es un ser compuesto de alma y cuerpo. Diferencia de
los demás animales” (LMM, 26.11.42).
En quant a la Fisiologia humana, malgrat que hi ha moltes lliçons en ambdós
períodes, no es troben mai al·lusions als temes sexuals o a la reproducció
humana.
4. DOCUMENTS DE LA MESTRA
L'Annex 4 inclou una transcripció dels
certificats o avals escrits a l’acabament de la Guerra Civil per les forces
vives de Vilafant perquè la mestra del poble pugui continuar exercint la seva
professió. Un altre aval del rector de la parròquia de Vilajuïga té l’objectiu
de que pugui presentar-se a les primeres oposicions del Magisteri Nacional
convocades després de la guerra.
Els certificats contenen un llenguatge
força retòric, típic de la burocràcia franquista, amb al·lusions al "Glorioso Movimiento Nacional"
i als errors de la República. Per exemple, el rector de Vilafant expressa que
la mestra ha tingut al llarg de la guerra “una
conducta moral y religiosa completamente intachables, educando cristianamente a
las jóvenes" i ha aconseguit "evitar
la "promiscuación" sexual patrocinada por las leyes de la pasada
República", gairebé jugant-se la vida ("con evidente peligro de incurrir en las iras del sectarismo
gubernamental").
El responsable de Falange de Vilafant és
més discret i, apart de corroborar els valors morals i religiosos de la mestra,
afegeix que no ha pertorbat "las
conciencias de sus alumnos contra el Glorioso Movimiento Nacional".
Els temps són tan pobres o la burocràcia franquista s'ha consolidat tan poc,
que ni tan sols tenen segell per signar el certificat.
Altres “perles” procedeixen de l'informe
de l'alcalde del mateix poble, que era el metge i pare d'una de les millors
alumnes de l'escola, Teresa Montaner. Afirma que la mestra és portadora de "buenos sentimientos católicos"
i que ha evitat "los malos efectos
de la escuela bi-sexual". També la considera "adicta al Glorioso Movimiento Nacional".
L'informe del comandant de la Guàrdia
Civil de Figueres, que tan sols es limita a confirmar els de les altres autoritats,
és el més asèptic de tots.
L'últim certificat és elaborat pel rector
de la parròquia de Vilajuïga, responsable de la vida espiritual de Marzà i com
ja s'ha esmentat, veritable representant ideològic del nou règim a l'escola.
Considera la mestra "un Apóstol, ya
que ha suplido en todo lo que no podía hacer, yo, personalmente, en bien de la
educación moral y religiosa de los chicos de la escuela". Algun
catalanisme ("Como a Maestra")
i una gramàtica castellana poc ortodoxa ("si
que también"), fan sospitar quina era la primera llengua del sacerdot.
La professora, de la mateixa manera que
la resta de mestres procedents de la zona republicana, va haver de reciclar-se
per poder continuar treballant en la nova situació política i conèixer les
noves directrius docents. Així, a més de presentar-se i guanyar les oposicions
al cos del “Magisterio Nacional”
(estiu de 1941), va haver de realitzar el “Servicio
Social” (estius de 1939-41) i diferents cursos organitzats per la “Sección Femenina”. S’han trobat certificats
d’un “Cursillo para Maestras”
(Girona, setembre de 1941), “Curso de
Formación para Maestras para obtener la categoría de Auxiliar Instructora del
Frente de Juventudes” (Barcelona, setembre de 1942), “Curso de Enseñanzas del Hogar” (Barcelona, desembre de 1942) i “Curso Provincial de Maestros: 1er curso de
Renovación” (Barcelona, setembre de 1943).
En aquesta pàgina es veuen còpies
d'alguns dels seus documents, com el carnet de “Mestra Nacional”, el d'afiliació obligatòria a la Falange,
l’acreditació del "Servicio
Social", un carnet de ferrocarrils per poder viatjar fins l’estació de
Vilajuïga i fins i tot un rebut per la venda d’insígnies per recaptar diners
destinats al “Auxilio Social”.
5. ANÀLISI DELS LLIBRES DE TEXT
És difícil conèixer l'impacte que van
tenir les enciclopèdies escolars en el contingut real de l'ensenyament de
l’època. Probablement no van tenir gaire influència, especialment en el període
immediat al final de la guerra, ja que els llibres de tendències republicanes foren
eliminats i fins que no es van editar nous textos devia passar un cert temps.
Per altra banda, els mestres elaboraven el contingut docent a partir dels seus
propis Llibres del Mestre7,8.
S’ha pogut accedir a dues enciclopèdies
del període republicà, una de tendència laica i progressista (DCP, ed. 1938)3
i una altra de tendència catòlica i conservadora (Edelvives, ed. 1934)5.
Així mateix, s’ha consultat dues enciclopèdies de la immediata postguerra, una
que segueix la tendència republicana prèvia i aconsegueix passar la censura
(DCP, ed. 1943)4, i una altra enciclopèdia de tendència catòlica
(HSR, de 1941 o anterior (1939-40))9. Els alumnes de Marzà van
estudiar segurament amb l'enciclopèdia HSR, ja que alguns dels dibuixos de les
seves llibretes coincideixen amb il·lustracions d’aquesta enciclopèdia (veure
Apartat 3.3., pàg.15-16).
