L’any
del
M.
Jesús Bono
Per al Govern de
D’ençà de la seva constitució el
gener de 2004 el
El
Programa per al Memorial Democràtic i l’elaboració de l’avantprojecte de
creació del Memorial
Per l’article 20 del Decret
d’estructuració del Departament de Relacions Institucionals i Participació
(publicat al DOGC de 12 de gener de 2004) es constitueix el
L’11 de juny de 2004 el
Departament de Relacions Institucionals i Participació signa amb
Posteriorment es presenta a les
entitats que treballen en la recuperació de la memòria històrica i és sotmès a
l’opinió del món acadèmic el document “Un futur per al passat”, fruit del
treball de l’equip esmentat.
La publicació al DOGC de 14 de
juliol de 2005 de l’Ordre per la qual es crea
El 2006 hauria de ser, doncs,
l’any en què el govern de Catalunya presenti el projecte de Llei de Creació del
Memorial Democràtic i també l’any en què el Parlament de Catalunya promulgui la
llei de creació d’aquesta institució.
El
suport als projectes de recuperació de la memòria històrica democràtica
L’Ordre REP/118/2005,
de 22 de març, per la qual s’establien les bases reguladores de les subvencions
per a projectes adreçats a la recuperació de la memòria històrica i s’obria
convocatòria pública per a la presentació de sol·licituds per a l’obtenció
d’aquestes subvencions, va ser molt més que una simple convocatòria de
subvencions. De fet, va ser un veritable termòmetre de la temperatura social en
aquest àmbit de preocupacions.
Adreçada a les entitats sense afany de lucre
dedicades a la restitució de la memòria històrica i als ajuntaments amb
iniciatives en aquest camp, l’allau de sol·licituds presentades –146, 130 de
les quals s’ajustaven a les bases de la convocatòria– i la forta presència
d’entitats i ajuntaments –81 i 49, respectivament, entre les admeses–van
comportar que es doblés la dotació inicial de la convocatòria de 200.000 a
400.000 euros i la limitació dels projectes subvencionats, parcialment, a 78
–49 d’entitats i 29 d’ajuntaments.
Tot plegat, un indicador contundent del fort
interès de la nostra societat per la restitució de la memòria històrica i un
senyal inequívoc que la iniciativa del govern de la Generalitat responia
clarament a l’existència d’un àmbit d’actuació fins aleshores gairebé ignorat
per l’Administració catalana.
La convocatòria del 2006, publicada al gener,
dotada amb 2.000.000 d’euros i adreçada novament a entitats i ajuntaments, i
també a consells comarcals, dóna preferència a la recollida de testimonis vius,
a les commemoracions del 75è aniversari de la proclamació de la segona
república a Catalunya i del 70è aniversari de l’esclat de la guerra civil, a la
restitució de la memòria d’iniciatives de dones, i a la identificació i
recuperació de patrimoni associat a la lluita antifeixista i democràtica o al
cens de simbolisme franquista encara existent al nostre país, i pretén
respondre d’una manera més àmplia i útil a aquesta inquietud.
Els convenis amb universitats i
centres d’estudis amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o amb el Museu d’Història
de Catalunya constitueixen l’altra via de suport a iniciatives de recuperació
de la memòria ì de recerca en aquest camp. Dos exemples en serien el conveni de
col·laboració amb la Universitat de Lleida per a l’elaboració d’un pla pilot
per localitzar i senyalitzar els llocs emblemàtics de la guerra civil, la
repressió franquista i la lluita antifranquista, i el conveni amb l’Arxiu
Nacional per a la digitalització dels expedients dels consells de guerra del
Govern Militar.
Un
any d’activitat pública del Programa per al Memorial Democràtic
L’any 2005 ha vist l’inici de l’activitat pública del Programa per al Memorial
Democràtic. Potser la primera imatge coneguda a través dels mitjans de
comunicació va ser la coincidència, el mes de maig, del conseller de Relacions
Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, i el
president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en els actes
commemoratius als camps de Ravensbrück i Mauthausen en ocasió del seixantè aniversari de la fi de la
segona guerra mundial i de l’alliberament dels internats als camps de
concentració i extermini nazis. Aquest esdeveniment va ser el punt de partida
d’una presència pública creixent, marcada per esdeveniments com la cessió, al
juny, d’una carpa dins el recinte de FiraGran (Barcelona) a les entitats sense
afany de lucre dedicades a la reivindicació de la memòria històrica; l’acte de reconeixement de les víctimes del
franquisme per raó de la seva orientació o opció sexual, en compliment d’una
resolució del Parlament de Catalunya; l’organització de l’homenatge al Palau de
la Generalitat a les deportades i els deportats als camps nazis de concentració
i extermini; la promoció de la producció i la projecció simultània del
documental Entre el dictador i jo,
amb motiu del trentè aniversari de la mort de Franco, i l’homenatge a Elisabeth
Eidenbenz i la inauguració de l’exposició La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili.