Les dues enciclopèdies DCP són
progressistes i de tendència laica. La nova versió de 19434 continua
defensant uns valors cívico-morals semblants a la republicana, amb algunes
concessions a la cultura nacional-catòlica imperant, i el seu nivell de
continguts docents, malgrat que es defineix com de grau mig, és més elevat que
el d’enciclopèdies franquistes d’un grau equivalent1,10. La portada
del llibre és de clara inspiració laica, i mostra dos nois i una noia asseguts
llegint un llibre, amb un temple grec a un costat de l'horitzó i una fàbrica a
l'altre costat4.
L'enciclopèdia DCP de 19383 no
conté l'assignatura de Religió, però sí les de Moral Cívica i Educació Social.
Altres assignatures, que podem anomenar "de tipus republicà", que la
diferencien de les enciclopèdies franquistes1,10, són Agrimensura, Agricultura,
Indústria, Comerç i Dret i Història Universal i de la Civilització. En l’edició
de 19434, molts d'aquests temes romanen com Agricultura, Indústria i
Comerç, La Societat i l'Estat, Higiene, Educació Social i Nocions de Moral.
Així mateix, apareix la Història Sagrada i desapareix la Història Universal,
restant només la Història d'Espanya, una característica típica de les
enciclopèdies franquistes1,10.
Els continguts socials i ètics són
semblants en les dues enciclopèdies DCP3,4. S'ha de buscar entre
línies en la de 19434 per trobar al·lusions nacional-catòliques. Per
altra banda, com es pot veure a les imatges de la pàgina anterior, conté
il·lustracions poc compatibles amb l’estètica franquista, com una de la
Justícia (p.376) o una altra d’uns nens banyant-se en una piscina que podia ser
considerada immoral (p.386). Hi ha una part d'Història Sagrada, que s'exposa de
manera breu i ajustada al temari i no té l'assignatura de Catecisme. Les
explicacions de tipus moral no s'acompanyen de les típiques al·lusions de
l'època franquista a Déu, que ens vigila constantment, o al pecat i els càstigs
de l’infern1,10.
El capítol de Dret de l'enciclopèdia DCP
de 19383, apareix en la de 19434 com La Societat i
l'Estat, encara que amb matisos franquistes: "El Estado puede censurar o intervenir la correspondencia
particular", "La nación es
el conjunto de individuos unidos por un mismo destino en lo Universal, unos
mismos sentimientos, un idioma común -no diu res d'idioma únic- y una misma religión" (p.343).
Òbviament, la de 1943 no parla com la de 1938 del divorci, la Generalitat de
Catalunya o el dret electoral, i també són diferents les al·lusions a la forma
de govern o a la separació de poders. Sobre els deures de l'obrer, els deures
amb la Pàtria, el servei militar i l'exèrcit diuen gairebé el mateix.
L'enciclopèdia de 1943 parla de la Guerra Civil en menys d'una pàgina (p.258) i
de l'organització del nou estat en poc més de tres (p.351-4).
En canvi, una altra enciclopèdia
republicana de grau elemental, l'Edelvives5, és conservadora i
catòlica. Amb quatre cites a Franco, José Antonio i la "Gloriosa Cruzada" podria passar per una típica
enciclopèdia franquista, molt semblant a les HSR o Álvarez1,10. És
probable que fos una reedició d'una enciclopèdia anterior a la República o que
aprofitessin per editar-la en el bienni que va governar la dreta, ja que és de
1934. Conté assignatures "de tipus republicà" com la Instrucció
Cívica, Higiene, i Coneixements Útils, però també una Doctrina Cristiana i
Història Sagrada, gens republicanes. En aquesta pàgina podem veure una plana de
l’enciclopèdia, dedicada a l’oració i en la pàgina següent una vinyeta molt
conservadora sobre el noi ben educat.
L'enciclopèdia HSR de 1941 o anterior
(1939-40)9, és també una versió modificada d'una enciclopèdia més
antiga, de tendència conservadora i catòlica. Té una portada de tendència
falangista (reproduïda en la pàgina anterior), però el text comparteix
característiques republicanes amb d'altres nacional-catòliques. Conté una curiosa
barreja d'Instrucció Religiosa, Moral i Cívica, sense que hi hagi l'assignatura
catòlica d'Història Sagrada, ni la republicana d'Història Universal, encara que
estan bastant desenvolupades la Geografia Universal i les Ciències, dos trets
laics i republicans. Alguns paràgrafs són sorprenents. Així, en Geografia
Política comenta que "El idioma
oficial de España y hablado por la mayoría de los españoles es el español o
castellano. También se hablan la lengua vasca y "los dialectos"
catalán, gallego, valenciano y mallorquín", o bé "La religión de la mayoría de los españoles es la católica,
apostólica romana. Hay libertad de cultos, lo que quiere decir que se permite
profesar otras religiones, sin que se moleste a nadie por sus creencias en esta
materia. La religión oficial del estado español es la católica"
(p.713-14). La visió que dóna de la Història d'Espanya és més conservadora i
catòlica que la enciclopèdia DCP4, però també àmplia, i l'època
recent de la República i la Guerra Civil és tractada de manera breu, en menys
de 3 pàgines (pàg.824-26).
Les enciclopèdies nacional-catòliques
típiques es desenvolupen al llarg dels anys 50 i primers 60, amb assignatures
religioses i falangistes molt elaborades i una visió catòlica-imperial de la
Historia d’Espanya1,10. Utilitzant una terminologia artística
podrien ser anomenades enciclopèdies del "franquisme barroc", mentre
que les del primer període de la postguerra4,9, que barregen
continguts republicans i laics amb els del nou règim, pertanyerien al
"franquisme primitiu".
Aquest estudi analitza les diferències
entre l’escola primària de l'època republicana i del període immediatament
posterior al final de la Guerra Civil, un temps que ha estat poc estudiat des
de les perspectives actuals. La comparació és vàlida, ja que s’estudien dues
poblacions properes i de característiques similars, amb una mateixa mestra que
imparteix l'ensenyament en els dos períodes.
L'ensenyament a Vilafant en la primavera
de 1936 és bilingüe, encara que predomina en castellà. Es parla de Catalunya i
en català, però en un context espanyol, probablement perquè fa poques setmanes
que ha triomfat el Front Popular i encara resten influències del bienni de
govern de les dretes. En aquest període, encara que no hi ha ensenyament
religiós, es parla dels temes religiosos amb naturalitat. Al llarg de la guerra
s’incrementa la participació de la llengua i cultura catalanes, que és gairebé
total a finals de 1938, amb trets nacionalistes i absència de referències a la
religió. El contingut polític de l’educació és mínim i es refereix a
l’organització de l’Estat, sense que es facin gaires referències a la guerra
que s’està vivint.
Quan s’acaba la Guerra Civil, les
concepcions franquistes estan poc desenvolupades i l'educació no té gaire
contingut polític, en contrast amb el “curset accelerat de cristiandat” que es
produeix. La religió, que anteriorment pertanyia a l'àmbit privat, irromp
massivament en totes les activitats de l’escola, sovint barrejada amb formes
organitzatives del nou règim (oracions i altres pràctiques religioses, himnes
patriòtics, revista de neteja, esbarjo). S’implanten noves assignatures de
tipus religiós (Història Sagrada, Catecisme, Evangeli), d’altres es carreguen
de religió i política (Moral, Història d'Espanya) i fins i tot s’utilitza
aquesta temàtica per a l’estudi de la Llengua i fer cal·ligrafia. En Història
es parla del passat gloriós d'Espanya, encara que remarcant més el catolicisme
que el component militar o imperial. No s’observa una formació intensa de
continguts falangistes fins el 1943, quan ja han transcorregut més de tres anys
des del final de la Guerra Civil i ha donat temps a què els professors,
mitjançant cursos d’adoctrinament, s’hagin familiaritzat amb la ideologia del
règim. L'ensenyament en els temes de l'àrea de Ciències és semblant entre tots
dos períodes, encara que reduït en la postguerra pel pes de la religió.
Amb l’arribada del poder franquista el
català ha estat prohibit en tots els àmbits i desapareix oficialment del
panorama de l'escola. Tot s'escriu i s'ensenya aparentment en castellà, però el
català continua sent utilitzat com a vehicle fonamental de comunicació verbal,
tant a l’escola com fora d’ella, i fins i tot sorprèn que en alguns moments
l'utilitzin de manera oberta per estudiar la gramàtica castellana.
Els llibres actuals d'història sobre
l'escola franquista insisteixen en l'enorme aversió que provocava l'educació de
nens i nenes en una mateixa aula7-9. Aquesta preocupació també es
filtra en els avals que fan a la mestra les autoritats franquistes de Vilafant,
lloant la seva lluita contra la “promiscuación”
i la “educación bi-sexual”.
Tanmateix, un mesos després es duu a terme aquesta forma d’educació a l'escola
de Marzà i no passa res. La penúria econòmica i l'escassetat de mestres que
arrossegava l'època, va convertir la coeducació en una pràctica habitual a les
poblacions petites.
Els documents de la mestra ens donen idea
de la duresa del control que exercia el nou règim sobre els ensenyants,
obligant-los a obtenir certificats de “bona conducta” catòlica i
antirrepublicana, a afiliar-se a la Falange i a realitzar cursets de formació
política i el Servei Social en el cas de les dones7,8.
Les enciclopèdies escolars que es publiquen
poc després del final de la guerra són versions fetes a corre-cuita dels textos
republicans corresponents, amb la introducció de temes religiosos i breus
referències al passat recent. És curiós que siguin aprovades per la censura amb
els trets laics i republicans que encara conserven. Sembla com si el censor no
les hagués llegit amb prou deteniment o no tingués uns criteris definits.
En resum, l’arribada del règim franquista
al món rural de Girona va significar des dels primers moments una profunda
catolització de l’ensenyament, amb l’adopció de formes externes falangistes,
però sense gaire contingut polític fins que no van passar més de 3 anys del
final de la guerra. Aquest canvi es va acompanyar d’una castellanització
aparent de l’educació, encara que la comunicació verbal va continuar sent
essencialment en català.
ANNEXOS
1. Religió
República
-“Srta. Esther Igual.