1939-1944.
Aquesta activa dinàmica pública,
concentrada entre els mesos de maig i desembre, ha fet arribar notícia a bona
part de la població catalana de l’existència del
Les
funcions del futur Memorial Democràtic
Com ja prefigura l’activitat
descrita fins ara i explicita l’informe de la Comissió Assessora esmentat més
amunt, les principals funcions del Memorial Democràtic seran les que s’exposen
tot seguit.
La
commemoració: el
Aquestes funcions confereixen al
Memorial naturalesa de monument, d’obra humana edificada amb la finalitat de
conservar vigent en la consciència de les generacions futures el record d’un
esdeveniment, d’un projecte de futur o de totes dues coses alhora.
La
conservació: preservar la memòria de l’antifranquisme. En essència allò que el
Memorial ha de preservar i transmetre com a llegat a les generacions futures és
un patrimoni immaterial: la memòria de la lluita antifranquista recollida tant
en relats individuals com en les interpretacions històriques sobre la
resistència democràtica entre el 1936 i el 1977. Aquesta funció confereix al
Memorial dos aspectes: el de conservatori d’informació i el d’impulsor de
programes de conservació in situ
d’elements dispersos arreu del territori català.
En el primer àmbit el Memorial
haurà de preservar un fons informatiu integrat fonamentalment per documentació
localitzada o generada per la pròpia activitat de recerca:
–un banc de dades de relats
autobiogràfics;
–bases de dades sobre fons
conservats per altres institucions o particulars: béns bibliogràfics i
documentals (escrits i audiovisuals), fons de cultura material;
–inventari d’elements i llocs
significatius de la dictadura i de les lluites democràtiques (mobles i
immobles, espais rurals i urbans, monuments, símbols, institucions, paisatges…);
–biblioteca especialitzada.
El Memorial només assumirà la
custòdia de fons patrimonials si no poden ser acollits per cap altra institució
de conservació del país. En aquest sentit, les seves funcions han de ser
complementàries de les d’altres institucions patrimonials de Catalunya.
En el segon, el Memorial haurà de
promoure, informar i assessorar la senyalització i preservació dels vestigis
significatius de la dictadura i de les lluites democràtiques.
La
recerca: localitzar i interpretar la informació. El Memorial estimularà la recerca
tot orientant-la, principalment, a la creació d’infraestructures informatives
que constitueixin bases de referència per a recerques especialitzades i també
per a les necessitats de consultes generals dels ciutadans.
La
difusió: garantir el dret civil al coneixement històric. Aquesta és una funció
primordial del Memorial i dóna sentit a tota l’activitat i programació del
Memorial, i implica la creació d’un servei d’informació documental, la
programació d’una línia pròpia de publicacions i la programació d’activitats
culturals (concerts, exposicions, projeccions cinematogràfiques,
representacions teatrals etc.)
La
formació,
amb l’organització i realització de cursos, seminaris, tallers pedagògics, etc
adreçats tant als docents com als alumnes, l’impuls
d’activitats educatives i de difusió als centres d’ensenyament i l’organització
de cicles de conferències adreçades al públic en general, seminaris
especialitzats i congressos.
La
participació.
El memorial, cal considerar-lo una àgora
i un observatori dels valors democràtics de la societat actual, basat la
memòria de la lluita duta a terme per assolir-los. En aquest sentit, el Memorial ha de ser el punt
de referència de l’Administració catalana en les seves relacions amb la rica
realitat associativa de la nostra societat.
El
Memorial com a punt de referència de les polítiques públiques de recuperació de
la memòria democràtica
Tant la trajectòria fins ara del
Per bé que cal no confondre una
política pública de restitució de la memòria (un programa de govern,
necessàriament transversal) amb el
Esperem que enguany sigui l’any
del Memorial, no sols per la coincidència de dues efemèrides de gran valor
simbòlic –els aniversaris de la proclamació de la segona república (75 anys) i
de l’esclat de la guerra civil (70 anys)–, sinó també perquè es preveu que
sigui l’any de promulgació de la llei de creació del