Per segona vegada vaig explicar-te com vaig passar la festivitat
del diumenge. Ahir pel matí després d’esmorzar vaig anar a Missa, després vaig
anar cap a casa per anar a acompanyar al papa allí a can Bosch, pel camí vaig
buscar espàrguls, quan varen esser allí al papa va fer la visita i ens
s’envarem anar cap a casa per anar a dinar i varem passar el matí força
distret. A la tarda, “después” de dinar vaig anar a fer la berenada “y” ens
varem divertir molt, “después” vaig anar a buscar la mestra i varem anar a
passeig una mica i “después” va venir la Conxita i varem jugar a davant de la
seva casa. “Después” vaig sopar “y” m’en vaig anar al llit. Es a dir vaig
passar el diumenge molt divertit. La teva amigueta T.Montaner” (LTM, febrer-abril 1936).
-“Srta. Rosita Basseres.
Estimada amiga: Amb molt de
gust vaig a explicar-te el diari del dijous de Corpus. Pel matí “lo” primer que
vaig fer va ser anar a rebre nostre Sr.Jesucrist amb la meva germana i la Sta.
Maestra. “Después” varem anar a “oír” la Santa Missa. En arribar a casa vaig
menjar un poc i men vaig anar a jugar fins a l’hora de dinar. A la tarda vaig
anar a Rosari. “Después” de berenar m’en vaig anar a futbol. Cuant ja varen
plegar ja era l’hora d’anar a sopar. “Después” varem pendre una mica la fresca
al carrer, ens varem anar al llit, es a dir vaig passar un dia molt feliç. Es
despedeig la teva amiga que molt t’estima, T.Montaner”. (LTM, abril-maig 1936).
-“Srta. Catalina Grau.
Estimada amigueta: Per 3ª vegada vaig explicarte el dia
que vaig passar diumenge. El matí vaig anar a Missa, després vaig jugar fins a
les dotze. Quan varen tocar les dotze vaig anar a sentir les sardanes. A la
tarda vaig anar a doctrina, després a veure el futbol, quan varem plegar m’en
vaig anar al ball, que m’en vaig estar fins a dos quarts de nou, en sortint a
sopar i m’en vaig anar al llit, es a dir vaig passar un dia molt divertit. Es
despedeig la teva amigueta
T.Montaner” (LTM, juny 1936).
Postguerra
-“Cada día al levantaros, queridos
niños elevar vuestro corazón a Dios y pensad que a vuestro lado está el Angel
de la Guarda esperando vuestro primer pensamiento para ver si puede
presentárselo al Divino Niño. Si vosotros al despertaros, dais gracias al
amoroso Jesús por todos los beneficios que recibís de su bondad y le pedís no
os deje durante el día, el Angel Custodio recogerá vuestros pensamientos y
remontándose a los cielos, los ofrecerá al Dulcísimo Niño Jesús quien al
recibirlos os dará un amorosísimo beso y os estrechará en sus brazos” (LJF,
octubre 1939).
-Programació docent d’una tarda de dissabte:
“Rezo del Santo Rosario.
Terminación del Mes de María. Formar el propósito de amar a la Virgen María y
saludarla diariamente con el “Ave María”. Despedida de la Virgen. Recordar que
el mes de Junio está consagrado al Sagrado Corazón de Jesús. Explicación del
Santo Evangelio” (LMM,
1.6.40).
-Programació docent d’altra tarda de dissabte:
“Acto de amor a Jesús: Dibujaré una cruz, el cáliz con la
sagrada hostia y una espiga de trigo y la uva. Explicación, copia del dibujo y
a continuación dictar la oración. Rezo del Santo Rosario y explicación del
Evangelio”
(LMM, 26.10.40).
-“Dios creó
al hombre para conocerle, amarle y servirle en esta vida y gozarle en la
eterna. El hombre o niño que no conoce a Dios, no le ama o no le sirve obrando
con arreglo a su conciencia y cumpliendo los mandamientos divinos y los de la
Iglesia es como un lápiz que no sirve para escribir, como la planta que no da
sombra, ni madera, ni fruto, como el pájaro que no vuela. ¿Acaso estos serán
lápices, plantas o pájaros?. Pues el hombre que no conoce, ama y sirve a Dios
no es un hombre. O si lo es, será un hombre estropeado, inútil, inservible.
Todavía más inservible que el cojo, manco o ciego” (LRM, 30.11.43,
A.Barceló).
2. Geografia i Història.
República
-“La
Tierra Española.
La Tierra Española goza de una situación envidiable, es
fértil, variada y rica y pródiga en dones... España tiene una brillante
Historia y una tradición gloriosa. Es la patria de “Sant” Isidro, Santa Teresa
de Jesús, de Gonzalo de Córdoba, de Lope de Vega, Calderón, Cervantes, Quevedo,
Luis Vives, Balmes, Goya, Velázquez, Murillo, Cajal, Torres Quevedo y otros
muchos hijos ilustres” (LTM, juny 1936).
-“Nuestro
pueblo, los pueblos vecinos y muchos más radican en España y sus habitantes se
llaman españoles. España encierra muchos pueblos, villas y ciudades con más de
22 millones de habitantes. Es grande, extensa, vasta. El suelo es rico y fértil
y ofrece los más variados paisajes. Hay regiones montañosas, regiones agrícolas
y regiones marítimas o lindantes con el mar. En España ni el frío ni el calor
son excesivos, el clima es suave y templado. Nuestra lengua es la española y
España nuestra madre patria” (LTM, abril-maig 1936).
-“Núria
(Records d’un excursionista).
Després d’haver esmorzat el dia 20 d’agost ens dirigíem
al cim de la Coma dels Gorgs (2.900 m. d’altitud, frontera i línia divisòria de
les aigües de la Tet i del Fresser o riera de Núria). Al fons de la vall, des
del punt anomenat Les set Creus, veiérem el santuari de Núria. Tots ens
agenollàrem i barretina en mà, recitàrem la Salve Regina, i saludàrem la Reina
de les nostres muntanyes amb una descàrrega general dels nostres fusells. El
santuari de Núria amb sa petita vall vist des del cim de les altes muntanyes
que el rodeigen, sembla un pessebre. Els pelegrins de la Cerdanya espanyola i
francesa, els de Conflent, Vallespir i Camprodon per arribar a Núria tenen de
pujar al cim d’aqueixes elevades crestes i baixar després al santuari i al
descobrir la capella tothom s’agenolla i diu la Salve” (LTM, juny 1936).
Postguerra
-“Historia de España.
En tiempos de los Reyes Católicos.
Antes de subir al trono Dª Isabel I de Castilla, ella
como era muy inteligente vió lo mal que iba España y pensó que si se casase con
Fernando V de Aragón sería una sola España y como que Don Fernando pensaba lo
mismo celebraron una boda de las más alegres del mundo. En aquel tiempo habían
señores ricos que tenían sus ejércitos y los hicieron poner todo bajo su
dominio. Después en Granada la sitiaron y no solo iban allí a luchar los
ejércitos sino que también los reyes, pero los españoles tuvieron una mala
desgracia de tener enfermedades pero la reina los consolaba hasta que se
pusieron buenos. Después tuvieron otra desgracia que se les quemaron las
tiendas de campaña y ya los moros estaban contentos porque se pensaban que los
españoles retrocederían y como que eran muy valientes y trabajadores, en poco
tiempo hicieron un pueblo que le querían poner Isabela, pero la reina dijo
primero es el nombre de Dios que el mío y le puso Santa Fe. Los españoles
derrotaron a los moros y les hicieron marchar por completo de España. Boabdil
el chico llorando marchaba de España y su madre le decía: Llora como niño lo
que después no supiste defender como hombre y siempre miraba a Granada y lloraba.
Después en estos tiempos también fue muy importante para los españoles porque
se les presentó un marino que les dijo que si le daban tres carabelas les daría
un mundo y este gran marinero llamado Cristóbal Colón le dieron las tres
carabelas y descubrió las Américas que las entregó a los Reyes Católicos y
después también conquistaron tierra de Italia. El Yugo y las Flechas que forman
el emblema fueron usadas por los Reyes Católicos. El número de Flechas quiere
decir que había cinco reinos en España unidos” (LBV, 12.2.43).
3. Miscel·lània
3.1. L’escola (República)
-“En
la escuela aprendo a leer, escribir y contar, estudio mis lecciones, escribo en
el cuaderno, en el encerado y juego en el jardín. En la cartera llevo un libro,
cuadernos y plumier. Mi escuela es grande y hermosa, está en la carretera de la
bóvila y concurren a la misma 43 niñas. Tiene 5 dependencias: ropero, despacho,
lavabo, water y clase de enseñanza. Tiene un espacioso jardín y una clase muy
alegre y ventilada” (LTM, abril-maig 1936).
-“Yo
tengo un delantal que es de tela, es azul. Me lo ha hecho mi tía María que es
modista. Me lo pongo cuando entramos en la clase, que casi todas llevamos
delantal y a la Srta. Maestra le gusta mucho porque parecemos el mar. También
llevamos un cuello blanco me lo ha hecho con botones blancos. Cuando terminamos
la clase lo llevamos al ropero. Cuando está sucio lo llevamos a casa para que
me lo laven y si está descosido, mi mamá me lo cose, me lo plancha. Yo tengo
dos delantales azules” (LCT, 11.1.38).
3.2. La família (Postguerra)
-“Carta:
Hoy 25 octubre 1939.
Papaítos míos: Hoy es mi cumpleaños. Todas las
felicitaciones y regalos que recibo os los dedico a vosotros porque a vosotros
os debo el vivir, la salud y la alegría. A vosotros, cuyo cariño me ampara y
cuyos desvelos me aseguran el porvenir. Soy feliz gracias a Dios y a vosotros.
Por consiguiente recaigan sobre vosotros las felicitaciones que hoy me desean
parientes y amigos; yo me conformo, y es mucho, con la felicidad de vivir a
vuestro lado. Vuestro hijo que os adora, Juanillo” (LJF, 25.10.39).
-“Obediencia,
respeto y gratitud.
Mis padres tienen una experiencia de la vida de que yo
carezco. Es preciso que sea guiado por esa experiencia y que acepte gustoso,
reconociendo que lo hacen por bien mío cuantos consejos y direcciones me den.
Debo a mis padres obediencia, respeto y gratitud. He de obedecerles siempre,
pues no me ordenarán ninguna cosa mala o que sea contra naturaleza; tengo la
obligación de respetarlos y de cumplir sus mandatos; he de mostrarme agradecido
a cuanto hagan por mí, reconociéndolo todos los días de mi vida” (LBV, 4.6.43).
3.3. La Guerra Civil (República)
-“Dos
o tres nenes li deiem: Srta, ¡Que es bonic que nevi!, jo m’agradaria que sempre
nevés. I ella ens ha dit: sou molt egoistes, no penseu en aquests pobres
desgraciats que no tenen casa, etc. Vosaltres anireu a casa i trobareu un bon
foc i un bon sopar i després un bon llit i si teniu fred us posareu més roba; i
també deixant això penseu en els pobres soldats del front que moltes vegades
els troben gelats de tanta neu; no es bonic que nevi, i amb la guerra encara
“menos”, vosaltres ho trobeu bonic perquè veiem els camps blancs, els carrers,
els arbres, les cases, tot es ben ple de neu. Ara, totes ens hem apenedit
d’haver dit això. Els que anem a l’escola cada dia, aprenem d’ésser generosos” (LCT,
16.2.38).
3.4. Una excursió (Postguerra)
“Composición:
Excursión a Culera y Llansá de 1941.
Ayer día 9 reunidos todos los niños en compañía de nuestra
querida maestra nos dirigimos muy contentos y alegres a Vilajuija, para tomar
el tren que debía conducirnos al lugar destinado para disfrutar de las delicias
del mar. Al llegar al tren fue de inmensa emoción ya que los procedentes de La
Pera, Pubul y Vilanova se asomaban a las ventanillas para darnos su saludo de
bienvenida. Junto con los niños de Pau nos reunimos a la expedición continuando
el viaje hasta Culera en completa armonía. Recorrimos el pueblo de Culera
viendo numerosos edificios destrozados durante la cruel dominación roja. En la
playa pudimos bañarnos sofocando los rigurosos calores del estío. Nos gustó
recorrer las acantiladas rocas de la costa y sentados en ellas comimos con
apetito nuestra suculenta merienda teniendo a nuestros pies la inmensidad del
agua azul. Con el tren correo nos dirigimos a Llansá. Muy ordenados todos los
niños visitamos esta importante localidad de calles anchas y espaciosas con
bonitos edificios. Hicimos nuestra visita a la iglesia parroquial y después de
reposar a la sombra del corpulento árbol que hay en el centro de la plaza, nos
encaminamos al puerto. Nuevamente volvimos a bañarnos, sentados sobre sus finas
arenas merendamos. Emprendimos al regresar a la estación para tomar el tren que
debía conducirnos a nuestros respectivos destinos. Nos despedimos de nuestros
compañeros del viaje muy contentos de haber pasado el día tan distraido y
llegamos a casa muy alegres esperando ya con entusiasmo el volver a realizar
otra instructiva excursión. Hoy debemos dar gracias a Dios nuestro Creador por
habernos permitido verificar la excursión sin obstáculo alguno. Esta excursión
la hicimos el año 1941. Buenaventura” (LBV, desembre 1942).
4. Certificats de bona conducta de la mestra
4.1. Copia
de mis avales de Vilafant (Gerona)
4.1.1. El del Sr. Párroco
El abajo firmado, como encargado por el Sr.Obispo de la
Diócesis de Gerona, de la Parroquia de San Cipriano de Vilafant,
espontáneamente y con la vista fija únicamente en los intereses morales e intelectuales
de la juventud femenina de dicho pueblo: CERTIFICO; que la hasta hoy maestra
nacional interina del mismo Srta Esther Mª Igual Santamaría ha observado
durante los años de su actuación profesional una conducta moral y religiosa
completamente intachables, educando cristianamente a las jóvenes, habiéndose
opuesto y logrado evitar la “promiscuación” sexual patrocinada por las leyes de
la pasada República con evidente peligro de incurrir en las iras del sectarismo
gubernamental. Cúmpleme por lo tanto y como sacerdote sumar mi voto, a los de
la unanimidad de los padres de familia del pueblo de Vilafant que ansían ver
nuevamente al frente de su Escuela Municipal de niñas a la referida exprofesora
Srta. Esther Mª. Así lo manifiesto y firmo en Vilafant a trece de abril del año
1939, año de la Victoria. José Mª de Maciá Llavaneras Pbro.
4.1.2. El de Falange
El abajo firmado Tomás Ginjaume Carbonell Jefe local de
la F.E.T. y de las J.O.N.S. de Vilafant. CERTIFICO. Que la Srta Esther Mª Igual
Santamaría Maestra Nacional Interina del pueblo de Vilafant durante el tiempo
que ha residido en esta desde febrero del 1936 hasta febrero del 1939 ha
observado una conducta ejemplar tanto moral como religiosa, no habiendo
perturbado las conciencias de sus alumnas contra el Glorioso Movimiento
Nacional, adheriéndome a la petición de los padres de las niñas para que dicha
Maestra pueda regresar a Vilafant al frente de la Escuela cuyo cargo tan
dignamente lo desempeñaba. Y para que conste firmo la presente en Vilafant a
catorce de abril de mil nuevecientos treinta y nueve. Año de la Victoria. El
Jefe Local Tomás Ginjaume. No ponemos el sello de Falange por carecer de ello.
4.1.3. El del Sr.Alcalde
El infrascrito Sr.Alcalde de esta Comisión Gestora,
CERTIFICA; que Esther Mª Igual Santamaría Maestra Nacional interina de esta ha
observado una conducta intachable, demostrando durante el tiempo que ha
ejercido en esta, buenos sentimientos católicos que ha inculcado a sus
discípulas, evitando los malos efectos de la escuela bi-sexual, no
permitiéndola de ninguna manera, siendo adicta al Glorioso Movimiento Nacional.
Por lo tanto siendo el deseo de las madres de familia que continúe en la
enseñanza y en su nombre solicito su reposición. Para que conste y a petición
de la interesada libro el presente en Vilafant a quince de abril de mil
“nuevecientos” treinta y nueve. Año de la Victoria. El Alcalde Francisco
Montaner, rubricado. Hay el sello del Ayuntamiento.
4.1.4. El de
la Guardia
Civil
Lo expuesto por la Alcaldia en este certificado coincide
con los informes que en este puesto obran referentes a Dª Esther Mª Igual
Santamaría, que ejerció el cargo de Maestra interina en el pueblo de Vilafant
de esta demarcación. Figueras 15 abril 1939. Año de la Victoria. El comandante
de puesto y rubricado. Hay el sello de la Comandancia de la Guardia Civil.
4.2. Copia del aval del Sr.Párroco de Vilajuiga
Don Rafael Barnés Fansellas presbítero ecónomo de la
Iglesia parroquial de San Félix de Vilajuiga y encargado de San Esteban de
Pedret y Marsá, obispado y provincia de Gerona.
CERTIFICO: Que durante el tiempo que Dª Esther Mª Igual
Santamaría ha ejercido el cargo de Maestra Nacional interina de la Escuela
Nacional de Pedret y Marsá, que es desde la liberación hasta la fecha, ha
observado una conducta moral y religiosa intachable, asistiendo al Santo
Sacrificio de la Misa y a recibir la Sagrada Comunión no solamente los días
festivos, “si que también”, en los laborables, que le ha sido posible. Es de
destacar, que para cumplir con las mencionadas devociones ha hecho verdaderos
sacrificios, ya por la distancia, que es de dos kilómetros, que hay entre la
Escuela y la Iglesia, ya por las inclemencias del tiempo.
“Como a Maestra”, no sé si debo darle este nombre o el de
Apóstol ya que ha suplido en todo lo que no podía hacer, yo, personalmente, en
bien de la educación moral y religiosa de los chicos de la escuela. En la parte
de enseñanza, solo son alabanzas lo que puede decirse de ella, y solo un examen
riguroso de sus subordinados, nos haría entender los desvelos y afán por la
enseñanza de que ha dado muestras la mencionada Maestra.
Y para
que conste, expido el presente, sellado con el propio de la Parroquia en Pedret
y Marsá a veinte y siete de junio de mil novecientos cuarenta y uno. Rafael
Barnés Pbro Ecónomo. Hay el sello Parroquia de San Félix de Vilajuiga.
ÍNDEX D’ABREVIATURES
|
DCP: |
Enciclopèdia Dalmáu Carles-Pla |
|
HSR: |
Enciclopèdia Hijos de Santiago Rodríguez |
|
LAP: |
Llibreta d’Àngela Piorno (Vilafant) |
|
LBV: |
Llibreta de Bonaventura Vila (Marzà) |
|
LCT: |
Llibreta de Carme Turias (Vilafant) |
|
LJF: |
Llibreta de Joan Font (Marzà) |
|
LMM: |
Llibreta de la mestra de Marzà |
|
LMS: |
Llibreta de Maria Subirós (Vilafant) |
|
LMV: |
Llibreta de la mestra de Vilafant |
|
LRM: |
Llibreta de rotació dels/les alumnes de Marzà |
|
LRV: |
Llibreta de rotació de les alumnes de Vilafant |
|
LTM: |
Llibreta de Teresa Montaner (Vilafant) |
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS
Figura |
Pàgina
|
|
“Apóstol Santiago” (LRM, 15.12.43, A.Castelló) |
Portada |
|
Mapa de l’Alt Empordà6 |
3 |
|
Segells de les escoles de
Vilafant i Marzà (LMV / LMM) |
4 |
|
La lluna (LTM, abril-maig
1936) |
7 |
|
Pàgina d’una llibreta de
rotació (LRV, 26.4.38, À.Piorno) |
8 |
|
Pàgina d’una llibreta de la
mestra (LMM, 27.1.40) |
8 |
|
Encapçalament de pàgina
(LMM, 25.2.43) |
9 |
|
L’escola de Vilafant (LTM,
abril-maig 1936) |
11 |
|
Bous i carreta (LJF,
6.10.39) |
13 |
|
Els Reis Catòlics
(Enciclopèdia HSR, pàg.885)9 |
16 |
|
Els Reis Catòlics (LBV,
12.2.43) |
16 |
|
“Excurció” (Encapçalament d’una redacció) (LTM, juny 36) |
17 |
“Velocípedo” (Dibuix al final d’un dictat) (LJF, 6.11.39) |
18 |
|
“Ejersicio” (Encapçalament) (LBV, febrer 1943) |
20 |
|
“Evangelio” (Encapçalament) (LBV, 25.9.43) |
23 |
|
“Moral” (Encapçalament) (LBV, 3.6.43) |
25 |
|
Escut franquista (“Atlas Geográfico” de B.Vila, curs
1942-43) |
28 |
|
Dibuix d’una carta (LJF,
10.10.39) |
28 |
|
“Himno Nacional” (LJF, 11.10.39) |
30 |
|
Geografia (Encapçalament)
(LTM, juny 1936) |
31 |
|
Mapa d’Espanya i símbols
republicans (LTM, abril-maig 1936) |
32 |
|
Llenguatge (Encapçalament)
(LMS, 24.11.38) |
35 |
Figura |
Pàgina |
|
Cal·ligrafia
(Encapçalament) (LTM, abril-maig 1936) |
36 |
|
Gramàtica (Encapçalament)
(LTM, febrer-abril 1936) |
38 |
|
“Máquina de vapor” (LBV, 1.2.43) |
39 |
|
“Geometría. La esfera” (LBV, 20.1.43) |
40 |
|
Carnet d’afiliació a
Falange (anvers) |
43 |
|
Carnet de Mestra Nacional |
43 |
|
Rebut de “Auxilio Social” |
43 |
|
Carnet de ferrocarrils |
43 |
|
Al·legoria de la Justícia
(Enciclopèdia DCP de 1943, pàg.376)4 |
45 |
|
Nens a la piscina
(Enciclopèdia DCP de 1943, pàg.386)4 |
45 |
|
Portada de l’enciclopèdia
DCP de 19434 |
45 |
|
“La oración” (Enciclopèdia Edelvives de 1934, pàg.7)5 |
47 |
|
Portada de l’enciclopèdia
HSR de 1939-419 |
47 |
|
“El niño bien educado” (Enciclopèdia Edelvives de
1934, pàg.147)5 |
48 |
|
Portada de l’enciclopèdia
HSR de 196010 |
49 |
|
Portada de l’enciclopèdia
Álvarez de 19621 |
49 |
|
Orenetes (LJF, 3.11.39) |
52 |
|
Carta a la mestra (LTM,
febrer-abril 1936) |
53 |
|
L’àngel de la guarda (Àlbum
de Nadal de 1941, de B.Vila) |
55 |
|
“Religión” (Encapçalament) (LRM, 30.11.43, A.Barceló) |
56 |
|
Paisatge de Núria (LTM, juny 1936) |
57 |
|
Els Reis Catòlics (Àlbum de Història de 1943, de
B.Vila) |
59 |
|
Plànol de l’escola de nenes de Vilafant (LTM,
abril-maig 1936) |
60 |
|
El davantal blau (LTM, febrer-abril 1936) |
60 |
|
Figura |
Pàgina
|
|
Gallina i
pollets (LMM, 21.2.40) |
61
|
|
Paisatge nevat
(LCT, 15.2.38) |
62
|
|
Vaixell (Àlbum de Nadal de 1941, de B.Vila) |
64 |
|
Encapçalament d’una carta amb salutacions a Franco |
67 |
|
Camió de la sal (LTM, abril-maig 1936) |
68 |
|
Dibuix al·legòric del sistema solar (LRM, 26.11.43,
B.Vila) |
71 |
|
“¡Vacaciones!” (LBV, 29.9.43) |
73 |
BIBLIOGRAFIA
1. ÁLVAREZ, Antonio. Enciclopedia intuitiva, sintética y práctica. Segundo Grado. 2ª edició,
Madrid: EDAF, 1998 (Edició facsímil de la de 1962, Valladolid: Miñón S.A.).
2. CERCAS, Javier. Soldados de Salamina. Barcelona: Círculo de Lectores, 2001, p. 185.
3. DALMÁU CARLES, José. Enciclopedia
Cíclico-Pedagógica (Grado Superior). 17ª edició, Girona-Madrid: Dalmáu
Carles, Pla, S.A.E.C. 1938 (edició original).
4. DALMÁU CARLES, José. Enciclopedia Cíclico-Pedagógica (Grado
Elemental), Nueva edición corregida, Girona-Madrid: Dalmáu Carles, Pla.
S.A. Editores, 1943 (edició original).
5. EDELVIVES, D. Enciclopedia Escolar. Primer Grado. 3ª edició, Barcelona: Editorial
Luis Vives, S.A. (Edició facsímil de la de 1934, no figura l’any de l’edició
actual).
6. Gran
Atlas de Catalunya. Barcelona: La Vanguardia i Generalitat de Catalunya,
1994, p.189.
7. MARQUÉS SUREDA, Salomó. L’Escola Pública durant el franquisme. La
provincia de Girona (1939-55). 1ª edició, Barcelona: PPU. Promociones y
Publicaciones Universitarias, 1993.
8. NAVARRO SANDALINAS, Ramón. La enseñanza primaria durante el franquismo
(1936-1975). Colección Historia de la Educación. Serie Maior. 1a. edició.
Barcelona: PPU. Promociones y Publicaciones Universitarias, 1990.
9. Nueva
Enciclopedia Escolar, Grado tercero. Burgos: Hijos de Santiago Rodríguez,
(falta la primera pàgina, és una edició de 1941 o anterior(1939-40)) (edició
original).
10. Nueva
Enciclopedia Escolar, Grado 2º. Burgos: Hijos de Santiago Rodríguez, 1960
(edició original).
11. RODRÍGUEZ, Jesús. “Ese fantasma de la historia”. Monografía
ExtraDomingo: 25 años después de Franco. Aquella remota dictadura. El País [Barcelona, (19.11.2000)], p.
10-11.
12. SUEIRO, Daniel, DÍAZ NOSTY, Bernardo.
Franco en la escuela (cap.16). Un imperio en ruinas. Historia del
franquismo (I). 1a edició, Barcelona: Ed. Argos Vergara, 1985.
